dilluns, 25 de juliol de 2011

Opinió/n La gramática del amor - Rocío Carmona

Hola, hoy os quiero dejar mi opinión sobre La gramática del amor de Rocío Carmona. Me lo empecé a leer antes de ir a Suiza y entre las horas de espera y las del avión lo terminé antes de llegar. La gramática del amor me ha parecido un libro muy original, interesante, emocionante, divertido y humano, si algo caracteriza sus personajes es que son muy realistas y humanos.

Hola, avui us vull deixar la meva opinió sobre La gramàtica de l'amor de Rocío Carmona. Me'l vaig començar a llegir abans d'anar a Suïssa i entre les hores d'espera i les d'avió me'l vaig acabar abans d'arribar. La gramàtica de l'amor m'ha semblat un llibre molt original, interessant, emocionant, divertit i humà, si alguna cosa caracteritza els seus personatges és són molt realistes i humans.

Ficha técnica/ fitxa tècnica:


Título/ títol: La gramática del amor/ La gramàtica de l'amor
Título/ títol original: La gramática del amor
Autora: Rocío Carmona
Editorial: La Galera
ISBN: (cast.) 9788424636708/ (cat.) 9788424636821
Nº páginas/ pàgines: 296
Precio/ preu: 17,95€


PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)


Sinopsis castellano:
Tras el divorcio de sus padres, Irene es enviada a un internado del sur de Inglaterra al borde de un acantilado. Allí vivirá con gran dolor su primer desengaño amoroso, a la vez que ganará un inesperado mentor: Peter Hugues, el profesor más estricto de la escuela, se ofrece a enseñarle la «gramática del amor» a través de siete grandes novelas del género, desde Goethe y Jane Austen hasta García Márquez y Murakami. Irene se irá enamorando poco a poco de su profesor, mientras otro pretendiente misterioso aspira secretamente a su corazón.


Sinopsis català:
Després del divorci dels seus pares, la Irene és enviada a un internat del sud d'Anglaterra a la vora d'un penya-segat. Allà viurà amb gran dolor el seu primer desengany amorós, alhora que guanyarà un inesperat mentor: en Peter Hugues, el professor més estricte de l'escola, s'ofereix a ensenyar-li la «gramàtica de l'amor» a través de set grans novel·les del gènere, des de Goethe i Jane Austen fins a García Márquez i Murakami. La Irene s'enamora poc a poc del seu professor, mentre que un altre pretendents misteriós aspira secretament al seu cor. 



Opinión personal:  

La gramática del amor es un libro del que ahora todo el mundo habla, muchos lo hemos leído y los que no lo han hecho creo que no les faltan ganas para empezarlo. Es un libro que a nivel global ha gustado mucho, todo lo que se dice sobre él es bueno, y con razón. La gramática del amor es un libro que no deja indiferente a nadie, la facilidad con la que te identificas con los personajes y cuán verosímiles son estos ayudan a que no quieras dejar de leerlo.  Creo que identificarse con Irene no cuesta nada y sentirse como ella tampoco.

La historia (como seguro que ya sabéis) empieza con Irene, sus padres se acaban de divorciar y la han enviado a un internado inglés en Cornualles, el sur de Inglaterra. Allí Irene conoce al chico guapo de turno, pero en menos de lo que se espera descubre que es un mentiroso y un idiota indeseable. Después de ser humillada públicamente en clase y salir corriendo de la misma, su profesor de gramática castiga a Irene obligándola a hacer un curso de literatura romántica. En menos de lo que se espera Irene empezará a olvidar al idiota indeseable y empezará a sentirse atraída por más de algún romántico…

Los personajes me han gustado, son reales, personas normales de las que te encuentras en el metro a las 8h de la mañana. Está bien que de vez en cuando las editoriales se animen a traer libros realistas sin criaturas fantásticas, ya que las historias si son buenas nos gustan igual. Es interesante ver que un libro con personajes reales y sin nada de factor paranormal haya llegado a gustar tanto.   Creo que todos ya empezamos a estar un poco saturados de tantos seres sobrenaturales y queremos de vez en cuando algo que refleje más la realidad.

Irene es la protagonista de la historia por lo que vivimos la historia con ella. Es un personaje muy definido y muy interesante, a medida que avanza la historia Irene va madurando y acaba aprendiendo de sus errores. Martha es la compañera de habitación de Irene, es una chica inglesa un tanto alocada, pero es divertida (sí, me cae bien simplemente porque se llama igual que yo). Peter es el guapísimo profesor de gramática de Irene, veremos que tiene un papel muy importante en la novela y que detrás de su sonrisa se esconden muchas historias. Marcelo es el amigo que todos necesitamos, agradable, dulce, atento… En un principio el chico no fue santo de mi devoción, pero al seguir pasando páginas vemos que es un encanto.

Y ahora permitidme que hable un poco sobre algunas escenas, si no habéis leído el libro no sigáis leyendo MOMENTO SPOILER.

En el primer capítulo vi muy precipitado que Irene estuviese enamoradísima del chico, ¡pero si hace nada que lo ha conocido! Me supo bastante mal la escena de la clase y la carta, creo que fue uno de los momentos en los que más me puse en la piel de Irene. Afortunadamente nunca he tenido una experiencia como la suya, pero creo que a todos nos han humillado públicamente alguna vez, por lo que me dio bastante pena.

Otro aspecto que he visto raro ha sido el enamoramiento de Irene hacia Peter, me esperaba que pasara pero ¿realmente Irene pensaba que él sentiría lo mismo por ella? Fue una escena un tanto chocante, pero me gustó como Peter la solucionó por escrito el día siguiente.

Y por último, la historia de Brenda es un poco extraña, yo pensaba que en vez de su hermana era su prima o algún otro familiar. Pero bueno, al final la chica no me pareció tan horrible… No es un personaje que me haya gustado demasiado, pero era necesario. Gracias a Brenda, Irene ve lo muy importante que es Marcelo para ella.

Fin del SPOILER

El libro está muy bien escrito, el ritmo es rápido y ágil. Sin ir más lejos en el primer capítulo “Diez princesas” pasan muchas cosas, otros escritores habrían hecho durar tres o cuatro capítulos lo que pasa en La gramática del amor solo en el primero. No es muy largo y se lee muy rápido, yo lo terminé en mi vuelo hacia Suiza. También decir que en ningún momento se me llegó a hacer pesado, ¡no podía parar de leer!

No he encontrado casi nada que me haya disgustado, solo podríamos decir lo que ya ha dicho todo el mundo, que el libro cuenta el final de más de una historia de las que Irene lee en el curso de Gramática del amor. Pero no creo que sea tan importante, no cuenta el final de todos los libros. Y otra cosa que he encontrado un poco chocante para mí, como ya dijo Alba de Jugando con las palabras, es la obsesión de Irene y Marcelo hacia el atletismo y el deporte. Cada vez que leía una de esas escenas me llegaba a cansar hasta yo, a mí que hacer deporte y correr son de las cosas que menos me gustan.

Y para acabar, recalcar que es una historia muy bonita y merece ser leída. Señores profesores de ESO dejad de hacer lectura obligatoria La interminable y aburridísima historia de turno y empezad a recomendar a vuestros queridos alumnos La gramática del amor. Seguro que más de uno lee algún otro libro después de este.

Me olvidaba, sobre la edición creo que ya lo han dicho todo pero simplemente decir que es preciosa, la portada muy bonita y las dos ilustraciones interiores también realmente bonitas. También añadir que La gramática del amor está siendo un éxito en ventas y sigue pisando fuerte, el libro se traducirá de momento a cuatro lenguas. No es de extrañar que sigamos oyendo alabanzas sobre esta gran novela durante mucho tiempo más. Yo, no sé vosotros, ya tengo ganas de saber cuáles serán los próximos proyectos de Rocío Carmona, porque estoy segura de que no nos defraudaran.

Opinió personal:
La gramàtica de l’amor és un llibre del qual actualment tothom en parla, molts l’hem llegit i els que no ho han fet estic segura que no és per falta de ganes. És un llibre que a nivell global ha agradat molt, i no em sorprèn gens. Tot el que es diu sobre ell és bo, i amb raó. La gramàtica de l’amor és un llibre que no deixa indiferent a ningú, la facilitat amb la qual t’identifiques amb els personatges i la credibilitat d’aquests ajuden a que no vulguis deixar de llegir-lo. Crec que una de les possibles claus de l’èxit d’aquesta novel·la  és que és una història real, un reflex de la realitat. Un altre és que sens dubte és molt senzill identificar-se amb la Irene i sentir-se com ella.

La història comença (com segur que ja sabeu) amb la Irene, els seus pares s’acaben de divorciar i l’han enviada a un internat anglès a Cornualles, el sud d’Anglaterra. Allà la Irene coneix el noi guapíssim de torn, però en molt menys del que s’espera descobreix que és un mentider i un idiota indesitjable. Després què l’humiliïn públicament en una classe i acabi sortint corrents d’aquesta, el seu professor de gramàtica la castiga. El càstig però és un tant peculiar, haurà de fer un curs de literatura romàntica. En menys del que la Irene es pensa començarà a oblidar l’idiota l’indesitjable i començarà a sentir-se atreta per més d’un romàntic...

Sobre els personatges dir que m’han agradat molt, tots són molt reals, persones normals de les què et trobes al metro a les 8h del matí, Està molt bé que de tant en tant les editorials ens portin llibres tan meravellosos com aquest, sense cap ésser fantàstic, sino una novel·la realista, si la història és bona als lectors ens agradarà tant si té éssers fantàstics com si no. És interessant veure que encara que estiguem vivint un boom de literatura fantàstica i paranormal, aquest llibre que no conté cap dels dos elements anteriors hagi arribat a agradar tant. Crec que tots plegats ja comencem a estar un xic saturats de tants éssers sobrenaturals i crec també que de tant en tant busquem alguna cosa més propera a nosaltres.

La Irene és la protagonista del llibre per tant vivim la seva història amb ella. És un personatge molt ben definit i molt interessant. A mesura que la història avança la Irene va madurant i acaba aprenent dels seus errors. La Martha és la companya d’habitació de la Irene, és una noia anglesa força esbojarrada i divertida, però en el fons és bona noia (sí, em cau bé simplement perquè es diu com jo). En Peter és el guapíssim professor de gramàtica de la Irene, veurem que té un paper molt important durant tota la novel·la i que darrere del seu somriure s’amaguen moltes històries. En Marcelo és l’amic que tots voldríem tenir, és un noi agradable, dolç, atent... En un principi el noi no va començar sent el meu personatge predilecte però a mesura que passes les pàgines veus que és un encant.

Ara deixeu-me parlar una mica d’algunes escenes concretes, per tant si no heu llegit el llibre no seguiu llegint.

MOMENT SPOILER

En el primer capítol vaig veure molt precipitat que la Irene estigués enamoradíssima del noi, però si l’acabava de conèixer!!! Em va saber força greu l’escena de la classe i la carta, crec que va ser un dels moments en els quals em vaig poder posar més a la pell de la Irene. Afortunadament mai he viscut una experiència com la seva, però crec que a tots alguna vegada ens han humiliat públicament, per tant em va fer força pena.

Un altre aspecte que m’ha semblat estrany ha estat l’enamorament de la Irene amb en Peter. Me l’esperava per part d’ella, però realment la Irene creia que ell sentiria el mateix per ell? Va ser una escena un tant estranya però em va agradar la manera de solucionar-la del professor al dia següent per mitjà d’una carta.

I per últim, la història de la Brenda em va semblar força estranya, jo pensava que enlloc de la seva germana seria la seva cosina o alguna cosa així. Però bé, al final la noia no em va semblar tan insuportable... No és un personatge que m’hagi agradat molt però era necessari. Gràcies a la Brenda la Irene veu que en Marcelo és molt important per ella.

FI DEL SPOILER

El llibre està molt ben escrit, el ritme és ràpid i àgil. Sense anar més lluny, en el primer capítol “Deu princeses” passen moltes coses. Altres escriptors haurien fet durar tres o quatre capítols el que passa a La gramàtica en el primer. També vull dir que no és un llibre molt llarg i es llegeix molt de pressa, jo el vaig acabar en el meu vol cap a Suïssa. En cap moment se’m va arribar a fer pesat, no podia parar de llegir!
No he trobat quasi cap aspecte que m’hagi disgustat, només podríem dir el que ja ha dit tothom, el llibre explica el final d’algunes de les novel·les que la Irene llegeix durant el curs de la Gramàtica de l’amor. Tant mateix, no crec que sigui un aspecte tan important com per baixar-li la puntuació final ja que només explica algun final (potser més dels que ens agradarien). Un fet que m’ha xocat bastant, com ja ha comentat l’Alba de Jugando con las palabras, és l’obsessió de la Irene i en Marcelo per l’atletisme i l’esport. Cada vegada que llegia una de les escenes dels personatges entrenant m’arribava a cansar fins i tot jo, a mi fer esport i córrer són dues de les coses que menys m’agraden.

I per acabar vull recalcar que és una història molt bonica i mereix que la llegiu. Així que SENYORS PROFESSORS DE L’ESO deixeu de fer lectura obligatòria de La interminable i avorridíssima història de torn i comenceu a recomanar als vostres apreciats alumnes La gramàtica de l’amor, estic convençuda que després de llegir-la més d’un llegeix un altre llibre.

M’oblidava parlar sobre l’edició però crec que ja s’ha dit tot, així que afegir que és simplement preciosa, la portada és molt bonica i les il·lustracions interiors també ho són molt. Recordar que La gramàtica de l’amor està sent un èxit en ventes i en té per temps, el llibre de moment serà traduït a quatre llengües més. No serà d’estranyar que seguim sentint a parlar d’aquesta gran novel·la durant molt temps més. Jo, no sé vosaltres, ja tinc ganes de saber quins seran els pròxims projectes de l’escriptora, estic segura que no ens defraudaran.

Y sin más os dejo, espero que si habéis leído el libro os haya gustado, que si no lo habéis hecho que lo hagáis y que si lo leéis os guste tanto como a servidora.


I ara sí, us deixo. Espero que si heu llegit el llibre us hagi agradat, i que si no, no trigueu massa a fer-ho. Desitjo que si no l’heu llegit us agradi tant com a mi.

Muchas gracias a la editorial La Galera por el ejemplar.
Moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'exemplar.

Marta

PD. La reseña la estoy acabando de escribir en el avión, dirección Bristol… Y la mujer de delante de mí acaba de mover su sillón (casi me aplasta el ordenador :@). De hecho he tardado muchísimo más en terminarla, es la más larga que hago y una de las que más me han costado. 
Quiero pediros perdón por la extensión de mi reseña… Si la leéis entera realmente os merecéis un premio. Y hablando de premios, mañana en principio los premios del Concurso de Sant Jordi serán enviados. Siento el retraso. 

PD. La ressenya l’estava “acabant d’escriure a l’avió” (acabava la part en castellà)... I la dona de davant meu quasi em trenca l’ordinador al baixar de cop el seu seient... ¬¬’ Vull demanar-vos disculpes per l’extensió de la meva ressenya... Si la llegiu sencera realment us mereixeu un premi. Parlant de premis, demà en principi els premis del Concurs de Sant Jordi seran enviats. Sento el retard.


3 comentaris:

  1. Holaaa!
    En primer lloc que vagi molt bé pel teu viatge (no pares!).
    En segon lloc jo l'he llegida sencera, si realment t'interessa l'opinió ho fas, no importa com sigui de llarga ^^
    I en tercer lloc, fuuu treu-li la llengua a la dona de part meva xdd

    Ara si, sobre la ressenya, tenim una opinió semblant (gracies per citar-me ^^)
    L'única cosa que et diria es sobre el moment SPOILER (no llegiu!!)

    A mi no em sembla precipitat, perque en el moment en el que la narració comença la historia entre ella i el Liam ja porta un temps funcionant. A més, ella mateixa ho diu després, el fet d que ell li fes cas era el que la feia estar tan enamorada. Possiblement si ell no li hagués donat motius per pensar que volia alguna cosa amb ella, la Irene no hauria estat tan obsesionada ni ho haauria passat tan malament.

    L'escena de la burla sí que és una pena, realment hi ha gent molt cruel.

    I sobre l'enamorament del profe, jo va haver un moment en que em vaig arrivar a creure que a en Peter li feia gràcia la noia (digue'm ingenua), però altres noveles sobre això hi han hagut no? xd

    Un petonet!

    ResponElimina
  2. Jo tinc moltes ganes de llegir aquest llibre ><

    Et seguisc i t'espere per el meu blog ;3

    Per cert, organitze un amic invisible, les bases están en el meu blog, espere que t'agrade ^-^

    Adeu bonica :)

    ResponElimina
  3. @albaa! Moltes gràcies! :D M'ho estic passant meravellosament bé!!! I gràcies per llegir-la sencera!
    Espero que les teves vacances estiguin anant també molt bé! I et desitjo molta sort pel 4 d'agost :)
    Petons

    @Karla La gramàtica de l'amor és lectura imprescindible! Ja em diràs que et sembla, si ho fas!
    Petons

    ResponElimina