divendres, 17 de maig de 2013

The time-travelling fashionista - Bianca Turetsky


¡Hola! Hace mucho que leí este libro y ahora mismo, lo poco que recuerdo es que es bonito, muy bonito, pero tristemente solo es bonito por fuera... 

Hola, fa molt que vaig llegir aquest llibre, i ara mateix l'únic que recordo és que és bonic, molt bonic, però tristament només és bonic per fora...

Ficha del libroFitxa del llibre

Título/ títol: El baúl de viaje / Louise Lambert fashionista
Título/ títol original: The time-travelling fashionista
Autor: Bianca Turetsky
Editorial: Poppy
Nº de páginas/ pàgines: 272
Precio/ preu: 10,40€ English tapa dura
PUNTUACIÓ/N: ** 2/5

Sinopsis en castellano:
Cuando Louise Lambert recibe una misteriosa invitación para asistir a una venta exclusiva de moda vintage, su ordinaria vida como adolescente de un acomodado barrio de Connecticut se transforma en una aventura a través del tiempo.

Las dos damas propietarias de la tienda parecen brujas, es cierto, pero es imposible resistirse a probarse uno de los maravillosos vestidos que están colgados por todos lados. Louise acaba poniéndose uno que perteneció a una actriz de cine mudo de principios de siglo XX, Alice Baxter. 
Transformada en la estrella, Louise puede disfrutar de un armario interminable y de ver sus deseos convertidos en realidad: por fin es una mujer guapa y con clase y, lo que es más, ¡nada de aparatos en la boca! Además está rodeada las celebrities de la época: Lady Astor, Benjamin Guggenheim, Lucy Duff Gordon… Sin embargo, finalmente se da cuenta de que está nada más y nada menos que embarcada en el Titanic y de que, si no hace nada por impedirlo, va a morir en ese barco condenado a hundirse. ¿Podrá salvarse y salvar a sus amigos y, de paso, cambiar el rumbo de la historia?


Sinopsis en català:
La Louise Lambert sempre ha somiat amb vestits de pel•lícula i desitja poder omplir l'armari amb peces de roba elegants i úniques. Sap que és un somni. Però quan rep una invitació misteriosa a una venda especial i molt exclusiva de roba vintage, dins d’un sobre exquisit en què hi ha escrit el seu nom amb una cal•ligrafia delicada, la seva vida normal es capgira: la Louise se submergeix màgicament en un viatge en el temps.


De cop i volta, es troba cent anys enrere, a bord d’un creuer de luxe. Fascinada pel glamur d’aquesta dècada d’opulència, aviat s’adonarà, però, que no tot és el que sembla i es veurà envoltada de secrets, drames i decadència.


Opinión personal
The time-travelling fashionista de Bianca Turetsky, traducido al castellano como El baúl de viaje aunque yo no llegué a ver ningún baúl, fue un libro que leí hace muchos meses y del que tenía la reseña a medias y ya ni me acordaba… Lo compré hace más de un año o dos, pero no fue hasta hace un tiempo que me decidí a leerlo.

La trama es de lo más atractiva, Louise una chica de 12 años recibe una invitación a una venta vintage muy exclusiva y como en breve es el baile del instituto  y no sabe que ponerse típicos problemas de adolescentes americanos convence a Brooke, su mejor amiga, para que la acompañe en su búsqueda del vestido. Hasta aquí todo es normal, llega a la venta y ve un vestido rosa precioso que la enamora, decide probárselo y tachán tachán se teletransporta al pasado y ni más ni menos se convierte en Alice Baxter una guapísima actriz de 18 años que viaja en un barco. Louise se sorprende muchísimo de que todo el mundo la llame Miss Baxter y es que para ella aún sigue siendo Louise. Rodeada de lujos y con un guardarropa envidiable, Louise empieza a actuar como actuaría la verdadera Alice, hasta que descubre que el barco tan precioso y lujoso en el que está es nada más y nada menos que el Titanic.

Y lo que parecía ser un libro ameno, divertido y entretenido se convierte en un libro que he deseado terminar desde que la maravillosa Louise se despierta en el Titanic. Debo decir, mea culpa, que decidí leer este libro por los preciosos dibujos que contiene, sí, como si tuviera 5 años, ¡pero es que son tan bonitos! Y creo que si he conseguido terminarlo ha sido porque no me gusta abandonar libros, era cortito y se leía muy fácilmente.
A mi no me ha gustado, mayormente porque Louise me ha parecido muy inocente, pesada, insoportable e infantil y tampoco se puede esperar otra cosa, ya que la protagonista tiene 12 años. El libro está en la categoría de ¿libros juveniles? Y no puedo entender el porqué. Creo que es un libro infantil y que seguro que me habría encantado cuando tenía diez u once años.

Por todas estas razones, recomendaría el libro a un público más joven. Si me decidí a leerlo, es también por la gran campaña de marketing que lanzó la editorial que lo publicó en español y la gran oleada de reseñas positivas que recibió por la blogosfera.

He descubierto que tiene una segunda parte, en la que Louise viaja a la época de Maria Antonieta. Sintiéndolo mucho no, NO leeré esta segunda parte aunque quiero ver las ilustraciones.
Lo mejor del libro son las ilustraciones, sin duda, y la preciosa edición (yo tengo la versión americana pero la española a excepción de la portada es igual). A favor del libro decir que se lee en un suspiro y es una lectura ágil, aunque a mi se me ha hecho eterno y he ido pasando por delante otras lecturas más interesantes mientras lo leía.

Así que para acabar, deberías leer este libro si buscas una novela infantil que trate de la moda, el Titanic y que tenga unos dibujos muy bonitos. Si tienes más de 13 años probablemente te aburra, y acabes cansadísimo y harto de las historias y tonterías de Louise. 

Opinió personal
The time-travelling fashionista de la Bianca Turetsky, traduït al català com Louise Lambert fashionista, és un llibre que vaig llegir fa molts mesos i del qual tenia la ressenya a mitges i ja ni ho recordava... El vaig comprar fa un any o dos, però no va ser fins fa uns mesos que em vaig decidir a llegir-lo.

La trama em va semblar molt atraient, la Louise és una noia de 12 anys i un dia rep una invitació per a una venta vintage molt exclusiva, com en breu és el ball de l’institut i no sap encara que posar-se, típic problema dels adolescents americans, convenç la Brooke, la seva millor amiga, perquè l’acompanyi. Fins aquí tot és normal i entretingut, però un cop arriben a la venta, la Louise veu un vestit rosa preciós, decideix provar-se’l i tatxan tatxan es teletransporta al passat i es converteix en la guapíssima Alice Baxter, una actriu de 18 anys que viatja en un vaixell.  La Louise es sorprèn moltíssim quan tothom la comença a anomenar Miss Baxter i és que ella encara es pensa que és la Louise. Envoltada de luxes i un guarda-roba envejable, la Louise comença a actuar com la veritable Alice fins que descobreix que el vaixell tan preciós i luxós en el qual viatja és en realitat el Titanic.

I el que prometia ser un llibre amè, divertit i entretingut es converteix en un llibre que vaig desitjar acabar des què la meravellosa Louise es desperta al Titanic. He de dir, mea culpa, que vaig decidir llegir aquest llibre per les precioses il·lustracions que conté, sí, com si tingués cinc anys, però és que són tan boniques! Crec que si vaig aconseguir acabar-lo és perquè no m’agrada deixar llibres a mitges, era curt i es llegia fàcilment.

És un llibre que no m’ha agradat, principalment per la Louise, la protagonista, m’ha semblat molt innocent, pesada, insuportable, pàmfila i infantil. Encara que tampoc podria esperar gaire més d’ella ja que té dotze anys. El llibre per alguna estranya raó es troba a la categoria de llibres juvenils, i no entenc perquè. Crec que és un llibre infantil i que potser m’hagués agradat quan tenia deu anys.

Per aquestes raons, recomanaria el llibre a un públic més jove. Si em vaig decidir a llegir-lo és també per la increïble campanya de màrqueting que va llançar l’editorial per promocionar la novel·la i la gran quantitat de ressenyes positives que va rebre.

He descobert que el llibre té una segona part, en la qual la Louise viatja a l’època de la Maria Antonieta. Sentint-ho molt no, no llegiré aquesta segona part encara que vull veure les il·lustracions.
El millor del llibre, sens dubte, són les il·lustracions i l’edició tan preciosa que té. Jo tinc la versió americana, però tant la catalana com la castellana a excepció de la portada d’aquesta última, són iguals. A favor del llibre he de dir que es llegeix en un sospir i és una lectura àgil, encara que a mi se’m va fer etern.

Així que per acabar, hauríeu de llegir aquest llibre si busqueu una novel·la infantil que parli de la moda, del Titanic i que tingui unes il·lustracions molt boniques. Si teniu més de 13 anys probablement us avorrirà i acabeu farts de les històries i tonteries de la Louise.

Marta

dimarts, 14 de maig de 2013

Music time - Evolution of Music

Hola, hace nada que he descubierto este video, y es tan bonito y tan original que tenía que compartirlo con vosotros. En 4 minutos hacen un recorrido por la historia de la música. 
Espero que os guste y que hayáis pasado un feliz martes :)

Hola! Ahir vaig descobrir aquest vídeo, és tan maco i tan original que em veig obligada a compartir-lo amb vosaltres. Espero que us agradi i hàgiu tingut un feliç dimarts! :)


Marta

divendres, 10 de maig de 2013

El fruit del baobab - Maite Carranza

¡Hola a todos! Hoy después de mucho tiempo, subo la reseña de El fruto del baobab de Maite Carranza. Como ya he dicho por activa y por pasiva esta novela me ha gustado muchísimo. Y es que Maite Carranza es una de mis escritoras favoritas desde que yo tenía 12 años. Me enamoró por primera vez con La guerra de las brujas, años después lo hizo con Palabras envenenadas y este año lo ha vuelto a hacer con El fruto del baobab. Y no solo escribe realmente bien, sino que es también una persona encantadora. 

Hola a tots! Avui després de molt de temps, pujo la ressenya de El fruit del baobab de la Maite Carranza. Com ja he dit per activa i per passiva és una novel·la que m'ha agradat molt. I és que la Maite Carranza és una de les meves escriptores preferides des què jo tenia 12 anys. Em va enamorar per primera vegada amb La guerra de les bruixes, anys després ho va fer amb Paraules emmetzinades i aquest any ho ha tornat a fer amb El fruit del baobab. I no només escriu increïblement bé, sinó que també és una persona encantadora. 

Ficha del libroFitxa del llibre

Título/ títol: El fruit del baobab/ El fruto del baobab
Título/ títol original: El fruit del baobab
Autor: Maite Carranza
Editorial: Edicions 62 / Planeta
Nº de páginas/ pàgines: 399
Precio/ preu: 17,90€ 
PUNTUACIÓ/N: ***** 5/5

Sinopsis castellano:
Lola, pediatra de treinta y nueve años con una brillante carrera profesional, acaba de romper con su pareja. En los últimos tiempos su deseo de ser madre la ha llevado a cuestionarse el sentido de su vida. En la consulta conoce a Aminata, una gambiana más joven que ella y madre de cuatro hijos.

Inmigrante, ama de casa y analfabeta, Aminata es una mujer observadora que rebosa dignidad y que ha empezado a poner en duda los principios y tradiciones en los que ha sido educada,
tal vez a causa de sus agrias disputas con Binta, su hija mayor.

Binta, una adolescente rebelde y luchadora, ha crecido en España y rechaza de plano la cultura de su familia, que relega a la mujer a un estado de perpetua sumisión. Estudiante brillante, Binta rompe tabúes, sueña con ir a la universidad y se enamora inconvenientemente de un chico blanco, a pesar de que, como acaba de descubrir, ella ya nunca podrá ser como las mujeres occidentales.

Lola, Aminata y Binta. Tres mujeres, sus luchas, sus renuncias y sus logros. Entre ellas nacerán unos poderosos vínculos de solidaridad y descubrirán que lo que las une es más fuerte que aquello que las separa.

Sinopsis català: 
La Lola, una pediatra separada de fa poc, sap que als seus trenta-nou anys li queden poques oportunitats per ser mare. L’Aminata, en canvi, una jove gambiana, ha decidit que no vol tenir més fills. Potser perquè l’aixopluc del baobab de la infantesa s’ha esvaït i ara viu en un territori hostil. La feina és incerta, acaba de descobrir la intenció del marit d’afegir una segona esposa a la família i la filla gran s’ha tornat rebel. 

Efectivament, la Binta, la millor estudiant de l’institut i en plena eclosió adolescent, està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la seva família: s’ha enamorat d’un noi blanc, s’avergonyeix de l’analfabetisme de la mare i, sobretot, no li perdona la seva mutilació. La Lola, la metgessa d’ulls hipnòtics com el mar, de mica en mica es guanya la confiança de l’Aminata i la Binta i s’hi involucra perillosament. 

El fruit del baobab és una novel·la emotiva que mostra el xoc entre dues cultures i els estrets vincles que teixeix la solidaritat femenina. Una història difícil d’oblidar en què descobrim les lluites i renúncies de les dones i les llums i ombres de la societat actual. 

Opinión personal
Pocos libros llegan a tener la calidad, profundidad y magia que tienen los libros de Maite Carranza. Una escritora de las grandes, todo lo que escribe es magia. Podría hacer una lista interminable sobre las razones por las que deberíais leer a Maite Carranza, pero no acabaría ni hoy ni mañana. Así que simplemente, me dedicaré a escribir esta reseña y mi más humilde opinión.

Este año Maite Carranza nos trae El fruto del Baobab, una apuesta arriesgada, como la misma autora indica, por su temática y contenido; la MGF Mutilación Genital Femenina y el choque entre culturas. Una historia sobre tres mujeres escrita con tacto, delicadez y un lenguaje muy poético.
Decir que es una buena historia o un buen libro, se queda corto, es un gran libro. Y si no es el mejor, es uno de los mejores que tendré la suerte de leer este año. Una historia para reflexionar, reflexionar y reflexionar. Maite Carranza vuelve con una novela dura, crítica, profunda, valiente y brillante. Después de Palabras envenenadas, El fruto del baobab llega pisando fuerte.

Nos inseriremos en la vida de Lola una doctora a la que acaba de dejar su pareja y ha decidido mudarse a otra ciudad para empezar a superar la ruptura. Conoceremos a Amata una mujer mandinga  que desde hace unos años vive en el Maresme, Catalunya. Amata tiene cuatro hijos, dos niñas y dos niños. Binta es la hija mayor de Amata y es la tercera protagonista de la historia. Cada capítulo está narrado siguiendo a uno de estos tres personajes.

Binta es una joven de catorce años muy inteligente. Desde que llegó al colegio en el Maresme se ha convertido en la primera de clase. Tiene un carácter bastante duro, se avergüenza del analfabetismo de su madre, de venir de la cultura de la que viene, de que su familia crea que cuánto menos estudie mejor y odia profundamente lo que le hicieron antes de abandonar su país, la purificaron, la cortaron, la mutilaron. Binta es un "ángel mutilado", así es como se refiere Lola a lo que le hicieron a la chica en cuanto lo descubre. Binta es una adolescente que no quiere seguir las tradiciones de su familia y de la cultura mandinga, el choque entre las dos culturas, la mandinga y la catalana, es palpable a lo largo de toda la novela.

La madre de Binta, Amata, es analfabeta. Es una mujer joven y está muy orgullosa de sus raíces mandingas, aunque le pesa ser la hija de Rahma, una mujer que abandonó a la familia después que muriese uno de sus hijos. Amata tiene una hija pequeña llamada Fatou, es una niña alegre y bonita que aún no ha sido purificada. Por este motivo y otros, el marido de Amata empezará a actuar de manera sospechosa.
Binta es probablemente el personaje más interesante y valiente de la novela, ya que  va madurando a medida que avanza el libro y crece como persona, además se ve obligada a tomar grandes decisiones.  Aunque las decisiones que tomará su madre tampoco quedan atrás. 

Esta novela os podrá gustar o no gustar, pero seguro que no os dejará indiferentes. Estaremos en la piel de tres mujeres valientes, tres mujeres que deciden unirse y ayudarse, y personalmente me gusta, me gusta que una historia la cuenten mujeres y que tengan el carácter y actitud que tienen cada una de las tres protagonistas. Como podéis ver esta novela me ha gustado, y mucho. Así que una vez más, Maite Carranza logra cautivarme y emocionarme con una de sus historias. Desde aquí, GRACIAS Maite por escribir lo que escribes y escribir como escribes. 

Opinió personal
Pocs llibres arriben a tenir la qualitat, profunditat i màgia que tenen els llibres de la Maite Carranza. És una escriptora de les grans i tot el que escriu és màgic. Podria fer una llista interminable amb totes les raons per les quals hauríeu de llegir els llibres de la Maite Carranza, però no acabaria ni avui ni demà. Per tant, simplement em dedicaré a escriure aquesta ressenya amb la meva humil opinió, i ja jutjareu vosaltres mateixos que us sembla.

Aquest any la Maite Carranza ens porta El fruit del baobab, una aposta arriscada, com la mateixa autora indica, tant per la seva temàtica com pel seu contingut; la Mutilació Genital Femenina (MGF) i el xoc cultural amb el què es troben molts immigrants quan arriben a Catalunya. És una història sobre tres dones escrita amb molt tacte, delicadesa i un llenguatge molt poètic.
Dir que és una bona història o un bon llibre es queda molt curt, és un gran llibre. I si no és el millor, és un dels millors que tindré la sort de llegir aquest any. Una història que us farà reflexionar, reflexionar i reflexionar. La Maite Carranza torna amb una novel·la dura, crítica, profunda, valenta, brillant i punyent. Després de Paraules emmetzinades, El fruit del baobab promet ser tot un èxit.

La Lola és una pediatra que acaba de deixar la seva parella i ha decidit traslladar-se a una altra ciutat per començar a superar la ruptura. L’Amata és una dona mandinga que des de fa uns anys viu al Maresme, Catalunya. L’Amata té quatre fills, dues nenes i dos nens. La Binta és la filla gran de l’Amata i és la tercera protagonista de la història. Cada capítol està narrat seguint un d’aquests tres personatges.

La Binta és una jove gambiana de catorze anys molt intel·ligent. Des que va arribar a l’escola del Maresme s’ha convertit en la primera de la classe. Té un caràcter bastant dur, s’avergonyeix de l’analfabetisme de la seva mare, de venir de la cultura de la qual ve, que la seva família consideri que quant menys estudiï millor i odia profundament el que li van fer quan encara era una nena abans d’abandonar el seu país d’origen, la van purificar, tallar, mutilar. La Binta és un “àngel mutilat”, així és com es refereix la Lola a la noia en quant ho descobreix i es comença a interessar per la MGF. La Binta és una adolescent que no vol seguir les tradicions imposades per la seva família ni per la cultura mandinga. El personatge de la Binta és el que fa més palpable el xoc cultural que viu la noia i la seva família entre la cultura pròpia i la catalana.

La mare de la Binta, l’Amata, és analfabeta i això, li dol molt. És una dona jove, bonica i orgullosa de les seves arrels, encara que li pesa ser la filla de qui és. La Rahma, la seva mare, va abandonar la família després que es morís el seu fill petit. L’Amata té una filla petita, la Fatou, que és una nena alegra i bonica que encara no ha estat purificada. Per aquest motiu i per altres, el marit de l’Amata començarà a amagar coses a la seva dona i actuarà de manera ben sospitosa.

La Binta és probablement el personatge més interessant i valent de la novel·la, ja que a mesura que avança la novel·la va madurant i creixent com a persona, a més a més, es veu obligada a prendre grans decisions. Les decisions que haurà de prendre l’Amata també seran realment importants.

Aquesta novel·la us podrà agradar o no, però el que és segur és que no us deixarà indiferents. Ens ficarem en la pell de tres dones valentes, tres dones decidides a ajudar-se i unir-se, i personalment m’agrada, m’agrada que una història l’expliquin dones amb caràcter i amb la força que tenen cadascuna de les tres protagonistes. Com podeu veure, aquesta novel·la m’ha agradat i molt. Així que una vegada més, la Maite Carranza aconsegueix captivar-me i emocionar-me amb una de les seves històries. Des d'aquí Maite, moltes gràcies per escriure el que escrius i per escriure-ho com ho escrius. 


Marta