diumenge, 6 de gener de 2013

No està escrit a les estrelles - John Green


¡Feliz día de Reyes! Hoy os quiero dar mi opinión sobre Bajo la misma estrella de John Green. Aunque este libro tiene un muy buen inicio y te mantiene expectante durante gran parte de la historia finalmente me ha parecido muy previsible y exagerado. Intenta dar una lección sobre la vida, de un cariz moralista, existencialista y esperanzador que al final no da, simplemente se recrea en la tragedia del momento. Los personajes son agradables, sí, pero a partir de la mitad se empiezan a comportar de un modo muy previsible.

Hola! Feliç dia de Reis! Avui us vull donar la meva opinió sobre No està escrit a les estrelles de John Green. Tot i que aquest llibre té un bon inici i et manté expectant durant bona part de la història finalment m'ha semblat molt previsible i exagerat. Intenta donar una lliçó de la vida, moralista, existencialista i esperançadora que finalment no dóna, simplement es recrea en la tragèdia del moment. Els personatges són agradables, sí, però a partir de la meitat es comencen a fer molt previsibles, pel meu gust massa.

Ficha del libro/ Fitxa del llibre:

No està escrit a les estrellesTítulo/ títol: No està escrit a les estrelles/ Bajo la misma estrella
Título/ títol original: The fault in our stars
Autor: John Green 
Editorial: Estrella Polar
Nº de páginas/ pàgines: 300
Precio/ preu: 15.95

Puntuació/n: ** (2/5)

Sinopsis castellano:
Hazel acaba de cumplir 16 años. Y tiene cáncer. A pesar de que un tratamiento ha conseguido reducir su tumor de forma casi milagrosa, es una enferma terminal.
Los médicos no pueden decirle cuánto tiempo le queda; sólo sabe que debe vivir pegada a un tanque de oxígeno y sometida a continuos tratamientos.
Pero su vida da un verdadero vuelco cuando conoce a Gus Waters…
Y os preguntaréis: ¿cómo puede cambiar una sola persona la historia de otra?

Sinopsis català:
Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l'aparició d'Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.



Opinión personal
Bajo la misma estrella es la historia de Hazel Grace y Augustus Waters, dos jóvenes que tienen cáncer y tratan de hacer frente a esta enfermedad. Mientras sus familias tratan de aceptar que algún día se morirán, ellos deciden “vivir cada día al máximo”, viajar a Ámsterdam y participar en un grupo de apoyo para jóvenes enfermos con cáncer.

Bajo la misma estrella
Lo mejor del libro es sin duda el estilo de John Green; adictivo, con diálogos inteligentes y unos personajes bastante interesantes. Aunque el libro empieza bien, la historia empieza a perder el sentido en nada, la negación y el pesimismo que se respira en cada página acaban haciendo que la historia sea pesada. La historia empieza a hacerse más absurda a medida que los personajes protagonistas se van conociendo. Todo es en general muy poco creíble y exagerado, un poco de drama está bien, pero este libro es drama por drama.

Los protagonistas hacia la mitad del libro viajan a Ámsterdam, sinceramente este viaje me pareció muy inverosímil. La vida amorosa de Hazel y Augustus no me ha gustado, la he visto muy forzada, un intento más de demostrar la normalidad de su enfermedad que acaba siendo surrealista. Lo que pasa en Ámsterdam no es creíble y lo que pasa después de la cena romántica *ejem ejem* aún menos.

Un aspecto que no me ha gustado nada en absoluto es que el “falangifor”; el medicamento que ha conseguido alargarle la vida a Hazel no existe. Sinceramente cuando leo un libro de estas características me gusta encontrarme aspectos reales y no invenciones del autor porqué “le gustaría que este fármaco existiera”. Entiendo que no es un libro sobre el cáncer, sino una novela romántica pero un poco de realismo no le habría hecho ningún daño.

En definitiva desde mi humilde opinión The fault in our stars es un libro que empieza bien pero que intenta dar un mensaje existencialista sobre la vida que no da y acaba convirtiéndose en una novela con un dramatismo y pesimismo innecesario y exagerado. No solo el final me ha parecido poco real, sino que los personajes a medida que avanzaba la historia iban actuando de una forma más extraña. En fin, una de las grandes decepciones del año, probablemente porqué esperaba mucho y me ha gustado bastante poco.

A pesar de esto, el libro no es horriblemente horrible sino que a lo mejor os gusta, de hecho está cosechando críticas buenísimas por todas partes y hasta ha ganado el GoodReads Choice 2012. En general yo soy bastante reticente a leer dramas sobre personas con cáncer por lo que ya me esperaba que no me gustara. Sin embargo leeré Looking for Alaska del mismo autor y espero que esta vez no me decepcione. Porque por el momento John Green me ha gustado más bien poco y su libro me ha recordado mucho a los dramones infumables de Nicholas Sparks.

Opinió personal
No està escrit a les estrelles és la història de la Hazel Grace i l'Augustus Waters, dos joves malalts de càncer que tracten de plantar-li cara a la malaltia. Mentre les seves famílies intenten acceptar que algun dia es moriran, ells decideixen “viure cada dia al màxim”, viatjar a Amsterdam i participar en un grup de suport per a joves malalts de càncer.

The Fault in Our Stars El millor del llibre és l'estil de John Green; addictiu, amb diàlegs intel•ligents i uns personatges força interessants. Si bé el llibre té un bon inici, la història comença a trontollar en res, la negació i el pessimisme que es respira a cada pàgina acaben fent pesada la història. La història comença a fer-se més absurda a mesura que els personatges es van coneixent. I tot és molt poc creïble i exagerat, una mica de drama està bé però aquest llibre és drama per drama.

Els personatges cap a la meitat del llibre viatgen a Amsterdam, sincerament el viatge a Amsterdam em va semblar molt inversemblant. La vida amorosa de la Hazel i l'Augustus no m'ha agradat, l'he vist molt forçada... El que passa a Amsterdam és força poc creïble, i el que passa després del seu sopar romàntic *ehem* encara menys.

Un factor que no m'ha agradat gens és el fet que el "falangifor" el medicament que ha aconseguit allargar-li la vida a la Hazel no existeix. Sincerament quan llegeixo un llibre d'aquestes característiques m'agrada trobar-me realitats i no invencions de l'autor perquè "li agradaria que aquest fàrmac existís". D’acord, no és un llibre sobre el càncer, és una novel·la romàntica però una mica de realisme mai és un excés.

Per tant, des de la meva humil opinió The fault in our stars és un llibre que comença bé però que intenta donar un missatge existencial sobre la vida que no dóna i acaba caient en un dramatisme i pessimisme innecessaris i exagerats. No només el final no m'ha fet el pes, sinó que els personatges cada vegada anaven actuant d'una manera més estranya i poc real. En fi, una de les decepcions més grans de l’any, probablement perquè n’esperava molt i m’ha agradat força poc. També comentar l'horrible traducció del llibre, he trobat a faltar llegir-lo en anglès.

Tot i això, el llibre no és horriblement horrorós, sinó que potser us agrada, de fet està rebent crítiques boníssimes arreu del món i fins i tot ha guanyat el Goodreads Choice 2012. Jo sóc força reticent a llegir  sobre gent que pateix càncer, per tant ja m'esperava que no m'acabés d'agradar. De totes maneres, llegiré Looking for Alaska del mateix autor i espero que no em decepcioni. Perquè de moment en aquest llibre John Green m’ha recordat molt a  Nicholas Sparks, autor que ni suporto ni m’agrada.

Marta

6 comentaris:

  1. Creo que es la primera reseña que leo que no lo pone de increíble, perfecto, bla bla bla... Tendré que leerlo, a ver que me parece a mí =P
    Saludos ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya me dirás que te parece, espero que te guste algo más que a mi! :)
      Un saludo

      Elimina
  2. Oh... Quina pena que no t'agradés tant ^^, a mi pel contrari em va encantar, de fet, el tinc com un dels meus llibres de capçalera.

    Vull llegir looking for Alaska i An abundance of Katherine's. Estàn al meu kindle esperant per ser devorats ^__~

    ResponElimina
  3. La veritat, a mi no m'ha deixat gens indiferent, és un llibre que pot semblar irreal quan el compares amb la nostra cultura, però jo m'he esforçat a veure'l des de la cultura dels estats units, i no m'ha semblat tant dolent. Si que és veritat que al contrari de la majoria de llibres, no millora quan transcorren les pàgines, fins i tot podria estar d'acord amb que és massa dramàtic i pesat.
    Tot i això, segueixo dient que m'ha agradat molt, i me'l he rellegit uns quants cops.

    ResponElimina
  4. A mi m'encanta aquest llibre es el MILLOR que he llegit amb diferència. El vaig trobar en una revista i vaig llegir el seu resum i em vaig posar boja en buscar-lo fins que el vaig trobar. Es SUPER SUPER bo aquest llibre, el final he de reconeixer que no m'ha agradat molt pero en general super bé. M'he l'he llegit DUES vegades (la segona començant desde la meitat ;) ) i no em canso de llegir m'el i qui digui el contrari se les veura amb mi jejje es broma.

    ResponElimina
  5. Jo el vaig llegir aquest estiu i em va encantar!!! M'agrada molt el missatge que porta al darrere i els personatges són extraordinaris:)

    Acabo de crear un blog literari i com que tot just començo vaig una mica perduda i costa arrencar. Per això m'agradaria molt que li donguessis una ullada i em donessis la teva opinió!
    unamadellibres2.blogspot.com.es

    Moltes gràcies i bona feina!

    ResponElimina