dijous, 30 de juny de 2011

In My Mailbox 4

Hola! Avui com us vaig dir ahir, us deixo un In My Mailbox. Aquest cop tinc 6 llibres i tots han arribat per correu. Quatre gràcies a l'editorial La Galera i dos que vaig comprar a Book Depository.
També us vull dir que fa res que m'han donat la nota de les PAU, i he aprovat amb un 8,25 sobre 10, i un 10,2 sobre 14. Per tant no tindré cap problema per entrar a la carrera que volia! :D

Hola! Hoy como os dije ayer, os dejo un In My Mailbox. Esta vez tengo 6 libros y todos me han llegado por correo. Cuatro gracias a la editorial La Galera y dos que compré en Book Depository.
También quiero deciros que hace nada he sabido las notas de la selectividad y he aprobado con un 8,25 sobre 10 y un 10,2 sobre 14. Por lo tanto, no tendré ningún problema para entrar en la carrera que quería! :D

Ara  us deixo amb totes les fotografies, avui les he fet a la piscina, a veure que us semblen.
Ahora os dejo las fotografías, esta vez las he tomado en la piscina, a ver que os parecen.

Començant per abaix, Junts, La meva germana viu sobre la llar de foc, The time-travelling fashionista, Roig Robí, La gramática del amor i The lonely hearts club.

Empezando por abajo, Junts (Juntos), La meva germana viu sobre la llar de foc, The time-travelling fashionista, Roig Robí, La gramática del amor y The lonely hearts club.


La gramática del amor de Rocío Carmona és un llibre que des que va sortir em va cridar molt l'atenció. Ara per fi el tinc i el puc llegir. Moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'enviament.

La gramática del amor de Rocío Carmona es un libro que desde que salió a la venta me llamó la atención. Ahora por fin lo tengo y será mi próxima lectura. Muchas gracias a la editorial La Galera por el envío.

La meva germana viu sobre la llar de foc d'Annabel Pitcher és un dels nous llibres del segel Bridge de La Galera. De moment no l'he llegit, i espero no trigar gaire a fer-ho. Moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'enviament.

La meva germana viu sobre la llar de foc (en castellano Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea) de Annabel Pitcher, en catalán es uno de los nuevos títulos del sello Bridge de La Galera. De momento no lo he leído, pero espero no tardar demasiado en hacerlo. Muchas gracias a la editorial La Galera por el ejemplar.

Roig Robí L'amor més enllà del temps de Kerstin Gier és el llibre que acabo de llegir. Havia llegit moltes crítiques favorables d'aquesta triologia, i he de dir que a mi també m'ha agradat molt. En breu n'escriuré la ressenya. Moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'exemplar.

Roig Robí (Rubí en castellano) de Kerstin Gier es el libro que acabo de leer. Había leído muchas reseñas positivas sobre el libro, y tengo que decir que me ha gustado mucho. En breve escribiré una reseña. Muchas gracias a la editorial La Galera por el ejemplar.

Junts d'Ally Condie també m'ha arribat gràcies a l'editorial La Galera. No fa gaire temps que ha sortit i sembla molt interessant, per tant el llegiré quan acabi La gramática del amor. Moltes gràcies a l'editorial La Galera per l'exemplar.

Junts (Juntos en castellano) de Ally Condie, también me ha llegado gracias a la editorial La Galera. No hace mucho tiempo que ha salido y me parece muy interesante, así que lo leeré después de La gramática del amor. Muchas gracias a la editorial La Galera por el ejemplar.


The lonely hearts club d'Elizabeth Eulberg és un dels dos llibres que vaig comprar a Book Depository. Ja l'he llegit i teniu la ressenya aquí. Recordeu que el el club de lectura en Twitter començarà a llegir aquest llibre demà.

The lonely hearts club (El club de los corazones solitarios en castellano) de Elizabeth Eulberg es uno de los dos libros que compré en Book Depository. Ya lo he leído y tenéis la reseña aquí. Recordad que el club de lectura en Twitter empezará a leerlo mañana.


The time-travelling fashionista (Louise Lambert fashionista en català) de Bianca Turetsky és l'altre llibre que he comprat a Book Depository. Té una edició molt bonica, i m'agrada més que la catalana i la castellana, ja que és en tapa dura.

The time-travelling fashionista (El baúl de viaje en castellano) de Bianca Turetsky es el otro libro que he pedido en Book Depository. La edición me gusta más que la catalana y la castellana ya que es en tapa dura. 


Així que des d'aquí agrair-li a la Laura Garcia de La Galera l'enviament dels exemplars. També vull donar les gràcies a la Xana de Welcome to my wonderland i a la Rosa de Escondida entre letras pels premis que m'han donat. La pròxima entrada la dedicaré a aquests dos premis.
Así que desde aquí agradecerle a Laura Garcia de La Galera el envío de los ejemplares. También quiero dar las gracias a Xana de Welcome to my wonderland y a Rosa de Escondida entre letras por los premios que me han dado. La próxima entrada la dedicaré a estos premios.

Ara veieu algun llibre que us agradi? N'heu llegit algun?
Ahora, ¿veis algún libro que os guste? ¿Habéis leído alguno?


Marta

dimarts, 28 de juny de 2011

Opinió/n Carolina s'enamora - Federico Moccia

Bona tarda! Com van les vacances? Abans d'ahir, per fi, vaig acabar el llibre que havia estat llegint des que vaig acabar la selectivitat, Carolina s'enamora de Federico Moccia. He de dir que m'ha agradat més del que m'esperava, ja que totes les crítiques que llegia eren força dolentes. Però he de deixar una cosa molt clara, el llibre és força subrealista, poc creïble i un tant incoherent. Hi ha escenes que no passen tenint en compte l'edat de les protagonistes. Però, això ja ho explicaré millor en la meva opinió, més endavant.

Buenas tardes! Cómo van las vacaciones? Antes de ayer, por fin, terminé el libro que había estado leyendo desde que terminé la selectividad, Carolina se enamora de Federico Moccia. Tengo que decir que me ha gustado más de lo que esperaba, ya que todas las críticas que leía eran bastante malas. Quiero dejar una cosa clara, el libro es muy surrealista, poco creíble y hasta un tanto incoherente. Hay escenas que si miramos la edad de las protagonistas, no pasan. Pero esto ya lo explicaré mejor en la opinión, más adelante.

Fitxa tècnica/ Ficha técnica:
Títol/ Titulo: Carolina s'enamora / Carolina se enamora
Títol/ título original: Amore 14
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna, Grup 62 (cat.) / Planeta (cast.)
Pàgines/ páginas: 608 (cat.) /464 (cast.)
Preu/ precio: 18,50€
ISBN: 9788466413312 (cat.) / 9788408098904 (cast.)


PUNTUACIÓ/N: **** (4/5)




Sinopsis en català:
La Carolina té gairebé catorze anys i, com totes les noies de la seva edat, és única.

La Carolina té gairebé catorze anys i, com totes les noies de la seva edat, és única. Ara viu un moment màgic: les amigues amb qui comparteix els dies i els somnis, els primers petons robats a la penombra del portal de casa, la música, que sempre sona en el moment adequat, i, sobretot, totes aquelles lletres de cançons que semblen parlar d’ella i per a ella.
I també les festes. I l’escola. Les bromes entre els companys de classe, el professor extravagant, però també els exàmens. I una àvia meravellosa que sap mirar dins l’ànima de la Carolina i un germà gran que l’ajuda a somiar amb el cor.
I l’amor? Com és l’amor en realitat? Potser té els ulls de Massimiliano? Potser és allò, l’amor...
Només hi ha un problema: la Carolina ha perdut el mòbil, i amb el mòbil, tot el que sabia d’ell. Però no ho dubta, trobarà el Massimiliano en algun lloc. I mentre somia arribar a tres metres sobre el cel, la vida continua enmig de les aventures diàries, les ombres de la vida familiar i l’esperança dipositada en el futur.
La Carolina està preparada per ser feliç. 



Sinopsis en castellano:
Carolina tiene 14 años y es una chica como las demás: quiere hacer más cosas de las que sus padres le permiten, su paga semanal nunca le alcanza para todo lo que le gustaría, quiere una moto para mover moverse por la ciudad pero le cuesta mucho conseguirla y tarda en llegar mucho más de lo que desearía, tiene la cabeza llena de ideas propias que nunca encajan con las de los adultos…
Es una chica optimista y alegre. Pronto conoce a nuevas amigas en el instituto con las que empieza una relación de confianza y amistad. Y allí, entre libros, clases, fi estas con los amigos, besos en portales oscuros… llega su primer amor verdadero, Massimiliano.


Opinió personal:

Carolina s'enamora és el llibre que aquest any s'ha publicat de Federico Moccia. Segueix la línia de totes les altres novel·les de Moccia, com a totes les seves novel·les trobem com a tema principal l'amor. He llegit tots els llibres de Moccia i he de dir que aquest, tot i que m'ha agradat m'ha semblat molt poc real, tot i això m'ha agradat més del que esperava. Jo diria que si us agraden els llibres de Moccia aquest també us agradarà.

La història comença quan la Carolina, que té 14 anys, està preparant-se per passar un gran dia, un de molt important amb en Massi. Aleshores comença a explicar-nos mitjançant un flashback tot el que ha passat abans d'aquest dia, des del setembre anterior fins aquest juliol. La història es centra principalment en totes les relacions amoroses que té la Carolina durant aquell any, que no són poques. També se'ns presenten diferents històries sobre el germà de la Caro, sobre els seus pares i els seus avis. Durant tot el llibre apareixen sempre la Clod i l'Alis, les millors amigues de la Carolina.

Els personatges estan més o menys ben aconseguits, exceptuant les incoherències que explicaré més endavant. La Carolina o Caro és una noia simpàtica, guapa i que es creu que es menjarà el món, vol ser fotògrafa i li encanta ballar. La Claudia o Clod, una de les millors amigues de la Caro, és una noia grassoneta, feliç, que adora menjar i passar una bona estona amb les seves amigues. És probablement la millor amiga de la Caro, la que millor l'entendrà. Després tenim l'Alis o Alice, l'amiga milionària de la Caro. L'Alis es passa els dies convidant a tot a les seves amigues, li agrada cridar l'atenció, passar per sobre les altres i ser la millor. La família de la Caro és normal, el seu germà Rusty James vol ser escriptor i el seu pare no ho vol. La seva germana Alessandra i ella no es porten gens bé. La Caro té molt bona relació amb la seva mare i els seus avis, persones molt importants per ella durant tota la història, la relació amb el seu pare en canvi és difícil.

He de dir que he trobat aspectes molt poc creïbles en la novel·la, sobretot l'actitud de les tres noies. Les noies protagonistes (la Carolina, l'Alis i la Clod) tenen entre 13 i 14 anys durant el llibre. Una noia d'entre 13 i 14 anys NO FA el que fan aquestes noies, o això crec/ espero. Anem per punts, a una noia d'aquesta edat no li solen anar al darrere nois d'entre 17 i 20 anys. No acostuma a sortir amb nois d'aquestes edats. No surt de festa quasi cada setmana, la meitat dels dies. No surt de festa entre setmana de nit, i menys encara si al dia següent hi ha classe. Que jo sàpiga a Itàlia la gent de 13-14 anys NO pot conduir, per quina raó totes aquestes noies tenen cotxe? L'Alis és l'amiga milionària de la Carolina, des del meu punt de vista, per molts diners que tingui una amiga de 14 anys, no es dedica a regalar ipods, mòbils i càmeres de fotos alegrement a les seves amistats. Tampoc és molt normal que aquestes noies tots els dies després de classe, surtin a prendre un cafè o gelat o el que sigui, i menys encara que després acabin traient notables i excel·lents, que la gent d'aquesta edat ESTUDIA. 
Per tant, crec que el llibre es mereix un punt menys, simplement per aquesta poca concordança amb l'edat i les coses que fan. Crec que qualsevol noia d'aquesta edat que el llegeixi, no es deu veure molt reflectida ni sentir  identificada amb la meitat de les coses que fan la Caro i les altres dues.

El títol de llibre, com ja vaig comentar quan el vaig comprar, em sembla lleig per no dir horrible. Amore 14 l'original era força més bonic, la veritat el títol em sembla força infantil, encara que s'acosta bastant a la temàtica de la novel·la. Durant tot el llibre la Carolina, en primera persona, ens explica els seus amors i els seus desamors. 

Opinión personal:

Carolina se enamora es el libro que este año se ha publicado de Federico Moccia. Sigue la línea de todas las otras novelas de Moccia, el tema principal es el amor. He leído todos los libros de Moccia y quiero decir que este, aunque me ha gustado me ha parecido muy poco realista, aun así, me ha gustado más de lo que esperaba. Creo que si os gustan los libros de Moccia, probablemente este también os gustará.

La historia empieza cuando Carolina, que tiene 14 años, está preparándose para pasar un gran día con Massi. Entonces empieza a contarnos mediante un flashback todo lo que le ha ido pasando antes de ese día, desde septiembre hasta julio. El libro se centra principalmente en todas las relaciones amorosas que tiene Carolina durante ese año, que no son pocas. También se nos presentan diferentes historias sobre su hermano, sus padres y sus abuelos. Durante todo el libro también aparecen Alis y Clod, las mejores amigas de Carolina.


Los personajes están más o menos bien conseguidos, exceptuando las incoherencias de las que hablaré más adelante. Carolina o Caro es una chica simpática, guapa y que cree que se comerá el mundo,  quiere ser fotógrafa, adora bailar, estar con sus amigas y está buscando el amor de su vida. Claudia o Clod, una de las mejores amigas de Caro, es una chica gordita, feliz, que adora comer y estar con sus amigas. Es probablemente la mejor amiga de Caro, la que más la entenderá. Después tenemos a Alice o Alis, la amiga millonaria de Caro, se pasa el día invitando a sus amigas a fiestas a comer y también les compra cosas. A Alis le encanta llamar la atención, pasar por encima de los demás y ser la mejor. La familia de Caro es normal, su hermano Rusty James, o así es como ella lo llama, quiere ser escritor pero su padre no lo quiere. Rusty y Caro están muy unidos. Alessandra es la hermana de Caro, no se llevan nada bien. Caro tiene muy buena relación con su madre y sus abuelos, personas realmente importantes para ella durante la historia, la relación que mantiene con su padre es difícil.


Tengo que decir que he encontrado aspectos muy poco creíbles en la novela, sobretodo la actitud de las tres chicas. Las chicas protagonistas (Caro, Alis y Clod) tienen entre 13 y 14 años durante el libro. Una chica de entre 13 y 14 años NO HACE lo que estas chicas suelen hacer, o eso espero. Vayamos por puntos, a una chica de esta edad no le suelen ir detrás chicos de entre 17 y 20 años. No suelen salir con chicos de estas edades. No salen de fiesta casi todas las semanas, ni la mitad de los días. No salen de fiesta de noche y menos aún si hay clase al día siguiente. Que yo sepa, en Italia la gente de 13-14 años NO puede conducir, ¿por qué razón todas estas chicas tienen coche? Alis, la amiga millonaria de Carolina, desde mi punto de vista, por mucho dinero que tenga una chica de 14 años, no se dedica a regalar móviles, ni ipods ni cámaras de fotos a sus amigas alegremente. Tampoco es muy normal que estas chicas todos los días después de clase, salgan a tomar cafés, helados… y menos aún que después acaben sacando buenas notas, la gente de esta edad estudia.


Por lo tanto creo que el libro se merece un punto menos, simplemente por la poca concordancia entre la edad de las chicas y las c osas que hacen. Creo que las chicas de esta edad que lean el libro no se verán ni reflejadas ni identificadas con la mitad de cosas que Caro y sus amigas hacen.


El título del libro, como ya comenté cuando lo compré me parece muy feo, por no decir horrible. Amore 14 es el original y es bastante más bonito, la verdad el titulo me parece bastante infantil, aunque se acerca bastante a la temática de la novela. Durante todo el libro Carolina, en primera persona, nos cuenta sus amores y desamores, de aquí el título.


I això és tot per avui, després o demà un In My Mailbox, que ja tinc novetats.
Y eso es todo por hoy, después o mañana un In My Mailbox, que ya tengo novedades.

Marta

diumenge, 26 de juny de 2011

Lectura de La gramàtica de l'amor/ La gramática del amor

Hola! Fa un parell de dies em va arribar un mail per part de l'editorial La Galera.  El dia 6 de juliol es farà a la llibreria Bertrand de Barcelona una lectura de La gramàtica de l'amor amb l'autora Rocío Carmona. La lectura durarà prop de 3 hores des de les 17,30h a les 20,30h i comptarà amb l'escriptor Francesc Miralles al piano. Podeu anar-hi quan volgueu, no és necessari que hi estigueu tota l'estona.
No sé que passa que se'm resisteixen aquests dos autors, i per tant no hi podré anar. El dia 4 de juliol marxo de viatge a Suïssa i no torno fins el 12. Per tant, una setmaneta estareu sense mi i jo em perdré les presentacions que es faran durant la setmana, que són més d'una.

Hola! Hace un par de días me llegó un mail de la editorial La Galera. El día 6 de julio se hará en la librería Bertrand de Barcelona una lectura de La gramàtica del amor con la autora Rocío Carmona. La lectura durará unas 3 horas, desde las 17,30h a las 20,30h y contará con el escritor Francesc Miralles al piano.  Podéis ir cuando queráis, no es necesario que estéis allí las 3 horas.
No sé que me me pasa con estos dos autores, que últimamente no puedo ir a ninguna de las presentaciones que hacen. El día 4 de julio me voy de viaje a Suiza y no vuelvo hasta el 12. Por lo que estaréis durante una semanita sin mi y yo me perderé todo lo que se hace esa semana...

Aquí us deixo la invitació
Aquí os dejo la invitación.


Moltes gràcies a l'editorial La Galera per la invitació.
Muchas gracias a la editorial La Galera por la invitación.


Marta

divendres, 24 de juny de 2011

Club de lectura en Twitter

HI! HELLO! I'M HERE AGAIN. Hola! Avui dia 23 de juny, dia de la revetlla de Sant Joan acabo de tornar de la meva merescudíssima setmana de vacances a la platja. Sento al final no haver pogut actualitzar. 


Així que faig una entrada ara ràpida, per comentar-vos que la Paula de Escapando de libros i jo, hem  creat un club de lectura al twitter. Però el nostre club no es troba només al twitter sino que si no en teniu podreu llegir els llibres comentant-los al xat del blog que hem creat per al club. Hem decidit que enlloc de només llegir un llibre donarem dues opcions així podeu decidir si llegir les dues, llegir-ne una o no llegir-ne cap. Donarem dues setmanes per llibre i la idea és que cada mes hi hagi quatre propostes per llegir. Si voleu més informació podeu passar pel blog Club de lectura en Twitter, encara que de moment no té cap entrada.
La idea seria començar a partir de demà dia 24 de JUNY, SANT JOAN. I un dels dos llibres de la proposta avanço que és El club de los corazones solitarios, ressenya aquí. El llibre l'havia llegit en ebook i avui per fi, ha arribat a casa des de Book Depository. En res faré un IMM.







HI! HELLO! I'M HERE AGAIN. Hola! Hoy día 23 de junio, día de la verbena de San Juan acabo de mis queridísimas y muy merecidas vacaciones en la playa. Siento al final no haber podido actualizar. 

Así que hoy hago una entrada rápida para comentaros que Paula de Escapando de libros  y yo, hemos  creado un club de lectura en twitter. Pero nuestro club no está solo en Twitter si no, que los que no tenéis también podréis participar comentando los libros en el chat del blog del club. Hemos decidido que en vez de leer un solo libro cada dos semanas, daremos dos opciones. Así si queréis podéis leer uno, dos o ninguno. Daremos dos semanas por libro y la idea es que cada mes haya cuatro propuestas de libros. Si queréis más información podéis ir al blog de Club de lectura en Twitter, aunque de momento no tenemos ninguna entrada.
La idea sería empezar mañana, día 24 de JUNIO, San Juan. Uno de los libros que leeremos durante estas dos semanas es El club de los corazones solitarios, la reseña aquí. El libro lo leí en ebook, como podéis ver en mi reseña me encantó y hoy por fin ha llegado desde Book Depository. En nada, haré un IMM.





Això és tot per aquesta nit de Sant Joan, passeu una bona revetlla i passeu pel blog del club, que del disseny se n'ha encarregat la Paula i li ha quedat molt bonic!
Esto es todo por hoy, noche de San Juan, pasad una feliz verbena y pasad por el blog del club, que el diseño lo ha hecho Paula y le ha quedado muy bonito!




Marta

divendres, 17 de juny de 2011

Opinió/n El espíritu del último verano - Susana Vallejo

Hola! Hoy os dejo la reseña de un libro que leí durante mi mini semana de vacaciones pre-estudio para la selectividad. ¡¡¡Y QUE POR FIN YA SE HA ACABADO!!! No sé si he salido en TVE, pero me han hecho una entrevista ^^ Aquí tenéis la reseña de El espíritu del último verano de Susana Vallejo.

Hola! Avui us deixo la ressenya que us vaig prometre. SObre el llibre que vaig llegir durant la mini setmana de vacances pre-estudi per les PAU. QUE PER FI AVUI S'HAN ACABAT!!! Crec que potser surto a TVE, ja que m'han entrevistat... ^^ Aquí teniu la ressenya de L'esperit de l'últim estiu de Susana Vallejo.

Ficha técnica/ fitxa tècnica:


Título/ títol: El espíritu del último verano / L'esperit de l'últim estiu
Título/ títol original: El espíritu del último verano
Autora: Susana Vallejo
Editorial: Edebé
Páginas/ pàgines: 151
Precio/ preu: 9,85€
ISBN: (cast) 9788468301631/ (cat) 9788468301648 

PUNTUACIÓ/N: **** (4/5)

Sinopsis:

Un misterioso sueño hace volver a Fran a la Casa del Árbol, el lugar en el que su familia pasaba los veranos de su adolescencia y que ahora está a punto de ser destruido por las excavadoras para construir una nueva autovía. Allí rememora el extraño y mágico verano que vivió antes de convertirse en adulto, el último verano,cuyo espíritu todavía lo llama para cerrar un episodio no concluido.
Porque de pronto, después de tantos años y gracias a ese sueño en el que parecía su abuela, comprende dónde estaba escondido el tesoro. El tesoro de la reina mora.



Opinión personal:
El espíritu del último verano es un libro que compré poco antes de Sant Jordi para que Susana Vallejo me lo dedicara ese día. Es un libro que cuenta una historia fácil sobre un chico de 17 años que se ve obligado a ir de vacaciones al pueblo. La historia intercala el presente, un Fran de unos 25-30 años, con la historia de lo que sucedió el último verano que estuvo en el pueblo en casa de su abuela. Al principio, reconozco que nunca sabía si hablaba el Fran del presente o el Fran del pasado, pero eso solo es durante el primer y segundo capítulo que van cambiando.

La historia empieza con Fran del presente, que acaba de soñar con su abuela Flor. Flor le pedía que volviera a la casa del pueblo para encontrar un tesoro... Fran decide decir en el trabajo que está enfermo y se marcha en busca del tesoro. Cuando está en el pueblo y ve la casa de su abuela y la antigua casa del árbol, recuerda todo lo que vivió ese último verano en la casa.

Ese verano, estuvo con su familia y sus vecinos buscando un tesoro, el tesoro de la reina mora. Sus vecinos Montse y Joan estaban con Alba, una chica de su edad que conocía desde siempre y la prima de ella, Feli una chica de 19 años que conoce ese verano.

Los personajes son todos bastante agradables, Fran es un chico corriente, agradable, muy normal para su edad (a veces un poco infantil). Alba  creo que tiene la misma edad que él y es un poco más madura. Fran y Alba hace años que no se hablan demasiado, pero Flor está convencida de que acabarán juntos. Feli es un personaje que desde el principio me gusta poco, la veo un poco creída y altiva. Y los tíos y familiares de Fran son bastante raros.

La familia de Fran, tiene orígenes madrileños, y Feli es de Madrid, así que a menudo vemos comentarios sobre catalanes y madrileños. Susana Vallejo intenta desmentir algunos tópicos. Me ha parecido gracioso el hecho de que algunos nombres sean catalanes y que aparezcan algunas palabras.

La historia en sí, no es una gran historia. Es un libro muy corto, se lee muy rápido y es bastante entretenido. Está muy bien escrito y la trama está muy bien entrelazada, todo pasa por una razón.

Cuando Susana Vallejo me dedicó el libro, en su dedicatoria me puso una frase que podría resumir el libro, hay una aventura, una historia de amor (muy pequeña, casi inexistente) y una sorpresa final. Sí, la sorpresa final aunque a veces la predices, yo no la vi venir entera, me imaginaba solo una parte de lo que es.

Para acabar decir que si queréis leer una novela corta, rápida y entretenida El espíritu del último verano cumple con esos requisitos.

Opinió personal:

L’esperit de l’últim estiu és un llibre que vaig comprar poc abans de Sant Jordi perquè  Susana Vallejo me’l signés i dediqués aquell dia. És un llibre que explica una història senzilla sobre un noi de 17 anys que es veu obligat a anar de vacances al poble on viuen els seus avis. La història intercala el present amb un Fran de 25-30 anys, amb la història de l’últim estiu que va viure a la casa del poble. Al principi he de reconèixer, que mai sabia si parlava el Fran del present o el del passat, però només al principi, durant els primers capítols.

La història comença amb el Fran del present, que acaba de somniar amb la seva àvia Flor, que li demana que torni a la casa del poble per trobar un tresor... En Fran decideix dir a la feina que està malalt i va a trobar el tresor de la seva àvia. Un cop és al poble, veu la casa dels avis i la casa de l’arbre on solia jugar quan era petit. A partir d’aquí ens trobem en un flashback que ens portarà a reviure el que va passar l’últim estiu en aquella casa.

Aquell estiu en Fran va passar-lo amb la seva família i els seus veïns buscant un tresor, “el tresor de la reina mora”. Els seus veïns, la Montse i en Joan, passaven l’estiu amb la seva néta Alba, una noia de la seva edat que en Fran coneixia de sempre, i la cosina de l’Alba, la Feli, una noia de 19 que coneix aquell estiu.

Els personatges que trobem al llibre són agradables. En Fran és un noi de 17 anys, molt corrent, agradable i a vegades un xic infantil. L’Alba té la mateixa edat, però no obstant això és una noia més seca que ell i més madura. En Fran i l’Alba fa anys que es coneixen, però des de fa alguns no parlen massa, consideren que no tenen res en comú. La Flor, l’àvia d’en Fran, creu que són la parella perfecta i acabaran junts, però això només ho pensa ella... La Feli és un personatge que des del principi no m’agrada, no cau bé, és una noia creguda, altiva i una mica pàmfila. Els tiets, tietes i familiars d’en Fran són tots força estranys.

Al llibre podem veure que hi apareixen tòpics sobre com són els catalans i madrilenys. La Feli, la cosina de l’Alba, és de Madrid, i la família del Fran té arrels allà. Per tant, al llibre hi trobem alguns comentaris, l’autora intenta desmentir alguns tòpics en més d’un capítol. M’ha fet gràcia que apareguin noms catalans i algunes paraules en la llengua.

La història en si, no és una gran història. És un llibre molt curt, es llegeix molt ràpid i és força entretingut. Està molt ben escrit i la trama està molt ben estructurada i entrellaçada, tot passa per alguna raó.

Quan Susana Vallejo em va dedicar el llibre el dia de Sant Jordi, a la seva dedicatòria em va posar una frase que podria resumir el llibre. “Hi ha una aventura, una història d’amor (quasi inexistent) i una sorpresa final.” La sorpresa final es pot preveure a vegades, però és un xic enrevessada, no la pots preveure del tot.

Per acabar dir que si voleu llegir una novel·la curta, ràpida i entretinguda L’esperit de l’últim estiu té totes les característiques.

Hasta aquí, me voy unos días a la playa a desconectar. Me llevo la tablet, en cuanto pueda os escribo! 

Fins aquí, ara mateix marxo a la platja a passar uns dies tranquil·lament. M'emporto la tablet, en quan pugui us escric!


Marta

dimarts, 14 de juny de 2011

Tomorrow...

Hola! Hoy quería dejaros la reseña de un libro que leí durante mi mini semana de vacaciones pre-estudio para la selectividad. Mañana es el día, ¡mañana empiezan los SEPTUAGÉSIMO-QUINTOS JUEGOS DEL HAMBRE! Mañana empieza la selectividad... Así que nada, a los que tengáis que hacerla como yo, os deseo mucha suerte. Al final creo que os dejaré la reseña cuando vuelva de esos días diabólicos que son mañana, pasado y el siguiente. El viernes cuando salga de la uni, lo primero que haré será dejaros la reseña de El espíritu del último verano de Susana Vallejo.

Hola! Avui volia deixar-vos la ressenya d'un llibre que vaig llegir durant la meva mini setmana de vacances pre-estudi a la selectivitat. Demà és el dia, demà comencen els septuagèssims-cinquès JOCS DE LA FAM! Demà comença la selectivitat, el motiu pel qual he estat durant molts dies desapareguda... Així que res, molta a sort als que també la feu demà. Crec que us deixaré la ressenya divendres, en quan torni de la uni podreu llegir la meva opinió sobre El espíritu del último verano de Susana Vallejo.

¡Mucha suerte!
Molta sort!

Marta

dijous, 9 de juny de 2011

Haruki Murakami visita Barcelona

Hola, ayer leí en Twitter que Haruki Murakami estará firmando mañana en Barcelona. Pero solo los 150 primeros lectores se podrán hacer con la firma del escritor y es que solo se repartirán 150 números. Si queréis asistir estará firmando en Fnac El Triangle y empezará a las 19h. Solo un libro por persona y sin fotos. 

Si queréis haceros con la firma de Murakami, yo os recomendaría que a las 17h estéis haciendo cola, que los escritores internacionales de éxito tienen muchos seguidores y si solo firma 150 libros, seguro que habrá cola.

Yo no podré asistir a la firma porque no he leído nada de Murakami y a esa hora me es imposible. De sus libros tengo en la estantería After Dark que se espera a que algún día le hinque el diente.



Hola, ahir vaig llegir al Twitter que Haruki Murakami estarà signant llibres demà a Barcelona. Només signarà als 150 primers lectors que s'acostin al Fnac El Triangle, on repartiran 150 números. Només signarà un llibre per persona i no us podreu fer fotografies.

Començarà a les 19h de la tarda, però jo us recomanaria que si voleu que us signi un llibre, abans de les 17h estiguessiu ja fent cua. Només signarà a 150 persones i un escriptor tan conegut segur que tindrà molts més seguidors esperant.

Jo no hi podré assistir perquè per començar no he llegit res de Murakami i a l'hora que és m'és impossible anar-hi. Dels seus llibres només tinc After Dark, que s'espera pacientment a la prestatgeria què algun dia el llegeixi.






Si vais, ya me contaréis que tal!

Si hi aneu ja m'explicareu com va!


Marta

dimecres, 8 de juny de 2011

Opinió/n El club de los corazones solitarios - Elizabeth Eulberg

Hola! Hace días que estoy completamente desaparecido, pero he decidido entrar un momento para dejar una reseña de un libro que me ha encantado, El club de los corazones solitarios de Elizabeth Eulberg. Lo leí en ebook hace unas semanas y me gustó muchísimo, tanto que ya he pedido en Book Depository el libro en inglés para volverlo a leer.

Hola!  Fa dies que estic completament desapareguda, però he decidit entrar un moment per deixar-vos una ressenya d'un llibre que m'ha encantat, El club de los corazones solitarios de Elizabeth Eulberg. El vaig llegir en ebook i em va agradar tant que ja he demanat a Book Depository el llibre en anglès per tornar-lo a llegir.

Aquí os dejo con la reseña, el libro solo está publicado en castellano. 
Aquí us deixo la ressenya, el llibre només s'ha publicat en castellà.

Ficha técnica/ Fitxa tècnica:

Título/ títol: El club de los corazones solitarios
Título/ títol original: The lonely hearts club
Autor: Elizabeth Eulberg
Editorial: Alfaguara
Nº de páginas/ pàgines: 336
Precio/preu: 15,50€
ISBN: 9788420405803


PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)


Sinopsis:
Yo, Penny Lane Bloom, juro solemnemente no volver a salir con otro chico en lo que me queda de vida.
De acuerdo, quizá cambie de opinión dentro de unos diez años, cuando ya no viva en Parkview (EE.UU.), ni asista al instituto McKinley; pero por el momento, he acabado con los chicos. Son unos mentirosos y unos estafadores. La escoria de la Tierra.
Sí, desde el primero hasta el último. La maldad personificada.
Algunos parecen agradables, claro; pero en cuanto consiguen lo que buscan, se deshacen de ti y pasan al objetivo siguiente.
Así que he terminado.
NO MÁS CHICOS.
Punto final.


Opinión personal:
El club de los corazones solitarios es un libro que me llamaba bastante la atención desde hacía algún tiempo, pero no me animaba a leerlo. Así que hace poco lo conseguí en ebook gracias a Paula y empecé a leerlo. Decir que me duró poco más de tres horas, la historia engancha y es fácil de leer.

La historia empieza con Penny Lane quien ha decidido que no quiere saber nada más de los chicos ya que no hay ninguno que valga la pena. Penny decide fundar EL CLUB DE LOS CORAZONES SOLITARIOS y ser el único miembro, hasta que cuenta esta propuesta a otras chicas y empieza a tener seguidoras. El club se convierte en un lazo de unión entre un grupo de amigas, las cuales deciden apoyarse en todo. 

Es fácil identificarse con los personajes, cualquiera puede sentirse como Penny, la protagonista, quién acaba de descubrir que el amor no es lo que parece. O Tracy quien cada año realiza una lista con el nombre de los chicos con los cuales le gustaría salir y nunca logra salir con ninguno. Tampoco es difícil identificarse con Diane, que aunque en un principio pensemos que será un bruja es un personaje tan agradable como los demás.

La música de los Beatles es la acompañante de la historia, Penny tiene unos padres que en su época eran grandes seguidores de los Beatles y decidieron poner a sus tres hijas nombres que apareciesen en sus canciones. Penny adora los Beatles y se inspira en la canción Sgt. Pepper's Lovely Hearts Club Band para crear el club.

El club de los corazones solitarios es un libro sobre la amistad, es un libro muy alegre, rápido de leer y contiene una especial banda sonora, los Beatles (¡grupo que cada día me gusta más!). Cada capítulo empieza con una canción del grupo, yo recomiendo ir escuchando los Beatles en versión instrumental mientras se lee (es lo que hice yo). Es una bonita historia sobre la amistad, divertida y entretenida, ideal si se busca algo diferente. Puede que no sea una gran obra de arte, pero es original y fresco. Yo recomendaría que le dieses una oportunidad, seguro que no os arrepentiréis. 

Últimamente a todo lo que leo le doy buena nota. Después de leer El club de los corazones solitarios me entraron ganas de fundar un club así, la amistad que vemos en el club es sincera y a veces agradeceríamos tener un grupo tan grande de amigas dispuestas a escucharnos y a ayudarnos. Creo que este libro lo regalaré a más de una amiga por el mensaje que transmite.


Opinió personal:
El club de los corazones solitarios és un llibre que em cridava força l’atenció des de feia temps però mai m’animava a llegir-lo. Fa poc el vaig aconseguir en ebook gràcies a la Paula i vaig començar a llegir-lo. Dir que em va agradar tant que em va poc més de tres hores, la història és addictiva i fàcil de llegir.
 
La història comença amb la Penny Lane, que ha decidit que no vol tornar a saber res més dels nois ja que no n’hi ha cap que valgui la pena. La Penny decideix fundar EL CLUB DELS CORS SOLITARIS i ser-ne l’únic membre, fins que explica a altres noies l’existència del seu club i poc a poc va tenint més seguidores. El club es converteix en un llaç d’unió entre un grup d’amigues, les qual decideixen donar-se suport en tot.

Els personatges del llibre són comuns, per tant és fàcil identificar-se amb qualsevol. Tothom es pot sentir com la Penny, la protagonista, que acaba de descobrir que l’amor no és el que sembla. O la Tracy, la millor amiga de la Penny, qui cada any fa una llista amb els noms de tots els nois amb els quals voldria sortir i mai acaba sortint amb cap. Tampoc és difícil identificar-se amb la Diane, que encara que en un principi ens pugui semblar que serà el personatge més desagradable és tan agradable com els demés.

La música dels Beatles és l’acompanyant de la història, els pares de la Penny en la seva joventut eren grans seguidors dels Beatles i van decidir en honor dels Beatles posar a les seves tres filles noms que apareixessin a les cançons.
La Penny adora els Beatles i s’inspira en la cançó Sgt. Pepper’s Lovely Hearts Club Band per crear el club.

El club de los corazones solitarios és un llibre sobre l’amistat, és un llibre molt alegre, ràpid i fàcil de llegir que conté una especial banda sonora, els Beatles (grup que cada dia m’agrada més!). Cada capítol comença amb una cançó del grup. Jo us recomanaria llegir-lo escoltant les cançons dels Beatles en versió instrumental (que és el que jo he fet). És una bonica història sobre l’amistat, divertida i entretinguda, ideal si es busca alguna cosa diferent. Probablement no sigui una gran obra d’art, però és original i fresca. Jo us recomanaria que el llegíssiu, que li donéssiu una oportunitat, segur que no us en penediu.

Últimament tot el que llegeixo acaba tenint una bona nota! Després de llegir El club de los corazones solitarios em van entrar ganes de fundar un grup així. L’amistat que veiem al club és sincera i a vegades agrairíem tenir un grup tan gran d’amigues disposades a escoltar-nos i ajudar-nos. Crec que aquest llibre el regalaré a més d’una amiga pel missatge que transmet.


Para leer el primer capítulo haced click aquí. La portada como veis muy similar a una fotografía de los Beatles, muy bonita la verdad. Solo tengo una pequeña duda, en la portada vemos a cuatro chicas y podríamos decir que las protagonistas de la historia son tres, ¿quién es la cuarta?
Os dejo unos vídeos de algunas canciones de los Beatles que aparecen en el libro.

Per llegir el primer capítol feu click aquí. La portada com podeu veure és molt similar a una imatge dels Beatles, molt bonica la veritat. Només tinc un petit dubte, a la portada hi trobem la fotografia de quatre noies i realment la història té tres clares protagonistes, qui és la quarta?
Us deixo uns vídeos d'algunes cançons que apareixen dels Beatles al llibre.









Marta

Concursos

Hola, ya que estoy por aquí aprovecho para dejaros algunos concursos en los que voy a participar.

Hola, avui ja que estic per aquí aprofito per deixar-vos alguns concursos en els quals participaré.

El primero, sortean dos ejemplares de El designio del ángel en el blog Luna Lunera y el plazo termina el día 9.

El primer, sortegen dos exemplars de El designio del ángel en en blog Luna Lunera i el termini acaba el dia 9.

En el segundo concurso, podéis conseguir un ejemplar de Almas Gemelas en el blog Imaginando que vivo  y tenéis tiempo hasta el día 10.

En el segon concurs es sortegen tres exemplars de Almas Gemelas al blog Imaginando que vivo i teniu temps fins el dia 10.

Y para terminar, un tercer concurso donde también podéis ganar uno de los tres ejemplares que sortean de Almas Gemelas en el blog Luna Lunera.

I per acabar, un tercer concurs on també podeu guanyar un dels tres exemplars que sortegen de Almas Gemelas al blog Luna Lunera.

Mucha suerte a los que participéis!
Molta sort als participants!

Marta

dijous, 2 de juny de 2011

Concurs/o de Sant Jordi

Hola, sé que ayer terminó el plazo del Concurso de Sant Jordi, pero no se llegó al mínimo de participantes así que he decidido ampliarlo un mes más. Si en ese mes no hay 10 participantes lo sortearé entre los que hayan participado.
También decir que he decidido que los que ya habéis enviado el mail por tener que esperar un mes más recibiréis el doble de puntos. Si teníais 15 ahora pasaréis a 30.

Disculpad las molestias.

Os dejo el LINK del concurso para que veáis lo que podéis ganar y os animéis a participar!


Hola, sé que ahir va acabar el temps per participar al Concurs de Sant Jordi del blog, però no es va arribar al mínim de participants per tant, he decidit ampliar-ho un mes més. Si en aquest pròxim mes no hi ha 10 participants sortejaré els premis entre els que hagin participat.
També he de dir que els que m'heu enviat un mail participant tindreu el doble de punts per haver d'esperar un mes més. Si en tenieu 15 ara n'obtindreu 30.

Disculpeu les molèsties.

Us deixo el LINK del concurs perquè veieu tot el que podeu guanyar i us animeu a participar!


Sigo estudiando para las P.A.U. por lo que tengo de todo menos tiempo.
Estic estudiant per les P.A.U. i per tant no tinc gens de temps.


Marta