¡Hola! ¿Como estáis? Hoy quiero compartir con vosotros la reseña de Verd maragda (Esmeralda) de Kerstin Gier. Tengo que decir que me esperaba algo más de este libro, la saga me estaba gustando muchísimo y este libro personalmente creo que no está a la altura. No es el final que yo esperaba...
Hola! Com esteu? Avui vull compartir amb vosaltres la ressenya de Verd maragda, tercera i última part de la trilogia L'amor a través del temps de Kerstin Gier. He de dir que esperava més d'aquest llibre, la saga m'estava agradant molt i aquest llibre personalment crec que no es troba a l'alçada dels anteriors. El final no és el que esperava...
Ficha del libro/ Fitxa del llibre:
Título/ títol original: Smaragdrün. Liebe geht durch alle Zeiten
Autor: Kerstin Gier
Editorial:Montena (cast.) / La Galera (cat.)
Nº de páginas/ pàgines: 496
Precio/preu: 17,95€
ISBN: 9788484417438 castellano / 9788424635299 català
Puntuació/n: **** (4/5)
Sinopsis castellano:
Cruza las fronteras del tiempo y encuentra el verdadero amor.«¿No podríamos seguir siendo amigos?».Seguro que muere un hada cada vez que en algún lugar del mundo se pronuncia esta pregunta
.Pero el perfectísimo Gideon de Villiers a quien Xemerius prefiere llamar «el innombrable» no tiene suficiente sensibilidad ni para pensar en las hadas ni para dejar de pisotear mi corazoncito. Si no fuera porque cuando le miro se me corta la respiración y me tiemblan las piernas, le hubiese soltado un bofetón que le habría mandado directo al siglo XIX sin necesidad de cronógrafo
Aunque, en lugar de hacer eso, solo le fulminé con la mirada y me alejé. Al fin y al cabo, éramos los dos últimos viajeros en el tiempo y en pocas horas saltaríamos juntos a 1782 con una misión a vida o muerte
.
Sinopsis català:
Què fas quan et trenquen el cor? Telefonar a la teva millor amiga, menjar xocolata i donar voltes a la teva desgràcia durant setmanes. El mal és que la Gwendolyn, una viatgera en el temps a contracor, necessita les energies per a coses ben diferents: per exemple, per sobreviure. El comte de Saint Germain, un home enigmàtic, ha teixit fils en el passat que han esdevingut una xarxa perillosa en el present. Per seguir el rastre del secret, la Gwendolyn i en Gideon, amb o sense mals d'amor, no solament hauran de ballar junts un minuet en un ball vertiginós del segle XVII, sinó que aniran d'aventura en aventura a través de totes les èpoques
Opinión:
Después de leer Zafiro y quedarme con muchas ganas de más, leí Esmeralda la última parte de la trilogía. En este libro descubriremos las respuestas a todo lo que había quedado pendiente y se desvelarán todos los secretos. Tengo que decir que los dos primeros libros me encantaron pero que este me ha decepcionado un poco.
Gwendolyn, la protagonista, en los otros libros era un personaje fuerte, que se imponía a lo que le decían y tenía clarísimo que Gideon era un caradura. En este, Gwendolyn se pasa el rato babeando por Gideon, a mi parecer de manera exagerada. No quiero dar detalles, para no spoilearos. Gideon en este libro me ha gustado mucho menos que en los anteriores, me parece hipócrita y poco creíble su manera de actuar. En cambio Leslie y el hermano de Gideon son monísimos, caen bien y no son tan bipolares como los otros dos. En este tomo veréis a Lucy y a Paul desde un punto de vista muy distinto, porque realmente esconden un gran secreto... Y el señor Bernhard probablemente os empezará a caer bien. La familia de Gwen sigue siendo tan maja como siempre, a excepción de Charlotte y la tía Glenda.
Del argumento no os voy a contar nada, solo que descubriremos muchas cosas, algunas fáciles de asimilar, otras no tanto. Algunas creíbles y sorprendentes y otras sin el más mínimo sentido. Como esa parte del final.
¿Ese final? ¿¿¿Really??? Sinceramente lo vi precipitado, muy precipitado. Spoiler ¿Inmortales ahora? ¿Los dos? Ô.o' /Spoiler No me pareció nada lógico, ni con sentido, lo siento pero ese final ni me gusta ni me parece que venga a cuento con la tónica del libro, muy cogido con pinzas...
Exceptuando este punto, os recomiendo que leáis la saga. Si habéis disfrutado de la lectura de los otros dos también lo pasaréis bien leyendo Esmeralda. A pesar de que no me gustó nada esa parte del final, es una de las mejores trilogías que hay a día de hoy en librerías.
Opinió:
Un cop vaig haver acabat Blau Safir em vaig quedar amb moltes ganes de saber com acabaria la història. Així que en quant vaig poder vaig anar a comprar Verd maragda, l’última part d’aquesta gran trilogia. A Verd maragda descobrirem les respostes a totes les qüestions que havien quedat pendents i es desvelaran tots els secrets. He de dir que els dos primers llibres em van encantar, però aquest malauradament m’ha decebut una mica.
La Gwendolyn, la protagonista de la trilogia, als altres llibres era un personatge fort, segur, s’imposava al que li deien i tenia molt car que en Gideon és un carallot. En aquest, veiem la Gwendolyn ploriquejar pel Gideon la meitat de l’estona, i em sembla molt exagerat. No us donaré detalls, per no fer spoiler… En Gideon en aquest llibre m’ha agradat molt menys que en els anteriors, m’ha semblat molt hipòcrita i poc creïble. En canvi la Leslie i el germà d’en Gideon són moníssims, cauen bé i no són tan bipolars com els altres dos. En aquesta part veureu en Paul i la Lucy des d’un altre punt de vista, molt diferent, i és que amaguen un gran secret. El senyor Bernhard probablement us començarà a caure bé. I la família de la Gwen segueix tan agradable com sempre, sense canvis. Exceptuant la Charlotte i la tieta Glenda que són tan estirades com sempre.
De l’argument no us explicaré res, només que descobrireu moltes coses, algunes fàcils d’assimilar i d’altres no tant, algunes creïbles i sorprenents i d’altres sense cap mena de sentit. Com aquella part del final... Aquell final? De veritat? Sincerament el vaig veure molt precipitat i molt poc creïble. Spoiler /Ara resulta que els dos són immortals? Ô.o’ Sense comentaris.//Spoiler No em va semblar gens lògic, ni amb sentit, ho sento però aquell final no m’agrada ni em sembla que segueixi la tònica del llibre, el veig molt agafat amb pinces.
Exceptuant aquest punt, us recomano que llegiu la trilogia. Si heu gaudit de la lectura dels altres dos llibres també ho passareu la mar de bé llegint Verd maragda. Encara que a mi no em va agradar massa aquella part del final, crec que és una de les millors trilogies que hi ha a dia d’avui a les llibreries.
I això és tot, fins demà! :)
Marta
estoy deseando leer estos libros pero no hay manera de encontrar tiempo. Un saludo y gracias por seguirme :)
ResponEliminaEspero que cuando los leas te gusten! :)
EliminaSaludos!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA mi, ara com ara, Roig Robí i Blau Safir em tenen enamorada de la saga.
ResponEliminaEspero, després de la teva crítica no decebre'm gaire amb l'últim llibre de la trilogia. Perquè ja he agafat molta, potser fins i tot massa, estima per la majoria dels personatges del llibre, i crec que tots ells, i hi incloc a la tia Glenda i a la Charlotte, són bona gent i només intenten de fer la seva feina com millor saben.
Tot i així, crec que tant la tia Glenda com la Charlotte haurien d'aprendre una mica a "perdre", ja que, només pel fet que no sigui la Charlotte la portadora del gen, li tenen encara més mania tant a la Grace com a la Gwendolyn...