diumenge, 22 de maig de 2011

Opinió/n Paraules emmetzinades - Palabras envenenadas - Maite Carranza

Hola! Avui us porto la ressenya de Paraules emmetzinades, el Premi Edebé de Literatura Juvenil que l'any passat va guanyar l'escriptora Maite Carranza, una de les meves escriptores preferides. ^^


El llibre el vaig comprar durant La Setmana del Llibre en Català, el dia que Maite Carranza signava per tant, el tinc signat i dedicat. També vaig aprofitar perquè em signés tota la triologia de la Guerra de les Bruixes.

Hola! Hoy os traigo la reseña de Palabras envenenadas, el Premio Edebé de Literatura Juvenil del año pasado ganado por Maite Carranza, una de mis escritoras favoritas. ^^


El libro lo compré durante La Semana del Libro en Catalán, el día que Maite Carranza firmaba, por eso lo tengo firmado y dedicado. También aproveché para que me firmase toda la triología de la Guerra de las Brujas.

Paraules emmetzinades és una novel·la realista molt dura, tracta sobre el maltractament i els abusos sexuals. No obstant això, és una novel·la molt ben tractada, molt ben estructurada i escrita amb una gran delicadesa.

Palabras envenenadas es una novela realista muy dura, trata sobre los maltratos y los abusos sexuales. El tema está muy bien tratado, muy bien estructurado y la novela está escrita con una gran delicadeza. 



Fitxa tècnica/ ficha técnica:
Títol/ Título: Paraules emmetzinades / Palabras envenenadas

Títol/ Título original: No sé si l'original és en català o castellà./ No sé si el original es en castellano o catalán.
Autora: Maite Carranza
Editorial: Edebé
Pàgines/ Páginas: 247
ISBN: cat 9788423696536 / cast 9788423696505 
Preu/ precio: 9,85€
Recomanat a partir de 16 anys.
Recomendado a partir de 16 años.
Premi/o Edebé de Literatura Juvenil


PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)


Sinopsis:
CATALÀ
Què va passar amb Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per tal de detindre cap culpable. Una telefonada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilarse, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la fi lla desapareguda, el d’una xica que va trair la seua millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepi dant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones pròximes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il.lumina quan obris una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seues conseqüències devastadores i la seua invisibilitat en el nostre món benpensant


CASTELLANO
¿Qué pasó con Bárbara Molina? Nunca se encontró su cuerpo ni se consiguieron pruebas para detener a ningún culpable. Una llamada a un móvil pone patas arriba el destino de muchas personas: el de un policía a punto de jubilarse, el de una madre que ha perdido la esperanza de encontrar a su hija desaparecida, el de una chica que traicionó a su mejor amiga.

Palabras envenenadas es una crónica de un día trepidante, vivido a contrarreloj y protagonizado por tres personas cercanas a Bárbara Molina, desaparecida misteriosa y violentamente cuando tenía quince años. Un enigma que, después de cuatro años sin resolverse, va a verse sacudido por nuevas claves. A veces, la verdad permanece oculta en la oscuridad y sólo se ilumina al abrir una ventana.

Una historia de mentiras, secretos, engaños y falsas apariencias que pone el dedo en la llaga sobre mitos incuestionables. Un relato escalofriante que disecciona la hipocresía de la sociedad española moderna. Una denuncia valiente de los abusos sexuales infantiles, sus devastadoras consecuencia y su invisibilidad en este mundo bienpensante nuestro. 



Opinió personal:
Paraules emmetzinades explica la història de la desaparició de la Bàrbara Molina, què va passar amb ella? Quan va desaparèixer? Per què va desaparéixer?
La història està explicada des de quatre punts de vista, la Bàrbara Molina (la protagonista), la Núria Solís (la mare de la Bàrbara), en Salvador Lozano (investigador de la desaparició de la Bàrbara) i Eva Carrasco (la millor amiga de la Bàrbara). Els diferents punts de vista donen molt joc a la novel·la, ens permeten saber tot el que passa (a mi m'encanten les històries explicades així!). La història es divideix en tres parts. Crec recordar (el vaig llegir al setembre) que tot passa en un sol dia, però tots els fets ens són explicats mitjançant flash-backs, que també n'hi ha moltíssims (i que també és un element que m'agrada molt).

Comença quan la Bàrbara Molina acaba de fer 19 anys... La Núria Solís des què va desaparèixer la seva filla viu com si no hi fos, es passa el dia prenent pastilles i no aixeca cap.... L'Eva sovint recorda la Bàrbara, no sap que li va passar, però sap que no es va portar bé amb ella, la que havia estat la seva millor amiga... I en Salvador Lozano es prepara per jubilar-se, el cas de la desaparició de la Bàrbara és el seu únic cas sense tancar i es passa l'últim dia donant-hi voltes... Així comença la història, tots aquests personatges estan units per la Bàrbara i seran clau per resoldre un misteri que porta QUATRE ANYS existint. Simplement em va costar creure qui era realment ELL...

Em va agradar moltíssim el llibre, tot i ser un llibre molt i molt dur, està tractat amb amabilitat i fa que prenguis consciència què hi ha molta gent que ha patit i o pateix, per desgràcia, situacions molt similars. La literatura serveix per denunciar fets, crec que és una clara denúncia dels abusos. Maite Carranza aconsegueix crear una gran unitat i coherència al que llegeixes, tot està molt ben estructurat, tot el que passa és per una raó i ve connectat a una altra, no cal dir que m'agrada moltíssim com escriu. Tot i ser un tema difícil, aconsegueix apropar-lo al lector i que aquest pugui posar-se sense dificultat en la pell del personatge. Acabes sentint el que sent la Bàrbara, la Núria, l'Eva i en Salvador, acabes sentint-te part de la història.

El final em va agradar, bonica i trista referència a Molier i el seu color groc.

Així doncs, recomano aquest llibre a tothom. És un drama, un llibre trist, però no les millors novel·les són sempre comèdies, no és Romeu i Julieta un drama excel·lent? Paraules emmetzinades és una novel·la molt bona, molt realista, ben escrita amb uns personatges agradables i molt humans, i un final inoblidable. No sé que més dir perquè el llegiu, l'he recomanat i deixat, com faig sempre amb els llibres que m'agraden, i ha agradat molt.

Opinión personal:
Palabras envenenadas cuenta la historia de la desaparición de Bárbara Molina, ¿qué pasó con ella? ¿Cómo desapareció? ¿Por qué?

La historia está explicada desde cuatro puntos de vista, el de Bárbara Molina (la protagonista), el de Núria Solís (la madre de Bárbara), el de Salvador Lozano (investigador de la desaparición de Bárbara) y el de Eva Carrasco (la que fue la mejor amiga de Bárbara). Los distintos puntos de vista dan mucho juego a la novela, nos permiten saber todo lo que pasa (a mi me encantan las historias contadas desde distintos puntos de vista!). La historia se divide en tres partes. Creo recordar (lo leí en septiembre), que todo para en un solo día, pero se nos cuenta toda la historia gracias al uso de muchísimos flashbacks (también me encantan los flashbacks).

El libro empieza cuando Bárbara Molina acaba de cumplir 19 años… Núria Solís desde la desaparición de su hija vive en una profunda depresión, está completamente devastada, se pasa los días tomando antidepresivos… Eva, la que fue la mejor amiga de Bárbara, la recuerda a menudo, no sabe qué le pasó pero sabe que antes que desapareciese no se portó bien con ella… Salvador Lozano está a punto de jubilarse, el caso de la desaparición de Bárbara Molina es su único caso sin resolver y el último día de trabajo se lo pasa pensando en este caso… Así empieza la historia, todos estos personajes están unidos por Bárbara y serán clave para resolver el misterio de su desaparición que lleva CUATRO AÑOS existiendo. Simplemente me costó creer que él fuese ése él...

Decir que me gustó muchísimo el libro, aunque es un libro muy, muy duro está tratado con una sorprendente amabilidad. Te ayuda a tomar conciencia que hay muchas personas que han sufrido y o sufren, por desgracia, situaciones similares a las descritas en el libro. La literatura sirve entre otras cosas para denunciar hechos, este libro es una denuncia a los abusos.
Maite Carranza consigue crear una gran unidad y coherencia en sus libros, todo está muy bien estructurado y pasa por alguna razón, que conecta con otra, no es necesario que añada que me encanta como escribe. El tema del libro, los abusos sexuales, es un tema muy difícil, pero consigue acercarlo al lector. Este puede ponerse en la piel de los personajes sin ningún problema, y sentirse parte de la historia. Acabas sintiendo lo que siente Bárbara, Núria, Eva y Salvador, acabas siendo parte de la historia.

El final me gustó, bonita y triste referencia a Molier y a su color amarillo.

Así pues, recomiendo este libro a todo el mundo. Es un drama, un libro triste, pero no las mejores novelas son siempre comedias. ¿No es Romeo y Julieta un drama excelente? Palabras envenenadas es una novela muy buena, muy realista, bien escrita con unos personajes agradables, creíbles y muy humanos. Acaba teniendo un final inolvidable. No sé que más debo decir para que lo leáis. He recomendado y dejado el libro, como siempre suelo hacer cuando un libro me apasiona, y las personas que lo han leído han compartido conmigo su opinión.


Espero que si no l'heu llegit, ho feu, segur que no us deixarà indiferents.

Espero que si no lo habéis leído lo hagáis, seguro que no os dejará indeferentes.



Marta

3 comentaris:

  1. M'he començat a llegir aquest llibre però em feia una pica de "por" continuar llegint perquè no sabia que esperar-me. Pero gràcies a la teva resenya m'he animat a llegir-me'l seriament.

    ResponElimina
  2. Sincerament, és dels pocs llibres que vaig llegir a l'isntitut i a dia d'avui encara m'agrada. El tronaré a llegir quan tingui temps per recordar i fixar-m'hi més en els detalls.

    ResponElimina