dimarts, 18 de juny de 2013

Bloodlines - Richelle Mead

¡Hola! Después de los últimos exámenes ya estoy de vacaciones y hoy os traigo la reseña sin spoilers del último libro que he leído, Bloodlines de Richelle Mead. Hace unos días compré la tercera parte en las happy hours de Bookdepository por poco más de un euro y medio, y la semana que viene espero entrar en Barnes & Noble y hacerme con la segunda parte. 

Hola! Després dels últims exàmens ja estic de vacances i avui us porto la ressenya sense spoilers de l'últim llibre que he llegit, Bloodlines de Richelle Mead. Fa uns dies vaig comprar la tercera part en un happy hour de BookDepository per poc més d'un euro i mig. La setmana que ve espero entrar a Barnes & Noble i fer-me amb la segona part.

Fitxa del llibre/ ficha del libro:


Títol/ título: Bloodlines
Títol/ título original: Bloodlines 
Autor: Richelle Mead
Editorial: RazorBill
Pàgines/ páginas: 420
Preu/ Precio: 13,45€ tapa dura/ 8,5€ ed. normal (Bookdepository)


Puntuació/n: **** (4/5)

Sinopsis Eng (SPOILERS de VA):
Blood doesn't lie...

Sydney is an alchemist, one of a group of humans who dabble in magic and serve to bridge the worlds of human and vampires. They protect vampire secrets - and human lives. When Sydney is torn from her bed in the middle of the night, at first she thinks she's still being punished for her complicated alliance with dhampir Rose Hathaway. But what unfolds is far worse. Jill Dragomir - the sister of Moroi Queen Lissa Dragomir - is in mortal danger, and the Moroi must send her into hiding. To avoid a civil war, Sydney is called upon to act as Jill's guardian and protector, posing as her roommate in the last place anyone would think to look for vampire royalty - a human boarding school in Palm Springs, California. But instead of finding safety at Amberwood Prep, Sydney discovers the drama is only just beginning..


Opinión personal
Después de haber comprado este libro hace casi dos años me da vergüenza no haberlo leído hasta ahora, pero eso se debe a que no quería tener que esperarme la vida y más en leer el segundo y sus continuaciones. De hecho, han publicado hace poco el tercero y el cuarto sale en otoño. 


Bloodlines es la secuela-spinoff de Vampire Academy, una saga que es absolutamente genial, maravillosa y brillante. Si me preguntáis si podéis leer Bloodlines sin haber leído Vampire Academy os puedo decir que sí, pero entonces no hará falta que leáis Vampire Academy, porque en Bloodlines se desvela el final de VA6, y os estaréis perdiendo una de las mejores sagas de vampiros del momento.
Así que yo os recomiendo que primero leáis Vampire Academy y luego os pongáis con Bloodlines, y si tenéis más ganas de leer a Mead, la saga de Georgina Kincaid es también indispensable. 

Bloodlines tiene como protagonista a Sydney Melrose, un personaje más normalito y sosito que la increíble Rose Hathaway, pero que no me ha disgustado. No me ha encantado como Rose, pero tampoco está tan mal. Luego tenemos a Jill que ni fu ni fa, es una moroi de 15 años bastante deprimente (y los que habéis leído VA sabéis exactamente quién es). Es un personaje bastante simple y me ha sorprendido muchísimo el éxito que llega a cosechar, ni uno ni dos, tres. Aunque el último me parece forzado y sin ninguna química. Adrian  no tiene demasiado protagonismo en esta primera parte, pero espero que dé mucho más de si en las siguientes. Adrian es un personaje increíble y muy completo y después del disgusto que le dieron en VA6 merece tener mucho más protagonismo. Eddie es el dhampir que protegerá a este grupito que se mudará a California a un internado con la intención de pasar desapercibidos y se harán pasar por una familia de cuatro hermanos. Todos estos personajes aparecieron en Vampire Academy y su historia continua poco más tarde del final de la saga.
Además, tendremos a Lee, Keith, el personaje más insoportable del libro, y Clarence. Las ganas que he tenido de que apareciera un strigoi asesino y se cargara a Keith durante todo el libro han sido infinitas. Queréis un personaje odiable, aquí tenéis a Keith. Estos tres personajes son nuevos.

La primera parte de este spinoff ha estado bien, pero no ha llegado a ser tan buena como Vampire Academy, pero es que VA es absolutamente genial y cuesta de igualar. No he podido parar de leer y la historia me ha cautivado totalmente, como siempre que leo a Richelle Mead, pero aun así me ha parecido un libro muy introductorio. Los sucesos principales, los grandes misterios del libro, me los empecé a imaginar desde el capítulo cuatro. No ha sido ninguna gran sorpresa saber quién estaba detrás de las acciones "misteriosas" y si había un hecho que no me acabé de esperar no es nada del otro mundo. Otro aspecto que me ha parecido forzado son las parejas en el libro, sin ningún tipo de química. Mientras en VA se ve desde la primera página que entre Rose y Dimitri hay algo, la pareja que creo que se va a formar en Bloodlines2, o cambian mucho las cosas o de momento creo que es química cero y forzadísima. El libro me ha parecido bastante previsible pero aun siendo previsible me ha gustado y mucho, y sin ninguna duda os recomiendo leerlo, porque la segunda parte promete ser tan buena o mejor que esta primera.  Y yo no sé vosotros, pero yo me he quedado con ganas de ver más a Rose y Dimitri, a ver si a partir de ahora aparecen más.

Opinió personal
Després d’haver comprat aquest llibre fa vora dos anys em fa vergonya no haver-lo llegit fins ara, però això es deu principalment a què no volia haver d’esperar-me la vida i més per llegir les seves continuacions. De fet, fa poc s’ha publicat el tercer i el quart sortirà a la tardor.

Bloodlines és la seqüela–spinoff de Vampire Academy, una saga absolutament genial, meravellosa i brillant. Si em preguntéssiu si podeu llegir Bloodlines sense haver llegit abans Vampire Academy us diria que sí, però que aleshores no hauríeu de llegir Vampire Academy perquè a Bloodlines es desvela el final de la saga i us estaríeu perdent una de les millors sagues de vampirs del moment.
Per tant, us recomano que primer llegiu Vampire Academy i després comenceu Bloodlines, i si encara teniu més ganes de llegir a Richelle Mead, la saga de la Georgina Kincaid és també indispensable.

Bloodlines té com a protagonista la Sydney Melrose, un personatge més normalet i insípid que la increïble Rose Hathaway, però que no m’ha disgustat. No m’ha encantat com la Rose però tampoc està tan malament. Després tenim la Jill, que sincerament ni fu ni fa, és una moroi de 15 anys força depriment (i els que heu llegit VA ja sabeu exactament qui és). És un personatge simple i em sorprèn moltíssim l’èxit que arriba a tenir, ni un ni dos, tres. Però la química amb el tercer era zero. L’Adrian no té massa protagonisme en aquesta primera part, però espero que en tingui molt més perquè pot donar molt de sí. L’Adrian és un personatge increïble i molt complert que després del disgust que li van donar a VA6 es mereix molt més protagonisme. L’Eddie és el dhampir encarregat de protegir aquest grupet que es traslladarà a un internat de California amb la intenció de passar desapercebuts. Tots aquests personatges van aparèixer a Vampire Academy i la seva història succeeix poc després del final de l’anterior saga.

A més a més, en aquesta primera part tindrem personatges nous com en Lee, en Clarence i en Keith, el personatge més insuportable que he vist en temps. Massa sovint tenia ganes que vingués un strigoi assassí i se’l carregués.

La primera part d’aquest spinoff ha estat bé, però no ha arribat a ser tan bona com Vampire Academy, però això és perquè Vampire Academy és absolutament genial i costa d’igualar. Com em passa amb tots els llibres de la Richelle Mead no he pogut parar de llegir fins a acabar-lo i la història m’ha captivat totalment. 
Tot i això, el llibre m’ha semblat molt introductori, els successos principals de la història, els grans misteris del llibre me’ls he imaginat des del quart capítol. No ha estat cap sorpresa saber qui estava darrera les accions “misterioses” i el que no m’esperava era més aviat poc important. Un aspecte que m’ha semblat forçat és la química entre les parelles del llibre, no n’hi ha. Mentre a VA des de la primera pàgina veiem que entre la Rose i el Dimitri hi ha alguna cosa, aquí no. I la parella que segurament es formarà a la segona part o canvien molt les coses o la veig forçadíssima i sense cap tipus de química. El llibre en general m’ha semblat previsible, però encara que sigui previsible m’ha agradat i molt, i sens dubte us recomano llegir-lo. La segona part promet ser tan bona o millor aquesta i jo no sé vosaltres, però jo tinc ganes de veure més tant la Rose com en Dimitri. 

Marta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada