Opinió/n Blau Safir - Kerstin Gier

Hola, llevo meses intentando subir la reseña de Zafiro de Kerstin Gier, pero siempre acabo haciendo otras cosas como preparar seminarios, se me hace tarde y me es imposible... Después de mucho tiempo intentando publicar esta entrada, hoy sí o sí os dejo la reseña de Zafiro.

Hola, porto mesos intentant pujar la ressenya de Blau Safir de Kerstin Gier, però sempre per unes coses o altres començava a fer altres coses i se m’acabava fent tard... Després de molt temps intentant publicar aquesta entrada, avui sí, aquí la teniu, la ressenya de Blau Safir.

Ficha técnica/ Fitxa tècnica:

Título/ títol: Zafiro/ Blau safir

Título/ títol original: Saphirblau. Liebe geht durch alle Zeiten

Autora: Kerstin Gier

Editorial: (cast.) Montena/ (cat.) La Galera

Páginas/ pàgines:  391

Precio/ preu: 17,95€

ISBN: (cast.) 978-8484416944 / (cat.) 9788424635282

PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)

Sinopsis castellano:

Todo había empezado con aquel beso… Gideon de Villiers me había besado a mí: Gwendolyn Sheperd... Naturalmente, debería haberme preguntado por qué se le habría ocurrido aquella idea de una forma tan repentina y en unas circunstancias tan extrañas —escondidos en un confesionario y todavía sin aliento tras una persecución de película por medio Londres. Pero el hecho era que en aquel momento yo no pensaba absolutamente en nada, aparte quizá de que no quería que el beso acabara nunca... Por eso tampoco fui del todo consciente del tirón que sentí en el vientre ni me di cuenta de que entretanto habíamos vuelto a saltar en el tiempo.

Sinopsis català:

Anar-se'n al passat quan t'acabes d'enamorar potser no és una bona idea. Això és el que pensa la Gwendolyn, de 16 anys, que acaba de descobrir que pot viatjar en el temps. Al capdavall, en Gideon i ella tenen molts altres problemes. Per exemple, salvar el món. O aprendre a ballar el minuet (cap de les dues coses no és gens senzilla!). Quan en Gideon, a més, comença a comportar-se de manera enigmàtica, la Gwendolyn té clar que ha de dominar definitivament les seves hormones. Si no, no en resultarà res, d'aquest amor més enllà del temps!

Opinión personal:

Como ya sabéis Zafiro es la segunda parte de la trilogía El amor a través del tiempo, de Kerstin Gier. Trilogía que ha tenido un gran éxito y una gran avalancha de críticas positivas en la red, y de la que en un futuro no muy lejano tendremos película. 

Como ya sabéis Rubí me encantó, y Zafiro no se ha quedado atrás, los personajes evolucionan, la historia avanza, la trama está tan bien escrita como siempre, y lo mejor el ritmo sigue siendo ágil y te obliga a no despegarte del libro hasta que se acaba. Esta saga me gusta, tanto por su originalidad como por su frescura, como por sus personajes que son divertidos, entrañables y sobre todo agradables, da gusto leerlos. Del mismo modo que da gusto leer a Kerstin Gier, que en ningún momento se hace pesada. 

Quiero mencionar la bonita edición del libro (hablo de la edición catalana) de la editorial La Galera. Han mantenido las portadas originales que aunque me parecen un poco infantiles son bastante bonitas. El interior del libro también está muy cuidado, con algunas imágenes al final e inicio del capítulo.

No os hablaré demasiado del argumento ya que no me gusta hacer spoilers de la novela, y al ser una segunda parte menos aún. Sólo os diré cuatro cosas sobre lo que encontraréis en este libro, la historia de Zafiro continúa desde el mismo punto en el que dejamos Rubí, así que es conveniente que si queréis leer Zafiro hayáis leído antes su primera parte. En esta parte veremos más viajes al pasado, algunos que consisten en bailar minués y otros que tendrán lugar en la habitación del soterrano con la compañía o bien de un personaje muy entrañable o de un sofá.

Los personajes son los mismos que en Rubí, Gwendolyn sigue protagonizando la historia, aunque esta vez la he visto menos luchadora y un poco más conformista. Gideon es un personaje que en algunos momentos nos parece un encanto, en otros es detestable y en otros no entendemos que le pasa al chico por la cabeza, ni porque actúa como lo hace (espero que en la última parte descubramos el motivo). La familia de Gwendolyn sigue en la línea de la primera parte y no vemos cambios importantes. En esta parte aparece un personaje nuevo, que a mi me parece adorable, Xemerius que da bastante juego ya que siempre acompaña a Gwen y sus ocurrencias son bastante divertidas.

Para acabar como siempre os recomiendo esta trilogía, ya que es  original, entretenida, divertida y pasaréis un buen rato leyéndola. ¡Abandonad por un rato a los vampiros y viajad en el tiempo!

Opinió personal:

Com ja sabeu, Blau Safir és la segona part de la trilogia L’amor més enllà del temps, de Kerstin Gier. Trilogia que ha tingut un gran èxit i una gran onada de bones crítiques per Internet, i de la qual en un futur no molt llunyà tindrem pel·lícula.

Com ja he dit més d’una vegada, Roig Robí em va encantar, i Blau Safir no s’ha quedat enrere, els personatges evolucionen, la història avança, la trama està tan ben escrita com a l’anterior, i el millor el ritme segueix sent àgil i t’obliga a no deixar anar el llibre fins que s’acaba. Aquesta saga m’agrada tant per la seva originalitat, com pels personatges que són divertits, entranyables i sobretot agradables, és un plaer llegir-los. De la mateixa manera, és un plaer llegir a Kerstin Gier, que no es fa pesada en cap moment.

Vull parlar de la preciosa edició del llibre (l’edició catalana) de l’editorial La Galera. Han mantingut les portades originals i encara que em semblen una mica infantils són molt boniques. L’interior del llibre també està molt cuidat, a l’inici i el final dels capítols hi ha uns dibuixets.

No us parlaré de l’argument, ja que no m’agrada fer spoilers de les novel·les i aquesta és una segona part, per tant només dir-vos que la història continua exactament al punt on va acabar Roig Robí. Per tant, si voleu llegir Blau Safir heu d’haver llegit primer la primera part. En aquesta segona part, viatjarem més al passat, ballarem minuets, passarem hores a l’habitació d’un subterrani amb la companyia d’un personatge molt entranyable o la companyia d’un sofà.

Els personatges són els mateixos que trobem a Roig robí, la Gwendolyn segueix protagonitzant la història, encara que aquesta vegada m’ha semblat una mica menys lluitadora i una mica més conformista. En Gideon és un personatge que en uns moments em sembla un encant, en d’altres és detestable i en d’altres no entenc que li passa al noi pel cap, ni perquè actua com actua (espero que a l’última part descobrim el motiu). La família de la Gwendolyn segueix en la línia de sempre, i no hi ha canvis importants. En aquesta segona part trobem la presència d’un personatge curiós, en Xemèrius, un personatge adorable que donarà força joc i sempre acompanyarà la Gwen.

Per acabar, com sempre us recomano aquesta trilogia, perquè és original, entretinguda, divertida i de ben segur que passareu una bona estona llegint-la. Deixeu els vampirs una estona i viatgeu més enllà del temps! 

Con la colaboración de la editorial La Galera.

Amb la col·laboració de l'editorial La Galera.

Have a nice day!

Marta