Hola! Avui us porto la ressenya de Numbers de Rachel Ward. És el primer llibre que vaig llegir aquest 2012 i espero a finals de desembre poder dir que ha estat el pitjor llibre de l'any.
Ficha del libro/ Fitxa del llibre:
Título/ títol original: Numbers. Time to run
Autor: Rachel Ward
Editorial:Booket
Nº de páginas/ pàgines: 361
Precio/preu: 10.95€
ISBN: 9788408105961
Puntuació/n: ** (1.5/5)
Sinopsis:
Desde pequeña, cuando Jem mira a alguien a los ojos, puede ver unos números: la fecha en que esa persona morirá. Para muchos esto sería un regalo, pero ella lo considera una carga. Este don la convierte en una joven especial y solitaria, hasta que conoce a Spider y su vida cambia por completo. Paseando un día por Londres con su amigo, Jem presiente que algo malo va a suceder. Esto desencadenará la huida de los dos jóvenes, no sólo de la justicia, sino también de sí mismos y de su propio destino. Ambos se convertirán en fugitivos y dejarán atrás la inocencia, al mismo tiempo que descubrirán que lo verdaderamente importante no es el final del viaje.
Opinión:
Numbers es el primer libro de una trilogía y es también el debut de Rachel Ward. En cuanto vi la portada me llamó muchísimo la atención (es muy bonita) y la sinopsis también invitaba a leerlo. Así que en cuanto lo vi en la librería, me lo llevé a casa, debería haberlo dejado allí. No había leído reseñas, pero la trama parecía buena.
Empecé Numbers con la esperanza de encontrarme algo original, una chica que ve que día morirá alguien con sólo mirarle a los ojos prometía. Prometía, pero no. No me ha gustado en absoluto. Me ha parecido una historia llena de sin sentidos, momentos absurdos, persecuciones y huidas sin motivo y unos personajes malos. Y lo peor de todo es el final del libro, tanto los dos últimos capítulos como el "Cinco años después", que te invita a leer el próximo libro. Lo siento mucho, pero no leeré los siguientes.
La protagonista es Jem, una chica de 15 años con un extraño poder puede ver la fecha en que morirás solo con mirarte a los ojos. Su madre murió de sobredosis cuando ella era pequeña, y desde entonces ha vivido en casas de acogida. No he conseguido congeniar con la protagonista, me ha parecido un personaje muy simple y lleno de tonterías. Es joven, pero actúa de manera impulsiva y estúpida, la verdad nada creíble. Spider es el otro personaje del libro, porque los demás son tan secundarios que no voy ni a mencionarlos. Spider es un chico poco mayor que Jem, que suele meterse en problemas y ahora ha empezado a traficar. Siempre ha vivido con su abuela (el único personaje pasable). Spider me da como un poco de asquito, te lo presentan como un chico que no se ducha nunca y huele mal... Es un personaje desagradable, sin tener en cuenta que el lenguaje que usa es demasiado vulgar. La relación de Jem y Spider no he acabado de entenderla, no se conocen de nada y al día siguiente se proclaman amor eterno... Como veréis dos personajes principales desagradables llenos de sin sentidos y contradicciones.
Numbers es un libro que promete una historia diferente y original, y la tiene, pero que me ha dejado totalmente indiferente y no me ha aportado absolutamente nada. Creo que ese final hace que el libro pierda más de lo que ya de por sí ha perdido y la última escena Jem - Spider es malísima. No lo volvería a leer, y sin duda no voy a leer los siguientes. Creo que Rachel Ward no tiene nada que ofrecerme después de Numbers I.
Opinió:
Numbers és el primer llibre d’una trilogia i també és el debut de Rachel Ward. En quant vaig veure la portada em va cridar molt l’atenció, té una portada molt bonica i la sinopsis convida a llegir-lo. Vaig trobar-lo a la llibreria i no vaig dubtar en comprar-lo no ho hauria d’haver fet. No havia llegit cap ressenya, però la trama semblava interessant.
Vaig començar el llibre amb l’esperança de trobar-me una història original. Que una noia pugui saber el dia que moriràs només mirant-te als ulls prometia. Prometia però no. No m’ha agradat gens ni mica. M’ha semblat una història plena de moments i situacions inversemblants i sense sentit. Els personatges m’han semblat molts simples, poc elaborats i dolents. El pitjor del llibre crec que és el final, tant els dos últims capítols com el “Cinc anys després”, capítol afegit que només pretén que llegeixis els següents. Ho sento molt, però no penso llegir cap dels propers.
La protagonista es diu Jem, és una noia de 15 anys que té un poder estrany, pot veure la data en que una persona morirà només mirant-la als ulls. La seva mare va morir de sobredosis i des d’aleshores sempre ha viscut en cases d’acollida. És una noia sense família i sense amics, que es dedica a lamentar-se sobre la seva trista vida. No he aconseguit que la protagonista m’agradés, m’ha semblat un personatge molt simple i ple de tonteries. És jove, d’acord, però actua de manera massa impulsiva i estúpida la majoria de les vegades, i fa que no sigui creïble. L’altre personatge principal del llibre és l’Spider, un noi més gran que ella, problemàtic i que ha decidit començar a traficar. L’únic personatge acceptable és l’àvia de l’Spider i té molt poc protagonisme.
L’Spider és un personatge que em fa una mica d’angúnia, segons la Jem és un noi que no es dutxa mai i fa molta pudor... A més a més, si llegiu el llibre veureu que el llenguatge és molt vulgar, massa tret del carrer. La relació de la Jem i l’Spider no l’he pogut entendre, en un inici no es coneixen de res, al moment es declaren amor etern... Com veureu són dos personatges principals desagradables, sense massa sentit i molt contradictoris.
Numbers promet ser una història diferent i original, i ho és, però m’ha deixat totalment indiferent i no m’ha aportat absolutament res. Crec que el final del llibre fa que perdi més del que ja perd el llibre per la història i argument, però l’última escena dels protagonistes és dolentíssima. No el tornaria a llegir, sens dubte no llegiré cap dels següents. Crec que Rachel Ward no té res per oferir-me després de Numbers.
Como es un libro que no me ha gustado y no quiero conservar, lo ofrezco para intercambio. Cualquier interesado que me deje un comentario o me envíe un mail a lescosesdemarta@gmail.com No suelo querer deshacerme de mis libros, pero este será una excepción.
Com és un llibre que no m'ha agradat i no vull conservar, m'ofereixo per intercanviar-lo. Qualsevol interessat que deixi un comentari o m'enviï un mail a lescosesdemarta@gmail.com No acostumo a voler desfer-me dels meus llibres però aquest és una excepció.
Marta
¡Ondima! Doncs jo tenia moltes ganes de llegir-lo.
ResponEliminaFins ara les critiques que havia llegit eren força bones, però en la teva opinió confio força, així que suposo que el deixarè passar.
Jo després de llegir-lo he vist opinions tant bones com dolentes! A mi no m'ha agradat, però sobre gustos... El millor del llibre és la portada! Jo provaria amb un altre, que hi ha llibres molt millors! :D
Elimina