Opinió/n Sentido y sensibilidad - Jane Austen

¡Hola! ¿Cómo han ido los reyes? Espero que os hayan traído muchos regalitos. Hoy os dejo la reseña de un gran clásico. Hace unos días terminé Sentido y sensibilidad de Jane Austen, libro con el que llevaba ya unas cuantas semanas pero que había abandonado por culpa de los exámenes y trabajos de la uni. Sentido y sensibilidad es un libro que empecé con muchas ganas porque me encantó Orgullo y prejuicio y esperaba una historia del mismo estilo. A nivel personal creo que Orgullo y prejuicio es bastante mejor que esta novela, que aunque me ha gustado, en algunos momentos me ha resultado un tanto pesada. De todos modos, leer a Jane Austen siempre es algo agradable y que merece la pena hacer.

Hola! Com han anat els reis? Espero que us hagin portat molts regalets. Avui us deixo la ressenya d'un gran clàssic. Fa uns dies vaig acabar Sentido y sensibilidad de Jane Austen, llibre que portava llegint des de feia algunes setmanes però que havia abandonat per culpa dels exàmens de la universitat. Sentit i sensibilitat és un llibre que vaig començar amb moltes ganes, ja què em va encantar Orgull i prejudici i buscava una història del mateix estil. A nivell personal crec que Orgull i prejudici és força millor que aquesta novel·la, que encara que m’ha agradat, en alguns moments se m’ha fet un tant pesada. De totes maneres, llegir a Jane Austen sempre és un plaer.

Fitxa técnica/tècnica:


Título/ títol: Sentido y sensibilidad / Sentit i sensibilitat
Título/ títol original: Sense and sensibility
Autora: Jane Austen
- Existen muchas ediciones del libro, si disponéis de un iPad, iPhone, u otro tipo de ebook, podéis descargarlo gratuitamente en Amazon./ Existeixen moltes edicions d'aquest llibre, però cap en català (es troben descatalogades), si teniu qualsevol dispositiu ebook (iPad, iPhone) podeu descarregar-lo gratuïtament des d'Amazon.


PUNTUACIÓ/N: **** (4/5)

Opinión:

La historia se centra en la vida de la familia Dashwood, una familia formada por tres jóvenes y su madre que recientemente ha enviudado. El padre de las chicas tuvo un primer hijo y es a quién corresponde la mayor parte de la herencia, así como la casa familiar en la que vivían las Dashwood. Por este motivo se ven obligadas a mudarse a una pequeña casita de campo en la que vivirán sin todos los lujos a los que estaban acostumbradas.

La novela se centrará en los enamoramientos de dos de las hermanas, Elinor y Marianne, que buscarán encontrar un amor verdadero y correspondido que consiga que sean felices.

Los personajes de Sentido y sensibilidad son personajes bien definidos que van cambiando con el paso del tiempo y van madurando. Elinor Dashwood es la protagonista, junto con su hermana Marianne. Elinor es un personaje que se caracteriza sobre todo por su sensatez, su corrección, no se deja llevar por impulsos, mide mucho sus palabras y sufre en silencio. Su hermana Marianne, sin embargo es lo contrario, no tiene ningún reparo en comportarse como crea conveniente en cada situación y en decir lo que piensa, a veces era un tanto irritante. Edward es un personaje bastante soso, con poca gracia, poco carácter, bastante insulso, en nada se asemeja a Darcy de Orgullo y prejuicio. Willoughby aparentemente el “mejor” personaje masculino de la historia, veremos que su gran avaricia no le traerá la felicidad.

Una de las cosas que más me gusta de leer a Jane Austen es que los personajes “malos” son terriblemente odiosos. No sé porqué, me parece que los malos de los clásicos son más malos que los de hoy en día, solo con leer un fragmento en el que hablan Fanny, su madre o Lucy yo me iba poniendo de mal humor… ¡Son unas brujas!

En el libro hay muchísimos personajes, mejores y peores, el universo de Sentido y sensibilidad es muy amplio y muy complejo. Algunas escenas están descritas con pelos y señales y pueden hacerse pesadas, otras “más interesantes” son más fugaces y yo por ejemplo preferiría que fueran más lentas.

Personalmente la época de Jane Austen me encanta y me gusta como plasma la realidad de la época en sus libros, su manera de escribir es sin duda brillante. El único problema es que si la traducción es mala, puede costar horrores seguir la trama porque el lenguaje a veces es un tanto recargado.

Sentido y sensibilidad es un buen libro, a mi  no me ha gustado tanto como Orgullo y prejuicio, pero sin embargo he disfrutado la lectura. Creo que gustará a los que leyeron Orgullo y prejuicio, a los que les guste la época descrita y a todos aquellos que busquen una novela romántica clásica bien escrita.

Opinió:

La història es centra en la vida de la família Dashwood, una família formada per tres noies joves i la seva mare que acaba d’enviudar. El pare de les noies va tenir un primer fill i és a aquest a qui li correspon la majoria de l’herència, incloent-hi la casa de la família en la que vivuen. Per aquest motiu es veuen obligades a traslladar-se a una petita casa de camp on viuran sense tots els luxes als quals estaven acostumades.

La novel·la es centrarà sobretot en els enamoraments de dues de les germanes Dashwood, l’Elinor i la Marianne, que buscaran trobar l’amor de la seva vida, per tenir un final feliç.

Els personatges de Sentit i sensibilitat són personatges ben definits que van canviant amb el pas del temps i van madurant. L’Elinor Dashwood és la protagonista, junt amb la seva germana Marianne. 

L’Elinor és un personatge que es caracteritza sobretot per la seva sensatesa, la seva correcció, no es deixa portar per impulsos, medeix molt les seves paraules i si pateix ho fa en silenci. La seva germana Marianne, és tot el contrari, no té cap problema en comportar-se com li sembli, ni en dir la seva, a vegades és un tant irritant. L’Edward és un personatge força sec, sense gràcia, amb poc caràcter, força insuls, no s’assembla gens a Darcy d’Orgull i prejudici. Willoughby aparentment és el “millor” personatge masculí de la història, però veurem que la seva gran avarícia no li portarà la felicitat que buscava.

Una de les coses que més m’agrada de llegir a Jane Austen és que els personatges “dolents” són terriblement odiosos. No sé perquè, em sembla que els dolents dels clàssics són més dolents que els dolents d’avui en dia. Només cal que llegiu un fragment on parli la Fanny, la seva mare o la Lucy, per adonar-se que són unes bruixes!

En el llibre hi ha moltíssims personatges, millors i pitjors, l’univers de Sentit i sensibilitat és molt ampli i molt complex. Algunes escenes estan descrites amb pèls i senyals i poder fer-se una mica pesada, mentre d’altres “més interessants” són mes fugaces...

Personalment l’època de Jane Austen m’encanta, m’agrada com plasma la realitat de la seva època en els seus llibres, la seva manera d’escriure és sens dubte brillant. L’únic problema que podeu tenir és que si la traducció és dolenta, us pot arribar a costar molt seguir la trama perquè el llenguatge és a vegades un tant recarregat.

Sentit i sensibilitat és un bon llibre, a mi no m’ha arribat a agradar tant com Orgull i prejudici, però sens dubte he gaudit força amb la lectura. Crec que agradarà als que van llegir Orgull i prejudici, als que els hi agrada l’època descrita i a tots aquells que busquen una novel·la romàntica clàssica ben escrita.

Marta