diumenge, 18 d’agost de 2013

Back from New York City

¡Hola! ¿Cómo va el verano? Yo ya he vuelto de mi viaje por New York, bueno en realidad volví hace unas semanas pero hasta ahora no he tenido un momento para pasarme por aquí.

Hola! Com va l’estiu? Jo ja he tornat del meu viatge per New York, en realitat vaig tornar fa unes setmanes però fins ara no he tingut ni un moment per passar-me per aquí.


New York es una ciudad increíble, y aunque esperaba que me gustara, no esperaba que me enamorara tantísimo. ¡Es una ciudad absolutamente GENIAL y mi viaje ha sido absolutamente MARAVILLOSO! En estas cinco semanas me ha dado tiempo a visitarlo todo, aunque me he dejado un par de cosas para la próxima vez, nunca debes verlo todo si quieres regresar a un lugar. He paseado por todo New York City, desde el precioso Manhattan hasta Brooklyn, Staten Island, Queens y el Bronx. 


Ha sido una experiencia increíble, pasear por la 5a Ave., Soho y Times Square ha estado muy bien, pero no sabéis lo que es New York hasta que os adentráis en Central Park. No hay nada tan impresionante en el mundo como Central Park, en apenas unos minutos dejas de estar en la ciudad más transitada del planeta para pasear por uno de los parques/ bosques más tranquilos, bonitos y agradables que he visto. Es todo verde y está lleno de bancos, barcas, lagos, personas paseando, corriendo, niños jugando, gente jugando al béisbol, jóvenes en bicicleta, gente comiendo helados o tirados al césped tomando el sol o leyendo. Y sí, leer tumbada en el césped de Central Park lo considero uno de los mayores placeres de la vida. 


Broadway es una de las atracciones más turísticas de New York y de la zona de Times Square, así que decidí ver un par de musicales. El primero fue First Date, interpretado por Zachary Levy (Chuck) y Krysta Rodriguez (Smash). Las entradas para Broadway son carísimas... pero en Times Sq. cada tarde se pueden adquirir localidades que no se han vendido rebajadas para los shows de esa misma tarde/noche. Así es como compré mis entradas para ver First Date al 50% de descuento. First Date es una comedia romántica musical bastante entretenida y graciosa, aunque la música realmente está de añadido y podría haber sido una obra de teatro sin que le hubiese faltado nada. La semana siguiente fui a ver Wicked, una de las superproducciones de Broadway que lleva más de diez años en teatros y la verdad es que me gustó bastante. Uno de los primeros días que fui a Barnes & Noble me hice con el libro y ahora espero leerlo pronto algún día.


Saliendo de lo típicamente turista, me han gustado muchísimo Union Square (14thSt), zona donde hay una gran cantidad de tiendas, Washington Square es una plaza que tiene un arco, una fuente y zonas verdes, es perfecta para pasar la tarde y siempre está llena de estudiantes de la New York University  que está justo al lado. La plaza del Lincoln Center (W65th St/Columbus Ave) y la Julliard School tiene una fuente muy bonita y los edificios de alrededor también deberíais verlos, además esta zona  está muy bien para ir de compras (¡hay un Century 21 delante!). Madison Square Park es una de las muchísimas plazas bonitas que tiene Manhattan y es el lugar perfecto para tomarse un batido de Shake Shack, y Bryant Park es un parque precioso, los lunes por la noche durante el verano pasan películas al aire libre y es donde empecé a leer el nuevo libro de Rowling. Estos son solo algunos de los muchísimos lugares en los que he estado en New York, pero son generalmente mis favoritos y en los que he pasado más ratos.

Uno de los lugares más bonitos de Brooklyn es el East River State Park un parque desde donde se puede ver una preciosa vista de todo Manhattan, lo mejor es ir cuando anochece porque las vistas entonces son impresionantes. El Brooklyn Bridge también es más bonito verlo de noche, ya que las vistas de Manhattan iluminado son increíbles.

Sobre compras, restaurantes, mejores tiendas, librerías, cines, museos y … ya escribiré si queréis otra entrada, porque esta me está quedando algo larga y prefiero hablar solo de la ciudad.

           
Sé que a los pocos días de llegar a NYC dije que me seguía gustando más Los Angeles que New York. Todos mis amigos insistían en que me gustaría más la Gran Manzana pero yo aún no le veía nada extraordinario. Bueno, ahora no hagáis mucho caso a lo que dije porque mi amor por NY está al mismo nivel sino es que hasta gana a mi amor por LA.

Seguid pasando un buen verano y si podéis, pasead por Manhattan con cuidado que enamora.

New York és una ciutat increïble, i encara que esperava que m’agradés, no esperava que m’enamorés tantíssim. És una ciutat absolutament GENIAL i el meu viatge ha estat absolutament MERAVELLÓS! En aquestes cinc setmanes he tingut temps de visitar-ho tot, encara que m’he deixat un parell de coses per la propera vegada, mai has de veure-ho tot si vols tornar a un lloc. He passejat per tot New York City, des del preciós Manhattan fins Brooklyn, Staten Island, Queens i el Bronx.

Ha estat una experiència increïble, passejar per la 5a Ave., Soho i Times Square ha estat molt bé, però no sabeu el que és New York fins que us endinseu a Central Park. No hi ha res més impressionant al món que Central Park, en uns minuts deixes d’estar en la ciutat més transitada del planeta per passejar per un dels parcs/boscos més tranquils, bonics i agradables que he vist mai. És tot verd, està ple de bancs, barques, llacs, gent passejant, corrents, en bicicleta, jugant a beisbol, nens jugant, menjant gelats o simplement, persones estirades a la gespa tant prenent el sol, com fent pícnics amb els amics, com llegint. I sí, llegir estirada a la gespa de Central Park és del millor que es pot fer a la vida.
Broadway és una de les atraccions més turístiques de la ciutat i de la zona de Times Square, no pots haver anat a New York i no haver vist cap musical a Broadway. Per tant, vaig veure’n un parell, el primer va ser First Date, interpretat per Zachary Levy (Chuck) i Krysta Rodriguez (Smash). Les entrades per Broadway són extremadament cares, però a Times Square cada tarda es poden adquirir localitats pel mateix vespre amb descomptes de fins al 50%. Així és com vaig comprar les meves entrades per veure First Date al 50%. First Date és una comèdia romàntica musical força entretinguda i divertida, encara que la música realment estava d’afegit i podria haver estat teatre sense que li manqués res. La setmana següent vaig anar a veure Wicked, una de les superproduccions de Broadway que porta més de deu anys al teatre, la veritat és que em va agradar força. Un dels primers dies que vaig entrar a Barnes & Noble un dels meus amics em va obligar a comprar el llibre, per tant ara espero llegir-lo aviat algun dia.

Si deixem de banda les zones que són típicament per turistes, m’han agradat moltíssim Union Square (14th St), una plaça on hi ha paradetes i està envoltada per una gran quantitat de botigues, Washington Square és una de les places on més hores hi he passat, té un arc, una font i zones verdes, és perfecta per passar-hi la tarda i sempre està plena d’estudiants de la New York University ja què, està al davant. La plaça del Lincoln Centre (W65th St/ Columbus Ave) i la Julliard School també és un lloc on hi he passat molts vespres, té una font molt maca i els edificis del voltant també els heu de veure. A més a més, és una molt bona zona per anar de compres (hi ha un Century 21 davant). 
Madison Square Park és una altra de les moltes places boniques que té Manhattan i és el lloc perfecte per prendre un batut de Shake Shack. Bryant Park és un parc no massa gran on cada dilluns a la nit durant l’estiu passen pel·lícules a l’aire lliure. També és on vaig començar a llegir el nou llibre de la Rowling. Aquests són només alguns dels moltíssims llocs en els qual he estat a New York, però en general són els meus preferits i són en els quals he passat les millors estones.

Fins ara només he parlat de Manhattan, però Brooklyn també té zones molt boniques com l’East River State Park, un parc a la vora del Hudson River des d’on es pot veure una vista de tot Manhattan. El millor és anar-hi quan es comença a pondre el sol perquè la llum fa que la vista sigui més impressionant. El Brooklyn Bridge també és millor veure’l de nit, ja que està tot Manhattan il·luminat i és increïble.

Sobre els millors llocs per anar de compres, els millors restaurants, botigues, llibreries, cines, museus i altres, ja escriuré si voleu una entrada, perquè crec que aquesta ja ha quedat prou llarga i prefereixo parlar només de la ciutat.


Sé que als pocs dies d’arribar a NYC vaig dir que preferia Los Angeles a New York. Mentre tots els meus amics insistien que m’agradaria més Manhattan que LA, jo encara no li havia trobar el què a la ciutat. A dia d’avui crec que el meu amor per NY està al mateix nivell si no és que supera el meu amor per Los Angeles.

Seguiu passant un bon estiu i si podeu, passegeu per Manhattan però amb compte, enamora.


Marta

dimarts, 16 de juliol de 2013

New York, New York

Hola! Com alguns de vosaltres sabreu, els que em seguiu per twitter, estic a Nova York "estudiant". En realitat em dedico a passejar per Manhattan fins mitjanit, comprar sense parar i gaudir de la vida New Yorker tant com m'és possible. Per això, no he estat per aquí durant les últimes setmanes ni he pogut llegir gaire res. El que sí que he fet és passejar per Barnes & Noble i comprar-hi uns quants llibres! Crec que és sens dubte una de les meves botigues preferides del país.
També he vist un musical a Broadway, First Date, i aquesta setmana o la propera aniré a veure Wicked. Només em queden dues setmanes més en aquesta preciosa ciutat i per tant, fins que torni a casa suposo que estaré tan desapareguda com sempre últimament.

¡Hola! Como algunos de vosotros ya sabréis, los que me seguís por twitter, estoy en New York "estudiando". Aunque en realidad me dedico a pasear por Manhattan hasta medianoche, comprar sin parar por Soho y la 5a Avenida y disfrutar de la vida neoyorkina tanto como me es posible. Por eso no he estado por aquí en las últimas semanas ni he podido leer demasiado, por no decir nada... Lo que sí que he hecho es comprar en Barnes & Noble cuál compradora compulsiva, creo que es sin duda una de mis tiendas favoritas.
También he estado en Broadway y he visto un musical, First Date, y esta semana o la próxima veré Wicked. Como solo me quedan dos semanas en esta preciosa ciudad no creo que me pase por aquí, así que hasta que no vuelva a casa estaré desaparecida.



Mentrestant, passeu un bon estiu!
De mientras, ¡pasad un buen verano!

Marta

dijous, 20 de juny de 2013

Sin noticias de Gurb - Eduardo Mendoza


¡Hola! Hoy os dejo la reseña de un libro que me ha gustado mucho, es una historia diferente y muy divertida, aunque lo más probable es que muchos de vosotros ya la hayáis leído.

Hola! Avui us deixo la ressenya d'un llibre que m'ha agradat molt, és una història diferent i divertidíssima, encara que molt probablement la majoria de vosaltres ja l'haureu llegida. 

Fitxa del llibre/ ficha del libro:

Títol/ título: Sin noticias de Gurb
Títol/ título original: Sin noticias de Gurb
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Nº pàgines/ páginas: 144
Preu/ Precio: 12€

Puntuació/n: **** (4/5)


Sinopsis
Esta divertida novela relata la búsqueda de un extraterrestre que ha desaparecido, tras adoptar la apariencia de la vocalista Marta Sánchez, en la jungla urbana barcelonesa. Pero el protagonista de la narración no es Gurb, sino otro alienígena que sale en pos de él y cuyo diario constituye el esqueleto de la narración. La verdadera naturaleza del relato es de carácter satírico: Mendoza convierte esta Barcelona, a un tiempo cotidiana y absurda, en el escenario de una carnavalada que revela el verdadero rostro del hombre urbano actual

Opinión personal
Llevaba queriendo leer este libro muchísimo tiempo, ya os conté en el resumen de lecturas de mayo que siempre había querido leerlo. Desde antes que apareciera en mi examen de selectividad hace dos años,  quería saber quién era Gurb y porque ya no tenían noticias suyas. Y no fue hasta hace unas semanas que di con él, lo empecé y lo terminé, y mientras lo hacía reí sin parar, Sin noticias de Gurb me hizo pasar una de las tardes más entretenidas del año.

Sin noticias de Gurb de Eduardo Mendoza es una de las novelas más graciosas y divertidas que he leído nunca. Es totalmente desternillante e hilarante y sin duda, más que recomendable. Debo decir que no me gusta la ciencia ficción, nada, y tampoco suelo reírme a carcajadas con los libros, pero este es una excepción a todo. Aunque hacia el final empieza a desfallecer y las bromas pierden la gracia porque llegan a ser un poco repetitivas, el ritmo es vertiginoso y en una tarde habréis pasado momentos divertidísimos buscando a Gurb.

Porque ¿dónde está Gurb? Gurb es un extraterrestre que tenía como misión visitar la tierra y de repente ha desaparecido. Su compañero de viaje, otro extraterrestre, aterriza en Barcelona para buscar a su amigo y mientras trata de encontrarlo intentará entender como funciona todo en la ciudad y como actúan sus habitantes.
Comprará cientos de corbatas, ganará la lotería, dejará cien millones de propina, comerá en restaurantes caros y también comerá monedas mendigadas. Comprará una casa y conocerá a una vecina a la que le pedirá todos los ingredientes necesarios para preparar una paella y acabará llorando desconsoladamente. Le perseguirá un perro, lo meterán en el calabozo, se meterá en peleas y le pegarán una paliza. Cambiará de forma y se verá inmerso en situaciones de lo más rocambolescas. Y finalmente, ¿encontrará a Gurb? ¿o seguirá sin noticias de Gurb? Tendréis que descubrirlo vosotros mismos.

Los capítulos son cortos y están contados como si fuera un diario, por días y horas, hecho que ayuda a leer las aventuras de Gurb y su amigo en muy pocas horas. 
El libro está lleno de situaciones absurdas y cómicas que harán que riáis sin parar. Así que si no lo habéis hecho ya, salid corriendo hacia la librería o biblioteca más cercana y empezad Sin noticias de Gurb, la diversión está asegurada. 

Opinió personal
Feia molt temps que volia llegir Sin noticias de Gurb, com ja us vaig comentar al resum de les lectures de maig, l'havia volgut llegir des de sempre. Abans que aparegués al meu examen de selectivitat fa dos anys, ja volia saber qui era en Gurb i perquè no tenien notícies seves. No va ser fins fa unes setmanes que el vaig trobar, el vaig començar i el vaig acabar, tot això sense poder parar de riure. Sin noticias de Gurb em va fer passar una de les tardes més entretingudes de l'any.

Sin noticas de Gurb d'Eduardo Mendoza és una de les novel·les més gracioses i divertides que llegit mai. És totalment hilarant i sens dubte, més que recomanable. He de dir que no m’agrada la ciència ficció, gens ni mica, i tampoc acostumo a riure a cor que vols amb gaires llibres, però aquest és una excepció a tot. Encara que cap el final comença a decaure i les bromes comencen a perdre la gràcia perquè arriben a ser repetitives, el ritme és vertiginós i en una tarda haureu passat moments divertidíssims cercant en Gurb.

Perquè, on és en Gurb en realitat? En Gurb és un extraterrestre que tenia la missió de visitar la terra i de sobte, desapareix. El seu company de viatge, un altre extraterrestre, aterra a Barcelona per trobar el seu amic i mentre el busca, intentarà entendre com funciona la ciutat i com actuen els seus habitants.
Comprarà cents de corbates, guanyarà la loteria, deixarà més de cent milions de pessetes de propina, menjarà a restaurants caríssims i també menjarà alguna moneda pidolada. Comprarà un piset i coneixerà una veïna molt maca a la qual li demanarà tots els ingredients necessaris per preparar una paella i després, acabarà plorant desconsoladament.  El perseguirà un gos, el tancaran al calabós, es ficaria en baralles i l’apallissaran. Canviarà de forma i es veurà immers en situacions rocambolesques. I finalment, trobarà en Gurb? O seguirà sense tenir notícies d’en Gurb? Ho haureu de descobrir vosaltres mateixos!

Els capítols del llibre són curtets i estan narrats com si fos un diari, per dia i hora, i això fa que les aventures de l’amic d’en Gurb es llegeixin en molt poca estona.
El llibre està ple de situacions absurdes molt còmiques que de ben segur us faran riure sense parar. Així que si encara no ho heu fet, sortiu de casa corrents cap a la llibreria més propera i comenceu Sin noticias de Gurb, la diversió està assegurada.


Marta

dimarts, 18 de juny de 2013

Bloodlines - Richelle Mead

¡Hola! Después de los últimos exámenes ya estoy de vacaciones y hoy os traigo la reseña sin spoilers del último libro que he leído, Bloodlines de Richelle Mead. Hace unos días compré la tercera parte en las happy hours de Bookdepository por poco más de un euro y medio, y la semana que viene espero entrar en Barnes & Noble y hacerme con la segunda parte. 

Hola! Després dels últims exàmens ja estic de vacances i avui us porto la ressenya sense spoilers de l'últim llibre que he llegit, Bloodlines de Richelle Mead. Fa uns dies vaig comprar la tercera part en un happy hour de BookDepository per poc més d'un euro i mig. La setmana que ve espero entrar a Barnes & Noble i fer-me amb la segona part.

Fitxa del llibre/ ficha del libro:


Títol/ título: Bloodlines
Títol/ título original: Bloodlines 
Autor: Richelle Mead
Editorial: RazorBill
Pàgines/ páginas: 420
Preu/ Precio: 13,45€ tapa dura/ 8,5€ ed. normal (Bookdepository)


Puntuació/n: **** (4/5)

Sinopsis Eng (SPOILERS de VA):
Blood doesn't lie...

Sydney is an alchemist, one of a group of humans who dabble in magic and serve to bridge the worlds of human and vampires. They protect vampire secrets - and human lives. When Sydney is torn from her bed in the middle of the night, at first she thinks she's still being punished for her complicated alliance with dhampir Rose Hathaway. But what unfolds is far worse. Jill Dragomir - the sister of Moroi Queen Lissa Dragomir - is in mortal danger, and the Moroi must send her into hiding. To avoid a civil war, Sydney is called upon to act as Jill's guardian and protector, posing as her roommate in the last place anyone would think to look for vampire royalty - a human boarding school in Palm Springs, California. But instead of finding safety at Amberwood Prep, Sydney discovers the drama is only just beginning..


Opinión personal
Después de haber comprado este libro hace casi dos años me da vergüenza no haberlo leído hasta ahora, pero eso se debe a que no quería tener que esperarme la vida y más en leer el segundo y sus continuaciones. De hecho, han publicado hace poco el tercero y el cuarto sale en otoño. 


Bloodlines es la secuela-spinoff de Vampire Academy, una saga que es absolutamente genial, maravillosa y brillante. Si me preguntáis si podéis leer Bloodlines sin haber leído Vampire Academy os puedo decir que sí, pero entonces no hará falta que leáis Vampire Academy, porque en Bloodlines se desvela el final de VA6, y os estaréis perdiendo una de las mejores sagas de vampiros del momento.
Así que yo os recomiendo que primero leáis Vampire Academy y luego os pongáis con Bloodlines, y si tenéis más ganas de leer a Mead, la saga de Georgina Kincaid es también indispensable. 

Bloodlines tiene como protagonista a Sydney Melrose, un personaje más normalito y sosito que la increíble Rose Hathaway, pero que no me ha disgustado. No me ha encantado como Rose, pero tampoco está tan mal. Luego tenemos a Jill que ni fu ni fa, es una moroi de 15 años bastante deprimente (y los que habéis leído VA sabéis exactamente quién es). Es un personaje bastante simple y me ha sorprendido muchísimo el éxito que llega a cosechar, ni uno ni dos, tres. Aunque el último me parece forzado y sin ninguna química. Adrian  no tiene demasiado protagonismo en esta primera parte, pero espero que dé mucho más de si en las siguientes. Adrian es un personaje increíble y muy completo y después del disgusto que le dieron en VA6 merece tener mucho más protagonismo. Eddie es el dhampir que protegerá a este grupito que se mudará a California a un internado con la intención de pasar desapercibidos y se harán pasar por una familia de cuatro hermanos. Todos estos personajes aparecieron en Vampire Academy y su historia continua poco más tarde del final de la saga.
Además, tendremos a Lee, Keith, el personaje más insoportable del libro, y Clarence. Las ganas que he tenido de que apareciera un strigoi asesino y se cargara a Keith durante todo el libro han sido infinitas. Queréis un personaje odiable, aquí tenéis a Keith. Estos tres personajes son nuevos.

La primera parte de este spinoff ha estado bien, pero no ha llegado a ser tan buena como Vampire Academy, pero es que VA es absolutamente genial y cuesta de igualar. No he podido parar de leer y la historia me ha cautivado totalmente, como siempre que leo a Richelle Mead, pero aun así me ha parecido un libro muy introductorio. Los sucesos principales, los grandes misterios del libro, me los empecé a imaginar desde el capítulo cuatro. No ha sido ninguna gran sorpresa saber quién estaba detrás de las acciones "misteriosas" y si había un hecho que no me acabé de esperar no es nada del otro mundo. Otro aspecto que me ha parecido forzado son las parejas en el libro, sin ningún tipo de química. Mientras en VA se ve desde la primera página que entre Rose y Dimitri hay algo, la pareja que creo que se va a formar en Bloodlines2, o cambian mucho las cosas o de momento creo que es química cero y forzadísima. El libro me ha parecido bastante previsible pero aun siendo previsible me ha gustado y mucho, y sin ninguna duda os recomiendo leerlo, porque la segunda parte promete ser tan buena o mejor que esta primera.  Y yo no sé vosotros, pero yo me he quedado con ganas de ver más a Rose y Dimitri, a ver si a partir de ahora aparecen más.

Opinió personal
Després d’haver comprat aquest llibre fa vora dos anys em fa vergonya no haver-lo llegit fins ara, però això es deu principalment a què no volia haver d’esperar-me la vida i més per llegir les seves continuacions. De fet, fa poc s’ha publicat el tercer i el quart sortirà a la tardor.

Bloodlines és la seqüela–spinoff de Vampire Academy, una saga absolutament genial, meravellosa i brillant. Si em preguntéssiu si podeu llegir Bloodlines sense haver llegit abans Vampire Academy us diria que sí, però que aleshores no hauríeu de llegir Vampire Academy perquè a Bloodlines es desvela el final de la saga i us estaríeu perdent una de les millors sagues de vampirs del moment.
Per tant, us recomano que primer llegiu Vampire Academy i després comenceu Bloodlines, i si encara teniu més ganes de llegir a Richelle Mead, la saga de la Georgina Kincaid és també indispensable.

Bloodlines té com a protagonista la Sydney Melrose, un personatge més normalet i insípid que la increïble Rose Hathaway, però que no m’ha disgustat. No m’ha encantat com la Rose però tampoc està tan malament. Després tenim la Jill, que sincerament ni fu ni fa, és una moroi de 15 anys força depriment (i els que heu llegit VA ja sabeu exactament qui és). És un personatge simple i em sorprèn moltíssim l’èxit que arriba a tenir, ni un ni dos, tres. Però la química amb el tercer era zero. L’Adrian no té massa protagonisme en aquesta primera part, però espero que en tingui molt més perquè pot donar molt de sí. L’Adrian és un personatge increïble i molt complert que després del disgust que li van donar a VA6 es mereix molt més protagonisme. L’Eddie és el dhampir encarregat de protegir aquest grupet que es traslladarà a un internat de California amb la intenció de passar desapercebuts. Tots aquests personatges van aparèixer a Vampire Academy i la seva història succeeix poc després del final de l’anterior saga.

A més a més, en aquesta primera part tindrem personatges nous com en Lee, en Clarence i en Keith, el personatge més insuportable que he vist en temps. Massa sovint tenia ganes que vingués un strigoi assassí i se’l carregués.

La primera part d’aquest spinoff ha estat bé, però no ha arribat a ser tan bona com Vampire Academy, però això és perquè Vampire Academy és absolutament genial i costa d’igualar. Com em passa amb tots els llibres de la Richelle Mead no he pogut parar de llegir fins a acabar-lo i la història m’ha captivat totalment. 
Tot i això, el llibre m’ha semblat molt introductori, els successos principals de la història, els grans misteris del llibre me’ls he imaginat des del quart capítol. No ha estat cap sorpresa saber qui estava darrera les accions “misterioses” i el que no m’esperava era més aviat poc important. Un aspecte que m’ha semblat forçat és la química entre les parelles del llibre, no n’hi ha. Mentre a VA des de la primera pàgina veiem que entre la Rose i el Dimitri hi ha alguna cosa, aquí no. I la parella que segurament es formarà a la segona part o canvien molt les coses o la veig forçadíssima i sense cap tipus de química. El llibre en general m’ha semblat previsible, però encara que sigui previsible m’ha agradat i molt, i sens dubte us recomano llegir-lo. La segona part promet ser tan bona o millor aquesta i jo no sé vosaltres, però jo tinc ganes de veure més tant la Rose com en Dimitri. 

Marta