¡Hola! ¿Cómo estáis? La semana pasada como
muchos sabréis tuvo lugar en Barcelona y Madrid la presentación de Anna and the french kiss Un beso en París de Stephanie Perkins. Para los de
Barcelona la cita tuvo lugar en La Casa
del llibre de Pg. de Gràcia y corrió a cargo de la editora, la responsable
de prensa, Francesc Miralles y la mismísima Stephanie Perkins. Pero hoy no
vengo a hablar de la presentación sino a daros mi opinión sobre el libro.
Hola! Com esteu? La setmana
passada com molts de vosaltres sabreu es va presentar a Barcelona i Madrid el
llibre Anna and the french kiss de
Stephanie Perkins. Pels de Barcelona la cita va ser a La Casa del Llibre de
Passeig de Gràcia i vam comptar amb la presència de l’escriptora del llibre
Stephanie Perkins, l’escriptor Francesc Miralles, l’editora del llibre en
castellà i la responsable de premsa de l’editorial Plataforma Neo (editorial
encarregada de traduir-lo al castellà). De totes maneres, avui no vinc a parlar
de la presentació sinó a compartir amb vosaltres la meva opinió del llibre.
Ficha del libro/ Fitxa del llibre:
Autora: Stephanie Perkins
Editorial: Dutton Books / Plataforma Neo
Nº de páginas/ pàgines: 372/ 440
Precio/ preu: 10€ original/ 17€ Cast.
***+ (3,5/5)
Sinopsis de la edición en castellano:
La torre Eiffel, Amélie y
un montón de reyes que se llaman Luis. Esto es todo lo que Anna conoce de
Francia. Por eso, cuando sus padres le anuncian que pasará un año en un
internado de París, la idea no acaba de convencerla.
Pero, en la Ciudad del
Amor, conoce al chico ideal: Étienne St. Clair. Es listo, encantador y muy
guapo. El único problema es que también tiene novia. ¿Conseguirá Anna el
ansiado beso de su príncipe azul?
El humor y la tensión que
se respiran página a página en el debut literario de Stephanie Perkins te
atraparán y te llegarán al corazón.
Opinión personal:
Anna and
the french kiss es la
primera novela de una serie de tres novelas creadas por Stephanie Perkins que pueden
ser leídas independientemente. Lo que prima en los libros de Perkins es el realismo de sus historias y la proximidad de sus
personajes, así como una dosis bastante agradable de amor y amistad.
Anna and
the french kiss es un libro que me ha gustado, me ha gustado bastante pero no me ha llegado a enamorar. Y es que creo que hay una diferencia
importante entre gustar, gustar mucho y enamorar. Hay novelas que me han
enamorado (sin ir más lejos The perks of
being a wallflower, una de mis últimas reseñas) y otras como Anna
han conseguido captivarme, gustarme, divertirme y dejarme un buen sabor de
boca. Supongo que el haberlo
leído justo después de Perks y haber
tenido unas expectativas altísimas han hecho
que Anna no me gustara tantísimo como me esperaba. Pero cuidado, no estoy
diciendo que no sea un buen libro o no contenga una buena historia, porque
precisamente es un libro que está bien y estoy convencida que gustará a muchísimos
jóvenes que busquen una historia dulce y mona. Y es que en
definitiva es lo que es esta historia.
La historia empieza con Anna, una joven estadounidense, que es enviada a París a estudiar en el SOAP School of America in Paris. Su padre, un famoso escritor de dramas
Me ha parecido muy fácil sentirse reflejado e identificado con
todos los personajes, no solo con la protagonista. Todos son muy humanos, muy
naturales y muy reales, ningún personaje es perfecto, sino que todos cuentan
con virtudes y defectos. El hecho de que Anna esté sola y perdida al principio hace que nos pongamos en su lugar desde el principio. Por lo tanto, no es difícil que a medida que avanza la historia y a los personajes les van pasando cosas nos sintamos más como unos o como otros. Los personajes están muy bien definidos y van
madurando a medida que avanza la historia, la Anna del inicio no tiene nada que
ver con la del final. También comentar que Anna y Étienne me han desesperado en más de una ocasión, de hecho me han desesperado más de la mitad del libro, y es que si es tan claro ¿por qué esperar tanto?
Sobre
París, la ciudad está muy presente a lo largo de la historia. Vemos a Anna y a
Étienne pasear por Saint Michel, visitar la librería Shakespeare & Company
y pedir deseos en el punto cero de la ciudad.
En la presentación Stephanie
comentó que no había visitado París hasta después de escribir el libro y que se
había documentado muchísimo para crear la historia, aunque creo que hizo un muy
buen trabajo creo que le han fallado algunos detalles de cómo se vive realmente
en París. Después de haber pasado parte del verano estudiando en la ciudad creo
que los sitios por los que se pasean los personajes no acaban de ser por los
que la mayoría de los jóvenes se pasean. Me habría gustado muchísimo más verlos
merendando al lado de la torre Eiffel en Champs
de Mars o Trocadero o ir a cenar
por Saint Michel, pasear más al lado
del Seine y sin duda pasar horas en Jardin des Tuileries.
Opinión personal:
Anna and the
french kiss és la primera novel·la d’una sèrie de tres novel·les
creades per Stephanie Perkins, tot i
ser una sèrie es poden llegir independentment. El que prima en els llibres de
Perkins és el realisme de les seves històries i la proximitat dels seus
personatges, també hi trobarem una bona dosis d’amor i amistat.
Anna and the
french kiss és un llibre que m’ha agradat, m’ha agradat força, però
no ha arribat a enamorar-me. Crec que hi ha una diferència important entre
agradar, agradar molt i enamorar. Alguns llibres m’han enamorat, com The perks of being a wallflower, una de
les meves últimes ressenyes i altres com Anna han aconseguit captivar-me,
agradar-me, divertir-me i deixar-me amb un somriure als llavis. Suposo que el
fet de llegir-lo just després de Perks
i haver tingut unes expectatives molt altes ha fet que no m’agradés tantíssim
com m’esperava. Tot i això, no estic dient que no sigui un bon llibre o una
bona història, al contrari, és un llibre que està bé i estic segura que agradarà a
molts joves que busquin una història dolça i bonica. I és que en
definitiva són dues paraules que li escauen molt.
La història comença amb l’Anna,
una jove nord-americana, que és enviada a Paris a estudiar al SOAP School of America in Paris. El seu
pare és un famós escriptor, l’alter ego de Nicholas Sparks, i ha decidit
que seria molt convenient per ella estudiar l’últim any de batxillerat a París.
Així que l’Anna sense voler-ho i sense saber una gota de francès és enviada a
la Ciutat de la llum a estudiar un
any sencer ben lluny de la seva família i els seus pares. Encara que quan
arriba està perdudíssima i se sent molt sola, en molt poc temps coneixerà la
Meredith, en Josh, la Rashmi i l’Étienne St. Clair. Els que es convertiran en
els seus nous amics i amb els quals començarà a gaudir de la vida a París.
M’ha semblat molt senzill
sentir-se identificat amb tots els personatges, no només amb la
protagonista. I és que tots són molt humans, molt naturals i molt reals, no hi
ha cap personatge perfecte, sinó que tots tenen virtuts i defectes. El fet que
l’Anna estigui sola i perduda al principi fa que ens posem fàcilment en el seu
lloc i ens identifiquem amb ella. No és difícil que a mesura que avança la història
i als personatges els hi van passant coses ens sentim com uns o com altres. Tots els personatges, estan molt ben dibuixats i
a mesura que avança la història ells avancen i maduren com a persones. L’Anna
de l’inici no té res a veure amb la del final. Comentar també que l'Anna i l'Étienne m'han desesperat més d'una vegada, dues i tres, de fet m'han desesperat durant la meitat del llibre i és que si és tan obvi...
Sobre París, la ciutat està
molt present durant tota la novel·la. Veurem l’Anna i l’Étienne passejar per
Saint Michel, visitar la llibreria Shakespeare & Company i demanar un desig
des del punt zero de la ciutat. A la presentació de llibre, l’escriptora va
comentar que no havia visitat París fins que no va acabar el llibre, però que s’havia
documentat moltíssim per escriure’l. Encara que va fer una molt bona feina amb
la ubicació dels escenaris crec que li ha faltat plasmar com es viu realment a
París. I és que jo, després d’haver passat part de l’estiu estudiant a la
ciutat, crec poder dir que la majoria dels llocs per on passegen els
personatges no acaben de ser ells llocs per on passegen la majoria de joves. M’hauria
agradat molt veure’ls berenar a Champs de
Mars o Trocadero, sopar per Saint Michel, passejar vora del Seine i sens dubte passar hores als Jardin des Tuileries.
Marta
PD. Ya he terminado Lola and the boy next door, segundo libro de la serie, escribiré la reseña próximamente...
PD. Ja he acabat Lola and the boy next door, segon llibre de la sèrie, escriuré la ressenya pròximament...
Me gustó mucho este libro. No aporta nada al ser la típica historia de chica conoce chico, pero Perkins escribe muy bien, crea una historia dinámica, romántica y divertida, y cuando te das cuenta, te has terminado el libro en un suspiro.
ResponEliminaDisfruté de su lectura, no es de mi top 10 de este 2012, pero recordaré a los personajes con mucho cariño :)