dimarts, 30 d’abril del 2013

L'estiu que comença - Sílvia Soler


Hola! El passat 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, vaig comprar el nou llibre de la Sílvia Soler L'estiu que comença, Premi Ramon Llull 2013, llibre que vaig acabar diumenge i m'ha enamorat, encantat, captivat. Inconscientment buscava aquest llibre, necessitava una història tan viva com aquesta i tan bonica. Suposo que L’estiu que comença és una de les millors lectures que podeu trobar aquest any.

¡Hola! El pasado 23 de abril, como todos ya sabéis, fue el día de Sant Jordi, y aprovechando los descuentos del día compré el nuevo libro de Sílvia Soler L’estiu que comença, Premio Ramon Llul 2013. El libro ya lo he leído y hoy os traigo la reseña. L’estiu que comença (“El verano que empieza”) es una novela que me ha enamorado, encantado y cautivado. Inconscientemente buscaba un libro como este, necesitaba una historia tan viva y bonita como esta. L’estiu que comença es una de las mejores lecturas que he hecho y haré este año, y una de las mejores que podéis hacer vosotros.

Fitxa del llibre/Ficha del libro
Título/ títol original: L'estiu que comença
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
Nº de páginas/ pàgines: 224
Precio/ preu: 21,50
PUNTUACIÓ/N: ***** 5/5

Sinopsis:
«El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.


Opinió personal 
L’estiu que comença és una novel·la senzillament extraordinària. A vegades no cal explicar grans coses per crear grans històries. En aquesta novel·la trobarem una història sobre la vida, sense pretensions, ni moralitats. He de dir que he llegit tota aquesta història amb un somriure als llavis. M’ha semblat un llibre preciós, molt bonic, magnífic i extraordinari. Hauríeu de saber, per si quan llegiu la meva opinió us dóna aquesta impressió, que L’estiu que comença no és una novel·la romàntica, no, és una novel·la sobre l’amistat, la família, les tradicions, el futur, la felicitat, i perquè no, també sobre l’amor.

Els personatges la Roser, l’Elvira, el Joan, el Valentí, la Júlia, l’Andreu, la Violeta, la Selma, l’Ernest, l’Aleix, l’Ia, l’Emma, la Valentina, tots ells són especials i tots ells han arribat a mi. Especialment la Júlia i l’Andreu, l’Andreu i la Júlia, la nena Reig, el nen Balart, dos personatges extraordinaris i meravellosos que han arribat a fer-se un raconet al meu cor. M’han encantat i enamorat, he sentit com naixien, creixien, s’enamoraven, es desenamoraven, ploraven, reien, patien, somreien, s’emocionaven i en definitiva, vivien. Han estat dos personatges encantadors, adorables, que s’han fet un lloc en mi. Poques vegades uns personatges m’arriben a arribar i agradar tant. M’han emocionat, com tota la seva història i la veritat és que els trobo a faltar, i els trobaré a faltar. S’han convertit en una d’aquelles parelles literàries que recordes durant molt de temps, com l’Elizabeth Bennet i Mr Darcy, l’Emmi i el Leo, la Rose i el Dimitri, la Georgina i en Seth, que encara són amb mi.
La història transcorre al llarg de 50 anys, des què la Roser i l’Elvira, amigues íntimes, estan embarassades fins que els protagonistes passen la cinquantena. Any rere any anem veient com creixen els personatges, maduren i es converteixen en qui són. Veiem com va passant el temps a través de les seves vides. I quasi sempre tornem al dia de Sant Joan, el dia més important de la història, el dia en el qual va néixer la Júlia i les dues famílies van començar a brindar “Per l’estiu que comença!”.

L’estiu que comença és una història que fa estiu, que respira i viu l’estiu. És una història que m’ha agradat molt, que m’ha fet viure tots els moments que vivien els protagonistes. He estat cadascun d’ells, però sobretot he estat la Júlia i l’Andreu, i també els seus fills. Els personatges han estat molt humans, s’han deixat estimar i s’han fet estimar. Si voleu llegir una història que respira vida, no deixeu de llegir L’estiu que comença perquè probablement us meravellarà i arribarà al cor.  És una història que enamora i emociona, com la vida. 

Opinión personal
L’estiu que comença es una novela sencillamente extraordinaria. A veces no es necesario explicar grandes cosas para crear grandes historias. En esta novela encontraremos una historia sobre la vida, sin pretensiones ni moralidades. Debo confesaros que he leído esta historia con una sonrisa desde la primera página. Me ha parecido un libro precioso, muy bonito, magnífico y extraordinario. Deberías saber, por si leyendo mi reseña os da esta impresión, que L’estiu que comença no es una novela romántica, no. Es una novela sobre la amistad, la familia, el futuro, la felicidad, las tradiciones, y porqué no, también sobre el amor.


Los personajes Roser, Elvira, Joan, Valentí, Júlia, Andreu, Violeta, Selma, Aleix, Ernest, Aleix, Ia, Emma, Valentina, todos ellos son especiales y todos han llegado a mi. Especialmente Julia y Andreu, Andreu y Julia, la niña Reig y el niño Balart, dos personajes extraordinarios y maravillosos que han conseguido hacerse un rinconcito en mi corazón. Me han encantado y enamorado, he sentido como nacía, crecían, se enamoraban, se desenamoraban, lloraban, reían, sufrían, sonreían, se emocionaban y en definitiva, vivían. Han estado dos personajes encantadores y adorables que se han quedado en mi. Pocas veces unos personajes llegan a llegarme y a gustarme tanto. Me han emocionado, tanto ellos como su historia, y la verdad es que los echo de menos y los voy a seguir echando de menos. Se han convertido en una de mis parejas literarias favoritas, de las que recuerdas durante mucho tiempo, como Elizabeth Bennet y Mr Darcy, Emmi y Leo, Rose y Dimitri, Georgina y Seth, personajes que aún siguen siendo parte de mi.

La historia transcurre a lo largo de 50 años, desde que Roser y Elvira, amigas íntimas, están embarazadas hasta que Júlia y Andreu pasan de los cincuenta. Año tras año iremos viendo como crecen los personajes, maduran y se convierten en quién son. Veremos como va pasando el tiempo a través de sus vidas y casi siempre volveremos a la noche de San Juan, el día más importante en la historia, el día que nació Júlia y las dos familias empezaron a brindar “por el verano que empieza”.

L’estiu que comença es una historia que sabe a verano, respira verano y vive el verano. Es una historia que como podéis ver me ha gustado muchísimo, y ha conseguido hacerme partícipe de lo que vivían los protagonistas. He sido cada uno de ellos, pero sobretodo he sido parte de Julia y Andreu,  y también de sus hijos. Los personajes son  muy humanos, se han dejado querer y se han hecho querer. Si queréis leer una historia que respira vida, no dejéis de leer L’estiu que comença porque probablemente os maravillará y os llegará al corazón. Es una historia que enamora y emociona, como la vida.

Y la buena noticia para los que estéis leyendo la reseña en castellano es que la novela saldrá traducida en los próximos meses. ¡No tendréis ninguna excusa para no leerlo!

Marta

dissabte, 27 d’abril del 2013

Sant Jordi Experience 2013

¡Hola! Ayer hace unos días fue Sant Jordi, en Catalunya es la fiesta más bonita del año como dijo Zafón, y como hace dos años, pasé el día paseando por Barcelona entre rosas, libros y firmas de libros. 
He decidido contaros en esta crónica mi experiencia como ya hice hace dos años. El día estuvo marcado por muchas firmas, algunas colas y mucho sol. 


Hola! Ahir Fa uns dies va ser el dia de Sant Jordi, la festa més bonica del món com va dir Carlos Ruiz Zafón, i tal i com vaig fer fa dos anys, vaig passar el dia a Barcelona entre roses, llibres i signatures de llibres. 
Fa dos anys vaig fer una crònica sobre el meu dia de Sant Jordi i aquest any he decidit tornar-ho a fer. El dia va estar marcat per moltes signatures, algunes cues i molt sol.

Crónica del día de Sant Jordi
Cada año cuando se acerca el mes de abril los escritores y las editoriales empiezan a confirmar cuando y donde firmarán libros por Sant Jordi. Este año tenía dos favoritas, Maite Carranza y Blanca Busquets, y las quería ver sí o sí. Había decidido que este Sant Jordi apostaría por escritores de aquí, como Carlos Ruiz Zafón, Sonia Fernández Vidal y María Dueñas. También quería comprar y que me firmara L’estiu que comença, Sílvia Soler, ganadora del Premi Ramon Llull de este año. La única autora internacional que me hacía gracia ver era la australiana Kate Morton.
Después de pasarme un par de horas cuadrando horarios la noche antes de Sant Jordi y haber preparado un plánning la mar de completito, el día prometía estar lleno de firmas.



El día empezó con la firma de Carlos Ruiz Zafón. Sabía que si no llegaba antes de las 11h, hora a la que empezaba, no habría manera de verlo. El autor firmaba en la parada de Casa del Libro de Paseo de Gracia, comentar que la organización y funcionamiento de esa parada durante todo el día fue nefasta. Llegué cuando pasaban pocos minutos de las diez y había una cola larguísima, pero la cola no era para Zafón sino para Frank de la Jungla, en la cola de Zafón no había más de treinta personas. Casa del libro no informó bien a la mayoría de los asistentes y muchos perdieron casi una hora haciendo cola en la de Frank de la Jungla. La verdad, me sorprendió muchísimo la cantidad de niños y gente que iba a ver al señor de la Jungla, ¡yo nunca había oído hablar de él, no sabía ni quién era! Durante la firma de Zafón, el gentío intentaba cruzar la cola, pegaban golpes, empujaban a diestro y siniestro, y ¡seguridad no hacía nada!
Cuando llevaba poco más de una hora y media, me tocó ver al escritor que me firmó  Marina y me pude hacer una foto con él. También vi como lo entrevistaba TVE en ese momento.

La siguiente escritora que vi fue María Dueñas, que no tenía nada de cola y firmaba en la paradita de La Central en Rambla Catalunya. La organización de la librería era muy buena y todo era muy claro.

Después de este par de firmas decidí ir al Corte Inglés de Portal del Ángel, a medida que me iba acercando empecé a ver que no se podía llegar al stand. Estaba la calle llena, a rebosar y la mayoría de personas eran mayores, ¿por qué? Firmaba Jorge Javier Vázquez. Esa parada era un absoluto descontrol, pregunté a unos cuántos organizadores en que parte de la paradita firmaba Kate Morton y me contestaron que ¡NO LO SABÍAN! Que se lo preguntara a otro… ¿A quién se supone que debía preguntárselo si no era a ellos? Durante más de veinte minutos traté sin ningún éxito que alguien me dijera quién estaba firmando en ese momento… Definitivamente ese stand de El Corte Inglés fue el más desorganizado junto con Casa del Libro. Aunque lo que más me horrorizó creo que no fue el desastre de organización, sino la cantidad de gente que se peleaba por ver a Vázquez…

Kate Morton firmaba la hora siguiente en FNAC el Triangle, así que me fui para allá a hacer cola. Kate fue muy simpática e intentó decir un par de cosas en castellano. La verdad es que creo que la mejor organización fue la de FNAC, ya que había una sola cola y los organizadores iban controlando cuanta gente había delante de cada autor. Esto evitaba golpes, aglomeraciones y problemas.

Por la tarde fui a ver los autores que me faltaban. Sonia Fernández Vidal fue muy maja y salió de la casita donde firmaba para hacerse una foto conmigo. ¡Es encantadora! Después, aunque tuve que volver a la horrible y desastrosa Casa del Libro de Paseo de Gracia y la cantidad de gente seguía siendo una locura, fui la primera en ver a Maite Carranza, ya que todo el mundo hacía cola para Ildefonso Falcones, que firmaba al lado. Es la segunda vez que voy a ver a Maite Carranza para que me firme un libro y siempre me hace ilusión verla, es encantadora.

Las últimas firmas del día fueron las de Blanca Busquets y Sílvia Soler. Blanca Busquets habló un poco conmigo y hasta me dio recuerdos para mi madre, que también ha leído sus libros. Sílvia Soler, como tenía bastante cola, fue algo más breve.

En general, todos los autores de este Sant Jordi fueron muy simpáticos y agradables. A mi como lectora, no solo me encanta que me dediquen los libros sus autores, aunque le escriban lo mismo a todo el mundo y no sepan quién soy, sino que también me gusta que sean amables. Porque está claro que los escritores no serían lo que son sin sus lectores.

23 d'abril de 2013 - Sant Jordi Experience

Cada any quan s'apropa el mes d'abril els escriptors i les editorials comencen a confirmar si signaran o no per Sant Jordi i on ho faran. Aquest any tenia dues escriptores favorites que volia veure sí o sí, la primera la Maite Carranza i la segona la Blanca Busquets. Havia decidit que aquest Sant Jordi apostaria per autors d'aquí, com el Carlos Ruiz Zafón, la Sonia Fernández Vidal i la María Dueñas. A més a més, el llibre guanyador del Premi Ramon Llull d'enguany em cridava especialment l'atenció i per això, també volia veure la Sílvia Soler. L'única autora estrangera que volia que em signés era l'australiana Kate Morton. 
Després de passar-me un parell d'hores quadrant horaris la nit abans i d'haver-me fet un Planning ben complert, aquest Sant Jordi prometia acabar ben farcit de firmes. 

El dia començava amb la signatura del Carlos Ruiz Zafón, sabia que si no arribava abans de les 11h no hi hauria manera de veure'l. L'autor signava a la parada de Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, comentar que l'organització i funcionament de Casa del Llibre en aquesta parada durant tot el dia va ser nefasta. Vaig arribar quan passaven poc més de les deu i ja hi havia una cua llarguíssima, la cua però, no era pel Zafón sinó pel Frank de la Jungla, la cua pel Zafón era de poc més de 30 persones. Casa del Llibre no va informar bé als assistents i molts van passar més de tres quarts d'hora a la cua del Frank de la Jungla quan en realitat anaven a veure el Zafón. La gentada que intentava creuar aquell tram de Passeig de Gràcia era increïble, la gent creuava entre les cues i hi havia empentes i cops a tort i a dret. El millor era que seguretat no feia absolutament res!
Quan portava poc més d'una hora i mitja fent cua, em va tocar el torn i el Carlos Ruiz Zafón, molt amablement, em va signar el meu exemplar de Marina. Em vaig fer una fotografia amb ell i vaig veure com l'entrevistava TVE en aquell moment. 

La següent escriptora del dia va ser la María Dueñas, que no tenia gens de cua i signava a la parada de La Central a Rambla Catalunya. L'organització de la llibreria era molt bona i no hi havia cap dificultat en trobar l'escriptora. La veritat és que la firma de la Dueñas va anar molt ràpida. 


Després d'aquestes dues firmes vaig anar cap al Corte Inglés de Portal de l'Àngel i a mesura que m'hi anava apropant vaig començar a veure que no s'hi podia arribar. Estava tot el carrer ple i en general de gent gran, per què? Signava el Jorge Javier Vázquez. Aquella parada era un absolut descontrol, vaig preguntar a diferents organitzadors del CI en quin lloc exacte signava la Kate Morton (ja que hi havia diferents cues) i em contestaven que no ho sabien, que ho preguntés a algú altre... A qui se suposa que li havia de preguntar si no era a ells? Durant més de vint minuts vaig intentar sense cap èxit que algú m'expliqués quins autors signaven i on. Definitivament, la parada del Corte Inglés va ser la més desorganitzada. I el més increïble va ser veure la quantitat de gent que anava a veure el Vázquez...

Com la Kate Morton signava a l'hora següent al FNAC del Triangle, vaig anar cap allà a fer cua. La Kate Morton va ser molt simpàtica i deixava anar algunes paraules en castellà. La veritat és que crec que aquest va ser el lloc més ben organitzat. Hi havia una cua única i els organitzadors en tot moment controlaven quanta gent hi havia davant dels autors, ja que només deixaven passar quatre o cinc persones per autor. Això evitava aglomeracions, cops i en definitiva problemes. 

Per la tarda vaig anar a veure els altres autors que em faltaven. La Sonia Fernández Vidal va ser molt maca i va sortir de la caseta on firmava per fer-se la foto amb mi. És encantadora! Després, tot i que vaig haver de tornar a La Casa del Llibre de Pg. de Gràcia i la gentada seguia sent una bogeria, vaig ser la primera en veure la Maite Carranza, ja que tothom anava a veure l'Ildefonso Falcones que signava al costat. És la segona vegada que vaig a que la Maite Carranza em signi un llibre, i és una escriptora que sempre fa il·lusió veure perquè és encantadora i maquíssima. 

Les següents signatures van ser les de la Blanca Busquets i la Sílvia Soler, les últimes del dia. La Blanca Busquets em va preguntar si havia llegit els llibres i si m'havien agradat, com li vaig dir que sí, i que a la meva mare també li havien agradat em va donar records per ella. La Sílvia Soler tenia força cua i no vaig poder parlar massa amb ella. 

En general, tots els autors d'aquest Sant Jordi van ser molt simpàtics i agradables. A mi com a lectora, no només m'agrada molt que em dediquin els llibres els seus autors, encara que li escriguin a tothom el mateix i no sàpiguen qui sóc, sinó que també m'agrada que siguin amables. Perquè el que és clar és que els escriptors no serien el que són sense els seus autors


Marta

PD. Me olvidaba, ¡también vi a Geronimo Stilton!
PS. Me n'oblidava, també vaig veure el Geronimo Stilton!