diumenge, 4 de març del 2012

Lecturas febrero / Lectures febrer

¡Hola! He decidido crear una sección en el blog en la que cada mes haré recuento de los libros leídos. Este mes de febrero he leído cinco libros, si no es que he olvidado de apuntar alguno en anobii que últimamente no va muy bien...

Hola! He decidit crear una secció al blog en la qual cada mes aniré fent recompte dels llibres que he llegit. Aquest mes mirant Anobii me'n surten cinc, espero no deixar-me'n cap que últimament anobii no em va massa bé...

One foot in the grave (Night Huntress II) de Jeaniene Frost 
(5/5)

At grave's end (Night Huntress III) de Jeaniene Frost 
(5/5)

Destined for an early grave
(Night Huntress IV) de Jeaniene Frost 
(5/5)


This side of the grave 
(Night Huntress III) de Jeaniene Frost 
(5/5)

Quantic Love de Sonia Fernández-Vidal

Los cuatro libros de la Saga Night Huntress aún no los he reseñado y probablemente como los he leído de golpe, los reseñaré juntos a soon as possible. Estas han sido mis lecturas de febrero, y decir que me han gustado más que las de enero, que no os enseñé pero reseñaré pronto! :)

Els quatre llibres de la Saga Night Huntress com encara no els he ressenyat i els vaig llegir de cop, segurament els ressenyaré junts a soon as possible. Aquestes han estat les meves lectures de febrer, dir que m'han agradat molt més que les de geer, que no us vaig ensenyar però que viat ressenyaré!

Marta

dimecres, 29 de febrer del 2012

C'est vrai

On ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est invisible pour les yeux. 
- Le Petit Prince -


Debería leer Le Petit Prince, algún día lo haré. 
Hauria de llegir Le Petit Prince, algun dia ho faré.

À demain,

Marta

dimarts, 28 de febrer del 2012

Verd Maragda - Kerstin Gier

¡Hola! ¿Como estáis? Hoy quiero compartir con vosotros la reseña de Verd maragda (Esmeralda) de Kerstin Gier. Tengo que decir que me esperaba algo más de este libro, la saga me estaba gustando muchísimo y este libro personalmente creo que no está a la altura. No es el final que yo esperaba...

Hola! Com esteu? Avui vull compartir amb vosaltres la ressenya de Verd maragda, tercera i última part de la trilogia L'amor a través del temps de Kerstin Gier. He de dir que esperava més d'aquest llibre, la saga m'estava agradant molt i aquest llibre personalment crec que no es troba a l'alçada dels anteriors. El final no és el que esperava...

Ficha del libro/ Fitxa del llibre:


Título/ títol: Esmeralda/ Verd Maragda
Título/ títol original: Smaragdrün. Liebe geht durch alle Zeiten
Autor: Kerstin Gier 
Editorial:Montena (cast.) La Galera (cat.)
Nº de páginas/ pàgines: 496
Precio/preu: 17,95€
ISBN:  9788484417438 castellano / 9788424635299 català

Puntuació/n: **** (4/5)

Sinopsis castellano:
Cruza las fronteras del tiempo y encuentra el verdadero amor.«¿No podríamos seguir siendo amigos?».Seguro que muere un hada cada vez que en algún lugar del mundo se pronuncia esta pregunta….Pero el perfectísimo Gideon de Villiers —a quien Xemerius prefiere llamar «el innombrable»— no tiene suficiente sensibilidad ni para pensar en las hadas ni para dejar de pisotear mi corazoncito. Si no fuera porque cuando le miro se me corta la respiración y me tiemblan las piernas, le hubiese soltado un bofetón que le habría mandado directo al siglo XIX sin necesidad de cronógrafo… Aunque, en lugar de hacer eso, solo le fulminé con la mirada y me alejé. Al fin y al cabo, éramos los dos últimos viajeros en el tiempo y en pocas horas saltaríamos juntos a 1782 con una misión a vida o muerte….

Sinopsis català:
Què fas quan et trenquen el cor? Telefonar a la teva millor amiga, menjar xocolata i donar voltes a la teva desgràcia durant setmanes. El mal és que la Gwendolyn, una viatgera en el temps a contracor, necessita les energies per a coses ben diferents: per exemple, per sobreviure. El comte de Saint Germain, un home enigmàtic, ha teixit fils en el passat que han esdevingut una xarxa perillosa en el present. Per seguir el rastre del secret, la Gwendolyn i en Gideon, amb o sense mals d'amor, no solament hauran de ballar junts un minuet en un ball vertiginós del segle XVII, sinó que aniran d'aventura en aventura a través de totes les èpoques


Opinión:
Después de leer Zafiro y quedarme con muchas ganas de más, leí Esmeralda la última parte de la trilogía. En este libro descubriremos las respuestas a todo lo que había quedado pendiente y se desvelarán todos los secretos. Tengo que decir que los dos primeros libros me encantaron pero que este me ha decepcionado un poco. 

Gwendolyn, la protagonista, en los otros libros era un personaje fuerte, que se imponía a lo que le decían y tenía clarísimo que Gideon era un caradura. En este, Gwendolyn se pasa el rato babeando por Gideon, a mi parecer de manera exagerada. No quiero dar detalles, para no spoilearos. Gideon en este libro me ha gustado mucho menos que en los anteriores, me parece hipócrita y poco creíble su manera de actuar. En cambio Leslie y el hermano de Gideon son monísimos, caen bien y no son tan bipolares como los otros dos. En este tomo veréis a Lucy y a Paul desde un punto de vista muy distinto, porque realmente esconden un gran secreto... Y el señor Bernhard probablemente os empezará a caer bien. La familia de Gwen sigue siendo tan maja como siempre, a excepción de Charlotte y la tía Glenda.

 Del argumento no os voy a contar nada, solo que descubriremos muchas cosas, algunas fáciles de asimilar, otras no tanto. Algunas creíbles y sorprendentes y otras sin el más mínimo sentido. Como esa parte del final.
¿Ese final? ¿¿¿Really??? Sinceramente lo vi precipitado, muy precipitado. Spoiler ¿Inmortales ahora? ¿Los dos? Ô.o' /Spoiler No me pareció nada lógico, ni con sentido, lo siento pero ese final ni me gusta ni me parece que venga a cuento con la tónica del libro, muy cogido con pinzas...

Exceptuando este punto, os recomiendo que leáis la saga. Si habéis disfrutado de la lectura de los otros dos también lo pasaréis bien leyendo Esmeralda. A pesar de que no me gustó nada esa parte del final, es una de las mejores trilogías que hay a día de hoy en librerías. 

Opinió:
Un cop vaig haver acabat Blau Safir em vaig quedar amb moltes ganes de saber com acabaria la història. Així que en quant vaig poder vaig anar a comprar Verd maragda, l’última part d’aquesta gran trilogia. A Verd maragda descobrirem les respostes a totes les qüestions que havien quedat pendents i es desvelaran tots els secrets. He de dir que els dos primers llibres em van encantar, però aquest malauradament m’ha decebut una mica.

La Gwendolyn, la protagonista de la trilogia, als altres llibres era un personatge fort, segur, s’imposava al que li deien i tenia molt car que en Gideon és un carallot. En aquest, veiem la Gwendolyn ploriquejar pel Gideon la meitat de l’estona, i em sembla molt exagerat. No us donaré detalls, per no fer spoiler… En Gideon en aquest llibre m’ha agradat molt menys que en els anteriors, m’ha semblat molt hipòcrita i poc creïble.  En canvi la Leslie i el germà d’en Gideon són moníssims, cauen bé i no són tan bipolars com els altres dos. En aquesta part veureu en Paul i la Lucy des d’un altre punt de vista, molt diferent, i és que amaguen un gran secret. El senyor Bernhard probablement us començarà a caure bé. I la família de la Gwen segueix tan agradable com sempre, sense canvis. Exceptuant la Charlotte i la tieta Glenda que són tan estirades com sempre.

De l’argument no us explicaré res, només que descobrireu moltes coses, algunes fàcils d’assimilar i d’altres no tant, algunes creïbles i sorprenents i d’altres sense cap mena de sentit. Com aquella part del final... Aquell final? De veritat? Sincerament el vaig veure molt precipitat i molt poc creïble. Spoiler /Ara resulta que els dos són immortals? Ô.o’ Sense comentaris.//Spoiler No em va semblar gens lògic, ni amb sentit, ho sento però aquell final no m’agrada ni em sembla que segueixi la tònica del llibre, el veig molt agafat amb pinces.


Exceptuant aquest punt, us recomano que llegiu la trilogia. Si heu gaudit de la lectura dels altres dos llibres també ho passareu la mar de bé llegint Verd maragda. Encara que a mi no em va agradar massa aquella part del final, crec que és una de les millors trilogies que hi ha a dia d’avui a les llibreries.

Hasta aquí la reseña de Esmeralda, ¡hasta mañana! 

I això és tot, fins demà! :)

Marta

dilluns, 27 de febrer del 2012

California dreamin' - Music Time 11


Hola! Como estáis? Hoy quiero enseñaros la canción que desde hace no más de dos semanas no para de sonar en mi casa, California dreamin'. ¿La razón? ¡En menos de un mes me voy a Los Angeles a estudiar, OH YES! Pero no es preocupéis, intentaré haceros más caso que cuando me fui a Suiza y a Bristol en verano.  Iré subiendo algunas fotos :) 

Hola! Què tal? Avui us vull ensenyar la cançó que des de fa no gaire més de dues setmanes em passo el dia escoltant, California dreamin'. El motiu és tan simple com que marxo a Los Angeles aquest mes de març a estudiar, oh yes! No us preocupeu que intentaré fer-vos més cas que quan vaig marxar a Suïssa i a Bristol a l'estiu. Si més no, aniré pujant algunes fotos! :)




¡Hasta mañana! Y si habéis estado en LA, contadme que es lo que más os gustó.
Fins demà, i si heu estat a LA, expliqueu-me que és el que més us va agradar!

Marta


PD. Podré ver LOS JUEGOS DEL HAMBRE el día que se estrena! :D
PD. Podré veure la pel·lícula dels JOCS DE LA FAM el dia que s'estrena! :D

diumenge, 26 de febrer del 2012

Quantic Love - Sonia Fernández-Vidal

Hola! Com va tot? Fa un parell de setmanes vaig rebre un exemplar de Quantic Love, la nova novel·la de l'escriptora Sonia Fernández-Vidal gràcies a l'editorial La Galera, ja l'he llegit i aquí us deixo la ressenya.


Hola, ¿como va? Hace un par de semanas recibí un ejemplar de Quantic Love gracias a la editorial La Galera, la nueva novela de Sonia Fernández-Vidal, ya la he leído y aquí os dejo la reseña.


Fitxa del llibre/ Ficha del libro:

Títol/ título: Quantic Love
Títol/ título original: Quantic Love
Autora: Sonia Fernández-Vidal
Editorial: La Galera (català & castellano)
Nº pàgines/ páginas: 235 
ISBN:   978-8424641696  (català)/   978-8424641702(castellano)
Preu/ precio: 17,95€
PUNTUACIÓ/N: *** (3/5)

Sinopsis català:
Al CERN, el centre d'investigació més avançat del món, entre experiments de viatges en el temps i de teletransportació, entre partícules que superen la velocitat de la llum i altres que revelen l'origen de l'Univers, la jove Laila s'enfronta al misteri més gran que existeix: com triar entre dos amors. D'una banda, l'Alessio, un atractiu periodista, i de l'altra, en Brian, un cerebral científic que amaga un gran secret.

Sinopsis castellano:
En el CERN, el centro de investigación más avanzado del mundo, entre experimentos de viajes en el tiempo y de teletransportación, entre partículas que superan la velocidad de la luz y otras que revelan el origen del Universo, la joven Laila se enfrenta al mayor misterio que existe: cómo decidir entre dos amores. Por un lado, Alessio, un atractivo periodista; y, por otro, Brian, un cerebral científico que oculta un gran secreto.

Opinió personal:

Quantic Love és la nova novel·la de Sonia Fernández-Vidal, l’escriptora que l’any passat va vendre més de 60.000 llibres del seu debut literari La porta dels tres panys. Quantic Love va arribar a casa per sorpresa de part de La Galera, en quant el vaig rebre el vaig començar a llegir i en res ja l’havia acabat. És una novel·la juvenil força entretinguda, sobre l’amor, l’estiu i la ciència.

La Laila és una noia de 18 anys que decideix marxar l'estiu a treballar de cambrera al CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear), Ginebra. Al CERN haurà de compartir habitació amb l’Angie, una noia més gran que ella que està acabant la carrera, i coneixerà l’Alessio un jove i atractiu periodista i en Brian un tímid científic.

Els personatges no m’han acabat de convèncer, la Laila m’ha semblat força immadura, per tenir 18 anys actua com si en tingués 14 i el pitjor de tot és que quan acaba el llibre no ha madurat gens, segueix igual. És massa indecisa, massa ara sí ara no, molt variable. L’Angie és l’amiga simpàtica de la Laila, la que li donarà suport, consells i estarà amb ella al llarg de l’estiu. L’Angie és també el personatge que m’ha semblat més agradable. Els dos nois entre els quals haurà de triar la Laila m’han semblat massa típics. L’Alessio el típic guaperes, segur de sí mateix i convençut que aconseguirà el que vulgui. En Brian és el noi massa tímid i intel·ligent que sembla poca cosa, i que no sap ni si lluitar pel que vol. Personalment, crec que en alguns moments es comporten com si tinguessin 15 anys...

A part d’un triangle amorós, una història que fa estiu, i un lloc si més no preciós com és Suïssa, també hi trobarem ciència. La Laila vol estudiar una carrera de ciències, encara no s’ha decidit per quina i anirà apuntant curiositats científiques a la seva llibreta. Jo que sóc de lletres, he trobat que potser hi havia massa informació, però si sou de ciències probablement ho trobareu força curiós. 

Opinión personal:

Quantic Love es la nueva novela de Sonia Fernández-Vidal, la escritora que el año pasado vendió más de 60.000 libros con su debut La puerta de los tres cerrojos. Quantic Love me llegó por sorpresa gracias a la editorial La Galera, en cuanto lo recibí lo empecé a leer y en nada ya lo había terminado. Es una novela juvenil sobre el amor, el verano y la ciencia, muy entretenida y que se lee en un suspiro.

Laila es una chica de 18 años que decide ir a trabajar como camarera al CERN (Centro Europeo de Investigación Nuclear), Ginebra. Allí deberá compartir habitación con Angie, una chica mayor que ella que está acabando la carrera, y conocerá a Alessio, un joven y atractivo periodista, y a Brian, un tímido científico.

Los personajes de este libro no me han acabado de hacer el peso, Laila me parece muy inmadura, tiene 18 años pero actúa como si tuviera 14, y lo peor es que durante el verano no va madurando. Es demasiado indecisa, ahora sí ahora no, muy variable. Angie es la amiga simpática de Laila, la que la apoyará, le dará consejos y estará con ella a lo largo del verano. Angie es el personaje que más me ha gustado y el que me ha parecido más agradable. Los dos chicos entre los que elegirá Laila me han parecido demasiado típicos. Alessio es el típico guaperas de turno, pagado de sí mismo que cree que conseguirá todo lo que quiera. Mientras, Brian es un chico muy tímido, muy inteligente pero que parece poca cosa, no sabe ni si luchar por lo que quiere. Personalmente, creo que en algunos momentos se comportan como si tuvieran 15 años…

A parte de un triángulo amoroso, una historia veraniega y un lugar precioso como es Suiza, en Quantic Love también veremos ciencia. Nuestra protagonista quiere estudiar una carrera de ciencias, pero no sabe cuál. Ella irá anotando en su libreta todas las curiosidades científicas que encuentre. Yo que soy de letras, creo que había muchas, quizás a veces demasiadas, pero seguro que a los de ciencias os parecerá muy interesante.


Amb la col·laboració de l'editorial La Galera.
Con la colaboración de la editorial La Galera.



I això és tot sobre Quantic Love, si voleu llegir un llibre entretingut i passar una bona estona no dubteu en llegir-lo!


Y hasta aquí mi opinión sobre Quantic Love, si queréis leer un libro entretenido y pasar un buen rato no dudéis en leerlo!


Marta

dilluns, 6 de febrer del 2012

Tumblr

¡Hola! Hace un par de días me abrí una cuenta en Tumblr, allí es donde he decidido que iré colgando fotografías de series, películas entre otras. Para los que no sepáis que es Tumblr, es una red social parecida al blog, pero que mezcla las características de Twitter, WeHeartIt y Vimeo. Podéis crear el diseño e ir subiendo fotografías, vídeos, gifts, textos, citas, archivos de audio... 
Aquí os dejo mi tumblr por si le queréis ir echando un vistazo, queréis seguirlo, whathever!

http://lescosesdemarta.tumblr.com/


Hola! Fa un parell de dies que vaig obrir-me un compte a Tumblr, allà és on he decidit que aniré penjant fotografies de sèries i pel·lícules, moltes de les quals potser també apareixen algun dia al blog. Pels que us estigueu preguntant que és Tumblr, és una xarxa social semblant a un blog, però que barreja les característiques principals de Twitter, WeHeartIt i Vimeo. Podeu crear el disseny i pujar fotografies, vídeos, gifts, texts, cites, arxius d'audio...
Aquí us deixo el meu Tumblr per si voleu fer-hi un cop d'ull, seguir-lo o qualsevol cosa!

http://lescosesdemarta.tumblr.com/

Marta

divendres, 3 de febrer del 2012

This is your life

Hola! Fa unes setmanes vaig veure un vídeo que em va agradar molt i simplement crec que l'hauríeu de veure, vull compartir amb vosaltres el The Holstee Manifesto LifeCycle. Potser ja l'heu vist, sinó mireu-lo, potser ja heu llegit el Holstee Manifesto, sinó llegiu-lo. Té un missatge molt similar al que va donar Steve Jobs a la graduació de Standford, "if you don't like something, CHANGE IT" Life is short. 

¡Hola! Hace unas semanas vi un video que me gustó mucho y simplemente quería compartirlo con vosotros, tenéis que verlo. El video es The Holstee Manifesto LifeCycle, puede que ya lo hayáis visto, sino hacedlo, puede que ya hayáis leído el Holstee Manifesto, sino leedlo. Tiene un mensaje muy parecido al que dio Steve Jobs en la graduación de Stanford, "if you don't like something, CHANGE IT" Life is short.




Fins demà, que fa temps que no em passo per aquí i tinc coses a dir, moltes, masses!
¡Hasta mañana que hace tiempo que no me paso por aquí y tengo cosas que contaros, muchas, demasiadas!

Marta

dissabte, 7 de gener del 2012

Opinió/n Sentido y sensibilidad - Jane Austen

¡Hola! ¿Cómo han ido los reyes? Espero que os hayan traído muchos regalitos. Hoy os dejo la reseña de un gran clásico. Hace unos días terminé Sentido y sensibilidad de Jane Austen, libro con el que llevaba ya unas cuantas semanas pero que había abandonado por culpa de los exámenes y trabajos de la uni. Sentido y sensibilidad es un libro que empecé con muchas ganas porque me encantó Orgullo y prejuicio y esperaba una historia del mismo estilo. A nivel personal creo que Orgullo y prejuicio es bastante mejor que esta novela, que aunque me ha gustado, en algunos momentos me ha resultado un tanto pesada. De todos modos, leer a Jane Austen siempre es algo agradable y que merece la pena hacer.

Hola! Com han anat els reis? Espero que us hagin portat molts regalets. Avui us deixo la ressenya d'un gran clàssic. Fa uns dies vaig acabar Sentido y sensibilidad de Jane Austen, llibre que portava llegint des de feia algunes setmanes però que havia abandonat per culpa dels exàmens de la universitat. Sentit i sensibilitat és un llibre que vaig començar amb moltes ganes, ja què em va encantar Orgull i prejudici i buscava una història del mateix estil. A nivell personal crec que Orgull i prejudici és força millor que aquesta novel·la, que encara que m’ha agradat, en alguns moments se m’ha fet un tant pesada. De totes maneres, llegir a Jane Austen sempre és un plaer.


Fitxa técnica/tècnica:


Título/ títol: Sentido y sensibilidad / Sentit i sensibilitat
Título/ títol original: Sense and sensibility
Autora: Jane Austen
- Existen muchas ediciones del libro, si disponéis de un iPad, iPhone, u otro tipo de ebook, podéis descargarlo gratuitamente en Amazon./ Existeixen moltes edicions d'aquest llibre, però cap en català (es troben descatalogades), si teniu qualsevol dispositiu ebook (iPad, iPhone) podeu descarregar-lo gratuïtament des d'Amazon.


PUNTUACIÓ/N: **** (4/5)

Opinión:
La historia se centra en la vida de la familia Dashwood, una familia formada por tres jóvenes y su madre que recientemente ha enviudado. El padre de las chicas tuvo un primer hijo y es a quién corresponde la mayor parte de la herencia, así como la casa familiar en la que vivían las Dashwood. Por este motivo se ven obligadas a mudarse a una pequeña casita de campo en la que vivirán sin todos los lujos a los que estaban acostumbradas.
La novela se centrará en los enamoramientos de dos de las hermanas, Elinor y Marianne, que buscarán encontrar un amor verdadero y correspondido que consiga que sean felices.

Los personajes de Sentido y sensibilidad son personajes bien definidos que van cambiando con el paso del tiempo y van madurando. Elinor Dashwood es la protagonista, junto con su hermana Marianne. Elinor es un personaje que se caracteriza sobre todo por su sensatez, su corrección, no se deja llevar por impulsos, mide mucho sus palabras y sufre en silencio. Su hermana Marianne, sin embargo es lo contrario, no tiene ningún reparo en comportarse como crea conveniente en cada situación y en decir lo que piensa, a veces era un tanto irritante. Edward es un personaje bastante soso, con poca gracia, poco carácter, bastante insulso, en nada se asemeja a Darcy de Orgullo y prejuicio. Willoughby aparentemente el “mejor” personaje masculino de la historia, veremos que su gran avaricia no le traerá la felicidad.
Una de las cosas que más me gusta de leer a Jane Austen es que los personajes “malos” son terriblemente odiosos. No sé porqué, me parece que los malos de los clásicos son más malos que los de hoy en día, solo con leer un fragmento en el que hablan Fanny, su madre o Lucy yo me iba poniendo de mal humor… ¡Son unas brujas!

En el libro hay muchísimos personajes, mejores y peores, el universo de Sentido y sensibilidad es muy amplio y muy complejo. Algunas escenas están descritas con pelos y señales y pueden hacerse pesadas, otras “más interesantes” son más fugaces y yo por ejemplo preferiría que fueran más lentas.

Personalmente la época de Jane Austen me encanta y me gusta como plasma la realidad de la época en sus libros, su manera de escribir es sin duda brillante. El único problema es que si la traducción es mala, puede costar horrores seguir la trama porque el lenguaje a veces es un tanto recargado.

Sentido y sensibilidad es un buen libro, a mi  no me ha gustado tanto como Orgullo y prejuicio, pero sin embargo he disfrutado la lectura. Creo que gustará a los que leyeron Orgullo y prejuicio, a los que les guste la época descrita y a todos aquellos que busquen una novela romántica clásica bien escrita.

Opinió:
La història es centra en la vida de la família Dashwood, una família formada per tres noies joves i la seva mare que acaba d’enviudar. El pare de les noies va tenir un primer fill i és a aquest a qui li correspon la majoria de l’herència, incloent-hi la casa de la família en la que vivuen. Per aquest motiu es veuen obligades a traslladar-se a una petita casa de camp on viuran sense tots els luxes als quals estaven acostumades.
La novel·la es centrarà sobretot en els enamoraments de dues de les germanes Dashwood, l’Elinor i la Marianne, que buscaran trobar l’amor de la seva vida, per tenir un final feliç.

Els personatges de Sentit i sensibilitat són personatges ben definits que van canviant amb el pas del temps i van madurant. L’Elinor Dashwood és la protagonista, junt amb la seva germana Marianne. 
L’Elinor és un personatge que es caracteritza sobretot per la seva sensatesa, la seva correcció, no es deixa portar per impulsos, medeix molt les seves paraules i si pateix ho fa en silenci. La seva germana Marianne, és tot el contrari, no té cap problema en comportar-se com li sembli, ni en dir la seva, a vegades és un tant irritant. L’Edward és un personatge força sec, sense gràcia, amb poc caràcter, força insuls, no s’assembla gens a Darcy d’Orgull i prejudici. Willoughby aparentment és el “millor” personatge masculí de la història, però veurem que la seva gran avarícia no li portarà la felicitat que buscava.
Una de les coses que més m’agrada de llegir a Jane Austen és que els personatges “dolents” són terriblement odiosos. No sé perquè, em sembla que els dolents dels clàssics són més dolents que els dolents d’avui en dia. Només cal que llegiu un fragment on parli la Fanny, la seva mare o la Lucy, per adonar-se que són unes bruixes!
En el llibre hi ha moltíssims personatges, millors i pitjors, l’univers de Sentit i sensibilitat és molt ampli i molt complex. Algunes escenes estan descrites amb pèls i senyals i poder fer-se una mica pesada, mentre d’altres “més interessants” són mes fugaces...

Personalment l’època de Jane Austen m’encanta, m’agrada com plasma la realitat de la seva època en els seus llibres, la seva manera d’escriure és sens dubte brillant. L’únic problema que podeu tenir és que si la traducció és dolenta, us pot arribar a costar molt seguir la trama perquè el llenguatge és a vegades un tant recarregat.

Sentit i sensibilitat és un bon llibre, a mi no m’ha arribat a agradar tant com Orgull i prejudici, però sens dubte he gaudit força amb la lectura. Crec que agradarà als que van llegir Orgull i prejudici, als que els hi agrada l’època descrita i a tots aquells que busquen una novel·la romàntica clàssica ben escrita.



Marta

dimarts, 3 de gener del 2012

Reto - Repte 2012

Hola, estos días está toda la blogsfera apuntándose a algunos de los desafíos que hay, que no son pocos, y he decidido contaros mi desafío/reto.
Desde hace unos años me propongo leer 50 libros al año, hasta el 2011 hacía un par de años que lo había conseguido, en 2009 leí 50 y en 2010 leí 54, pero este 2011 me quedé en 40... Así que me propongo este 2012 llegar a los 50. :) Sé que no es una gran cantidad, pero con lo liada que estoy con la universidad, 50 es una cifra que si llego a alcanzar ya me hará muy feliz.

Hola, aquests dies està tota la blogsfera apuntant-se a alguns dels reptes que hi ha, que no són pas pocs, i he decidit explicar-vos el meu propi repte.
Des de fa alguns anys em proposo llegir 50 llibres a l'any, fins aquest 2011 feia un parell d'anys que ho havia aconseguit, l'any 2009 en vaig llegir 50 justos i el 2010 54. Però aquest 2011 em vaig quedar en 40... Així que em proposo per aquest 2012 tornar a arribar als 50. :) Sé que no és una gran quantitat, però tan liada com estic amb la feina de la universitat, crec que si arribo a 50 ja seré prou feliç!

No descarto inscribirme en algún reto más, como el de los colores, leer libros que tengan tus iniciales, o el reto sobre los elementos de las portadas. ¡Ya os iré informando!

No descarto inscriure'm en algun altre repte, com el dels colors, el de llegir llibres que tinguin les teves inicials, o el repte sobre els elements que apareixen a les portades. Ja us aniré informant!


Marta

dilluns, 2 de gener del 2012

Happy new year!

¡FELIZ AÑO NUEVO! Espero que hayáis empezado el año con buen pie, y que las cosas os estén yendo y os vayan muy bien a todos. 

Espero que este 2012 vuestras lecturas sean más y mejores que las del 2011, y que las adaptaciones cinematográficas sean mejores y más fieles. También espero que este año se publiquen grandes joyas literarias.

Cambiando de tema, ayer mi blog cumplió 9 meses en la red, parece que fue ayer cuando lo empecé. Espero seguir escribiendo por aquí durante mucho tiempo más, acompañada de todos vosotros. 



BON ANY NOU! Com prova l'inici d'any? Espero que hagi començat molt bé i que les coses us estiguin anant i us vagin meravellosament bé a tots!

Espero que aquest 2012 estigui ple de bones i inoblidables lectures, més i millors que al 2011, i que les adaptacions cinematogràfiques siguin millors i més fidels. També espero que aquest any publiquin grans joies literàries.

Canviant de tema, ahir el meu petit blog va fer 9 mesos, sembla que fos ahir quan vaig decidir-me a obrir-lo. Espero seguir escrivint per aquí durant molt més temps, acompanyada de tots vosaltres.

Y ya está, desearos que este sea un gran gran año!

I res més, desitjo que aquest sigui un gran any per tots vosaltres!


Marta