Hola! Hoy os dejo la reseña de un libro que leí durante mi mini semana de vacaciones pre-estudio para la selectividad. ¡¡¡Y QUE POR FIN YA SE HA ACABADO!!! No sé si he salido en TVE, pero me han hecho una entrevista ^^ Aquí tenéis la reseña de El espíritu del último verano de Susana Vallejo.
Hola! Avui us deixo la ressenya que us vaig prometre. SObre el llibre que vaig llegir durant la mini setmana de vacances pre-estudi per les PAU. QUE PER FI AVUI S'HAN ACABAT!!! Crec que potser surto a TVE, ja que m'han entrevistat... ^^ Aquí teniu la ressenya de L'esperit de l'últim estiu de Susana Vallejo.
Ficha técnica/ fitxa tècnica:
Título/ títol: El espíritu del último verano / L'esperit de l'últim estiu
Título/ títol original: El espíritu del último verano
Autora: Susana Vallejo
Editorial: Edebé
Páginas/ pàgines: 151
Precio/ preu: 9,85€
ISBN: (cast) 9788468301631/ (cat) 9788468301648
PUNTUACIÓ/N: **** (4/5)
Sinopsis:
Un misterioso sueño hace volver a Fran a la Casa del Árbol, el lugar en el que su familia pasaba los veranos de su adolescencia y que ahora está a punto de ser destruido por las excavadoras para construir una nueva autovía. Allí rememora el extraño y mágico verano que vivió antes de convertirse en adulto, el último verano,cuyo espíritu todavía lo llama para cerrar un episodio no concluido.
Porque de pronto, después de tantos años y gracias a ese sueño en el que parecía su abuela, comprende dónde estaba escondido el tesoro. El tesoro de la reina mora.Opinión personal:
El espíritu del último verano es un libro que compré poco antes de Sant Jordi para que Susana Vallejo me lo dedicara ese día. Es un libro que cuenta una historia fácil sobre un chico de 17 años que se ve obligado a ir de vacaciones al pueblo. La historia intercala el presente, un Fran de unos 25-30 años, con la historia de lo que sucedió el último verano que estuvo en el pueblo en casa de su abuela. Al principio, reconozco que nunca sabía si hablaba el Fran del presente o el Fran del pasado, pero eso solo es durante el primer y segundo capítulo que van cambiando.
La historia empieza con Fran del presente, que acaba de soñar con su abuela Flor. Flor le pedía que volviera a la casa del pueblo para encontrar un tesoro... Fran decide decir en el trabajo que está enfermo y se marcha en busca del tesoro. Cuando está en el pueblo y ve la casa de su abuela y la antigua casa del árbol, recuerda todo lo que vivió ese último verano en la casa.
Ese verano, estuvo con su familia y sus vecinos buscando un tesoro, el tesoro de la reina mora. Sus vecinos Montse y Joan estaban con Alba, una chica de su edad que conocía desde siempre y la prima de ella, Feli una chica de 19 años que conoce ese verano.
Los personajes son todos bastante agradables, Fran es un chico corriente, agradable, muy normal para su edad (a veces un poco infantil). Alba creo que tiene la misma edad que él y es un poco más madura. Fran y Alba hace años que no se hablan demasiado, pero Flor está convencida de que acabarán juntos. Feli es un personaje que desde el principio me gusta poco, la veo un poco creída y altiva. Y los tíos y familiares de Fran son bastante raros.
La familia de Fran, tiene orígenes madrileños, y Feli es de Madrid, así que a menudo vemos comentarios sobre catalanes y madrileños. Susana Vallejo intenta desmentir algunos tópicos. Me ha parecido gracioso el hecho de que algunos nombres sean catalanes y que aparezcan algunas palabras.
La historia en sí, no es una gran historia. Es un libro muy corto, se lee muy rápido y es bastante entretenido. Está muy bien escrito y la trama está muy bien entrelazada, todo pasa por una razón.
Cuando Susana Vallejo me dedicó el libro, en su dedicatoria me puso una frase que podría resumir el libro, hay una aventura, una historia de amor (muy pequeña, casi inexistente) y una sorpresa final. Sí, la sorpresa final aunque a veces la predices, yo no la vi venir entera, me imaginaba solo una parte de lo que es.
Para acabar decir que si queréis leer una novela corta, rápida y entretenida El espíritu del último verano cumple con esos requisitos.
Opinió personal:
L’esperit de l’últim estiu és un llibre que vaig comprar poc abans de Sant Jordi perquè Susana Vallejo me’l signés i dediqués aquell dia. És un llibre que explica una història senzilla sobre un noi de 17 anys que es veu obligat a anar de vacances al poble on viuen els seus avis. La història intercala el present amb un Fran de 25-30 anys, amb la història de l’últim estiu que va viure a la casa del poble. Al principi he de reconèixer, que mai sabia si parlava el Fran del present o el del passat, però només al principi, durant els primers capítols.
La història comença amb el Fran del present, que acaba de somniar amb la seva àvia Flor, que li demana que torni a la casa del poble per trobar un tresor... En Fran decideix dir a la feina que està malalt i va a trobar el tresor de la seva àvia. Un cop és al poble, veu la casa dels avis i la casa de l’arbre on solia jugar quan era petit. A partir d’aquí ens trobem en un flashback que ens portarà a reviure el que va passar l’últim estiu en aquella casa.Aquell estiu en Fran va passar-lo amb la seva família i els seus veïns buscant un tresor, “el tresor de la reina mora”. Els seus veïns, la Montse i en Joan, passaven l’estiu amb la seva néta Alba, una noia de la seva edat que en Fran coneixia de sempre, i la cosina de l’Alba, la Feli, una noia de 19 que coneix aquell estiu.
Els personatges que trobem al llibre són agradables. En Fran és un noi de 17 anys, molt corrent, agradable i a vegades un xic infantil. L’Alba té la mateixa edat, però no obstant això és una noia més seca que ell i més madura. En Fran i l’Alba fa anys que es coneixen, però des de fa alguns no parlen massa, consideren que no tenen res en comú. La Flor, l’àvia d’en Fran, creu que són la parella perfecta i acabaran junts, però això només ho pensa ella... La Feli és un personatge que des del principi no m’agrada, no cau bé, és una noia creguda, altiva i una mica pàmfila. Els tiets, tietes i familiars d’en Fran són tots força estranys.
Al llibre podem veure que hi apareixen tòpics sobre com són els catalans i madrilenys. La Feli, la cosina de l’Alba, és de Madrid, i la família del Fran té arrels allà. Per tant, al llibre hi trobem alguns comentaris, l’autora intenta desmentir alguns tòpics en més d’un capítol. M’ha fet gràcia que apareguin noms catalans i algunes paraules en la llengua.
La història en si, no és una gran història. És un llibre molt curt, es llegeix molt ràpid i és força entretingut. Està molt ben escrit i la trama està molt ben estructurada i entrellaçada, tot passa per alguna raó.
Quan Susana Vallejo em va dedicar el llibre el dia de Sant Jordi, a la seva dedicatòria em va posar una frase que podria resumir el llibre. “Hi ha una aventura, una història d’amor (quasi inexistent) i una sorpresa final.” La sorpresa final es pot preveure a vegades, però és un xic enrevessada, no la pots preveure del tot.
Per acabar dir que si voleu llegir una novel·la curta, ràpida i entretinguda L’esperit de l’últim estiu té totes les característiques.
Fins aquí, ara mateix marxo a la platja a passar uns dies tranquil·lament. M'emporto la tablet, en quan pugui us escric!
Marta
