dimecres, 27 de juliol del 2011

Like a Music time (9) but with some adverts

Hi guys! How are you? Bueno, como ya sabéis estoy de vacaciones estudiando inglés en Bristol y me lo estoy pasando muy bien! ¡¡¡Bristol es una ciudad maravillosa más que recomendable!!!
Sé que hace días que no os cuento nada, pero no os preocupéis que tengo cosas que contaros. Si no lo he hecho antes es porque he estado "adaptándome" a la vida inglesa. La mejor manera de aprender un idioma es viviendo en el país donde se habla y más si la familia que te toca es un encanto.

Hi guys! How are you? Bé, com ja sabeu estic de vacances estudiant anglès a Bristol i m'ho estic passant molt, molt bé! Bristol és una ciutat meravellos, molt recomanable!!!
Sé que fa dies que no us explico res, però no us preocupeu que tinc coses per explicar-vos. Si no ho he fet abans és perquè he estat "adaptant-me" a la vida anglesa. La millor manera d'aprendre un idioma és vivint al país on es parla i més, si la família anglesa amb la qual vius és encantadora.

Hoy quiero dejaros un par de vídeo que me ha enseñado my english family, son muy divertidos. El primero es un coro de unas 10.000 personas (bueno eso creo, no recuerdo cuántas me han dicho), y el padre de la english family participó en él. El segundo es un flash move, que es anuncio de T-mobile, muy chulo, merece la pena verlo. Y ya para acabar, el último es otro anuncio de T-mobile pero parodiando la boda real inglesa, divertidísimo. Espero que os gusten, realmente a mi me han encantado y he pensado "ooh los pondría en mi blog pero hoy no toca music time... Espera, hoy es miércoles, hoy sí toca music time" así que aquí lo tenéis, no es un music time normal, pero los vídeos merecen la pena.

Avui vull deixar-vos tres vídeos que m'ha ensenyat la meva english family, són molt divertits. El primer és d'un cor amb prop de 10.000 persones (bé, això crec, no recordo exactament quants m'han dit...), el pare de la família va participar-hi. El segon és un flash move, un anunci de T-mobile molt divertit, val la pena veure'l. I l'últim de tots és un altre anunci de T-mobile però aquest cop parodiant la boda reial anglesa, divertidíssim. Espero que us agradin, realment a mi m'han encantat i he pensat "Oh! Els posaria al blog però avui no toca music time... Espera, sí que toca! Avui és dimecres, avui toca music time" així que aquí els teniu, sé que no és un music time normal, però realment heu de veure aquests vídeos!

Rock Choir Wembley 2011



T-mobile advert dance



The T-Mobile Royal Wedding


And that's all folks! 
See you later or tomorrow, I have to talk with you about the PEJR and I want to show you the new books that will realise from La Galera!

Best wishes,


Marta

PS. I'm thinking about changing the name of this section, maybe will be better if it's called YOUTUBE TIME, what do you think about it?


dilluns, 25 de juliol del 2011

Opinió/n La gramática del amor - Rocío Carmona

Hola, hoy os quiero dejar mi opinión sobre La gramática del amor de Rocío Carmona. Me lo empecé a leer antes de ir a Suiza y entre las horas de espera y las del avión lo terminé antes de llegar. La gramática del amor me ha parecido un libro muy original, interesante, emocionante, divertido y humano, si algo caracteriza sus personajes es que son muy realistas y humanos.

Hola, avui us vull deixar la meva opinió sobre La gramàtica de l'amor de Rocío Carmona. Me'l vaig començar a llegir abans d'anar a Suïssa i entre les hores d'espera i les d'avió me'l vaig acabar abans d'arribar. La gramàtica de l'amor m'ha semblat un llibre molt original, interessant, emocionant, divertit i humà, si alguna cosa caracteritza els seus personatges és són molt realistes i humans.

Ficha técnica/ fitxa tècnica:


Título/ títol: La gramática del amor/ La gramàtica de l'amor
Título/ títol original: La gramática del amor
Autora: Rocío Carmona
Editorial: La Galera
ISBN: (cast.) 9788424636708/ (cat.) 9788424636821
Nº páginas/ pàgines: 296
Precio/ preu: 17,95€


PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)


Sinopsis castellano:
Tras el divorcio de sus padres, Irene es enviada a un internado del sur de Inglaterra al borde de un acantilado. Allí vivirá con gran dolor su primer desengaño amoroso, a la vez que ganará un inesperado mentor: Peter Hugues, el profesor más estricto de la escuela, se ofrece a enseñarle la «gramática del amor» a través de siete grandes novelas del género, desde Goethe y Jane Austen hasta García Márquez y Murakami. Irene se irá enamorando poco a poco de su profesor, mientras otro pretendiente misterioso aspira secretamente a su corazón.


Sinopsis català:
Després del divorci dels seus pares, la Irene és enviada a un internat del sud d'Anglaterra a la vora d'un penya-segat. Allà viurà amb gran dolor el seu primer desengany amorós, alhora que guanyarà un inesperat mentor: en Peter Hugues, el professor més estricte de l'escola, s'ofereix a ensenyar-li la «gramàtica de l'amor» a través de set grans novel·les del gènere, des de Goethe i Jane Austen fins a García Márquez i Murakami. La Irene s'enamora poc a poc del seu professor, mentre que un altre pretendents misteriós aspira secretament al seu cor. 



Opinión personal:  

La gramática del amor es un libro del que ahora todo el mundo habla, muchos lo hemos leído y los que no lo han hecho creo que no les faltan ganas para empezarlo. Es un libro que a nivel global ha gustado mucho, todo lo que se dice sobre él es bueno, y con razón. La gramática del amor es un libro que no deja indiferente a nadie, la facilidad con la que te identificas con los personajes y cuán verosímiles son estos ayudan a que no quieras dejar de leerlo.  Creo que identificarse con Irene no cuesta nada y sentirse como ella tampoco.

La historia (como seguro que ya sabéis) empieza con Irene, sus padres se acaban de divorciar y la han enviado a un internado inglés en Cornualles, el sur de Inglaterra. Allí Irene conoce al chico guapo de turno, pero en menos de lo que se espera descubre que es un mentiroso y un idiota indeseable. Después de ser humillada públicamente en clase y salir corriendo de la misma, su profesor de gramática castiga a Irene obligándola a hacer un curso de literatura romántica. En menos de lo que se espera Irene empezará a olvidar al idiota indeseable y empezará a sentirse atraída por más de algún romántico…

Los personajes me han gustado, son reales, personas normales de las que te encuentras en el metro a las 8h de la mañana. Está bien que de vez en cuando las editoriales se animen a traer libros realistas sin criaturas fantásticas, ya que las historias si son buenas nos gustan igual. Es interesante ver que un libro con personajes reales y sin nada de factor paranormal haya llegado a gustar tanto.   Creo que todos ya empezamos a estar un poco saturados de tantos seres sobrenaturales y queremos de vez en cuando algo que refleje más la realidad.

Irene es la protagonista de la historia por lo que vivimos la historia con ella. Es un personaje muy definido y muy interesante, a medida que avanza la historia Irene va madurando y acaba aprendiendo de sus errores. Martha es la compañera de habitación de Irene, es una chica inglesa un tanto alocada, pero es divertida (sí, me cae bien simplemente porque se llama igual que yo). Peter es el guapísimo profesor de gramática de Irene, veremos que tiene un papel muy importante en la novela y que detrás de su sonrisa se esconden muchas historias. Marcelo es el amigo que todos necesitamos, agradable, dulce, atento… En un principio el chico no fue santo de mi devoción, pero al seguir pasando páginas vemos que es un encanto.

Y ahora permitidme que hable un poco sobre algunas escenas, si no habéis leído el libro no sigáis leyendo MOMENTO SPOILER.

En el primer capítulo vi muy precipitado que Irene estuviese enamoradísima del chico, ¡pero si hace nada que lo ha conocido! Me supo bastante mal la escena de la clase y la carta, creo que fue uno de los momentos en los que más me puse en la piel de Irene. Afortunadamente nunca he tenido una experiencia como la suya, pero creo que a todos nos han humillado públicamente alguna vez, por lo que me dio bastante pena.

Otro aspecto que he visto raro ha sido el enamoramiento de Irene hacia Peter, me esperaba que pasara pero ¿realmente Irene pensaba que él sentiría lo mismo por ella? Fue una escena un tanto chocante, pero me gustó como Peter la solucionó por escrito el día siguiente.

Y por último, la historia de Brenda es un poco extraña, yo pensaba que en vez de su hermana era su prima o algún otro familiar. Pero bueno, al final la chica no me pareció tan horrible… No es un personaje que me haya gustado demasiado, pero era necesario. Gracias a Brenda, Irene ve lo muy importante que es Marcelo para ella.

Fin del SPOILER

El libro está muy bien escrito, el ritmo es rápido y ágil. Sin ir más lejos en el primer capítulo “Diez princesas” pasan muchas cosas, otros escritores habrían hecho durar tres o cuatro capítulos lo que pasa en La gramática del amor solo en el primero. No es muy largo y se lee muy rápido, yo lo terminé en mi vuelo hacia Suiza. También decir que en ningún momento se me llegó a hacer pesado, ¡no podía parar de leer!

No he encontrado casi nada que me haya disgustado, solo podríamos decir lo que ya ha dicho todo el mundo, que el libro cuenta el final de más de una historia de las que Irene lee en el curso de Gramática del amor. Pero no creo que sea tan importante, no cuenta el final de todos los libros. Y otra cosa que he encontrado un poco chocante para mí, como ya dijo Alba de Jugando con las palabras, es la obsesión de Irene y Marcelo hacia el atletismo y el deporte. Cada vez que leía una de esas escenas me llegaba a cansar hasta yo, a mí que hacer deporte y correr son de las cosas que menos me gustan.

Y para acabar, recalcar que es una historia muy bonita y merece ser leída. Señores profesores de ESO dejad de hacer lectura obligatoria La interminable y aburridísima historia de turno y empezad a recomendar a vuestros queridos alumnos La gramática del amor. Seguro que más de uno lee algún otro libro después de este.

Me olvidaba, sobre la edición creo que ya lo han dicho todo pero simplemente decir que es preciosa, la portada muy bonita y las dos ilustraciones interiores también realmente bonitas. También añadir que La gramática del amor está siendo un éxito en ventas y sigue pisando fuerte, el libro se traducirá de momento a cuatro lenguas. No es de extrañar que sigamos oyendo alabanzas sobre esta gran novela durante mucho tiempo más. Yo, no sé vosotros, ya tengo ganas de saber cuáles serán los próximos proyectos de Rocío Carmona, porque estoy segura de que no nos defraudaran.

Opinió personal:
La gramàtica de l’amor és un llibre del qual actualment tothom en parla, molts l’hem llegit i els que no ho han fet estic segura que no és per falta de ganes. És un llibre que a nivell global ha agradat molt, i no em sorprèn gens. Tot el que es diu sobre ell és bo, i amb raó. La gramàtica de l’amor és un llibre que no deixa indiferent a ningú, la facilitat amb la qual t’identifiques amb els personatges i la credibilitat d’aquests ajuden a que no vulguis deixar de llegir-lo. Crec que una de les possibles claus de l’èxit d’aquesta novel·la  és que és una història real, un reflex de la realitat. Un altre és que sens dubte és molt senzill identificar-se amb la Irene i sentir-se com ella.

La història comença (com segur que ja sabeu) amb la Irene, els seus pares s’acaben de divorciar i l’han enviada a un internat anglès a Cornualles, el sud d’Anglaterra. Allà la Irene coneix el noi guapíssim de torn, però en molt menys del que s’espera descobreix que és un mentider i un idiota indesitjable. Després què l’humiliïn públicament en una classe i acabi sortint corrents d’aquesta, el seu professor de gramàtica la castiga. El càstig però és un tant peculiar, haurà de fer un curs de literatura romàntica. En menys del que la Irene es pensa començarà a oblidar l’idiota l’indesitjable i començarà a sentir-se atreta per més d’un romàntic...

Sobre els personatges dir que m’han agradat molt, tots són molt reals, persones normals de les què et trobes al metro a les 8h del matí, Està molt bé que de tant en tant les editorials ens portin llibres tan meravellosos com aquest, sense cap ésser fantàstic, sino una novel·la realista, si la història és bona als lectors ens agradarà tant si té éssers fantàstics com si no. És interessant veure que encara que estiguem vivint un boom de literatura fantàstica i paranormal, aquest llibre que no conté cap dels dos elements anteriors hagi arribat a agradar tant. Crec que tots plegats ja comencem a estar un xic saturats de tants éssers sobrenaturals i crec també que de tant en tant busquem alguna cosa més propera a nosaltres.

La Irene és la protagonista del llibre per tant vivim la seva història amb ella. És un personatge molt ben definit i molt interessant. A mesura que la història avança la Irene va madurant i acaba aprenent dels seus errors. La Martha és la companya d’habitació de la Irene, és una noia anglesa força esbojarrada i divertida, però en el fons és bona noia (sí, em cau bé simplement perquè es diu com jo). En Peter és el guapíssim professor de gramàtica de la Irene, veurem que té un paper molt important durant tota la novel·la i que darrere del seu somriure s’amaguen moltes històries. En Marcelo és l’amic que tots voldríem tenir, és un noi agradable, dolç, atent... En un principi el noi no va començar sent el meu personatge predilecte però a mesura que passes les pàgines veus que és un encant.

Ara deixeu-me parlar una mica d’algunes escenes concretes, per tant si no heu llegit el llibre no seguiu llegint.

MOMENT SPOILER

En el primer capítol vaig veure molt precipitat que la Irene estigués enamoradíssima del noi, però si l’acabava de conèixer!!! Em va saber força greu l’escena de la classe i la carta, crec que va ser un dels moments en els quals em vaig poder posar més a la pell de la Irene. Afortunadament mai he viscut una experiència com la seva, però crec que a tots alguna vegada ens han humiliat públicament, per tant em va fer força pena.

Un altre aspecte que m’ha semblat estrany ha estat l’enamorament de la Irene amb en Peter. Me l’esperava per part d’ella, però realment la Irene creia que ell sentiria el mateix per ell? Va ser una escena un tant estranya però em va agradar la manera de solucionar-la del professor al dia següent per mitjà d’una carta.

I per últim, la història de la Brenda em va semblar força estranya, jo pensava que enlloc de la seva germana seria la seva cosina o alguna cosa així. Però bé, al final la noia no em va semblar tan insuportable... No és un personatge que m’hagi agradat molt però era necessari. Gràcies a la Brenda la Irene veu que en Marcelo és molt important per ella.

FI DEL SPOILER

El llibre està molt ben escrit, el ritme és ràpid i àgil. Sense anar més lluny, en el primer capítol “Deu princeses” passen moltes coses. Altres escriptors haurien fet durar tres o quatre capítols el que passa a La gramàtica en el primer. També vull dir que no és un llibre molt llarg i es llegeix molt de pressa, jo el vaig acabar en el meu vol cap a Suïssa. En cap moment se’m va arribar a fer pesat, no podia parar de llegir!
No he trobat quasi cap aspecte que m’hagi disgustat, només podríem dir el que ja ha dit tothom, el llibre explica el final d’algunes de les novel·les que la Irene llegeix durant el curs de la Gramàtica de l’amor. Tant mateix, no crec que sigui un aspecte tan important com per baixar-li la puntuació final ja que només explica algun final (potser més dels que ens agradarien). Un fet que m’ha xocat bastant, com ja ha comentat l’Alba de Jugando con las palabras, és l’obsessió de la Irene i en Marcelo per l’atletisme i l’esport. Cada vegada que llegia una de les escenes dels personatges entrenant m’arribava a cansar fins i tot jo, a mi fer esport i córrer són dues de les coses que menys m’agraden.

I per acabar vull recalcar que és una història molt bonica i mereix que la llegiu. Així que SENYORS PROFESSORS DE L’ESO deixeu de fer lectura obligatòria de La interminable i avorridíssima història de torn i comenceu a recomanar als vostres apreciats alumnes La gramàtica de l’amor, estic convençuda que després de llegir-la més d’un llegeix un altre llibre.

M’oblidava parlar sobre l’edició però crec que ja s’ha dit tot, així que afegir que és simplement preciosa, la portada és molt bonica i les il·lustracions interiors també ho són molt. Recordar que La gramàtica de l’amor està sent un èxit en ventes i en té per temps, el llibre de moment serà traduït a quatre llengües més. No serà d’estranyar que seguim sentint a parlar d’aquesta gran novel·la durant molt temps més. Jo, no sé vosaltres, ja tinc ganes de saber quins seran els pròxims projectes de l’escriptora, estic segura que no ens defraudaran.

Y sin más os dejo, espero que si habéis leído el libro os haya gustado, que si no lo habéis hecho que lo hagáis y que si lo leéis os guste tanto como a servidora.


I ara sí, us deixo. Espero que si heu llegit el llibre us hagi agradat, i que si no, no trigueu massa a fer-ho. Desitjo que si no l’heu llegit us agradi tant com a mi.

Muchas gracias a la editorial La Galera por el ejemplar.
Moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'exemplar.

Marta

PD. La reseña la estoy acabando de escribir en el avión, dirección Bristol… Y la mujer de delante de mí acaba de mover su sillón (casi me aplasta el ordenador :@). De hecho he tardado muchísimo más en terminarla, es la más larga que hago y una de las que más me han costado. 
Quiero pediros perdón por la extensión de mi reseña… Si la leéis entera realmente os merecéis un premio. Y hablando de premios, mañana en principio los premios del Concurso de Sant Jordi serán enviados. Siento el retraso. 

PD. La ressenya l’estava “acabant d’escriure a l’avió” (acabava la part en castellà)... I la dona de davant meu quasi em trenca l’ordinador al baixar de cop el seu seient... ¬¬’ Vull demanar-vos disculpes per l’extensió de la meva ressenya... Si la llegiu sencera realment us mereixeu un premi. Parlant de premis, demà en principi els premis del Concurs de Sant Jordi seran enviats. Sento el retard.


divendres, 22 de juliol del 2011

In My Mailbox 5.

Hola, ya hace unos cuantos días desde que hice el último In My Mailbox y he acumulado unos cuantos libritos. Esta vez he comprado cuatro y he recibido dos envíos por parte de editoriales, así que muchas gracias a la Editorial La Butxaca y a la Editorial La Galera. También quiero decir que ayer no se me cargaban las fotos, por eso espero que hoy blogger sea bueno y me deje subirlas.

Hola, ja fa uns quants dies des que vaig fer l'últim In My Mailbox i he acumulat uns quants llibres. Aquesta vegada he rebut dos paquets per part d'editorials, moltes gràcies a l'editorial La Butxaca i l'editorial La Galera, i n'he comprat uns altres quants. També he de dir que ahir no se'm carregaven les fotos i per tant, espero que avui blogger em deixi pujar-les.

Empezando por abajo tengo Notas para un violoncelo, El escándalo de la temporada, La família Mumin a l'hivern,  El pare Mumin i el mar, Angelology, Egosurfing, Sentido y sensibilidadCrimen y castigo.

Comencem per baix, aquest cop tinc Notas para un violonceloEl escándalo de la temporada, La família Mumin a l'hivern,  El pare Mumin i el marAngelologyEgosurfingSentido y sensibilidadCrimen y castigo.

Crimen y castigo  de Fiódor Dostoievsky, este libro lo compré ayer en Happy Books (Barcelona). Me encanta esa librería porque es la única que conozco que de vez en cuando tienen ofertas y descuentos. Pues veréis, acaban de sacar una gran colección de clásicos a 2,95€ (2,80€ con Carnet Joven). Yo tenía la mayoría y al final me decidí por este (para mi madre) y el siguiente para mi.

Crimen y castigo de Fiódor Dostoievsky, aquest llibre el vaig comprar ahir a Happy Books (Barcelona). Personalment, m'encanta aquesta llibreria perquè és l'única que coneixo que a vegades té ofertes y descomptes. Doncs veureu, ara mateix tenen una gran quantitat de clàssics a 2,95€ (2,80€ amb Carnet Jove).   Jo en tenia la gran majoria per això vaig decidir comprar aquest (per la meva mare) i el següent per mi.

Sentido y sensibilidad de Jane Austen. Como el anterior también lo compré en Happy Books. Si aún no habéis leído nada de Austen no sé a que esperáis, es una de las mejores escritoras que han existido, seguro que os gusta.

Sentido y sensibilidad de Jane Austen. Com l'anterior llibre aquest també el vaig comprar a Happy Books. Si encara no heu llegit res de Jane Austen no sé a que espereu, és una de les millors escriptores que han existit, segur que us agrada.

Egosurfing* de Llucia Ramis lo he recibido gracias a la editorial La Butxaca y es mi actual lectura. Muchas gracias a la editorial La Butxaca por colaborar y haberme enviado el libro. 
Me lo recomendó el año pasado mi profesor de latín y desde ese día que me apetece leerlo, de momento me está gustando.

Egosurfing* de Llucia Ramis l'he rebut gràcies a l'editorial La Butxaca i és la meva lectura actual. Moltes gràcies a l'editorial La Butxaca per haver col·laborar i haver-me enviat el llibre. 
Me'l va recomanar l'any passat el meu professor de llatí i des d'aquell dia que em ve de gust llegir-lo, de moment m'està agradant-

Angelology de Danielle Trussoni también lo he recibido gracias a la editorial La Butxaca, muchas gracias por el envío del ejemplar. Lo leeré cuando vuelva de Inglaterra (que no me lo puedo llevar porque pesa mucho), pero ya tengo ganas de leerlo.

Angelology de Danielle Trussoni també l'he rebut gràcies a l'editorial La Butxaca, moltes gràcies per l'enviament de l'exemplar. El llegiré en quan torni d'Anglaterra (que no me'l puc endur perquè pesa molt), però ja tinc ganes de llegir-lo.

La família Mumin a l'hivern (La familia Mumin en invierno) de Tove Jansson es una saga de libros infantiles que por fin se ha traducido al catalán. Fue un envío que no esperaba por parte de La Galera, así que muchas gracias como siempre desde aquí.

La família Mumin a l'hivern de Tove Jansson és una saga de llibres infantils que per fi d'ha traduït al català. Va ser un enviament que no esperava per part de l'editorial La Galera, des d'aquí moltes gràcies.

El pare Mumin i el mar (El padre Mumin y el mar) de Tove Jansson es la segunda parte de la saga de los Mumin, muchas gracias a la Editorial La Galera.

El pare Mumin i el mar de Tove Jansson és la segona part de la saga dels Mumin, moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'exemplar.

El escándalo de la temporada de Sophie Gee lo compré en Happy Books durante junio en una de sus ofertas. Me costó 5,95€ cuando el precio real es de unos 20€. Definitivamente me encanta Happy Books.

El escándalo de la temporada de Sophie Gee el vaig comprar també a Happy Books durant el mes de juny quan van fer una altra oferta. Em va costar 5,95€ quan el preu real és d'uns 20€. Definitivament m'encanta Happy Books.

Notas para un violochelo de Andromeda Romano-Lax es otro libro que compré en Happy books durante junio.

Notas para un violochelo de Andromeda Romano-Lax és un altre llibre que vaig comprar a Happy Books durant juny.

Y en Suiza compré estos marcapáginas imán tan monos que veis en la foto.

I a Suïssa vaig comprar aquests punts de llibre iman que veieu a la foto.

Y mi amiga de Suiza como sabe que me gusta leer me regaló este marca páginas tan mono. ¡Muchas gracias Del!

I la meva amiga de Suïssa com sap que m'agrada llegir em va regalar aquest punt de llibre tan mono. Moltes gràcies Del!

Y eso es todo, espero que blogger empiece a funiconar mejor.

I això és tot, espero que blogger comenci a funcionar millor.

Marta


Pd. Me acabo de dar cuenta que me he dejado un par de libros nuevos... Os los enseñaré en el próximo In My Mailbox, que será cuando vuelva de Inglaterra. Os recuerdo que me voy este domingo. 

PD. Acabo d'adonar-me'n que m'he deixat un parell de llibres nous... Us els ensenyaré la pròxima vegada en el proper In My Mailbox, que serà quan torni d'Anglaterra. Us recordo que aquest diumenge marxo.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Music time 8

¡Hola! ¿Cómo os prueba el verano? Yo he estado muy desaparecida últimamente, lo siento pero me ha sido bastante imposible escribir nada. Una amiga ha venido de visita desde Suiza y me he pasado la semana visitando Barcelona, antes de que viniera yo estuve allí y antes de eso estuve liada con la selectividad... Por lo que llevo un tiempo en el que me veis poco el pelo. Espero que esto cambie en lo que nos queda de verano y a partir de ahora me veáis más por aquí. 
Quiero deciros que este domingo me voy de viaje a Inglaterra y estaré allí tres semanas. Pero no creo que tenga problemas para conectarme ya que me llevo el portátil y tendré internet. Así que ya os contaré como me va.
Y ya que estamos deciros que el lunes nos dieron el resultado de la asignación a la universidad y he entrado en derecho en la UPF, como había pedido en primer lugar.  Desde aquí muchos ánimos y suerte a los que no habéis entrado en vuestra primera opción para las reasignaciones.

Hola! Com us prova l'estiu? Jo he estat molt desaparguda últimament, ho sento però m'ha estat impossible escriure res... Una amiga ha vingut des de Suïssa i m'he passat tota la setmana ensenyant-li Barcelona. Abans que vingués ella jo també vaig estar a Suïssa, i abans d'això vaig estar estudiant per la selectivitat... Per tant, porto un temps en el que em veieu poc el pél. Espero que això canviï en el que queda d'estiu i a partir d'ara em veieu més per aquí.
Ja que hi sóc aprofito per comentar-vos que aquest diumenge marxo de viatge a Anglaterra i m'hi estaré tres setmanes. No crec que tingui problemes per connectar-me ja que m'emporto el portàtil i tindré internet. Així que ja us aniré explicant com em va.
I ja que estem us vull explicar que el dilluns ens van donar el resultat de l'assignació a la universitat i que he entrat a estudiar dret a la UPF, com havia demanat en primer lloc. Des d'aquí vull donar molts ànims i desitjar sort als que no han entrat a la seva primera opció de cara a les reassignacions.

Y ahora después de todo este rollo sobre mi vida os dejo con el Music Time de hoy, Family Tree de Mathew West. Hace tiempo que tengo pensado dejároslo pero todos los miércoles se me olvidaba... La canción apareció en un capítulo de The Vampire Diaries, os dejo un vídeo promocional con la canción y escenas de la serie. Personalmente me parece preciosa.

I ara després de tot aquest rotllo sobre la meva vida us deixo el Music Time d'avui, Family Tree de Mathew West. Fa molt temps que tinc pensat ensenyar-vos aquesta cançço però tots els dimecres se m'oblidava... La cançó apareix en un capítol de The Vampire Diaries, us deixo un vídeo promocional amb la cançó i escenes de la sèrie. Personalment em sembla preciosa.





Marta

divendres, 15 de juliol del 2011

Harry Potter 7.2

Hoy por fin llega el final que llevamos 10 años esperando, la última película de Harry Potter en cines. En algunos sitios se estreno ayer, en otros se estreno el miércoles, pero lo importante es que hoy es el día en que Harry Potter y las reliquias de la muerte parte II llega a nuestros cines, ¡así que todos a verla!

Avui per fi arriba el final que portem 10 anys esperant, l'última pel·lícula de Harry Potter arriba a la gran pantalla. En alguns llocs del món es va estrenar ahir, en d'altres el dimecres, però el que és important és que avui arriba Harry Potter i les relíquiers de la mort part II als nostres cinemes, així que ja sabeu que heu de fer avui, tots a veure Harry Potter!

Han pasado 10 años desde que vimos por primera vez al joven mago en la gran pantalla y más de 12 años desde que los libros vieron la luz en librerías. 
En estos 10 y 12 años he leído todos los libros, algunos más de una vez, he visto todas las películas (casi todas el día del estreno) y hasta las he llegado a ver en otros países y en otros idiomas. Siempre he esperado el día de los estrenos con una sonrisa. Empecé a leer el primer libro de Harry Potter con unos siete u ocho años, y lo que leí me encantó, así que espero que los libros de Harry Potter sean recordados y leídos siempre, porque todos los niños se merecen disfrutar de esta gran serie de novelas de aventuras.

Han passat 10 anys des què vam veure per primer cop al jove mag a la gran pantalla i més de 12 anys des que els llibres van veure la llum a les llibreries. 
En aquests 10 i 12 anys jo he llegit tots els llibres, alguns més d'una vegada, he vist totes les pel·lícules (quasi totes el dia que les estrenaven) i fins i tot he arribat a veure'n alguna en un altre país. Sempre he esperat el dia de les estrenes amb un somriure. Vaig començar a llegir el primer llibre de Harry Potter quan tenia uns set o vuit anys i el que vaig llegir em va encantar. Per tant, espero que els llibres de Harry Potter siguin sempre llegits i recordats, perquè tots els nens i nenes mereixen gaudir d'aquesta meravellosa saga d'aventures.

Así que sin más, en cuanto vea la película escribiré mi opinión. Decir que la primera parte de Las reliquias de la muerte me gustó mucho y espero que este final esté a la altura de la serie. ¡Disfrutad de la última película!

Així que això és tot, en quan vegi l'última pel·lícula us deixaré la meva opinió. Dir que la primera part de Les relíquies de la mort em va agradar molt i espero que el final de la saga estigui a l'alçada dels llibres. Gaudiu de l'última pel·lícula!

Tengo cosas pendientes, muchas cosas pendientes, a ver si me pongo al día. En breve reseña de La gramática del amor ^^.

Tinc coses pendents, moltes coses pendents, a veure si em poso al dia. En breu ressenya de La gramàtica de l'amor ^^.

Marta

dijous, 14 de juliol del 2011

Opinió/n Roig robí - Kerstin Gier

¡Hola! Espero que estéis pasando un feliz verano. Después de algún tiempo sin estar por aquí aprovecho para dejaros la reseña de Rubí de Kerstin Gier. De este libro han habido muchas reseñas y la mayoría hablaban muy bien de él. Yo debo decir que me esperaba bastante y no me ha defraudado en absoluto.

Hola! Espero que estigueu passant un feliç estiu. Després d'algun temps un tant despareguda aprofito que estic aquí per deixar-vos la ressenya de Roig robí de Kertin Gier. D'aquest llibre se n'ha parlat molt, s'han escrit moltes ressenyes i la gran majoria en parlaven bé. Jo he de dir que me n'esperava molt i no m'ha decebut gens.

Ficha técnica/ fitxa tècina:

Título/ títol: Rubí/ Roig robí
Título/ títol original: Rubinrot. Liebe geht durch alle Zeiten
Autora: Kerstin Gier
Editorial: (cast.) Montena/ (cat.) La Galera
Páginas/ pàgines:  368
Precio/ preu: 17,95€
ISBN: (cast.) 9788484416661 / (cat.) 9788424635152 

PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)

Sinopsis en castellano: 

Gwen, una chica londinense de 16 años, acaba de descubrir que es portadora de un misterioso gen que le permite viajar en el tiempo...
Cruza las fronteras del tiempo
y encuentra el verdadero amor

Como cualquier otro día, regresé pronto a casa al salir del instituto. Mi tía se había quedado sin sus dulces favoritos y me ofrecí para ir a la tienda a comprar más, pero de camino empecé a sentir algo muy extraño: las piernas me temblaban y tuve una sensación rara en el estómago. De repente, la calle desapareció ante mis ojos. Poco después reapareció , pero muchas cosas eran diferentes. Había vuelto al pasado .

Me llamo Gwen y soy la última viajera en el tiempo.
Así empieza la aventura de mi vida.

Sinopsis en català:
De vegades és una bona creu pertànyer a una família amb tants misteris! Almenys això és el que creu la Gwendolyn, una noia de setze anys, fins que un dia, sense saber com, es troba a Londres del penúltim tombant de segle. I llavors descobreix que ella és precisament el misteri més gran de tota la seva família. En canvi, hi ha una cosa que no ha vist: que és molt més recomanable no enamorar-se entre una època i una altra. Perquè això fa que les coses siguin molt més complicades!

L'autora de best-sellers Kerstin Gier aconsegueix com ningú fer reviure el sentiment més bonic del món!

Trepidant, divertida, intrigant: en Gideon i la Gwen travessen, amb el seu amor, totes les fronteres del temps!

Opinión personal:

Rubí de Kerstin Gier es una novela juvenil . Cuando la empecé no sabía bien que me iba a encontrar, había leído muchísimas reseñas positivas sobre el libro pero no tenía claro si a mí también me iba a gustar. Así que lo leí y me gustó muchísimo todo, la historia, los personajes, la ambientación.... Debo decir que algunas escenas me han recordado a La guerra de las brujas de Maite Carranza (trilogía que adoro).

Gwendolyn es una chica de 16 años muy "normal" o eso cree ella, vive en Londres con toda su familia, su abuela Lady Arista, su tía abuela Maggy, la madre de su prima Charlotte, Charlotte , su madre y sus dos hermanos. La familia de Gwendolyn tiene un "don" o una "maldición", algunas de las mujeres de la familia heredan un extraño don que les permite o las obliga a viajar al pasado cada día. La portadora del gen es la prima de Gwendolyn, Charlotte, quién está muy orgullosa de tenerlo, pero aún no ha viajado al pasado. Su madre y su abuela esperan con expectación que su querida Charlotte se desvanezca y aparezca un par de siglos atrás y luego vuelva a casa. Siglos antes que nazca el portador del gen, importantes científicos calcularon la fecha de nacimiento de los portadores. Charlotte tiene que ser el doce, el rubí, pero el tiempo pasa y ella no desaparece, entonces a Gwendolyn le empiezan a suceder cosas y empieza a pensar que puede que haya un error y que Charlotte no sea el rubí ni tampoco la portadora del gen.
La familia de Gwendolyn no es la única que puede viajar en el tiempo, existe otra familia, los De Villiers en la que los chicos son los portadores del gen. Gideon es el portador del gen de la familia.

Y no os digo más del argumento...

Los personajes me han gustado, Gwendolyn cae bien es humilde, dulce y fuerte. Debo decir que me gustan los personajes femeninos fuertes, porque en la literatura juvenil es muy usual que las protagonistas parezcan idiotas y NO, por eso cuando me encuentro con un personaje femenino que lucha por lo que quiere y desafía lo que le han impuesto me gusta decirlo y pienso que la autora se merece un aplauso. Gwendolyn no es como su querida prima, Charlotte, quién ha sido educada para ser el rubí, la portadora del gen y es perfecta en todo. Guapa, alta, delgada e inteligente pero también es un poco boba, lo acepta todo y no suele negarse a nada. La abuela Lady Arista es una mujer extraña, muy extraña, pero sinceramente me gusta es de esos personajes antipáticos que caen bien. La madre de Charlotte es el personaje más estúpido y desagradable del libro, pero está muy, muy bien definido. La madre y hermanos de Gwendolyn son todos un encanto.
Después tenemos los personajes de la casa de los De Villiers. Gideon es un chico de 18 años, creído, muy creído, muy guapo y bastante inteligente. Gideon llama la atención de Charlotte, de Gwendolyn y hasta de sus amigas, pero Gwendolyn está convencida de que siente algo por su prima y es un auténtico idiota...

Rubí es el primer libro de una trilogía por lo que solo vemos una pequeña presentación de lo que sucederá en los próximos libros. En este hemos visto los primeros viajes en el tiempo, pero los dos siguientes prometen aún más viajes, más acción y más amor. La parte romántica en Rubí escasea, espero encontrar más amor en Zafiro. 

Así que en conclusión deciros que Rubí me ha gustado mucho, que espero que Zafiro esté a la altura y que estoy deseando leerlo. Os recomiendo leer Rubí porque es una lectura muy divertida, emocionante, adictiva y sobretodo muy original, la originalidad en nuestros tiempos es un bien preciado y escaso, así que no os lo penséis más hincadle el diente a Rubí y ya me contaréis que os ha parecido.

Opinió personal:

Roig robí de Kerstin Gier és una novel·la juvenil. Quan la vaig començar no sabia ben bé que anava a trobar-me, havia llegit moltíssimes ressenyes positives sobre el llibre però no tenia molt clar si a mi també m’agradaria. L’he llegit i puc dir que m’ha agradat molt tot, la història, els personatges, la ambientació... He de dir que algunes escenes m’han recordat a La guerra de les bruixes de Maite Carranza (trilogia que adoro).

La Gwendolyn és una noia de 16 anys molt “normal” o això és el que ella es pensa, viu a Londres amb tota la seva família, la seva àvia Lady Arista, la seva tia àvia Maggy, la mare de la seva cosina Charlotte, la Charlotte, la seva mare i els seus dos germans. La família de la Gwendolyn té un “do” o una “maledicció” (depèn de com es miri), algunes de les dones de la família han heretat un estrany do que els hi permet o les obliga a viatjar al passat cada dia. La portadora del gen és la cosina de la Gwendolyn, la Charlotte, qui està molt orgullosa de tenir-lo, però encara no ha viatjat mai al passat. La seva mare i la seva àvia esperen amb expectació que la seva estimada Charlotte desaparegui i aparegui un parell de segles enrere, i després torni a aparèixer tranquil·lament a la casa. Segles abans que nasquessin els portadors del gen, importants científics calcularen la data de naixement de cadascun dels portadors. En total n’hi ha d’haver dotze, i la Charlotte ha de ser l’últim, el dotze, el robí. Però aleshores comencen a succeir-li coses inexplicables a la Gwendolyn i comença a pensar que pot ser que la Charlotte no sigui el robí ni tampoc la portadora del gen.
La família de la Gwendolyn no és la única que pot viatjar en el temps, existeix una altra família, la De Villiers, en la qual els homes són els portadors del gen. Gideon és el portador del gen de la família De Villiers.

I no us dic res més de l’argument...

Dels personatges dir que m’han agradat molt, la Gwendolyn agrada, és humil, dolça i sobretot forta. He de dir que m’agraden els personatges femenins forts, perquè en la literatura juvenil és molt usual que les protagonistes semblin idiotes i NO. Per aquesta raó, quan em trobo amb un personatge femení fort, que lluita pel que vol i desafia el que li han imposat, m’agrada dir-ho i crec que l’autora es mereix un aplaudiment. La Gwendolyn no és com la seva apreciada cosina Charlotte, la qual ha estat educada per ser el robí, la portadora del gen i és perfecta en tot. Guapa, alta, prima i intel·ligent però també un xic pàmfila. La Charlotte ho accepta tot, no sap negar-se a les coses. L’àvia Lady Arista és una dona estranya, molt estranya, però que sincerament m’agrada. És un d’aquests personatges rars i antipàtics que cauen bé. La mare de la Charlotte és el personatge més desagradable i estúpid però també m’agrada perquè està molt ben definit. La mare i germans de la Gwendolyn són tots un encant.
Després de la família de la Gwendolyn trobem alguns personatges de la casa dels De Villiers. En Gideon és un noi de 18 anys cregut, molt cregut, molt guapo i bastant intel·ligent. En Gideon aconsegueix cridar l’atenció de la Charlotte, de la Gwendolyn i fins i tot de les seves amigues, però la Gwendolyn està convençuda que ell sent alguna cosa per la seva cosina i és un autèntic idiota...

Roig robí és el primer llibre d’una trilogia, per tant només veiem una petita presentació del que ens esperen els propers llibres. En aquest hem vist els primers viatges en el temps, per tant els dos següents prometen encara més viatges, més acció i més amor. La part romàntica a Roig robí escasseja, així que espero trobar més amor a Blau safir.

En conclusió dir-vos que Roig robí m’ha agradat molt, que espero que Blau safir n’estigui a l’alçada i que estic desitjant llegir-lo. Us recomano llegir Roig robí perquè és una lectura molt divertida, emocionant, additiva i sobretot molt original. La originalitat en els nostres temps és un bé molt apreciat i escàs, així que no li doneu més voltes i tasteu d’una vegada per totes Roig robí. Ja em direu que us ha semblat.


Y eso es todo por hoy, deciros que esta entrada la tengo medio hecha desde hace mucho... En breve reseña de La gramática del amor, libro que me ha encantado.

I això és tot per avui, dir que aquesta entrada la tinc mig feta des de fa molt... En breu ressenya de La gramática del amor, llibre que m'ha encantat.

Marta