L'estiu que comença - Sílvia Soler

Hola! El passat 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, vaig comprar el nou llibre de la Sílvia Soler L'estiu que comença, Premi Ramon Llull 2013, llibre que vaig acabar diumenge i m'ha enamorat, encantat, captivat. Inconscientment buscava aquest llibre, necessitava una història tan viva com aquesta i tan bonica. Suposo que L’estiu que comença és una de les millors lectures que podeu trobar aquest any.

¡Hola! El pasado 23 de abril, como todos ya sabéis, fue el día de Sant Jordi, y aprovechando los descuentos del día compré el nuevo libro de Sílvia Soler L’estiu que comença, Premio Ramon Llul 2013. El libro ya lo he leído y hoy os traigo la reseña. L’estiu que comença (“El verano que empieza”) es una novela que me ha enamorado, encantado y cautivado. Inconscientemente buscaba un libro como este, necesitaba una historia tan viva y bonita como esta. L’estiu que comença es una de las mejores lecturas que he hecho y haré este año, y una de las mejores que podéis hacer vosotros.

Fitxa del llibre/Ficha del libro

Título/ títol original: L'estiu que comença

Autor: Sílvia Soler

Editorial: Planeta

Nº de páginas/ pàgines: 224

Precio/ preu: 21,50

PUNTUACIÓ/N: ***** 5/5

Sinopsis:

«El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.

Vídeo promocional de L'Estiu que comença

Opinió personal 

L’estiu que comença és una novel·la senzillament extraordinària. A vegades no cal explicar grans coses per crear grans històries. En aquesta novel·la trobarem una història sobre la vida, sense pretensions, ni moralitats. He de dir que he llegit tota aquesta història amb un somriure als llavis. M’ha semblat un llibre preciós, molt bonic, magnífic i extraordinari. Hauríeu de saber, per si quan llegiu la meva opinió us dóna aquesta impressió, que L’estiu que comença no és una novel·la romàntica, no, és una novel·la sobre l’amistat, la família, les tradicions, el futur, la felicitat, i perquè no, també sobre l’amor.

Els personatges la Roser, l’Elvira, el Joan, el Valentí, la Júlia, l’Andreu, la Violeta, la Selma, l’Ernest, l’Aleix, l’Ia, l’Emma, la Valentina, tots ells són especials i tots ells han arribat a mi. Especialment la Júlia i l’Andreu, l’Andreu i la Júlia, la nena Reig, el nen Balart, dos personatges extraordinaris i meravellosos que han arribat a fer-se un raconet al meu cor. M’han encantat i enamorat, he sentit com naixien, creixien, s’enamoraven, es desenamoraven, ploraven, reien, patien, somreien, s’emocionaven i en definitiva, vivien. Han estat dos personatges encantadors, adorables, que s’han fet un lloc en mi. Poques vegades uns personatges m’arriben a arribar i agradar tant. M’han emocionat, com tota la seva història i la veritat és que els trobo a faltar, i els trobaré a faltar. S’han convertit en una d’aquelles parelles literàries que recordes durant molt de temps, com l’Elizabeth Bennet i Mr Darcy, l’Emmi i el Leo, la Rose i el Dimitri, la Georgina i en Seth, que encara són amb mi.

La història transcorre al llarg de 50 anys, des què la Roser i l’Elvira, amigues íntimes, estan embarassades fins que els protagonistes passen la cinquantena. Any rere any anem veient com creixen els personatges, maduren i es converteixen en qui són. Veiem com va passant el temps a través de les seves vides. I quasi sempre tornem al dia de Sant Joan, el dia més important de la història, el dia en el qual va néixer la Júlia i les dues famílies van començar a brindar “Per l’estiu que comença!”.

L’estiu que comença és una història que fa estiu, que respira i viu l’estiu. És una història que m’ha agradat molt, que m’ha fet viure tots els moments que vivien els protagonistes. He estat cadascun d’ells, però sobretot he estat la Júlia i l’Andreu, i també els seus fills. Els personatges han estat molt humans, s’han deixat estimar i s’han fet estimar. Si voleu llegir una història que respira vida, no deixeu de llegir L’estiu que comença perquè probablement us meravellarà i arribarà al cor.  És una història que enamora i emociona, com la vida. 

Opinión personal

L’estiu que comença es una novela sencillamente extraordinaria. A veces no es necesario explicar grandes cosas para crear grandes historias. En esta novela encontraremos una historia sobre la vida, sin pretensiones ni moralidades. Debo confesaros que he leído esta historia con una sonrisa desde la primera página. Me ha parecido un libro precioso, muy bonito, magnífico y extraordinario. Deberías saber, por si leyendo mi reseña os da esta impresión, que L’estiu que comença no es una novela romántica, no. Es una novela sobre la amistad, la familia, el futuro, la felicidad, las tradiciones, y porqué no, también sobre el amor.

Los personajes Roser, Elvira, Joan, Valentí, Júlia, Andreu, Violeta, Selma, Aleix, Ernest, Aleix, Ia, Emma, Valentina, todos ellos son especiales y todos han llegado a mi. Especialmente Julia y Andreu, Andreu y Julia, la niña Reig y el niño Balart, dos personajes extraordinarios y maravillosos que han conseguido hacerse un rinconcito en mi corazón. Me han encantado y enamorado, he sentido como nacía, crecían, se enamoraban, se desenamoraban, lloraban, reían, sufrían, sonreían, se emocionaban y en definitiva, vivían. Han estado dos personajes encantadores y adorables que se han quedado en mi. Pocas veces unos personajes llegan a llegarme y a gustarme tanto. Me han emocionado, tanto ellos como su historia, y la verdad es que los echo de menos y los voy a seguir echando de menos. Se han convertido en una de mis parejas literarias favoritas, de las que recuerdas durante mucho tiempo, como Elizabeth Bennet y Mr Darcy, Emmi y Leo, Rose y Dimitri, Georgina y Seth, personajes que aún siguen siendo parte de mi.

La historia transcurre a lo largo de 50 años, desde que Roser y Elvira, amigas íntimas, están embarazadas hasta que Júlia y Andreu pasan de los cincuenta. Año tras año iremos viendo como crecen los personajes, maduran y se convierten en quién son. Veremos como va pasando el tiempo a través de sus vidas y casi siempre volveremos a la noche de San Juan, el día más importante en la historia, el día que nació Júlia y las dos familias empezaron a brindar “por el verano que empieza”.

L’estiu que comença es una historia que sabe a verano, respira verano y vive el verano. Es una historia que como podéis ver me ha gustado muchísimo, y ha conseguido hacerme partícipe de lo que vivían los protagonistas. He sido cada uno de ellos, pero sobretodo he sido parte de Julia y Andreu,  y también de sus hijos. Los personajes son  muy humanos, se han dejado querer y se han hecho querer. Si queréis leer una historia que respira vida, no dejéis de leer L’estiu que comença porque probablemente os maravillará y os llegará al corazón. Es una historia que enamora y emociona, como la vida.

Y la buena noticia para los que estéis leyendo la reseña en castellano es que la novela saldrá traducida en los próximos meses. ¡No tendréis ninguna excusa para no leerlo!

Marta