diumenge, 29 de maig del 2011

...

Hola! Es tarde y como últimamente, hago una entrada fugaz... Como ya os dije he terminado bachillerato, pero ahora me falta la selectividad, y como podéis imaginaros estoy estudiando para ella! Por eso ni puedo leer, ni puedo escribir mucho, ni puedo comentar demasiado... :(
Así que hasta que no hayan pasado los días 15, 16 y 17, días de los exámenes de PAU, el blog no volverá a la normalidad. Por eso las entradas serán pocas, cortas y no creo que publique demasiadas reseñas (por no decir ninguna)...
Lo siento!

Hola! És tard i com estic fent últimament penjo una entrada fugaç... Com ja us vaig dir he acabat batxillerat però ara em falta la selectivitat, com podeu imaginar-vos estic estudiant! Per això no puc ni llegir, ni escriure gaire al blog, ni comentar massa... :(
Així que fins que no passin  els dies 15, 16 i 17 de JUNY, els dies d'exámens de PAU, el blog no tornarà a la normalitat. Per això, les entrades seran poques, curtes i no crec que publiqui gaires ressenyes (per no dir que no en publicaré cap)...
Ho sento!


Pero bueno no todo son desgracias sino que hace unas horas el FCBARCELONA ha ganado la CUARTA CHAMPIONS! ^^

Però bé, avui és un dia d'alegria a Barcelona i és que el FCBARCELONA ha guanyat la QUARTA CHAMPIONS! ^^

Quiero recordar que el día 1 de JUNIO se cierra el CONCURSO DE SANT JORDI que el mínimo son 10 personas y que aun faltan 5. En caso de que no lleguemos ya colgaré una entrada explicando lo que haré, pero no os preocupéis el sorteo se hará tarde o temprano.


Vull recordar que el dia 1 de JUNY es tanca el CONCURS DE SANT JORDI que el nombre mínim de participants són 10 persones i que encara en falten 5. En el cas que no hi arribem penjaré una entrada explicant que faré, no us preocupeu que el sorteig el faré tard o dora.

Espero volver pronto,

Espero tornar aviat, 


Marta

divendres, 27 de maig del 2011

Concurs/o Booket Bloody Night Con

Hola! Avui per fi és divendres i com és tard us ensenyo un concurs que m'ha arribat al mail. L'editorial Booket sorteja una entrada per la Bloody Night Con. Que què és la Bloody Night Con? Doncs és la Convenció de Vampire Diaries/ Diaris de Vampirs/ Crónicas vampíricas que es farà a Barcelona el cap de setmana de l'11 i 12 de juny. Si voleu participar només heu de fer el que diu a la imatge.
Si voleu anar-hi jo us recomano que reseu perquè us toqui l'entrada però que no la compreu, primer perquè és força cara i segon perquè l'empresa organitzadora KLZ Events té molta barra (algun dia us explicaré el perquè, jo he tingut una mala experiència amb ells...).

Hola! Hoy por fin es viernes y como es tarde os enseño un concurso que me ha llegado por mail. La editorial Booket sortea una entrada para la Bloody Night Con. Que ¿qué es la Bloody Night Con? Pues es la Convención de la serie Vampire Diaries/ Crónicas Vampíricas/ Diaris de Vampirs que se hará en Barcelona el fin de semana del 11 y 12 de junio. Si queréis participar solo tenéis que hacer lo que pone en la imagen de a continuación.
Si queréis ir yo os recomiendo que recéis para que os toque pero que NO compréis la entrada, por varios motivos. El primero que es bastante cara, el segundo que KLZ Events no es una buena empresa de eventos, tienen mucho morro (algún día os contaré el porqué y mi mala experiencia con ellos...).



Fins demà,
Hasta mañana,


Marta

dijous, 26 de maig del 2011

Concurs/o La casa del Torreón

Hola! Hoy me han dado las notas de BACHILLERATO y ahora sí que puedo decir que ADIÓS BACHILLERATO!!! :D 
He visto un Concurso en el blog Arañando libros y me he animado a participar! Podéis ganar el libro La Casa del Torreón y tenéis tiempo para participar hasta el 25 de junio. Mucha suerte!

Hola! Avui per fi m'han donat les notes de BATXILLERAT i ara sí que ja puc dir ADÉU BATXILLERAT!!! :D
He vist un Concurs al blog Arañando Libros i m'he animat a participar! Podeu guanyar el llibre La Casa del Torreón i teniu temps per participar fins el 25 de juny. Molta sort!



Marta

dimecres, 25 de maig del 2011

Music Time 7. Marry the Night - Lady Gaga

Cuando empecé esta sección pensé "no vas a poner música comercial, NO", pero hoy me permito hacer una pequeña excepción y poner la primera canción del nuevo CD de Lady Gaga, Marry The Night. Supongo que estaréis cansados de escucharla por todas partes, pero me gusta y no está mal! ^^

Quan vaig començar aquesta secció vaig pensar "no posaràs música comercial, NO", però avui em permeto fer una petita excepció i posar la primera cançó del nou CD de Lady Gaga, Marry The Night. Suposo que estareu farts de sentir-la per tot arreu, però m'agrada i no està malament! ^^



Prometo que el próximo miércoles pondré algo más del estilo de la sección, y más de mi estilo...! 
Prometo que el proper dimecres posaré alguna cançó més de l'estil de la secció, i potser més del meu estil...!

Marta

In My Mailbox 3.

Hola! Hace días que quería hacer un In My Mailbox, aquí os lo dejo. Estos son los libros que he "conseguido" desde el último In My Mailbox. Las fotos he aprovechado que hacía sol para hacerlas en la terraza con los geranios de mi madre.

Hola! Fa dies que volia fer aquest In My Mailbox, aquí us el deixo. Aquests són els llibres que he "aconseguit" des de l'últim. Les fotografies he aprofitat que feia sol per fer-les a la terrassa amb els geranis de la meva mare.

Empezamos con la foto familiar:
Comencem amb la foto familiar:

No se ve demasiado bien pero tenemos, empezando por abajo: Profundidades (Túneles II), Memorias de Idhun I, Cazadores de Sombras los Orígenes, La chica del Lago y Bendecida por la Sombra (Vampire Academy III).

No es veu massa bé però començant per abaix tenim: Profunditats (Túnels II), Memòries d'Idhun I, Caçadors d'ombres els Orígens, La noia del llac i Bendecida por la Sombra (Vampire Academy III).

Vampire Academy: Bendecida por la sombra, el tercero de la saga. Ya lo he leído y cuando pueda subiré la reseña. Tenéis reseñado el primero aquí.

Vampire Academy: Bendecida por la sombra, el tercer de la saga. Ja l'he llegit i quan pugui pujaré la ressenya. Teniu ressenyat el primer aquí.

Cazadores de sombras los orígenes, lo he recibido hace poco de Círculo de Lectores y aun no he podido leerlo.

Caçadors d'ombres els orígens, fa molt poc que l'he rebut de Cercle de Lectors i encara no l'he pogut llegir.


La chica del lago, me llamó bastante la sinopsis, lo vi en Círculo de Lectores y me hice con él. Aun no lo he leído, cuando lo haga subiré la reseña.

La noia del llac em va cridar força l'atenció i vaig decidir comprar-lo a Cercle de Lectors. Encara no l'he llegir, però quan ho faci pujaré la ressenya.

Memòries d'Idhun I me lo han dejado, no he leído nada de Laura Gallego y una amiga lo tenía y como le encantó pues me lo ha dejado y cuando pueda lo leeré. Gracias Georgie!

Memòries d'Idhun I me l'han deixat, no he lelgit res de Laura Gallego i com una amiga el tenia i li va encantar me l'ha deixat. Quan pugui el llegiré, gràcies Georgie!

Profundidades (Túneles II) ha llegado a mi de una forma un tanto extraña. Fue dado por cortesía de El Periódico a la panadería y quiosco donde mi padre compra, el panadero sabía por mi padre que escribo este blog y se lo dio. El único problema es que no tengo la primera parte, así que tardaré en leerlo.

Profunditats (Túnels II) ha arribat a mi d'una manera un xic estranya. VA arribar per gentilesa de El periódico al forn i quiosc on el meu pare sol comprar. El forner sap que escric aquest blog i li va donar perquè el llegís. L'únic problema és que hi ha una primera part que no tinc, per tant trigaré a llegir-lo.

Hasta aquí el IMM3.
Fins aquí l'IMM3.


Marta

Opinió/n La huella de un beso - Daniel Glattauer

Ayer, cuando subí un concurso en el que podéis ganar un ejemplar de La huella de un beso de Daniel Glattaueros os dije que ya había terminado el libro y os subiría la reseña. 
Debo decir que es muy diferente a Contra el viento del norte, pero no por eso es malo aunque creo haberme pasado más de la mitad del libro repitiéndome a mi y al libro un "¿de quién eres tu y que has hecho con Daniel Glattauer?". Al final pero decir que me ha gustado más de lo que ya empezaba a esperar, porque aunque sea un libro del maravilloso sr. Glattauer algunos puntos se me han hecho un poco aburridos. Supongo que al compararlo con la fácil lectura que es Contra el viento del norte, se nota la diferencia.

Ahir, mentre pujava el concurs en el qual podeu guanyar un exemplar de La huella de un beso de Daniel Glattauer us vaig dir que ja l'havia acabat i que us pujaria la ressenya, aquí la teniu.
He de dir que és molt diferent a Contra el vent del nord, però no per això és dolent, simplement és diferent. Encara que he de dir que m'he passat més de la meitat del llibre repetint-me a mi i al llibre "Qui t'ha escrit a tu i que has fet amb Daniel Glattauer?". Al final però he de dir que m'ha agradat més del que ja començava a esperar, perquè encara que sigui un llibre del meravellós Sr. Glattauer alguns punts se m'han fet un xic avorrits. Suposo que comparar-lo amb la tan àgil lectura que és Contra el vent del nord no és una bona idea.


Fitxa tècnica/ ficha técnica:
Títol/ Título: La huella de un beso 
Títol/ título original: Der Weihnachtshund
Autor: Daniel Glattauer
Editorial: Punto de Lectura
Nº de pàgines/ pàginas: 265
Preu/ precio: 8,99€
ISBN: 9788466324809 
No s'ha editat en català./ No se ha editado en catalán.


PUNTUACIÓ/N: **** (4/5)

Sinopsis:
Kurt es el braco alemán más tranquilo y perezoso que ha existido jamás.
Max quiere escapar de la rutina y los traumas y volar a Las Maldivas, pero ¿quién cuidará de Kurt mientras él esté de vacaciones?
 Katrin busca un pretexto para no pasar su 30 cumpleaños con sus padres, que no entienden cómo es posible que la hija perfecta siga soltera y sin compromiso. Su padre odia a los perros así que Kurt es la excusa perfecta. Kurt, Max y Katrin entrecruzan sus vidas en una refrescante comedia que, de forma ágil e ingeniosa, mantiene nuestra atención hasta la apoteosis final.

Opinión personal:
La huella de un beso es una comedia que trata sobre Max, Katrin y Kurt (el perro de Max). Podríamos decir que La huella de un beso es una comedia navideña con la que pasar un buen rato, no esperes una novela que recordaras toda la vida, simplemente algo fresco y divertido.


Max tiene un perro, un braco alemán de pelo duro (sí, la raza del perro os va a quedar muy clara, aparece en cada página 3 o 4 veces...), que no se mueve, siempre está debajo de un sillón y simplemente no hace nada. Max tiene 34 años y ha decidido que esta Navidad no la pasará solo en su casa con Kurt, así que contrata un viaje a las Bahamas. Pero solo tiene un problema, ¿qué va a hacer con Kurt mientras él está de viaje?


Katrin tiene 29 años y no quiere pasar la nochebuena y por consecuente el día de su 30 cumpleaños con sus padres, por eso necesita una escusa para liberarse de ellos. Kurt el perro de Max es la solución. Max cuelga un mensaje en internet diciendo que necesita alguien que cuide del perro mientras él no está y Katrin decide que es su oportunidad.


La historia cuenta 24 días de los dos personajes, es un calendario del día 1 al 24 de diciembre. En este libro podemos ver alguna idea de lo que será Contra el viento del norte, ya que más de una vez los personajes se envían mails. El título, La huella de un beso, tiene un significado concreto y es que Max tiene un problema con los besos por culpa de la huella que le dejó un beso...


No es una gran historia, debo decir que más de la mitad del libro me la pasé pensando que le daría 3 estrellas y media, pero una bonita historia enviada por mail y una sorpresa final bastante divertida han hecho que subiera a las 4 estrellas. Es muy diferente a Contra el viento del norte, no intentéis comparar las historias o no disfrutaréis de este libro. Se lee fácilmente y pasaréis un buen rato. Como anécdota, decir que estaba en el tren y tuve que cerrar el libro porque no podía parar de reír y las personas que tenía al lado me estaban mirando mal...


Opinió personal:
La huella de un beso és una comèdia que tracta sobre en Max, la Katrin i el Kurt (el gos d'en Max). Podríem dir que La huella de un beso és una comèdia nadalenca amb la qual passareu una bona estona, no espereu una novel·la inoblidable, simplement una història fresca i divertida.

En Max té un gos, un "braco" alemany de pél dur (sí, la raça del gos us quedará claríssima, apareix a cada pàgina 3 o 4 cops...), que no es mou, sempre està sota d'un silló i simplement no fa res. En Max té 34 anys i ha decidit que no passarà sol aquest Nadal, per tant, ha contractat un viatge a les Bahames. Però només té un petit problema, què farà amb el Kurt mentre ell es troba de viatge?

La Katrin té 29 anys i no vol passar la nit abans de Nadal i per conseqüent el dia del seu 30è aniversari amb els seus pares, per això necessita una bona excusa per lliurar-se'n. El Kurt, en gos d'en Max, és la solució. En Max posa un anunci a internet dient que necessita algú que li cuidi el gos mentre ell no hi és i la Katrin decideix que aquesta és la seva solució.

La història s'explica en 24 dies, és un calendari del dia 1 al 24 de desembre i cada dia se'ns explica el que fan els protagonistes. En aquest llibre podem apreciar alguna idea del que serà Contra el vent del nord, ja que més d'una vegada els personatges s'envien mails. El títol, La huella de un beso, té un significat concert i és que en Max té un problema amb els petons arran del mal record que li va deixar un petó...


No és una gran història, he de dir que més de la meitat del llibre me la vaig passar pensant que li donaria 3 estrelles i mitja, però una bonica historieta enviada per mail i una sorpresa final força divertida han fet La huella de un beso mereixedora de les 4 estrelles. És molt diferent a Contra el vent del nord, no intenteu comparar les històries o no gaudireu d'aquest llibre. Es llegeix molt fàcilment i passareu una bona estona. Com anècdota us explicaré que em trobava al tren llegint-lo i vaig haver de tancar-lo ja que no podia parar de riure  i les persones que tenia al costat em miraven força malament...


Espero que os sea de interés, hasta aquí La huella de un beso.
Espero que us sigui d'interés, fins aquí La huella de un beso.


Marta 

dilluns, 23 de maig del 2011

In memoriam Elisabeth Eidenbenz

Vull dedicar aquesta entrada a Elisabeth Eidenbenz, que avui als 97 anys ha mort. Com potser sabeu, Elizabeth Eidenbenz va ser la fundadora de la Maternitat d'Elna i va ajudar a donar a llum a moltes dones que vivien exiliades als camps de refugiats del sud-est de França, com Argelers. Gràcies a ella 597 nens van poder sobreviure.  

Quiero dedicar esta entrada a Elisabeth Eidenbenz, que hoy a los 97 años ha fallecido. A lo mejor sabéis que Elisabeth Eidenbenz fue la fundadora de la Maternidad de Elna, una maternidad que creó para ayudar a las mujeres exiliadas a dar a luz, mujeres que se encontraban en los campos de refugiados del sur-este de Francia, como Argelers. Gracias a su ayuda 597 niños pudieron sobrevivir.

La primera ressenya que vaig escriure al blog va ser precisament la de La Maternitat d'Elna, així que us convido a llegir la història de com una gran dona va ajudar a salvar moltes vides. Assumpta Montellà, l'autora de la Maternitat d'Elna, l'any passat va escriure un llibre sobre l'Elisabeth Eidenbenz, Elizabeth Eidenbenz més enllà de la Maternitat d'Elna,  i les col·laboració com a voluntària que va fer a part de la Maternitat.

La primera reseña que escribí en el blog fue precisamente sobre la Maternidad de Elna, así que os invito a leer la historia de como una gran mujer ayudó a salvar muchas vidas. Assumpta Montellà, la autora de la Maternidad de Elna, el año pasado escribió un libro sobre Elisabet Eidenbenz y las demás colaboraciones de ayuda humanitaria de las que fue participe a parte de la Maternidad.


Des d'aquí el meu petit reconeixement a una gran persona.
Desde aquí, quiero dar mi reconocimiento a una gran persona.


Marta

Concurs/o Juntos + La huella de un beso

Hola, después de proponeros el concurso de Cazadores de Sombras ahora le toca al concurso que se hace en El rincón del sastre. Podéis ganar dos libros, Juntos y o La huella de un beso. Como ya os enseñé en el último IMM, La huella de un beso ya lo tengo (lo he leído y luego colgaré la reseña), por lo tanto participo por Juntos. Si queréis participar en este concurso solo tenéis que hacer click en el enlace, tenéis tiempo hasta el 27 de mayo.

Hola, avui després de proposar-vos el concurs de Cazadores de Sombras ara us ensenyo el concurs que es fa al blog El rincón del sastre. Podeu guanyar dos llibres, Juntos i o La huella de un beso. Com ja us vaig ensenyar en l'últim IMM, La huella de un beso ja el tinc. L'he acabat fa poc i suposo que aquesta tarda/ nit pujaré la ressenya. Per tant participo per Juntos. Si voleu participar en aquest concurs només heu de fer click a l'enllaç i teniu temps fins el 27 de maig.


Marta

Concurs/o Cazadores de Sombras IV

Hola! Hoy mi habitual mala suerte y yo os saludo y os traigo un concurso que termina hoy mismo! Sí, las cosas se hacen siempre al último momento... El concurso es en el blog Libros de ensueño, y se sortean dos ejemplares del libro Cazadores de Sombra IV. Si queréis participar solo tenéis que ir al blog y seguir las bases, que son muy fáciles. Mucha suerte a los que como yo participáis.

Hola! Avui la meva habitual mala sort i jo us saludo, us porto un concurs que acaba avui mateix! Sí, les coses s'han de fer sempre a últim moment... El concurs és al blog Libros de ensueño y sortegen dos exemplars de Cazadores de Sombras IV. Si voleu participar només heu d'anar al blog i seguir les bases que són molt fàcils. Molta sort als qui com jo participeu! 


Hasta luego,
Fins després,

Marta

diumenge, 22 de maig del 2011

People who read... III

Hola! Ahora os dejo un nuevo People who read, esta vez la protagonista es Carla Bruni y aparece leyendo en la película Midnight in Paris de Woody Allen.

Hola! Ara us deixo un nou People who read, aquesta vegada la protagonista és Carla Bruni i apareix llegint a la pel·lícula Midnight in Paris de Woody Allen.

Carla Bruni, Midnight in Paris.


À tout à l'heure,


Marta

Opinió/n Dear John - Nicholas Sparks

Hola! Hoy os dejo mi opinión sobre Dear John o Querido John, llamadlo como queráis, de Nicholas Sparks, el famosísimo Nicholas Sparks que a mí no me ha gustado lo más mínimo... 
Compre Dear John el verano pasado cuando estuve de vacaciones en Bournemouth, UK. En la librería había un 3x2 así que mis dos amigas y yo compramos un ejemplar cada una. Yo lo he leído, no me ha gustado y no lo recomiendo.

Hola! Avui us deixo la meva opinió del llibre Dear John o Querido John, digueu-li com vulgueu, de Nicholas Sparks, el famosíssim Nicholas Sparks que a mi no m’ha agradat gens ni mica... 
Vaig comprar Dear John l’estiu passat quan vaig estar de vacances a Bournemouth, UK. A la llibreria hi havia un 3x2 així que dues amigues i jo vam comprar-ne un exemplar cadascuna. Jo l’he llegit i no m’ha agradat, per tant no el recomano.


Fitxa tècnica:
Títol/ título: Querido John
Títol original: Dear John
Autor: Nicholas Sparks
Hi ha moltes versions, de butxaca.../ Hay muchas versiones, de bolsillo...


PUNTACIÓ/N: ** 1/2 (2,5/5)

Sinopsis:
John Tyree, es un un muchacho rebelde que vive en Carolina del Norte. Después de pasar una infancia complicada sin madre y con un padre obsesionado con la numismática decide alistarse en el ejército para poder huir de su pueblo y de su disfuncional familia. Sin embargo, en uno de los permisos que se le conceden, volverá a su ciudad natal y allí conocerá a Savannah. Ella es su completo opuesto: una brillante estudiante, pasa el verano construyendo casas para los sin techo. Los dos jóvenes se enamoran perdidamente y cuando John tiene que reincorporarse a filas deciden esperar a que él pueda licenciarse de su carrera militar para poder emprender un proyecto de vida juntos. Las visitas de John a Savannah se suceden y en ellas el amor que sienten el uno por el otro no hará más que aumentar. John conseguriá además, con la ayuda Savannah, descubrir el porqué del alejamiento de su padre y reconciliarse con él. A pesar de todo esto, algo que excede a su contro sucede: los cruentos atentados del 11 de septiembre que sumen al país en la alerta roja militar. John tendrá entonces que tomar la decisión más difícil de su vida, la de optar entre el amor a una mujer y el amor a su país.


Opinión personal:
La historia empieza cuando John, un chico un tanto violento con un padre un tanto raro, decide inscribirse al servicio militar. Poco antes de que se marche conoce a Savannah una chica monísima, encantadora que está trabajando como voluntaria reconstruyendo casas, allí con ella está su mejor amigo (no recuerdo el nombre)... John no tiene demasiados amigos, así que se hace amigo de este grupo. Él vive con su padre, un hombre obsesionado con coleccionar monedas que nunca ha tenido una gran relación con su único hijo. La madre de John se marchó cuando él era muy pequeño y nunca han mantenido ninguna relación.

La vida de John es complicada, siempre lo ha sido y si leemos el libro vemos que seguirá siéndolo. Es un drama, pero al contrario que Palabras envenenadas (mi última reseña), este drama es pesado y a menudo carece de sentido. Los personajes son, a mi parecer, horribles. 
John no me gusta, tiene una manera de ser a veces desagradable. La actitud que muestra hacia su padre es bastante triste. Savannah tampoco me gusta, tiene un carácter amable y agradable pero no me acaba de parecer real. El mejor amigo de Savannah diría que es el único que me cae bien, es un chico que desde el principio sabemos que está enamoradísimo de Savannah, pero claro ella no le hace ni caso. El padre de John es un personaje muy triste, sobre todo cuando descubrimos porqué tiene esa obsesión con coleccionar monedas.

El final del libro no me gustó, es distinto a la película me han dicho. Creo que es un libro dramático que no aporta nada. O creo que a mí no me ha aportado nada. Así pues, si queréis leerlo, leedlo pero yo no os lo recomiendo.



Opinión personal:
La història comença quan en John, un noi un tant violent amb un pare un tant estrany, decideix inscriure’s al servei militar. Poc abans de marxar coneix la Savannah una noia moníssima, encantadora que està treballant com a voluntària reconstruint cases. Allà hi està amb el seu millor amic (de qui no recordo el nom)... En John no té masses amics però no li costa gaire fer amistat amb aquest grup de voluntaris, especialment amb la Savannah. Ell viu amb el seu pare, un home obsessionat amb col·leccionar monedes que mai ha tingut una gran relació amb el seu únic fill. La mare del John va deixar-los a ell i al seu pare quan ell era molt petit, i mai han mantingut cap relació.

La vida d’en John és complicada, sempre ho ha estat i si llegim el llibre veiem que sempre ho seguirà sent. És un drama, però al contrari que Paraules emmetzinades (la meva última ressenya), aquest és un drama que es fa pesat i sovint li manca sentit. Els personatges des del meu punt de vista són horribles.
En John no m’agrada, té una manera de ser a vegades fins i tot desagradable, l’actitud que mostra cap al seu pare és força trista. La Savannah tampoc m’agrada, té un caràcter amable i agradable però no em sembla real. El millor amic de la Savannah diria que és l’únic que em cau “bé”, és un noi que des del principi sabem que està enamoradíssim de la Savannah, però evidentment ella no li fa ni cas. El pare d’en John és un personatge molt trist, sobretot quan descobrim perquè té una obsessió amb col·leccionar monedes.

El final del llibre no m’agrada, és diferent a la pel·lícula m’han dit. Crec que és un llibre dramàtic que no aporta res. O crec que a mi no m’ha aportat res. Per tant, si voleu llegir-lo, llegiu-lo però jo no us ho recomanaria. 


Y eso es todo!
I això és tot!


Marta

Opinió/n Paraules emmetzinades - Palabras envenenadas - Maite Carranza

Hola! Avui us porto la ressenya de Paraules emmetzinades, el Premi Edebé de Literatura Juvenil que l'any passat va guanyar l'escriptora Maite Carranza, una de les meves escriptores preferides. ^^


El llibre el vaig comprar durant La Setmana del Llibre en Català, el dia que Maite Carranza signava per tant, el tinc signat i dedicat. També vaig aprofitar perquè em signés tota la triologia de la Guerra de les Bruixes.

Hola! Hoy os traigo la reseña de Palabras envenenadas, el Premio Edebé de Literatura Juvenil del año pasado ganado por Maite Carranza, una de mis escritoras favoritas. ^^


El libro lo compré durante La Semana del Libro en Catalán, el día que Maite Carranza firmaba, por eso lo tengo firmado y dedicado. También aproveché para que me firmase toda la triología de la Guerra de las Brujas.

Paraules emmetzinades és una novel·la realista molt dura, tracta sobre el maltractament i els abusos sexuals. No obstant això, és una novel·la molt ben tractada, molt ben estructurada i escrita amb una gran delicadesa.

Palabras envenenadas es una novela realista muy dura, trata sobre los maltratos y los abusos sexuales. El tema está muy bien tratado, muy bien estructurado y la novela está escrita con una gran delicadeza. 



Fitxa tècnica/ ficha técnica:
Títol/ Título: Paraules emmetzinades / Palabras envenenadas

Títol/ Título original: No sé si l'original és en català o castellà./ No sé si el original es en castellano o catalán.
Autora: Maite Carranza
Editorial: Edebé
Pàgines/ Páginas: 247
ISBN: cat 9788423696536 / cast 9788423696505 
Preu/ precio: 9,85€
Recomanat a partir de 16 anys.
Recomendado a partir de 16 años.
Premi/o Edebé de Literatura Juvenil


PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)


Sinopsis:
CATALÀ
Què va passar amb Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per tal de detindre cap culpable. Una telefonada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilarse, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la fi lla desapareguda, el d’una xica que va trair la seua millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepi dant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones pròximes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il.lumina quan obris una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seues conseqüències devastadores i la seua invisibilitat en el nostre món benpensant


CASTELLANO
¿Qué pasó con Bárbara Molina? Nunca se encontró su cuerpo ni se consiguieron pruebas para detener a ningún culpable. Una llamada a un móvil pone patas arriba el destino de muchas personas: el de un policía a punto de jubilarse, el de una madre que ha perdido la esperanza de encontrar a su hija desaparecida, el de una chica que traicionó a su mejor amiga.

Palabras envenenadas es una crónica de un día trepidante, vivido a contrarreloj y protagonizado por tres personas cercanas a Bárbara Molina, desaparecida misteriosa y violentamente cuando tenía quince años. Un enigma que, después de cuatro años sin resolverse, va a verse sacudido por nuevas claves. A veces, la verdad permanece oculta en la oscuridad y sólo se ilumina al abrir una ventana.

Una historia de mentiras, secretos, engaños y falsas apariencias que pone el dedo en la llaga sobre mitos incuestionables. Un relato escalofriante que disecciona la hipocresía de la sociedad española moderna. Una denuncia valiente de los abusos sexuales infantiles, sus devastadoras consecuencia y su invisibilidad en este mundo bienpensante nuestro. 



Opinió personal:
Paraules emmetzinades explica la història de la desaparició de la Bàrbara Molina, què va passar amb ella? Quan va desaparèixer? Per què va desaparéixer?
La història està explicada des de quatre punts de vista, la Bàrbara Molina (la protagonista), la Núria Solís (la mare de la Bàrbara), en Salvador Lozano (investigador de la desaparició de la Bàrbara) i Eva Carrasco (la millor amiga de la Bàrbara). Els diferents punts de vista donen molt joc a la novel·la, ens permeten saber tot el que passa (a mi m'encanten les històries explicades així!). La història es divideix en tres parts. Crec recordar (el vaig llegir al setembre) que tot passa en un sol dia, però tots els fets ens són explicats mitjançant flash-backs, que també n'hi ha moltíssims (i que també és un element que m'agrada molt).

Comença quan la Bàrbara Molina acaba de fer 19 anys... La Núria Solís des què va desaparèixer la seva filla viu com si no hi fos, es passa el dia prenent pastilles i no aixeca cap.... L'Eva sovint recorda la Bàrbara, no sap que li va passar, però sap que no es va portar bé amb ella, la que havia estat la seva millor amiga... I en Salvador Lozano es prepara per jubilar-se, el cas de la desaparició de la Bàrbara és el seu únic cas sense tancar i es passa l'últim dia donant-hi voltes... Així comença la història, tots aquests personatges estan units per la Bàrbara i seran clau per resoldre un misteri que porta QUATRE ANYS existint. Simplement em va costar creure qui era realment ELL...

Em va agradar moltíssim el llibre, tot i ser un llibre molt i molt dur, està tractat amb amabilitat i fa que prenguis consciència què hi ha molta gent que ha patit i o pateix, per desgràcia, situacions molt similars. La literatura serveix per denunciar fets, crec que és una clara denúncia dels abusos. Maite Carranza aconsegueix crear una gran unitat i coherència al que llegeixes, tot està molt ben estructurat, tot el que passa és per una raó i ve connectat a una altra, no cal dir que m'agrada moltíssim com escriu. Tot i ser un tema difícil, aconsegueix apropar-lo al lector i que aquest pugui posar-se sense dificultat en la pell del personatge. Acabes sentint el que sent la Bàrbara, la Núria, l'Eva i en Salvador, acabes sentint-te part de la història.

El final em va agradar, bonica i trista referència a Molier i el seu color groc.

Així doncs, recomano aquest llibre a tothom. És un drama, un llibre trist, però no les millors novel·les són sempre comèdies, no és Romeu i Julieta un drama excel·lent? Paraules emmetzinades és una novel·la molt bona, molt realista, ben escrita amb uns personatges agradables i molt humans, i un final inoblidable. No sé que més dir perquè el llegiu, l'he recomanat i deixat, com faig sempre amb els llibres que m'agraden, i ha agradat molt.

Opinión personal:
Palabras envenenadas cuenta la historia de la desaparición de Bárbara Molina, ¿qué pasó con ella? ¿Cómo desapareció? ¿Por qué?

La historia está explicada desde cuatro puntos de vista, el de Bárbara Molina (la protagonista), el de Núria Solís (la madre de Bárbara), el de Salvador Lozano (investigador de la desaparición de Bárbara) y el de Eva Carrasco (la que fue la mejor amiga de Bárbara). Los distintos puntos de vista dan mucho juego a la novela, nos permiten saber todo lo que pasa (a mi me encantan las historias contadas desde distintos puntos de vista!). La historia se divide en tres partes. Creo recordar (lo leí en septiembre), que todo para en un solo día, pero se nos cuenta toda la historia gracias al uso de muchísimos flashbacks (también me encantan los flashbacks).

El libro empieza cuando Bárbara Molina acaba de cumplir 19 años… Núria Solís desde la desaparición de su hija vive en una profunda depresión, está completamente devastada, se pasa los días tomando antidepresivos… Eva, la que fue la mejor amiga de Bárbara, la recuerda a menudo, no sabe qué le pasó pero sabe que antes que desapareciese no se portó bien con ella… Salvador Lozano está a punto de jubilarse, el caso de la desaparición de Bárbara Molina es su único caso sin resolver y el último día de trabajo se lo pasa pensando en este caso… Así empieza la historia, todos estos personajes están unidos por Bárbara y serán clave para resolver el misterio de su desaparición que lleva CUATRO AÑOS existiendo. Simplemente me costó creer que él fuese ése él...

Decir que me gustó muchísimo el libro, aunque es un libro muy, muy duro está tratado con una sorprendente amabilidad. Te ayuda a tomar conciencia que hay muchas personas que han sufrido y o sufren, por desgracia, situaciones similares a las descritas en el libro. La literatura sirve entre otras cosas para denunciar hechos, este libro es una denuncia a los abusos.
Maite Carranza consigue crear una gran unidad y coherencia en sus libros, todo está muy bien estructurado y pasa por alguna razón, que conecta con otra, no es necesario que añada que me encanta como escribe. El tema del libro, los abusos sexuales, es un tema muy difícil, pero consigue acercarlo al lector. Este puede ponerse en la piel de los personajes sin ningún problema, y sentirse parte de la historia. Acabas sintiendo lo que siente Bárbara, Núria, Eva y Salvador, acabas siendo parte de la historia.

El final me gustó, bonita y triste referencia a Molier y a su color amarillo.

Así pues, recomiendo este libro a todo el mundo. Es un drama, un libro triste, pero no las mejores novelas son siempre comedias. ¿No es Romeo y Julieta un drama excelente? Palabras envenenadas es una novela muy buena, muy realista, bien escrita con unos personajes agradables, creíbles y muy humanos. Acaba teniendo un final inolvidable. No sé que más debo decir para que lo leáis. He recomendado y dejado el libro, como siempre suelo hacer cuando un libro me apasiona, y las personas que lo han leído han compartido conmigo su opinión.


Espero que si no l'heu llegit, ho feu, segur que no us deixarà indiferents.

Espero que si no lo habéis leído lo hagáis, seguro que no os dejará indeferentes.



Marta

divendres, 20 de maig del 2011

Opinió/n Vampire Academy - Richelle Mead

Hola! Avui mateix he acabat Batxillerat i ho he aprovat tot! ^^ Per tant, fins divendres que ve (27 de maig) estic de vacances!!! Aquests dies intentaré publicar opinions d'alguns llibres que he llegit últimament, o que m'han agradat, o que simplement em ve de gust escriure'n una opinió.

Hola! Hoy mismo he terminado, por fin, Bachillerato y lo he aprovado todo! ^^ Por lo tanto, hasta el viernes que viene (27 de mayo) estoy de vacaciones!!! Estos días intentaré publicar opiniones de algunos libros que he leído últimamente, o me han gustado, o que simplemente me apetece escribir sobre ellos.


Comencem avui amb Vampire Academy, la meva saga de vampirs preferida. Hi ha algú en aquest món que hagi llegit Vampire Academy i no li hagi agradat? Ho dubto. És bo, molt bo, boníssim. Molt diferent al que hi ha sobre vampirs i molt divertit.
Vampire Academy és la primera novel·la d'una saga de 6 llibres, tots publicats a EEUU, només tres aquí, escrita per Richelle Mead. Tot el que escriu Richelle Mead és fresc, divertit i original, val la pena llegir els seus llibres.

Empiezo con Vampire Academy, mi saga favorita de vampiros. Es tan buena, que yo me pregunto si hay alguien que ha leído Vampire Academy y no lo ha pasado bien. Es un libro bueno, es una saga buenísima, muy, muy buena. Muy diferente a todo lo que hay sobre vampiros (y mira que se han escrito cantidad de cosas)!.
Vampire Academy es la primera novela de una saga de 6 libros, todos publicados en USA, solo los tres primeros publicados aquí, escrita por Richelle Mead. Todo lo que escribe Richelle Mead es fresco, divertido y original, merece la pena leer sus libros.

Vampire Academy no es troba en català, només ha estat editat i publicat en castellà per Alfaguara. 
Vampire Academy no está publicado ni editado en catalán, solo en castellano por Alfaguara.

Fitxa tècnica/ ficha técnica:

Títol/ título: Vampire Academy
Títol/ título original: Vampire Academy
Autor: Richelle Mead
Editorial: Alfaguara
Pàgines/ páginas: 392
Preu/ Precio: 14,95€ 
De butxaca/ de bolsillo: 8,95€
ISBN: 9788420422596

Puntuació/n: ***** (5/5)

Sinopsis:
Los dhampir no pueden enamorarse. Son exclusivamente guardianes y están obligados a protegerse continuamente de las mortales amenazas de los strigoi (los vampiros más violentos y peligrosos, los únicos que nunca mueren). Esto es un problema para Rose cuando descubre que su tutor en la Academia de vampiros va a ser Dimitri, por quien se siente más que atraída. El único rival a su medida es también el único que puede ayudarla a salvar a su mejor amiga…...


Opinió personal:

Les primeres pàgines (només parlo del que passa al primer capítol, sense spoilers concrets de la novel·la, sinó que dono una idea general).

La Rose Hathaway és una dhampir i des de sempre ha estat molt unida a la seva millor amiga Lissa Dragomir, una moroi. Els dhampir són mig vampirs i mig humans, i estan destinats a protegir als moroi, que són els vampirs vius (poden morir) que tenen poders màgics. Després hi ha uns altres éssers, els strigoi, vampirs creats, que estan morts. Per crear un strigoi un moroi ha de matar un humà, dhampir o moroi alimentant-se d'ell fins a matar-lo, també els humans i dhampirs poden ser convertits en strigoi per altres strigoi. 

La Rose i la Lissa tenen un vincle, la Rose pot sentir tot el que sent la Lissa, sempre. La història comença quan les dues noies, porten dos anys fugint de l'Acadèmia Sant Vladimir, una escola per a moroi i dhampirs, on aprenen a lluitar els dhampir i els moroi a fer màgia. Es troben en una residència universitària quan la Rose nota que hi ha algú sospitós fora de la residència i decideixen marxar, pensen que els de l'escola les han trobades. Mentre fugen de la residència, un equip de guardians de l'Acadèmia les troben i les retenen per tornar-les a Sant Vladimir. 
Un cop a l'Acadèmia, la Rose s'ha d'enfrontar amb la directora que la vol expulsar de l'escola. No corre el mateix risc la Lissa, ja que ella pertany a una de les 12 famílies reials, i és l'última descendent de la seva. Quan la directora és apunt de decidir expulsar la Rose, un nou guardià, Dimitri Belikov, decideix donar-li suport i aconsegueix que la Rose es quedi a canvi de fer treballs comunitaris i fer dues hores extres diàries de pràctiques amb el Dimitri.

Fins aquí, l'inici de la novel·la. He de dir que vaig comprar aquest llibre al poc que sortís amb l'esperança que fos diferent, i valgués la pena. El vaig llegir en poc més de dos dies i em va sorprendre molt gratament.

Els personatges són molt complexos, la Rose és una noia molt forta, pot arribar a tenir molt mal caràcter i és altament sarcàstica. Li agrada fer el que vol, sense obeir ni normes ni lleis, però de mica en mica anirem veient que pren consciència de les coses i es centra una mica. Veiem que és diferent al principi i al final del llibre. La majoria de les converses que té amb qualsevol personatge són sarcàstiques i iròniques, aconsegueixen fer-te somriure.

La Lissa és la millor amiga de la Rose, una moroi, l'última Dragomir a qui se suposa que la Rose gràcies al seu vincle protegirà quan es graduï. És molt sovint egoista encara que estima molt la Rose, personalment no em cau malament encara que a vegades la trobo un xic atontada i poc decidida. És un personatge que va canviant a cada llibre. Per mi el millor de la Lissa ho trobem a l'últim llibre Last Sacrifice.

El Dimitri Belikov és el guapíssim guardià que donarà classes particulars de lluita i defensa a la Rose per haver perdut dos anys. És un personatge tant interessant que crec millor, no parlar-ne gaire i que el descobriu vosaltres mateixos al llibre.

Després trobem personatges més o menys importants com la Natalie, el Jesse, la Mia, el Mason, l'Eddie entre d'altres. Tots tindran el seu petit minut de glòria i seran importants per desenvolupar i crear la trama.

Durant tota la novel·la estarem buscant quin és el fet que va portar a les protagonistes a fugir de Sant Vladimir, per quin motiu la Lissa té problemes amb la màgia i quina relació hi ha entre el Dimitri i la Rose.

Conclusió, com ja he dit Vampire Academy és un llibre que s'ha de llegir, jo l'he recomanat molt i a totes les persones que m'han fet cas els hi ha encantat. És una nova versió de vampirs, és una història molt diferent i original, és molt divertit i riuràs molt. I si no el llegeixes ara, i algun dia et cau a les mans te’n penediràs de no haver-lo llegit abans.  Un cop el comences no el pots deixar anar. Vampire Academy és completament addictiu.




Opinión personal:

Las primeras páginas (solo hablo de lo que pasa en el primer capítulo, sin spoilers concretos  de la novela, idea general).

Rose Hathaway es una dhampir i desde siempre ha estado muy unida a su mejor amiga Lissa Dragomir, una moroi. Los dhampir son medio vampiro y medio humano, y están destinados a proteger a los moroi que son vampiros vivos (pueden morir) y tienen poderes mágicos. También existe otro tipo de ser, los strigoi, unos vampiros asesinos creados a partir de la muerte. Para crear un strigoi es necesario matar a un humano, dhampir o moroi bebiendo su sangre, u otro strigoi puede crear nuevos strigoi.

Rose y Lissa están conectadas por un vínculo, Rose puede sentir todo lo que le pasa a Lissa, siempre. La historia empieza cuando las dos chicas se encuentran en una residencia, hace dos años huyeron de la Academia San Vladimir. San Vladimir es una escuela de vampiros, donde se enseña a los moroi magia y a los dhampir a ser guardianes.
Rose y Lissa están en la residencia universitaria en la que viven cuando Rose oye y ve un tipo extraño merodeando cerca de su ventana, en ese momento deciden huir de allí. Están marchándose cuando un grupo de guardianes de la Academia las encuentran y se las llevan de vuelta a San Vladimir.

En la Academia, Rose tiene que vérselas con la directora que la quiere expulsar. Lissa en cambio como es una moroi y pertenece a una de las doce familias reales no puede ser expulsada. Lissa es también el último miembro de la familia real Dragomir.
Cuando Rose está a punto de ser expulsada por la directora, el guardián Dimitri Belikov (el que retuvo y localizó a las chicas y se encargó de traerlas de nuevo a la Academia) aboga a favor de Rose. Se ofrece como voluntario para darle clases de lucha extras ya que al haber estado de fuga durante dos años ha perdido un par de cursos.

Hasta aquí el primer capítulo e inicio de la novela. Debo decir que compré cuando salió este libro buscando una novela de vampiros diferente y que valiera la pena. Lo leí en muy poco tiempo, dos días si llega, y me encantó.

Los personajes son muy complejos, Rose es una chica muy fuerte, puede llegar a tener muy mal carácter y es muy sarcástica (me encanta). Le gusta hacer lo que quiere, no obedece normas ni leyes, pero a medida que avanza la historia vemos que va madurando y toma conciencia de las cosas. Va cambiando a lo largo de la novela.
Muchísimas de las conversas que leemos entre Rose y cualquier otro personaje son sarcásticas y muy divertidas, a mí me hacen reír a carcajadas.

Lissa es la mejor amiga de Rose, una moroi, la última Dragomir a quién se supone que Rose deberá proteger cuando se convierta en guardiana, gracias a su vínculo. Muchas veces Lissa es egoísta, piensa demasiado en sí misma, aunque quiere mucho a Rose. Personalmente no me cae mal, es a veces un poquito atontada pero es buena chica. Es un personaje que a lo largo de la saga cambia muchísimo, a mi parecer el mejor momento de Lissa es en el último libre Last Sacrifice.

Dimitri Belikov es el guapísimo guardián que dará clases particulares de lucha y defensa a Rose, por culpa de haber estado dos años fugada.
Os podría decir lo mucho que me gusta el personaje de Dimitri y cuan interesante es, pero os recomiendo que leáis el libro y lo veáis vosotros mismos.

Encontramos otros personajes más o menos importantes que ayudan a tejer la trama de Vampire Academy, le dan fondo y hacen de este libro una novela excepcional. Natalie, Jesse, Mia, Mason o Eddie son solo algunos de los personajes que veremos en Vampire Academy, y si leéis la saga entera veréis como van cambiando, todos acaban siendo importantes.
 
Durante toda la novela estaremos expectantes a descubrir cuál es el hecho que llevó a nuestras protagonistas a huir de San Vladimir, porqué Lissa tiene un problema con la magia y cuál es la verdadera relación entre Dimitri y Rose.

Conclusión, como ya he dicho cientos de veces, Vampire Academy es un libro que debéis leer. Yo no me canso de recomendarlo, y las personas que me han hecho caso y lo han leído lo han disfrutado mucho. Es una nueva versión de vampiros, es una historia muy diferente, muy original, muy fresca y muy divertida. Si no le lees ahora, y lo lees de aquí un tiempo, simplemente piensa que te vas a arrepentir de no haberlo leído antes. Una vez empieces con Vampire Academy no podrás parar, es completamente adictivo.



I això és tot sobre Vampire Academy, jo si fos vosaltres demà mateix aniria a comprar-lo si no l'heu llegit encara. Afegir que el 23 d'agost sortirà un còmic del primer llibre a USA i que és de les poques sagues que no decau, tots els llibres són bons.

Y eso es todo sobre Vampire Academy, yo si fuera vosotros mañana mismo iría a comprarlo si aun no lo habéis hecho. Añado que el 23 de agosto saldrá el cómic del primer libro en USA y que es de las pocas sagas que no decae, todos los libros son buenos.



Marta