The DUFF - Kody Keplinger

¡Hola! Espero que estéis pasando una feliz semana, hoy os dejo la reseña de The DUFF, libro que leí para la lectura conjunta en inglés. Sé que ayer era el último día para colgar la reseña pero me fue imposible, así que más vale tarde que nunca. 

Hola! Espero que estigueu passant una bona setmana, avui us deixo la ressenya de The DUFF, llibre que vaig llegir per la lectura conjunta en anglès. Sé que ahir era l'últim dia per penjar la ressenya però em va ser impossible, més val tard que mai.

Ficha del libro/ Fitxa del llibre

Título/ títol original: The DUFF

Autor: Kody Keplinger

Editorial: Poppy

Nº de páginas/ pàgines: 280

Precio/ preu: 6,95€ 

PUNTUACIÓ/N: **** 4'5/5

Sinopsis:

Seventeen-year-old Bianca Piper is cynical and loyal, and she doesn’t think she’s the prettiest of her friends by a long shot. She’s also way too smart to fall for the charms of man-slut and slimy school hottie Wesley Rush. In fact, Bianca hates him. And when he nicknames her “the Duff,” she throws her Coke in his face. 

But things aren’t so great at home right now, and Bianca is desperate for a distraction. She ends up kissing Wesley. Worse, she likes it. Eager for escape, Bianca throws herself into a closeted enemies-with-benefits relationship with him.

Until it all goes horribly awry. It turns out Wesley isn’t such a bad listener, and his life is pretty screwed up, too. Suddenly Bianca realizes with absolute horror that she’s falling for the guy she thought she hated more than anyone.

Opinión personal
The DUFF es una novela bastante entretenida. Es divertida, fresca, joven y alegre. La he disfrutado mucho, me he reído bastante y en algunas escenas he llegado a emocionarme. Probablemente The DUFF no es el libro que cambiará vuestras vidas, pero sí es el libro que disfrutaréis en una tarde de lectura. Había leído críticas muy buenas, pero no acababa de tenerlas todas, sinceramente no esperaba que me gustase tanto como lo ha hecho y ahora estoy deseando leer un nuevo libro de la autora.

Bianca es una joven con dos muy buenas amigas y una vez le rompieron el corazón. Wesley es un canalla que cada día está con una chica distinta. Bianca odia a Wesley, Wesley quiere charlar con ella porque es la Duffy del grupo (la amiga fea del grupo de chicas guapas) y él piensa que ser amable con ella le hará ganar puntos para estar con alguna de sus amigas. Este par sin beberlo ni quererlo empiezan a mantener una relación de "enemigos con beneficios". Mientras Wesley es el niño mimado y rico que aparentemente lo tiene todo, menos unos padres en casa, la familia de Bianca se va desmoronando y el miedo a contárselo a sus amigas hace que finalmente acabe confiando y contándoselo todo a Wesley.

La trama en un inicio puede parecer una frivolidad, la historia de una chica que está tan "desesperada" que se acuesta con un chico por el que no siente nada más que un ligero odio, a simple vista no promete ser una gran historia. Pues todo lo contrario, The DUFF no tiene una trama donde pasen grandes cosas, ni haya grandes misterios, pero es una historia divertida y muy entretenida. Un libro que gustará a los que se enamoraron con Stephanie Perkins, Rachel Cohn y David Levithan. Hay muchísimas historias con tramas muy parecidas, pero The DUFF consigue cautivar al lector desde el principio. Es una de las novelas románticas que más he disfrutado últimamente. Y aunque recuerda bastante a Anna and the french kiss esta novela es más real, más creíble, más directa y tiene menos florituras, porque Anna a mi me pareció un poco ñoña. 

Los personajes me han gustado todos, mucho. Me han parecido muy reales, The DUFF es una novela realista romántica para jóvenes bastante genial. Aunque las situaciones que vive la protagonista aquí nos parecerían bastante descabelladas, en un instituto americano son de lo más normales. Bianca me ha caído bien, es una protagonista con muy mal carácter y que no quiere que la pisoteen bajo ningún concepto, nada de la típica pánfila que se pasa el día soñando con el chico de turno que es y será forever and ever el amor de su vida aka  Bella Swan, Anastasia Steele... Bianca odia a Wesley y solo se enrolla con él para distraerse o porque no le disgusta tanto como nos quiere hacer creer. Este punto en algún momento me ha parecido un tanto forzado y el hecho de que odie que la llame Duffy pues no sé, Wesley es muy mono y no quiere hacerle daño, a Bianca a veces le falta ser un poco más clara. Wesley es un caradura, un canalla,  y aunque no lo quiera es adorable. Las amigas de Bianca me han encantado las dos, unas chicas divertidas graciosas y sinceras. Y el chico Harvard, pues se me ha hecho simpático. aunque en algunos momentos un poco forzado.

Así que resumiendo, The DUFF es una novela divertida, simpática y realista, con una ambientación de lo más americana. Y es que no es ni muy profunda, ni muy conmovedora pero es perfecta para pasar un muy buen rato. 

Opinió personal

The DUFF és una novel·la força entretinguda. És divertida, fresca, jove i alegra. La veritat és que he gaudit molt llegint-la i he arribat a riure bastant, també en algunes escenes he arribat a emocionar-me. Probablement The DUFF no és una novel·la que canviarà les vostres vides, però sí és un llibre amb el qual passareu una molt bona lectura. Havia llegit crítiques molt bones, però sincerament no les tenia totes, no esperava que m’agradés tant com ho ha fet i ara mateix estic desitjant llegir un nou llibre de l’autora.

La Bianca és una jove amb dues molt bones amigues i una vegada li van trencar el cor. En Wesley és un canalla i cada dia està amb una noia diferent. La Bianca odia en Wesley, però una nit ell se li acosta en una discoteca per xerrar amb ella. Ell només vol parlar amb ella perquè la considera la Duffy del grup, l’amiga lletja d’un grup de noies més maques, i pensa que si és amable amb ella guanyarà punts per estar amb alguna de les altres. Aquest parell sense saber com comencen a mantenir una relació “d’enemics amb beneficis”. Mentre en Wesley és un noi mimat i ric que aparentment ho té tot, menys uns pares a casa, la família de la Bianca es va ensorrant i per por a explicar-ho a les seves amigues, li acaba explicant al Wesley.

La trama en un inici pot semblar una frivolitat, la història d’una noia que està tan “desesperada” que se’n va al llit amb el primer noi que passa sense sentir res per ell, no sona a simple vista com una gran història. Però en canvi, The DUFF encara que no té una trama amb grans girs argumentals, ni amb grans misteris, és una història divertida i molt entretinguda. És un llibre que segur que agradarà als enamorats de Stephanie Perkins, Rachel Cohn i David Levithan. Hi ha moltíssimes històries amb trames semblants, però The DUFF aconsegueix captivar el lector des del principi. És una de les novel·les romàntiques que més he gaudit últimament. I encara que recorda força a Anna and the french kiss, aquesta novel·la m’ha semblat més real, més creïble i més directe, en definitiva que té menys floritures que Anna que entenia moltes i era una mica nyonya.

Els personatges m’han agradat tots molt. M’han semblat molt reals, The DUFF és una novel·la realista romàntica per a joves força genial. Encara que les situacions que viu la protagonista aquí ens podrien semblar força descabellades, en un institut nord-americà són força més normals. La Bianca m’ha caigut força bé, és una protagonista amb molt mal caràcter i que no vol que la trepitgin en cap moment, no té res de pàmfila, ni s’assembla gents a la típica atontada que es passa el dia somniant amb el guapo de torn que és i serà forever and ever l’amor de la seva vida aka Bella Swan, Anastasia Steele...

La Bianca odia en Wesley i només s’enrotlla amb ell per distreure’s o perquè no li disgusta tant com ens vol fer creure. Aquest punt en algun moment m’ha semblat una mica forçat, el fet que ella odiï que l’anomeni Duffy doncs no sé, crec que amb una mica de comunicació la noia s’estalviaria mal de caps. En Wesley encara que és un cara dura és adorable. Les amigues de la Bianca també m’han encantat, són unes noies divertides, gracioses i sinceres. I el noi Harvard, doncs m’ha caigut simpàtic però en alguns moments m’ha semblat una mica forçat.

Així que en resum, The DUFF és una novel·la divertida, simpàtica i realista, amb una ambientació molt americana. No és una novel·la ni molt profunda ni molt commovedora, però és perfecta per passar una molt bona estona.

Marta

Últimas lecturas/ Últimes lectures

¡Hola! A principios de Abril se me pasó (como siempre) hacer el resumen de lecturas de marzo, así que hoy enseño mis lecturas de marzo y de abril. Por culpa de los exámenes y trabajos de la facultad, solo son seis libros, que básicamente leí entre finales de marzo y principios de abril.

Hola! A principis d'abril se'm va passar, com sempre, fer el resum de les lectures de març, així que avui us ensenyo les meves lectures de març i abril. Per culpa dels exàmens i treballs de la facultat només he pogut llegir sis llibres, que vaig llegir entre finals de març i principis d'abril.

El fruit del baobab de Maite Carranza

(5/5)
Como ya he dicho más de mil veces esta es una gran novela y es preciosa y es muy recomendable y ¡tenéis que leerla ya!

Com ja he repetit unes mil vegades és una gran novel·la, i és preciosa, i és molt recomanable i l'heu de llegir. 

The DUFF de Kody Koplinger

(4'5/5)

Libro que leí para la lectura conjunta en inglés, me gustó mucho y tengo pendiente la reseña (que está a medias y la subiré muy prontito).
Aquest llibre el vaig llegir per la lectura conjunta en anglès, em va agradar molt i encara tinc pendent fer la ressenya (que està inacabada però l'acabaré i pujaré aviat).

Una família fora de sèrie de Sílvia Soler

(4/5)

Divertida, entretenida, original, un libro que se lee en un suspiro y me hizo pasar un muy buen rato.

Divertida, entretinguda i orginal, així és la història que trobem a Una família fora de sèrie. És un llibre que es llegeix en un suspir i que em va fer passar una molt bona estona.

Daddy-Long-Legs de Jean Webster

(5/5)

*_* Como ya dije en mi reseña, esta novela es amor puro.
*_* Com ja vaig dir a la meva ressenya aquesta novel·la és amor.

Eleanor & Park de Rainbow Rowell

(3'5-4/5)

Una novela americana diferente, que en general me ha gustado pero algunos momentos han sido si pero no. En un inicio le había puesto un 4/5 pero ahora no sé si es más un  3'5/5.
És una novel·la americana diferent, en general m'ha agradat força, però alguns moments han estat un sí, però no. En un inici li havia posar un 4/5 però ara crec que li posaria 3'5/5.

L'estiu que comença de Sílvia Soler

(5/5)

¿Qué puedo decir de esta novela que no haya dicho ya? L'estiu que comença es una historia tan bonita y tan preciosamente preciosa que deberías leerla vosotros mismos para ver el porqué me ha gustado tantísimo.
Què puc dir d'aquesta novel·la que no hagi dit ja? És una història tan bonica i preciosament preciosa que hauríeu de llegir-la vosaltres mateixos per veure el perquè m'ha agradat tantíssim.

Y hasta aquí,

I fins aquí,

Marta

L'estiu que comença - Sílvia Soler

Hola! El passat 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, vaig comprar el nou llibre de la Sílvia Soler L'estiu que comença, Premi Ramon Llull 2013, llibre que vaig acabar diumenge i m'ha enamorat, encantat, captivat. Inconscientment buscava aquest llibre, necessitava una història tan viva com aquesta i tan bonica. Suposo que L’estiu que comença és una de les millors lectures que podeu trobar aquest any.

¡Hola! El pasado 23 de abril, como todos ya sabéis, fue el día de Sant Jordi, y aprovechando los descuentos del día compré el nuevo libro de Sílvia Soler L’estiu que comença, Premio Ramon Llul 2013. El libro ya lo he leído y hoy os traigo la reseña. L’estiu que comença (“El verano que empieza”) es una novela que me ha enamorado, encantado y cautivado. Inconscientemente buscaba un libro como este, necesitaba una historia tan viva y bonita como esta. L’estiu que comença es una de las mejores lecturas que he hecho y haré este año, y una de las mejores que podéis hacer vosotros.

Fitxa del llibre/Ficha del libro

Título/ títol original: L'estiu que comença

Autor: Sílvia Soler

Editorial: Planeta

Nº de páginas/ pàgines: 224

Precio/ preu: 21,50

PUNTUACIÓ/N: ***** 5/5

Sinopsis:

«El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.

Vídeo promocional de L'Estiu que comença

Opinió personal 

L’estiu que comença és una novel·la senzillament extraordinària. A vegades no cal explicar grans coses per crear grans històries. En aquesta novel·la trobarem una història sobre la vida, sense pretensions, ni moralitats. He de dir que he llegit tota aquesta història amb un somriure als llavis. M’ha semblat un llibre preciós, molt bonic, magnífic i extraordinari. Hauríeu de saber, per si quan llegiu la meva opinió us dóna aquesta impressió, que L’estiu que comença no és una novel·la romàntica, no, és una novel·la sobre l’amistat, la família, les tradicions, el futur, la felicitat, i perquè no, també sobre l’amor.

Els personatges la Roser, l’Elvira, el Joan, el Valentí, la Júlia, l’Andreu, la Violeta, la Selma, l’Ernest, l’Aleix, l’Ia, l’Emma, la Valentina, tots ells són especials i tots ells han arribat a mi. Especialment la Júlia i l’Andreu, l’Andreu i la Júlia, la nena Reig, el nen Balart, dos personatges extraordinaris i meravellosos que han arribat a fer-se un raconet al meu cor. M’han encantat i enamorat, he sentit com naixien, creixien, s’enamoraven, es desenamoraven, ploraven, reien, patien, somreien, s’emocionaven i en definitiva, vivien. Han estat dos personatges encantadors, adorables, que s’han fet un lloc en mi. Poques vegades uns personatges m’arriben a arribar i agradar tant. M’han emocionat, com tota la seva història i la veritat és que els trobo a faltar, i els trobaré a faltar. S’han convertit en una d’aquelles parelles literàries que recordes durant molt de temps, com l’Elizabeth Bennet i Mr Darcy, l’Emmi i el Leo, la Rose i el Dimitri, la Georgina i en Seth, que encara són amb mi.

La història transcorre al llarg de 50 anys, des què la Roser i l’Elvira, amigues íntimes, estan embarassades fins que els protagonistes passen la cinquantena. Any rere any anem veient com creixen els personatges, maduren i es converteixen en qui són. Veiem com va passant el temps a través de les seves vides. I quasi sempre tornem al dia de Sant Joan, el dia més important de la història, el dia en el qual va néixer la Júlia i les dues famílies van començar a brindar “Per l’estiu que comença!”.

L’estiu que comença és una història que fa estiu, que respira i viu l’estiu. És una història que m’ha agradat molt, que m’ha fet viure tots els moments que vivien els protagonistes. He estat cadascun d’ells, però sobretot he estat la Júlia i l’Andreu, i també els seus fills. Els personatges han estat molt humans, s’han deixat estimar i s’han fet estimar. Si voleu llegir una història que respira vida, no deixeu de llegir L’estiu que comença perquè probablement us meravellarà i arribarà al cor.  És una història que enamora i emociona, com la vida. 

Opinión personal

L’estiu que comença es una novela sencillamente extraordinaria. A veces no es necesario explicar grandes cosas para crear grandes historias. En esta novela encontraremos una historia sobre la vida, sin pretensiones ni moralidades. Debo confesaros que he leído esta historia con una sonrisa desde la primera página. Me ha parecido un libro precioso, muy bonito, magnífico y extraordinario. Deberías saber, por si leyendo mi reseña os da esta impresión, que L’estiu que comença no es una novela romántica, no. Es una novela sobre la amistad, la familia, el futuro, la felicidad, las tradiciones, y porqué no, también sobre el amor.

Los personajes Roser, Elvira, Joan, Valentí, Júlia, Andreu, Violeta, Selma, Aleix, Ernest, Aleix, Ia, Emma, Valentina, todos ellos son especiales y todos han llegado a mi. Especialmente Julia y Andreu, Andreu y Julia, la niña Reig y el niño Balart, dos personajes extraordinarios y maravillosos que han conseguido hacerse un rinconcito en mi corazón. Me han encantado y enamorado, he sentido como nacía, crecían, se enamoraban, se desenamoraban, lloraban, reían, sufrían, sonreían, se emocionaban y en definitiva, vivían. Han estado dos personajes encantadores y adorables que se han quedado en mi. Pocas veces unos personajes llegan a llegarme y a gustarme tanto. Me han emocionado, tanto ellos como su historia, y la verdad es que los echo de menos y los voy a seguir echando de menos. Se han convertido en una de mis parejas literarias favoritas, de las que recuerdas durante mucho tiempo, como Elizabeth Bennet y Mr Darcy, Emmi y Leo, Rose y Dimitri, Georgina y Seth, personajes que aún siguen siendo parte de mi.

La historia transcurre a lo largo de 50 años, desde que Roser y Elvira, amigas íntimas, están embarazadas hasta que Júlia y Andreu pasan de los cincuenta. Año tras año iremos viendo como crecen los personajes, maduran y se convierten en quién son. Veremos como va pasando el tiempo a través de sus vidas y casi siempre volveremos a la noche de San Juan, el día más importante en la historia, el día que nació Júlia y las dos familias empezaron a brindar “por el verano que empieza”.

L’estiu que comença es una historia que sabe a verano, respira verano y vive el verano. Es una historia que como podéis ver me ha gustado muchísimo, y ha conseguido hacerme partícipe de lo que vivían los protagonistas. He sido cada uno de ellos, pero sobretodo he sido parte de Julia y Andreu,  y también de sus hijos. Los personajes son  muy humanos, se han dejado querer y se han hecho querer. Si queréis leer una historia que respira vida, no dejéis de leer L’estiu que comença porque probablemente os maravillará y os llegará al corazón. Es una historia que enamora y emociona, como la vida.

Y la buena noticia para los que estéis leyendo la reseña en castellano es que la novela saldrá traducida en los próximos meses. ¡No tendréis ninguna excusa para no leerlo!

Marta