¡Hola! Ayer hace unos días fue Sant Jordi, en Catalunya es la fiesta más bonita del año como dijo Zafón, y como hace dos años, pasé el día paseando por Barcelona entre rosas, libros y firmas de libros.
He decidido contaros en esta crónica mi experiencia como ya hice hace dos años. El día estuvo marcado por muchas firmas, algunas colas y mucho sol.
Hola! Ahir Fa uns dies va ser el dia de Sant Jordi, la festa més bonica del món com va dir Carlos Ruiz Zafón, i tal i com vaig fer fa dos anys, vaig passar el dia a Barcelona entre roses, llibres i signatures de llibres.
Fa dos anys vaig fer una crònica sobre el meu dia de Sant Jordi i aquest any he decidit tornar-ho a fer. El dia va estar marcat per moltes signatures, algunes cues i molt sol.
Crónica del día de Sant Jordi
Cada año cuando se acerca el mes de abril los escritores y las
editoriales empiezan a confirmar cuando y donde firmarán libros por Sant Jordi.
Este año tenía dos favoritas, Maite Carranza y Blanca Busquets, y las quería
ver sí o sí. Había decidido que este Sant Jordi apostaría por escritores de
aquí, como Carlos Ruiz Zafón, Sonia Fernández Vidal y María Dueñas. También
quería comprar y que me firmara L’estiu
que comença, Sílvia Soler, ganadora del Premi Ramon Llull de este año. La
única autora internacional que me hacía gracia ver era la australiana Kate
Morton.
Después de pasarme un par de horas cuadrando horarios la noche antes
de Sant Jordi y haber preparado un plánning la mar de completito, el día
prometía estar lleno de firmas.

Cuando llevaba poco más de una hora y media, me tocó ver al escritor
que me firmó Marina y me pude hacer una foto con él. También vi como lo
entrevistaba TVE en ese momento.
La siguiente escritora que vi fue María Dueñas, que no tenía nada de
cola y firmaba en la paradita de La Central en Rambla Catalunya. La
organización de la librería era muy buena y todo era muy claro.

Kate Morton firmaba la hora siguiente en FNAC el Triangle, así que me
fui para allá a hacer cola. Kate fue muy simpática e intentó decir un par de
cosas en castellano. La verdad es que creo que la mejor organización fue la de
FNAC, ya que había una sola cola y los organizadores iban controlando cuanta
gente había delante de cada autor. Esto evitaba golpes, aglomeraciones y
problemas.

Las últimas firmas del día fueron las de Blanca Busquets y Sílvia
Soler. Blanca Busquets habló un poco conmigo y hasta me dio recuerdos para mi
madre, que también ha leído sus libros. Sílvia Soler, como tenía bastante cola,
fue algo más breve.
En general, todos los autores de este Sant Jordi fueron muy simpáticos
y agradables. A mi como lectora, no solo me encanta que me dediquen los libros
sus autores, aunque le escriban lo mismo a todo el mundo y no sepan quién soy,
sino que también me gusta que sean amables. Porque está claro que los escritores
no serían lo que son sin sus lectores.
Cada any quan
s'apropa el mes d'abril els escriptors i les editorials comencen a confirmar si
signaran o no per Sant Jordi i on ho faran. Aquest any tenia dues escriptores
favorites que volia veure sí o sí, la primera la Maite Carranza i la segona la
Blanca Busquets. Havia decidit que aquest Sant Jordi apostaria per autors
d'aquí, com el Carlos Ruiz Zafón, la Sonia Fernández Vidal i la María Dueñas. A
més a més, el llibre guanyador del Premi Ramon Llull d'enguany em cridava
especialment l'atenció i per això, també volia veure la Sílvia Soler. L'única
autora estrangera que volia que em signés era l'australiana Kate Morton.
Després de
passar-me un parell d'hores quadrant horaris la nit abans i d'haver-me fet un Planning
ben complert, aquest Sant Jordi prometia acabar ben farcit de firmes.

Quan portava poc
més d'una hora i mitja fent cua, em va tocar el torn i el Carlos Ruiz Zafón,
molt amablement, em va signar el meu exemplar de Marina. Em vaig fer una
fotografia amb ell i vaig veure com l'entrevistava TVE en aquell moment.
La següent
escriptora del dia va ser la María Dueñas, que no tenia gens de cua i signava a
la parada de La Central a Rambla Catalunya. L'organització de la llibreria era
molt bona i no hi havia cap dificultat en trobar l'escriptora. La veritat és
que la firma de la Dueñas va anar molt ràpida.
Després d'aquestes
dues firmes vaig anar cap al Corte Inglés de Portal de l'Àngel i a mesura que
m'hi anava apropant vaig començar a veure que no s'hi podia arribar. Estava tot
el carrer ple i en general de gent gran, per què? Signava el Jorge Javier
Vázquez. Aquella parada era un absolut descontrol, vaig preguntar a diferents
organitzadors del CI en quin lloc exacte signava la Kate Morton (ja que hi
havia diferents cues) i em contestaven que no ho sabien, que ho preguntés a
algú altre... A qui se suposa que li havia de preguntar si no era a ells?
Durant més de vint minuts vaig intentar sense cap èxit que algú m'expliqués
quins autors signaven i on. Definitivament, la parada del Corte Inglés va ser
la més desorganitzada. I el més increïble va ser veure la quantitat de gent que
anava a veure el Vázquez...
Com la Kate Morton
signava a l'hora següent al FNAC del Triangle, vaig anar cap allà a fer cua. La
Kate Morton va ser molt simpàtica i deixava anar algunes paraules en castellà.
La veritat és que crec que aquest va ser el lloc més ben organitzat. Hi havia
una cua única i els organitzadors en tot moment controlaven quanta gent hi
havia davant dels autors, ja que només deixaven passar quatre o cinc persones
per autor. Això evitava aglomeracions, cops i en definitiva problemes.
Per la tarda vaig
anar a veure els altres autors que em faltaven. La Sonia Fernández Vidal va ser
molt maca i va sortir de la caseta on firmava per fer-se la foto amb mi. És
encantadora! Després, tot i que vaig haver de tornar a La Casa del Llibre de
Pg. de Gràcia i la gentada seguia sent una bogeria, vaig ser la primera en
veure la Maite Carranza, ja que tothom anava a veure l'Ildefonso Falcones que
signava al costat. És la segona vegada que vaig a que la Maite Carranza em
signi un llibre, i és una escriptora que sempre fa il·lusió veure perquè és
encantadora i maquíssima.

En general, tots
els autors d'aquest Sant Jordi van ser molt simpàtics i agradables. A mi com
a lectora, no només m'agrada molt que em dediquin els llibres els seus autors,
encara que li escriguin a tothom el mateix i no sàpiguen qui sóc, sinó que també m'agrada que siguin
amables. Perquè el que és clar és que els escriptors no serien el que són sense els seus autors.
Marta
PD. Me olvidaba, ¡también vi a Geronimo Stilton!
PS. Me n'oblidava, també vaig veure el Geronimo Stilton!
M'alegro que fos un dia productiu i que aconseguissis totes les firmes.
ResponElimina