¡Hola! Después de una semana sin estar por aquí, vengo con la reseña de Lola and the boy next door de Stephanie Perkins.
Hola! Després d'una setmana sense passar-me per aquí, vinc amb la ressenya de Lola and the boy next door de Stephanie Perkins.
Ficha del libro/ Fitxa del llibre:
Autora: Stephanie Perkins
Editorial: Dutton Books
Nº de páginas/ pàgines: 338
Precio/ preu: 9.73€
Puntuació/n: ***+ (3,5/5)
Sinopsis:
Budding
designer Lola Nolan doesn’t believe in fashion . . . she believes in costume.
The more expressive the outfit—more sparkly, more fun, more wild—the better.
But even though Lola’s style is outrageous, she’s a devoted daughter and friend
with some big plans for the future. And everything is pretty perfect (right
down to her hot rocker boyfriend) until the dreaded Bell twins, Calliope and
Cricket, return to the neighborhood.
When Cricket—a
gifted inventor—steps out from his twin sister’s shadow and back into Lola’s
life, she must finally reconcile a lifetime of feelings for the boy next door.
Opinión personal:
Lola and the boy
next door es la segunda
novela de Stephanie Perkins y segunda parte de Anna
and the french kiss. Estas novelas aunque tienen una cierta relación,
los personajes de la primera aparecen en la segunda, pueden ser leídas
independientemente. Lola es un libro que me ha gustado,
es divertido, es entretenido y os hará pasar un buen rato. La historia sigue en
la línea de Anna, una novela juvenil romántica, bastante
bien escrita y con unos diálogos que conseguirán cautivaros Aunque
ya veréis que Lola no es Anna.
En esta segunda
parte dejamos la Ciudad de la Luz, París, y ¡nos mudamos a California!
Donde Lola, una joven un tanto diferente y excéntrica, vive con sus dos padres.
Lola es feliz, no cree en la moda, cree en los disfraces y cada día va vestida
de una manera distinta al instituto. Trabaja en un cine con Anna y tiene una
mejor amiga muy simpática que siempre la apoya. Desde hace poco Lola tiene un
novio guapísimo, Max que tiene 22 años y canta en un grupo de rock. Los padres
de Lola odian a Max, pero ella está convencida que Max es el amor de su
vida.
Todo va perfectamente bien en la vida de Lola hasta que la familia de la casa de al lado, la familia Bell, vuelve y con ellos los recuerdos de la última vez que vivieron allí. El encantador Cricket ha vuelto y aunque Lola no quiere ni verlo todo cambiará. Cricket empieza la universidad con Étienne, el novio de Anna, los dos tortolitos de Anna and the french kiss.
Todo va perfectamente bien en la vida de Lola hasta que la familia de la casa de al lado, la familia Bell, vuelve y con ellos los recuerdos de la última vez que vivieron allí. El encantador Cricket ha vuelto y aunque Lola no quiere ni verlo todo cambiará. Cricket empieza la universidad con Étienne, el novio de Anna, los dos tortolitos de Anna and the french kiss.
Los personajes de Lola me
han gustado en general algo menos que en Anna. Lola me ha
desesperado muy a menudo/continuamente, su relación con Max la he visto muy
forzada y poco natural, ella se intenta convencer de que él es el amor de su
vida, pero… ¿realmente se lo cree? A favor de Lola tengo que decir que aún
siendo una adolescente me ha parecido muy valiente y segura de sí misma, va
vestida de Cleopatra al colegio y le da lo mismo que la miren los demás. Aunque
mientras lo iba leyendo iba pensando ¡qué horror! Max es
el personaje que he odiado desde la primera página, un chico creído, estúpido,
orgulloso, controlador, posesivo y pagado de sí mismo. No he llegado a ver que
quisiera a Lola en ningún momento, me parecía que hasta se aprovechaba de ella
¡pero si la trata de ser una niña tonta la mitad de las veces! En cambio, Cricket me
ha gustado hasta más que Étienne. Es un chico dulce, simpático e inteligente,
que ha aprendido de sus errores y quiere hacer bien las cosas con Lola, quiere
ser un buen amigo. Los padres de Lola son una pareja de
homosexuales, Lola en realidad es la hija de la hermana de uno de ellos pero
como esta es una alcohólica nunca se ha hecho cargo de la niña. Pues sobre los
padres decir que me han parecido excesivamente controladores y poco permisivos.
Lo que es curioso en una pareja homosexual que suelen ser mucho más abiertos,
así que no me he terminado de congeniar con ellos.
En definitiva Lola
and the boy next door es una novela que se lee del tirón, engancha
y entretiene, pero no aporta nada nuevo al panorama literario. Aún así, yo os
recomendaría leerla. En la presentación me preguntaron cuál de los libro me
había gustado más y la verdad después de pensar la respuesta, creo que no me
decido por ninguno los dos son muy parecidos. ¿Entre Anna y Lola? Creo que me
quedo con Anna, me parece más real y natural, aunque Lola no me disgusta. ¿Los
nombres de los personajes? HORRIBLES. Ni Cricket, ni Lola, ni
Calliope.
Opinió personal:
Lola and the boy next door és la segona novel·la de Stephanie
Perkins, la segona part d’Anna and the french kiss, encara que
aquests llibres estan relacionats, els personatges del primer apareixen al
segon, es poden llegir per separat sense problemes. Lola és
un llibre que m’ha agradat, és divertit, entretingut i us farà passar una bona
estona. La història segueix en la mateixa línia d’Anna, és
una novel·la juvenil romàntica, força ben escrita amb uns bons diàlegs que
segur que us captivaran. Encara que ja veureu que Lola no és Anna.
En aquesta segona part deixem enrere la Ciutat de la
Llum, París, i marxem cap a Califòrnia! On la Lola, una jove de 17 anys,
diferent i excèntrica viu amb els seus dos pares. La Lola és feliç, no creu en
la moda sinó en les disfresses, cada dia va vestida d’una manera diferent i
extravagant. Treballa en un cine amb l’Anna i té una millor amiga encantadora
que sempre li fa costat. Des de fa poc la Lola té un nòvio guapíssim,
en Max que té 22 anys i canta en un grup de rock. Els pares de la Lola l’odien,
però ella està convençuda que és l’amor de la seva vida i que algun dia els
seus pares també ho veuran. Tot va perfectament bé a la vida de la Lola fins
que un dia la família Bell què vivia a la casa del costat torna i amb ells els
records de l’última vegada que van viure allà. L’encantador Cricket ha tornat,
i encara que la Lola no vol ni veure’l les coses canviaran. En Cricket comença
la universitat amb l’Étienne, el nòvio de l’Anna, els dos enamorats d’Anna
and the french kiss.
Els personatges de Lola m’han agradat
en general menys que els d’Anna. La Lola m’ha
desesperat molt sovint, la seva relació amb en Max l’he vista molt forçada i
poc natural, ella s’intenta convèncer què ell és l’amor de la seva vida, però
realment s’ho creu? A favor d’ella he de dir que encara que és una adolescent
m’ha semblat molt valenta, amb molta personalitat i molt segura de sí mateixa.
Va vestida de Cleòpatra a l’institut i tant li és el que pensin els altres. Personalment
he trobat horribles les seves disfresses... En Max és
el personatge que menys m’ha agradat, l’he odiat des de la primera pàgina, és
un noi cregut, estúpid, orgullós, controlador, possessiu i molt pagat de sí
mateix. No he arribat a veure que estimés en cap moment la Lola, a vegades em
semblava que fins i tot s’aprofitava d’ella, la tracta de ser una nena ximpleta
la meitat de les vegades. En canvi, en Cricket m’ha agradat
fins i tot més que l’Étienne. És un noi dolç, simpàtic i intel·ligent, que ha
aprés dels seus errors i vol fer les coses bé amb ella, vol ser un bon amic. Els
pares de la Lola són una parella homosexual, la Lola en realitat és la
filla de la germana d’un d’ells però com aquesta és una alcohòlica mai s’ha fet
responsable de la noia. Sobre els seus pares dir que no m’han acabat d’agradar,
m’han semblat excessivament controladors, poc permissius, i amb una mentalitat
molt tancada, per ser una parella homosexual que solen ser tot el contrari.
En definitiva Lola and the boy next door és
una novel·la que es llegeix d’una tirada, enganxa i entreté, però no aporta res
de nou al panorama literari. Tot i això, us recomanaria llegir-la.
A la presentació em van preguntar quin dels dos
llibres m’havia agradat més, la veritat és que després de pensar la resposta
crec que no em decideixo per cap dels dos ja que són molt similars. Entre
l’Anna i la Lola? Crec que em quedo amb l’Anna, em sembla més real i més
natural, encara que la Lola no m’ha disgustat. Els noms dels personatges?
HORRIBLES. Ni Cricket, ni Lola, ni Calliope.
Marta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada