Hola, com va? Avui us deixo la ressenya d'Egosurfing* de Llucia Ramis. Egosurfing* és un llibre del que n'esperava molt i que no ha arribat a agradar-me tant com m'esperava... He de dir que Egosurfing* em va cridar l'atenció quan un dia el meu professor de llatí de l'any passat ens en va parlar, després vaig veure que era un llibre premiat i això va acabar fent que volgués llegir-lo.
El llibre l'he pogut llegir gràcies a la col·laboració de La Butxaca, moltes gràcies per l'enviament de l'exemplar.
Hola, ¿como va? Hoy os dejo la reseña de Egosurfing* de Llucia Ramis, libro que anticipo que no me ha gustado tanto como esperaba. ¿Queréis saber porqué? Seguid leyendo mi reseña.
Debo decir que me apetece leer Egosurfing* desde que fue publicado cuando mi profesor de latín nos habló muy bien de él, después vi que era un libro premiado y este hecho acabó haciendo que quisera leerlo.
El libro lo he podido leer gracias a la colaboración de La Butxaca, así que muchas gracias por el envío del ejemplar.
Fitxa tècnica/ Ficha técnica:
Títol/ título: Egosurfing*
Títol/ título original: Egosurfing*
Autora: Llucia Ramis
Editorial: La Butxaca (català); Destino (castellano)
Nº pàgines/ páginas: 336 (català); 350 (castellano)
ISBN: 978-8499302546 (català); 978-8423342709 (castellano)
Preu/ precio: 10,95€ (català); 21,12€ (castellano)
PUNTUACIÓ/N: *** (3/5)
PREMI JOSEP PLA 2010
Sinopsis català:
Una anònima escriptora mallorquina de llibres d’autoajuda rep l’acusació d’un programa televisiu sensacionalista d’haver comès un “quasihomicidi imprudent”. La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l’impacte al seu cap d’una bossa d’escombraries. Algú ha llançat la bossa des del pis on ella va viure dotze anys enrere, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant.
De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d’un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d’un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista...
De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d’un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d’un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista...
Sinopsis castellano:
Una anónima escritora mallorquina de libros de autoayuda descubre que un programa de televisión sensacionalista la acusa de haber cometido un «casihomicidio imprudente». Su supuesta víctima es un joven, Teo, que quedó inconsciente a causa del impacto en la cabeza de una bolsa de basura que alguien ha lanzado desde el piso en el que la protagonista vivió años atrás, durante su primer curso universitario en Barcelona. De forma inesperada, se hace amiga de Rut, la periodista sin escrúpulos que ha soltado su nombre en directo, al tiempo que Teo, ya recuperado, la persigue insistentemente con la intención de entablar una amistad íntima...
Opinió personal:
Comencem, la història té un bon inici, si més no intrigant i original. Una noia és acusada d’haver llençat una bossa d’escombraries des d’un pis on fa anys que no hi viu. La bossa cau sobre el cap d’en Teo, un noi que es troba pendent d’un judici per maltractaments. La Ruth és una jove periodista que treballa en una televisió local i és l’enviada per parlar de l’incident de la bossa d’escombraries. Dins la bossa la Ruth hi troba una factura de la llum amb un nom i no dubta en acusar d’homicida a la persona de la factura. La noia de la factura no és una altra que una anònima escriptora mallorquina (que és tan anònima que no en sabem ni el nom). Mentrestant, l’escriptora es troba treballant, ben lluny del lloc on han passat els fets. I així és com comença Egosurfing*, una novel·la que sembla que promet, però que poc a pon anirà perdent interès, originalitat i finalment es fa fins i tot pesada.
Els personatges del llibre no són gens usuals, al contrari són força rars. Els personatges que conformen la trama principal són l’escriptora de la qual se’ns comença explicant la seva arribada a Barcelona quan tenia 18 anys. La Ruth, una periodista ben estrambòtica i caòtica. En Teo, un personatge trist que ha tocat fons. L’Amadeu, un home gran per al qual treballa l’escriptora reescrivint els seus dietaris a ordinador. I la Lilí una nina estrafolària... De personatges secundaris en aquesta novel·la n’hi ha moltíssims, alguns apareixen bastant i tenen una relació clara amb els protagonistes. I després n’hi ha d’altres que només apareixen una sola vegada i no tenen cap relació ni amb la trama ni amb els altres personatges.
La història es divideix en molts capítols, en general són força curts. Cada capítol explica una part de la vida dels personatges, pedaços de les seves històries. També hi ha capítols sobre personatges que no tenen cap relació amb les històries principals.
Els llibres que narren una història des de diferents punts de vista solen agradar-me, però aquest se m’ha fet en més d’un punt pesat. La història no segueix cap criteri en quant a ordre, ni relació de la trama. No saps sobre quina història llegiràs quan acabis un capítol i passis al següent. Alguns dels capítols són curiosos i estan bé, d’altres no tenen cap mena de sentit.
El millor del llibre sens dubte és que està molt ben escrit, la narració està molt cuidat i l’estil de l’escriptora és molt agradable al llegir. La història dir que no m’ha agradat massa, m’ha semblat estranya, massa estranya i a vegades pesada i liosa. No ha arribat a complir les meves expectatives.
Egosurfing* és un llibre diferent amb un fons interessant, el de la privacitat, les xarxes socials, internet, el que pensem dels altres i el que els altres pensen de nosaltres. I per què no, també sobre les cerques de nosaltres mateixos al Google, el famós Egosurfing*.
Opinión personal:
Empezamos, la historia tiene un buen comienzo, si más no intrigante. Una chica es acusada de tirar una bolsa de basura desde un piso. La bolsa cae sobre la cabeza de Teo, un chico que se encuentra pendiente de un juicio por maltrato. Ruth es una joven periodista que trabaja para una televisión local y es enviada para cubrir la noticia de la bolsa de basura. En la bolsa de basura la periodista encuentra una factura de la luz con un nombre y no duda en acusar de homicida a la persona de la factura. La chica de la factura no es otra que una anónima escritora mallorquina (que es tan anónima que ni su nombre sabemos). Mientras esto ocurre, la chica escritora está trabajando, muy lejos de donde han ocurrido los hechos. Y así empieza Egosurfing*, una novela que parece que promete pero poco a poco va perdiendo interés, originalidad y finalmente se hace hasta pesada.
Los personajes del libro no son nada típicos, al contrario son bastante raros. Los principales son la escritora de la que se nos empieza contando su llegada a Barcelona cuando tenía 18 años. Ruth, la periodista más estrambótica y caótica que podamos conocer. Teo, un personaje triste que ha tocado fondo en su vida. Amadeu, un hombre mayor para el que trabaja la escritora pasando a limpio sus dietarios. Y Lilí una muñeca…Personajes secundarios hay muchísimos, algunos que aparecen en bastantes capítulos y tienen una relación clara con los personajes protagonistas y otros que solo aparecen una sola vez y no tienen ninguna relación con los demás personajes.
La historia se divide en muchos capítulos, en general son bastante cortos. Cada capítulo cuenta partes de las vidas de los personajes, pedazos de su historia. Y también hay algunos que cuentas historias sobre otros personajes que no guardan relación ni con la trama ni con los personajes principales.
Los libros que cuentan una historia desde distintos puntos de vista suelen gustarme, pero este se me ha hecho en más de un punto pesado. La historia no sigue ningún criterio en cuanto a orden, ni relación de la trama, no sabes sobre qué historia leerás al terminar un capítulo y pasar al siguiente. Algunos de los capítulos son curiosos y están bien, y otros no tienen ningún tipo de sentido.
Lo mejor del libro es sin duda que está muy bien escrito, la narración está muy cuidada. La historia decir que no me ha gustado demasiado, me ha parecido extraña, demasiado extraña y a veces pesada y liosa. No ha llegado a cumplir mis expectativas. Es un libro diferente con un fondo interesante, el de la privacidad, las redes sociales, internet, lo que pensamos de los demás y lo que piensan de nosotros. Y por qué no, las búsquedas de nosotros mismos en Google, el famoso Egosurfing*.
Si l'heu llegit o teniu pensat fer-ho no dubteu en comentar.
Si lo habéis leído, o tenéis pensado hacerlo no dudéis en comentar.
Amb la col·laboració de l'editorial La Butxaca.
Gracias a la colaboración de la editorial La Butxaca.
Marta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada