dissabte, 27 d’octubre del 2012

Anna and the french kiss - Stephanie Perkins


¡Hola! ¿Cómo estáis? La semana pasada como muchos sabréis tuvo lugar en Barcelona y Madrid la presentación de Anna and the french kiss Un beso en París de Stephanie Perkins. Para los de Barcelona la cita tuvo lugar en La Casa del llibre de Pg. de Gràcia y corrió a cargo de la editora, la responsable de prensa, Francesc Miralles y la mismísima Stephanie Perkins. Pero hoy no vengo a hablar de la presentación sino a daros mi opinión sobre el libro.

Hola! Com esteu? La setmana passada com molts de vosaltres sabreu es va presentar a Barcelona i Madrid el llibre Anna and the french kiss de Stephanie Perkins. Pels de Barcelona la cita va ser a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia i vam comptar amb la presència de l’escriptora del llibre Stephanie Perkins, l’escriptor Francesc Miralles, l’editora del llibre en castellà i la responsable de premsa de l’editorial Plataforma Neo (editorial encarregada de traduir-lo al castellà). De totes maneres, avui no vinc a parlar de la presentació sinó a compartir amb vosaltres la meva opinió del llibre. 

Ficha del libro/ Fitxa del llibre:

Título/ títol original: Anna and the french kiss
Título/ títol en castellano: Un beso en París
Autora: Stephanie Perkins
Editorial: Dutton Books / Plataforma Neo 
Nº de páginas/ pàgines: 372/ 440
Precio/ preu: 10€ original/ 17€ Cast.
***+ (3,5/5)

Sinopsis de la edición en castellano:
La torre Eiffel, Amélie y un montón de reyes que se llaman Luis. Esto es todo lo que Anna conoce de Francia. Por eso, cuando sus padres le anuncian que pasará un año en un internado de París, la idea no acaba de convencerla.
Pero, en la Ciudad del Amor, conoce al chico ideal: Étienne St. Clair. Es listo, encantador y muy guapo. El único problema es que también tiene novia. ¿Conseguirá Anna el ansiado beso de su príncipe azul?
El humor y la tensión que se respiran página a página en el debut literario de Stephanie Perkins te atraparán y te llegarán al corazón.

Opinión personal:

Anna and the french kiss es la primera novela de una serie de tres novelas creadas por Stephanie Perkins que pueden ser leídas independientemente. Lo que prima en los libros de Perkins es el realismo de sus historias y la proximidad de sus personajes, así como una dosis bastante agradable de amor y amistad.
Anna and the french kiss es un libro que me ha gustado, me ha gustado bastante pero no me ha llegado a enamorar. Y es que creo que hay una diferencia  importante entre gustar, gustar mucho y enamorar. Hay novelas que me han enamorado (sin ir más lejos The perks of being a wallflower, una de mis últimas reseñas) y otras como Anna han conseguido captivarme, gustarme, divertirme y dejarme un buen sabor de boca. Supongo que el haberlo leído justo después de Perks y haber tenido unas  expectativas altísimas han hecho que Anna no me gustara tantísimo como me esperaba. Pero cuidado, no estoy diciendo que no sea un buen libro o no contenga una buena historia, porque precisamente es un  libro que está bien y estoy convencida que gustará a muchísimos jóvenes que busquen una historia dulce y mona. Y es que en definitiva es lo que es esta historia.

La historia empieza con Anna, una joven estadounidense, que es enviada a París a estudiar en el SOA
P School of America in Paris. Su padre, un famoso escritor de dramas el alter ego de Nicholas Sparks, ha decidido que sería muy conveniente para ella estudiar el último curso de bachillerato en París. Así que Anna sin saber ni una gota de francés se ve enviada a la Ciudad de la luz a estudiar un año entero lejos de su familia y sus amigos. Aunque cuando llega está más que perdida y se siente muy sola, en muy poco tiempo Anna conocerá a Meredith, Josh, Rashmi y Étienne St. Clair, los que se convertirán en sus nuevos amigos y junto los que empezará a disfrutar de su vida en París.

Me ha parecido muy fácil sentirse reflejado e  identificado con todos los personajes, no solo con la protagonista. Todos son muy humanos, muy naturales y muy reales, ningún personaje es perfecto, sino que todos cuentan con virtudes y defectos. El hecho de que Anna esté sola y perdida al principio hace que nos pongamos en su lugar desde el principio. Por lo tanto, no es difícil que a medida que avanza la historia y a los personajes les van pasando cosas nos sintamos más como unos o como otros. Los personajes están muy bien definidos y van madurando a medida que avanza la historia, la Anna del inicio no tiene nada que ver con la del final. También comentar que Anna y Étienne me han desesperado en más de una ocasión, de hecho me han desesperado más de la mitad del libro, y es que si es tan claro ¿por qué esperar tanto? 

Sobre París, la ciudad está muy presente a lo largo de la historia. Vemos a Anna y a Étienne pasear por Saint Michel, visitar la librería Shakespeare & Company y pedir deseos en el punto cero de la ciudad. 
En la presentación Stephanie comentó que no había visitado París hasta después de escribir el libro y que se había documentado muchísimo para crear la historia, aunque creo que hizo un muy buen trabajo creo que le han fallado algunos detalles de cómo se vive realmente en París. Después de haber pasado parte del verano estudiando en la ciudad creo que los sitios por los que se pasean los personajes no acaban de ser por los que la mayoría de los jóvenes se pasean. Me habría gustado muchísimo más verlos merendando al lado de la torre Eiffel en Champs de Mars o Trocadero o ir a cenar por Saint Michel, pasear más al lado del Seine y sin duda pasar horas en Jardin des Tuileries. 

Opinión personal:
Anna and the french kiss és la primera novel·la d’una sèrie de tres novel·les creades per Stephanie Perkins, tot i ser una sèrie es poden llegir independentment. El que prima en els llibres de Perkins és el realisme de les seves històries i la proximitat dels seus personatges, també hi trobarem una bona dosis d’amor i amistat.
Anna and the french kiss és un llibre que m’ha agradat, m’ha agradat força, però no ha arribat a enamorar-me. Crec que hi ha una diferència important entre agradar, agradar molt i enamorar. Alguns llibres m’han enamorat, com The perks of being a wallflower, una de les meves últimes ressenyes i altres com Anna han aconseguit captivar-me, agradar-me, divertir-me i deixar-me amb un somriure als llavis. Suposo que el fet de llegir-lo just després de Perks i haver tingut unes expectatives molt altes ha fet que no m’agradés tantíssim com m’esperava. Tot i això, no estic dient que no sigui un bon llibre o una bona història, al contrari, és un llibre que està bé i estic segura que agradarà a molts joves que busquin una història dolça i bonica. I és que en definitiva són dues paraules que li escauen molt.

La història comença amb l’Anna, una jove nord-americana, que és enviada a Paris a estudiar al SOAP School of America in Paris. El seu pare és un famós escriptor, l’alter ego de Nicholas Sparks, i ha decidit que seria molt convenient per ella estudiar l’últim any de batxillerat a París. Així que l’Anna sense voler-ho i sense saber una gota de francès és enviada a la Ciutat de la llum a estudiar un any sencer ben lluny de la seva família i els seus pares. Encara que quan arriba està perdudíssima i se sent molt sola, en molt poc temps coneixerà la Meredith, en Josh, la Rashmi i l’Étienne St. Clair. Els que es convertiran en els seus nous amics i amb els quals començarà a gaudir de la vida a París.

M’ha semblat molt senzill sentir-se identificat amb tots els personatges, no només amb la protagonista. I és que tots són molt humans, molt naturals i molt reals, no hi ha cap personatge perfecte, sinó que tots tenen virtuts i defectes. El fet que l’Anna estigui sola i perduda al principi fa que ens posem fàcilment en el seu lloc i ens identifiquem amb ella. No és difícil que a mesura que avança la història i als personatges els hi van passant coses ens sentim com uns o com altres. Tots els personatges, estan molt ben dibuixats i a mesura que avança la història ells avancen i maduren com a persones. L’Anna de l’inici no té res a veure amb la del final. Comentar també que l'Anna i l'Étienne m'han desesperat més d'una vegada, dues i tres, de fet m'han desesperat durant la meitat del llibre i és que si és tan obvi...

Sobre París, la ciutat està molt present durant tota la novel·la. Veurem l’Anna i l’Étienne passejar per Saint Michel, visitar la llibreria Shakespeare & Company i demanar un desig des del punt zero de la ciutat. A la presentació de llibre, l’escriptora va comentar que no havia visitat París fins que no va acabar el llibre, però que s’havia documentat moltíssim per escriure’l. Encara que va fer una molt bona feina amb la ubicació dels escenaris crec que li ha faltat plasmar com es viu realment a París. I és que jo, després d’haver passat part de l’estiu estudiant a la ciutat, crec poder dir que la majoria dels llocs per on passegen els personatges no acaben de ser ells llocs per on passegen la majoria de joves. M’hauria agradat molt veure’ls berenar a Champs de Mars o Trocadero, sopar per Saint Michel, passejar vora del Seine i sens dubte passar hores als Jardin des Tuileries.


Marta

PD. Ya he terminado Lola and the boy next door, segundo libro de la serie, escribiré la reseña próximamente...
PD. Ja he acabat Lola and the boy next door, segon llibre de la sèrie, escriuré la ressenya pròximament...

dijous, 18 d’octubre del 2012

And in this moment, I swear we are infinite


“I can see it. This one moment when you know you’re not a sad story. You are alive, and you stand up and see the lights on the buildings and everything that makes you wonder. And you’re listening to that song on that drive with the people you love most in this world. And in this moment I swear, we are infinite” 
The Perks of Being a Wallflower

Marta

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Millionaries - Music time

¡Hola! Hacía ya bastante tiempo que no os traía un Music Time, así que hoy os dejo Millionaires de The Script, una de las canciones del nuevo álbum y una de las que más me gustan.

Hola! Feia força temps que no escrivia un Music Time, per tant avui he decidit posar-hi remei. Us deixo amb Millionaires de The Script, una de les cançons del nou àlbum i una de les que més m'agraden.


Marta

PD. Muy pronto reseña de Anna and the french kiss (Un beso en París) de Stephanie Perkins.

PS. Molt aviat ressenya d'Anna and the french kiss de Stephanie Perkins.

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Una pasión vintage - Isabel Wolff

¡Hola! Hoy os dejo la reseña de Una pasión vintage de Isabel Wolff, libro que leí a principios de verano y me gustó muchísimo. 

Hola! Avui us deixo la ressenya del llibre Una pasión vintage de Isabel Wolff. Aquest llibre el vaig llegir a principis d'estiu i em va agradar moltíssim.


Ficha del libro/ Fitxa del llibre:

 Título/ títol: Una pasión vinatge
Título/ títol original: A Vintage Affair
Autora: Isabel Wolff
Editorial: Debolsillo
Nº de páginas/ pàgines: 422 
Precio/ preu: 6,95€
***** (5/5)


Sinopsis:
Los vestidos vintage esconden secretos que resumen una vida entera. Eso lo sabe muy bien Phoebe Swift, que a los treinta y tres años renuncia a su puesto de trabajo en una prestigiosa galería de arte para abrir una tienda de ropa y accesorios de otros tiempos en un suburbio de Londres. Un día Phoebe visita a Thérèse, una anciana francesa dispuesta a vender su fabulosa colección de vestidos, a excepción de una prenda: un abrigo de niña azul. Las dos traban amistad y finalmente Thérèse, gravemente enferma, decide revelar la historia del abrigo. Entre vestidos espléndidos, cálidos gestos de amistad y tragedias imposibles de olvidar, discurre esta hermosa novela que, cosiendo retales del pasado, da un nuevo valor a nuestro presente.



Opinión personal:
Una pasión vintage es uno de los libros que más me han gustado este verano y ya de paso, este año. Contiene una historia tierna, bonita, dulce y conmovedora. Llevaba tiempo viéndolo en librerías, pero no me acababa de animar, la portada es preciosa y la sinopsis bastante interesante así que en cuanto vi que lo había editado Debolsillo no pude evitar hacerme con él. ¡Y vosotros deberíais hacer lo mismo!

Phoebe es una una enamorada de la moda vintage que acaba de dejar su antiguo trabajo para abrir una tienda de ropa vintage en Londres y así, olvidar  los últimos meses de su vida ya que no han sido nada fáciles. Thérèse es una mujer mayor, muy agradable que decide llamar a Phoebe para venderle sus antiguos vestidos, todos menos un abrigo azul de niña. Miles es un hombre rico con una hija a la que consiente demasiado. Dan es un joven periodista bastante desastroso pero muy dulce y amigable. La madre de Phoebe aún no ha superado que su marido la dejara por una mujer más joven que su propia hija. Y Katie es una joven adolescente que busca un vestido de fiesta para un baile. Estos son los personajes principales de la historia y los que harán que Una pasión vintage te enamore y no te deje indiferente.

El libro es adictivo, lo empecé poco antes de coger mi avión a París y lo terminé a los pocos días. Debo decir que creo haberlo leído todo con una gran sonrisa en los labios y es que es uno de esos libros que hacen sonreír. La historia del abrigo aunque es algo Disney me encantó, y el personaje de Thérèse da un gran juego a la historia, logra emocionarnos. Phoebe madura del inicio hasta el final, cuando se perdona a ella misma ayudando a Thérèse, unos momentos muy bonitos. 

El vintage aparece bastante en la historia, seguramente aunque no sea lo vuestro después de leerlo os entrarán ganas de ir a por uno de esos vestidos pastelitos felices o querréis ver como es un Madame Grés.

En definitiva Una pasión vinatge es una lectura agradable, bastante entretenida y muy bonita, dulce, tierna, entrañable que seguro que os dejará con la misma sonrisa tonta con la que yo acabé en los labios.

Opinió personal:
Una pasión vintage és un dels llibres que més m’han agradat aquest estiu i també un dels millors que he llegit aquest any. Conté una història bonica, tendra, dolça i commovedora. Portava força temps pensant en llegir-lo però no m’acabava d’animar... La portada és preciosa i la sinopsis semblava interessant així que quan vaig veure que Debolsillo l’havia editat i només valia 6,95€ no vaig poder evitar emportar-me’l a casa. Vosaltres hauríeu de fer el mateix!

La Phoebe és una enamorada de la moda vintage, acaba de deixar la seva antiga feina per obrir una botiga de roba vintage a Londres i així oblidar els horribles últims mesos de la seva vida. La Thérèse és una dona gran molt agradable que decideix trucar a la Phoebe per vendre-li la seva col·lecció de vestits, tots menys un abric de nena. En Miles és un home ric amb una filla a la qual li consent tot. En Dan és un jove periodista força desastrós però molt simpàtic i amistós. La mare de la Phoebe encara no ha superat que el seu marit la deixés per una altra dona més jove fins i tot que la seva pròpia filla. I la Katie és una adolescent que busca el vestit perfecte per anar a un ball. Aquests són els personatges principals de la història i els que faran que Una pasión vintage us enamori.

El llibre és addictiu, el vaig començar una mica abans d’agafar el meu avió cap a Paris i el vaig acabar pocs dies després. He de dir que crec haver-lo llegir amb un gran somriure als llavis i és que és un d’aquests llibres que fan somriure. La història de l’abric encara que és una mica Disney em va agradar. El personatge de la Thérèse és clau a la història i és el que aconseguirà emocionar-nos més. La Phoebe va madurant des de l’inici de la història fins al final quan es perdona a sí mateixa ajudada per la Thérèse, unes escenes molt boniques.

El vintage apareix força a la història i encara que no us interessi massa segur que un cop acabat el llibre no podreu evitar buscar com és un vestit de Madame Grés o voldreu un d’aquells vestits pastisset.

En definitiva Una pasión vinatge és una lectura agradable, entretinguda i molt entranyable que de ben segur a l'acabar-la us deixarà un somriure als llavis.


¡Hasta pronto!
Fins aviat,

Marta