diumenge, 3 de febrer del 2013

The silver linings playbook - Matthew Quick


¡Hola! Hoy quiero compartir con vosotros mi opinión sobre The silver linings playbook de Matthew Quick, libro que leí hace un mes y del que hace poco se ha estrenado su adaptación cinematográfica. La sensación que me dejó es bastante contradictoria. El libro en general me aburrió, pero aunque fuera aburrido tenía la necesidad de seguir leyéndolo. Los personajes me han parecido fríos y bastante incoherentes. La historia diría que roza lo absurdo demasiado a menudo y se hace pesada irremediablemente, pero algunas escenas contadas han llegado a gustarme.

Hola! Avui vull compartir amb vosaltres la meva opinió sobre The silver linings playbook, llibre que vaig llegir farà un mes i del qual ara se n’ha estrenat l’adaptació cinematogràfica. La sensació que em va deixar és completament contradictòria. El llibre en general m’ha avorrit, però encara que fos avorrit tenia la necessitat de seguir-lo llegint. Els personatges m’han semblat freds i sense cap mena de coherència. La història diria que s’acosta a l’absurditat massa sovint i es fa pesada irremeiablement, però algunes escenes m’han arribat a agradar.


Ficha del libro/ Fitxa del llibre:
The Silver Linings PlaybookTítulo/ títol original: Silver linings playbook
Título/ títol spanish: Un final feliz/ El lado bueno de las cosas
Autor: Matthew Quick
Editorial: Picador
Nº de páginas/ pàgines: 290
Precio/ preu: 9,27€

Puntuació/n: ** (2/5)

Sinopsis: 
Os presentamos a Pat Peoples, sufre de amnesia y ha desarrollado una teoría muy peculiar según la cual su vida es una película producida por Dios. Y la misión que le ha dado Dios es ponerse en forma y convertirse en un buen tipo para recuperar a su ex esposa. Bueno, Pat es un poco disfuncional y, por esta razón, ha pasado algunos años en un centro de salud mental.
Ahora ha regresado al hogar familiar y allí, con la ayuda de su madre (una sufrida mujer que acaba por declararse en huelga de cocina y limpieza), su padre (un hombre gruñón que no tiene otra manera de relacionarse con su hijo que viendo deportes por la tele) y su hermano (un calculador nuevo rico que termina por mostrar su lado sensible) emprende su particular plan de rehabilitación y reconquista.
Pero los caminos del señor son inescrutables, y el final feliz de Pat Peoples está muy lejos de ser como él había imaginado.


Opinión personal
Pat Peoples tiene 34 años y no recuerda que es lo que ha estado haciendo durante los últimos cuatro. Estuvo ingresado en un hospital psiquiátrico sin saber porqué y lo único que sabe es que quiere volver a ver a Nikki, su esposa. Nikki decidió que quería  que se dieran un tiempo antes del “accidente” que llevó a Pat al psiquiátrico. Mientras Pat trata de ser una mejor persona para recuperar a Nikki conoce a Tiffany, se reencuentra con su hermano, su madre y su mejor amigo.

El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook)
La historia trata de ser profunda y conmovedora, sin embargo es una historia fría y retorcida. Pat es completamente bipolar y obsesivo, quiere volver con Nikki y todo lo que hace gira en torno a la idea de volver con ella, está completamente obsesionado con Nikki de modo que puede aparecer su nombre en una línea más de diez veces. Pat es también un acérrimo fan de los Eagles, un equipo de fútbol americano, si en el libro no salen catando y gritando más de 50 veces Fly Eagles fly no salen ninguna. La vida de Pat consiste en hacer ejercicio, correr, ir a terapia, obsesionarse con Nikki y ver como sus padres se pelean continuamente. Este es el argumento del libro que se repite una y otra vez hasta hacerse muy pesado…
El libro mejora un poco cuando Pat cambia todo el ejercicio para dedicarse a bailar con Tiffany. Tiffany es una mujer viuda que tampoco está muy bien de la cabeza, no habla casi nada pero quiere ayudar a Pat. Sus citas consistirán durante más de la mitad del libro en sentarse en un restaurante a comer cereales sin dirigirse la palabra.
Los padres de Pat son otra perla en cuanto a personajes. El padre odia a su hijo y está muy enfadado con su mujer por haberlo sacado del psiquiátrico, se dedica a ignorar a Pat continuamente. Encima, es muy desagradable con su mujer, la que permite que le hablen mal y se la infravalore una y otra vez… El mejor de los personajes es Danny, el amigo del psiquiátrico de Pat que sale hacia el final y apenas tiene protagonismo.

Aunque el libro mejora un poco en cuanto Tiffany decide obligar a Pat a que sea su pareja de baile y el final no está mal, es un libro que no me ha gustado. Tiene una primera parte muy pesada y aunque de cara al final mejore, no hace que lo considere una lectura imprescindible.

Ayer vi la película y tengo que decir que la adaptación ha sabido capturar la esencia y la idea del libro tranformándolo en una gran película. Porque sin duda Silver Linings Playbook como película es muy recomendable y no me sorprende nada que esté nominada a 8 Oscar’s, incluyendo el de Mejor Película. Silver Linings es un claro ejemplo de cómo un mal libro puede convertirse en una gran película. Recomendación: No leáis el libro, id directamente al cine y disfrutad de esta historia, si no probablemente no os gustará tanto la película como lo podría haber hecho.


Opinió personal
En Pat Peoples té 34 anys i no recorda que és el que ha estat fent durant els últims quatre. Va estar ingressat en un hospital psiquiàtric no se sap perquè i l’únic que sap és que vol tornar a veure la Nikki, la seva dona. La Nikki va decidir que volia que es donessin un temps abans de “l’accident” que va portar en Pat al psiquiàtric. Mentre en Pat intenta ser una millor persona per recuperar la Nikki coneix la Tiffany, es retroba amb el seu germà, la seva mare i el seu millor amic.

Aquesta història intenta ser profunda i commovedora, però acaba sent una història freda i retorçada. En Pat és completament bipolar i obsessiu, només vol tornar amb la Nikki i tot ho fa per la Nikki en una mateixa línia pot arribar a aparèixer-hi el nom deu vegades. També és un acèrrim  fan dels Eagles, un equip de futbol americà, si al llibre no surt cantant i cridant més de 50 vegades Fly eagles fly no en surt cap. 
The Silver Linings PlaybookLa vida d’en Pat gira al voltant de fer exercici, córrer, anar a teràpia, obsessionar-se amb la Nikki i veure com els seus pares es barallen contínuament. Aquest argument es repeteix una vegada rere una altra fins a fer-se molt pesat. El llibre millora una mica quan canvia tot l’exercici per dedicar-se a ballar amb la Tiffany. La Tiffany una dona vídua que tampoc hi toca massa, que no parla gairebé gens però que vol ajudar en Pat, les seves cites consisteixen durant més de la meitat del llibre en seure en un restaurant i sopar cereals sense dirigir-se la paraula. 
Els pares d’en Pat són una altra perla de personatges, el pare odia en Pat i està molt emprenyat amb la seva dona per haver-lo deixat sortir del psiquiàtric, es dedica a ignorar el seu fill contínuament. A més a més, és molt desagradable amb la seva dona, la qual permet que se li parli malament i se la infravalori... Els millors personatges en Danny;  l’amic del psiquiàtric que surt cap al final del llibre.
Tot i que el llibre millora una mica en quant la Tiffany decideix obligar en Pat a ser la seva parella de ball i el final no està malament, aquest és un llibre no m’ha agradat. Té una primera meitat força pesada i encara que millora de cara al final, no fa que el consideri una lectura indispensable.
Ahir vaig veure la pel·lícula i he de dir que han sabut captar l’essència i la idea del llibre i convertir-ho en una gran pel·lícula. Perquè sens dubte Silver Linings Playbook com a pel·lícula és molt recomanable i no em sorprèn gens que estigui nominada als Oscar com a Millor Pel·lícula. Per tant, Silver linings és un clar exemple de com un mal llibre pot convertir-se en una gran pel·lícula. Recomanació: NO llegiu el llibre i aneu directament al cinema, o probablement no us agradarà tant la pel·lícula com us podria haver agradat.

Marta

3 comentaris:

  1. Jo vull veure silver linings playbook <3 el cert es que el llibre no em crida especialment l'atenció (hi ha gent que m'ha dit que li ha agradat, però a mi no sé: Ni fu ni fa), però la peli la vull veure que té molt bona pinta ^^.

    Moltes gràcies per la ressenya ^__~

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre no m'ha agradat però la peli és molt bona a mi m'ha agradat molt, i per sort és molt diferent al llibre! :)

      Elimina
  2. Pues no sé, pero después de ver la película pienso pillar algún libro de ese tío..

    ResponElimina