dilluns, 28 de maig de 2012

April, May i June - Robin Benway

¡Hola, hola! Hoy comparto con todos vosotros mi opinión sobre un libro que acabo de terminar Los extraordinarios secretos de April, May y June. A veces pienso que os saturo con reseñas eternas y opiniones demasiado largas, por eso hoy he decidido ser un poco más breve.

Hola, hola! Avui comparteixo la meva opinió sobre Els secrets extraordinaris  d'April, May i June, llibre que acabo d'acabar. A vegades penso que us atabalo amb ressenyes i opinions extremadament llargues, per tant avui he decidit fer-la una mica més curta.

Fitxa del llibre/ Ficha del libro:
Títol/ título: Els secrets extraordinaris d'April, May i June
Títol/ título original: The extraordinary secrets of april may and june
Autora: Robin Benway
Editorial: La Galera (català & castellano)
Nº pàgines/ páginas: 331
ISBN: 9788424638382 (català)/ 9788424638399(castellano)
Preu/ precio: 16,95€
PUNTUACIÓ/N: *** (3/5)

Sinopsis (en català):
April té premonicions. May pot fer-se invisible. June llegeix els pensaments. Són tres germanes que han d'ajustar-se tant al seus poders acabats d'adquirir com a la vida de l'institut. Per si això no fos prou, April té una premonició: veu al seu xicot amb June en un accident de cotxe. Què fan ells dos junts? I, sobretot, pot fer-se alguna cosa per evitar-ho?

Sinopsis (en castellano):

April tiene premoniciones. May puede hacerse invisible. June lee los pensamientos. Son tres hermanas que han de ajustarse tanto a sus recién adquiridos poderes como a su vida en el instituto. Por si eso fuera poco, April tiene una premonición: ve a su novio con June en un accidente de coche. ¿Qué hacen ellos dos juntos? Y, sobre todo, ¿puede hacerse algo para evitarlo?

Opinión personal:
Los secretos extraordinarios de April, May y June es la historia de tres hermanas con tres súper poderes. April puede ver el futuro, May desaparecer y June leer la mente. Las tres hermanas hace poco tiempo que se han mudado a una nueva ciudad y tienen que empezar el curso en un nuevo instituto. Con este planteamiento podemos esperar una historia americana típica de amor, adolescentes, magia e institutos, y sí, encontraremos todo esto mezclado con humor.

La historia tiene pocos personajes, las tres protagonistas y tres o cuatro secundarios. April es la hermana mayor, la perfeccionista, la inteligente y la estudiosa, pero no tiene amigos. Todo era la mar de normal hasta que un día descubre que puede ver el futuro, entonces empieza a hacerse amiga de un chico solitario con la idea de evitar una desgracia. May es la hermana mediana, la solitaria, esta tampoco tiene amigos, pero simplemente no quiere tenerlos. May puede desaparecer y hacerse invisible. Está deprimida desde que sus padres se divorciaron y se mudó con su madre y hermanas a otra ciudad. Y para acabar, June, la hermana pequeña, ha decidido que quiere ser popular y para conseguirlo hará uso de su poder lee mentes para hacerse amiga de Mariah, la chica más guay del instituto.

Los personajes secundarios no son nada del otro mundo, Mariah es la amiga popular de June, Julian es el amigo de April, Henry el tutor de historia de May, y luego tenemos la madre de las chicas. Sobre los personajes tengo que decir que no me han transmitido mucho. La más divertida me ha parecido June porqué es pequeña y graciosa. En algún momento me ha gustado May, sobre todo cuando estaba con Henry.

April, May y June es un libro que entretiene y poco más. Al principio, cuando empecé a leerlo me empecé a preguntar que estaba leyendo pero poco después me enganchó y al final quería saber cómo acababa la historia. Esta novela probablemente no es de esas que cambiará vuestras vidas, está bien como lectura ligera de tarde de sábado. Una historia juvenil que gustará a aquellos que busquen un libro entretenido, divertido y ligero. Sobre todo quedaos con que es una historia juvenil, para gente joven/ adolescentes de 12 o 13 años, no mucho más.


Opinió personal:
Els secrets extraordinaris d'April, May & June és la història de tres germanes amb tres poders ben característics. L'April pot veure el futur, la May fer-se invisible i la June llegir la ment. Les tres germanes fa poc que han canviat de ciutat després del divorci dels seus pares i els toca començar el curs en un nou institut. Amb aquest plantejament podem esperar una història típica americana d'amor, adolescents, màgia i instituts, i és el que trobarem barrejat amb força humor.


La història té pocs personatges, les tres protagonistes i tres o quatre secundaris. L'April és la germana gran, perfeccionista, intel·ligent, una "setciències" sense cap amic. Tot era ben normal per ella fins que descobreix que pot veure el futur, i decideix fer-se amiga d'un noi solitari amb la intenció d'evitar una gran desgràcia. La May és la germana mitjana i la germana solitària, aquesta tampoc té amics, amb la diferència, però què no vol tenir-ne. La May pot desaparèixer i fer-se invisible. Està deprimida d'ençà que els seus pares es van separar i va haver de canviar de ciutat. I per acabar amb les tres protagonistes tenim la June, la germana petita. La June ha decidit que vol ser popular i que farà servir els seus poders si és necessari per fer-se amiga de la noia més guay de tot l'institut, la Mariah. 

Els personatges secundaris no són res de l'altre món, la Mariah l'amiga de la June, en Julian l'amic de l'April, en Henry tutor d'història de la May i la mare de les tres noies. Sobre els personatges he de dir que no han arribat a transmetre'm massa. La més divertida m'ha semblat la June perquè és petita i fa gràcia, i en algun moment la May tenia el seu què sobretot quan estava a prop d'en Henry.

April, May i June és un llibre que entreté i no gaire més. He de dir que al principi em preguntava que estava llegint exactament però després em va començar a enganxar i al final volia saber com acabava tot. Tot i això, no és el llibre que canviarà les vostres vides, està bé com a lectura lleugera de tarda de dissabte. Una història juvenil que agradarà els que busquin un llibre entretingut i lleuger. Sobretot quedeu-vos amb que és una història juvenil, per gent jove/ adolescents de 12 o 13 anys, no gaire més.

Gracias a la editorial La Galera por el ejemplar.
Gràcies a l'editorial La Galera per l'exemplar.

Marta

dimecres, 23 de maig de 2012

On TV - Revenge

¡Hola a todos! Hace tiempo que pensaba en crear una nueva sección en el blog sobre series, ya que veo muchísimas y algunas me gustaría compartirlas con vosotros, por eso ¡hoy inauguro On TV! :) 
Empezaré hablando de REVENGE, serie que hace muy poco que he empezado a ver. Pensaba que solo la emitían en Fox hasta que me he puesto a buscar información y he descubierto que también la emite Telecinco. Una de las razones por las que desconocía que se emitía esta serie en abierto es que no veo nunca la televisión, solo la uso para ver series y dos que se emite los domingos a las 16h, un horario horrible para una serie como esta que debería estar en prime time...

Hola a tots! Fa força temps que pensava en crear una nova secció al bloc sobre sèries, ja què en veig moltíssimes i algunes m’agradaria compartir-les amb vosaltres. Per això mateix, avui inauguro On TV!
De moment començaré parlant de REVENGE, sèrie que no fa massa que he començat i que estic desitjant que surti el capítol final de la sèrie demà passat a USA. Pensava que només l’emetia Fox però buscant informació he trobat que Telecinco l’emet els diumenges a les 16h. S’ha de recalcar que l’horari és horrible i que aquesta hora la gent no està mirant la televisió, i menys una sèrie com aquesta que hauria d’estar a Prime time...



El argumento:
Revenge es la historia de la venganza de Amanda Clarke, Amanda se vengará de los que destruyeron a su padre y a su familia. Amanda y David Clarke vivían felices en Los Hampstons hasta que un día David, su padre, fue acusado de terrorismo injustamente, le tendieron una trampa. Tiempo después fue asesinado en prisión. Todo esto sucedió cuando Amanda era una niña, después de pasar años en reformatorios y centros de detención juvenil Amanda sale y decide acabar con los que incriminaron a su padre. Para vengarse volverá a Los Hampstons con otro nombre, el de Emily Thorne y contará con la ayuda del adorable Nolan Ross quién la sacará de más de un problema...



L’argument:
Revenge és la història de la venjança de l’Amanda Clarke. L’Amanda es venjarà de tots aquells que van col·laborar en destruir el seu pare i la seva família. L’Amanda i el David Clarke (el seu pare) vivien feliços als Hampstons fins que un dia en David és acusat de terrorisme injustament i empresonat. Anys després és assassinat a la presó. Tot això va succeir quan l’Amanda era una nena. Després que ella passi anys en reformatoris i centres de menors surt i decideix acabar amb tots aquells que van incriminar el seu pare. Per venjar-se tornarà als Hampstons amb un altre nom, el d’Emily Thorne i comptarà amb l’ajut de l’adorable Nolan Ross per dur a terme el seu pla...

Personajes principales:

Amanda Clarke/ Emily Thorne es la protagonista de la serie. Intentará destruir a todos los que destruyeron a su padre y en cada capítulo veremos una nueva venganza. Es maquiavélica y a veces hasta da miedo, quiere llegar hasta el final en su venganza particular y no le importa el precio que deba pagar por ello. Personalmente, es un personaje que me encanta.


David Clarke es el padre de Amanda, desde el principio sabemos que es inocente y fue acusado injustamente. Sabemos que le tendieron una trampa y que él nunca tuvo nada que ver con los terroristas a medida que avanza la serie iremos viendo como sucedió todo mediante flashbacks.


Jack Porter es el amigo de la infancia de Amanda y alguien que siempre la ha querido. Es el dueño del Bar del puerto. Debo decir que este personaje es un poco predecible e inocente, demasiado inocente. No me acaba de hacer el peso.


Daniel Grayson es el primogénito de los Grayson, una de las familias más adineradas de los Hampstons. En el último año ha dejado de ser el niño mimado y fiestero de la familia para convertirse en un trabajador de la empresa familiar Grayson Global. Ni me gusta ni me disgusta, aunque es un chico bastante confiado, nada que ver con Emily...


Nolan Ross es uno de los mejores personajes de la serie, simplemente me encanta. El padre de Amanda lo ayudó a crear su primera empresa y esta se convirtió en una multinacional multimillonaria. Emily dispone de la mitad de las acciones de Nolan, él es la primera persona que ve Emily después de salir del centro de menores y siempre actuará como su hermano.




Victoria Grayson, la reina de los Hampstons, la reina del glamour es la mala malísima. Mantuvo una relación con David Clarke y se encargó de que Amanda nunca lo volviera a ver. Es una bruja, lo vemos en el primer capítulo y lo seguiremos viendo durante toda la serie. Me recuerda a la madrastra de Blancanieves, glamour y maldad juntos.




Charlotte Grayson es la hija de los Grayson, hermana de Daniel. Tiene 17 años y solo piensa en tomar el sol y salir de fiesta con sus amigos. Es una Grayson y se nota, sobre todo en los vestidos que lleva en cada capítulo. Me gusta, es un personaje natural y en el fondo es una buena chica, poco que ver con sus padres.


Ashley Davenport es la "mejor amiga" de Emily y a mi desde el principio me parece que dará problemas. Esta chica es insoportablemente hipócrita y mezquina. Por el momento trabaja para Victoria organizando sus fiestas, y es que Victoria cada día monta una fiesta en casa.


Tyler Barrol es el mejor amigo de Daniel, sabemos que es un aprovechado y un manipulador. Faltará que lo vean los Graysons, ya que pasará todo el verano en la casa de la piscina de estos creando problemas y malentendidos.


Personatges principals:

Amanda Clarke/ Emily Thorne és la protagonista de la sèrie. Intentarà destruir tots aquells que van destruir el seu pare. Capítol a capítol anirem veient una nova venjança. L’Am/Em és maquiavèl·lica i a vegades fins i tot fa por, està decidida a venjar-se i tant li és el preu que hagi de pagar. Personalment, el personatge m’encanta!

David Clarke és el pare de l’Amanda, des del principi sabem que és innocent i que va ser acusat injustament. Sabem que va caure en un parany i que ell mai va tenir res a veure amb els terroristes. A mesura que avanci la sèrie anirem veient qui són els culpables, tot mitjançant flashbacks.
 
Jack Porter és l’amic d’infantesa de l’Amanda i algú a qui sempre ha estimat. És l’amo del Bar del Port. He de dir que és un personatge un tant previsible i innocent, massa innocent. No m’acaba de convèncer.

Daniel Grayson és el primogènit dels Grayson, una de les famílies més adinerades dels Hampstons. En l’últim any ha passat de ser el nen mimat i jove rebel de la família per convertir-se en un dels treballadors de l’empresa familiar Grayson Global. Ni m’agrada ni em desagrada però és un noi força confiat, res a veure amb l’Emily.

Nolan Ross és un dels millors personatges de la sèrie i un dels meus preferits, simplement és genial! El pare de l’Amanda el va ajudar a crear la seva primera empresa i aquesta es va convertir en una multinacional multimilionària. L’Emily disposa de la meitat de les accions de l’empresa. En Nolan ajudarà a l’Emily i sovint intentarà fer-la entrar en raó. És també la primera persona que veu ella després de sortir del centre de menors i sempre actuarà com el seu germà.

Victoria Grayson, la reina dels Hampstons, la reina del glamour i la dolenta de la pel·lícula sèrie. Va mantenir una relació amb en David Clarke i es va encarregar que un cop ell a presó no tornés a veure mai més la seva filla. És una bruixa, ho veiem des del primer capítol i ho veurem durant tota la sèrie. Em recorda a la madrastra de la Blancaneus.
 
Charlotte Grayson és la filla dels Grayson, germana d’en Daniel. Té 17 anys i només pensa en prendre el sol i sortir de festa amb els amics. És una Grayson i es nota, sobretot en els vestits que porta en cada capítol. M’agrada, és un personatge natural i divertit, una bona noia, poc o res a veure amb els seus pares...

I després els personatges més insuportables, l’Ashley Davenport, la “millor amiga” de l’Emily. Una noia insuportablement hipòcrita i mesquina. Treballa organitzant les festes de la Victoria, i és que la Victoria cada dia té una festa a casa. I en Tyler Barrol, el millor amic d’en Daniel que resulta que és un aprofitat, un manipulador i un psicòtic.


Opinión personal:
Como ya habréis notado me encanta esta serie. Estaba buscando algo diferente, nada paranormal y una serie que siguiera una historia y que en cada capítulo no fuera un caso (tipo series policíacas). Di por casualidad con Revenge y me alegro muchísimo de haber empezado a verla.


Los personajes están trabajados son muy complejos y tienen muchas caras, ya estaba algo harta de personajes planos sin ningún tipo de interés y demasiado estereotipados. Veremos muchas traiciones. Y es que en los Hampstons si hay algo más habitual que la venganza es la traición y las mentiras, un paraíso lleno de odio y rencores. Welcome to THE HAMPSTONS!


Revenge es una serie que engancha, después de cada capítulo tienes más ganas de saber cómo sigue y ver el siguiente. El argumento es adictivo y lo mejor es que no solo tenemos los malvados planes de Emily/Amanda si no que veremos el papel que hace integrándose entre los adinerados de Los Hampstons.


Otra cosa que me encanta de la serie es el vestuario y las preciosas casas de los protagonistas. Esta serie es glamurosamente adictiva así que sin ninguna duda os la recomiendo. Para pasar un buen rato Revenge es una serie genial.


Y una buena noticia es que se ha confirmado hace poco que la productora ha firmado para otra temporada, de momento tenemos Revenge para rato.


Opinió personal:
Com ja haureu notat aquesta sèrie m’agrada molt! Estava buscant una sèrie diferent, res paranormal i una sèrie que seguís un fil argumental i que no fos una història diferent a cada capítol (com les sèries policíaques). Vaig arribar per casualitat a Revenge i me n’alegro moltíssim d’haver-la començat a veure.

Els personatges estan treballats, són molt complexes, tenen moltes cares, ja estava més que farta de personatges plans sense cap mena d’interès i excessivament estereotipats. A Revenge si una cosa estem segurs que veurem són traïcions. Els Hampstons, lloc de residència dels nostres protagonistes, és un paradís d’enganys, traïcions, mentides i odis. Welcome to THE HAMPSTONS!

Revenge és una sèrie que enganxa capítol a capítol. L’argument és molt addictiu i el millor és que no només anirem veient els malèfics plans de venjança de l’Emily/Amanda, també veurem el paper que fa integrant-se entre els adinerats dels Hampstons.

Una altra cosa que m’encanta d’aquesta sèrie és el vestuari i les precioses cases dels protagonistes. Així, com les platges i altres escenaris de la sèrie. Aquesta sèrie és glamourosament addictiva, us la recomano! Revenge de moment és una sèrie genial.

I la millor notícia que ens podien donar és que la productora fa no massa ha confirmat la segona temporada, tenim Revenge per estona!


Nos leemos Revengers,
Ens llegim Revengers,


Marta

dilluns, 21 de maig de 2012

Music time - Un cor per la Marató

Hola, aquest diuemenge 27 de maig se celebra La Marató per la pobresa
Probablement alguns de vosaltres no sabeu que és ni en què consisteix exactament això de La Marató, doncs ara us ho explico, La Marató és una fundació sense ànim de lucre que cada any fa una crida a tota la societat catalana perquè col·labori amb una causa concreta, aquest any la pobresa. Durant un dia sencer Catalunya és plena d'activitats per recaptar fons i TV3 emet un programa, La Marató, que durant més de 14 hores en directe s'encarrega d'entrevistar experts, de presentar testimonis i també actuen grups de música, de dansa, etc. La intenció d'aquest dia és obtenir els màxims diners possibles per després donar-los a fundacions, organitzacions benèfiques i altres entitats per ajudar en la lluita contra la pobresa.
Totes les edicions passades, més de 20, han estat per lluitat contra malalties, però degut als problemes econòmics que atravessem avui en dia La Marató ha decidit fer un programa especial per lluitar contra la pobresa.

Hola, este domingo 27 de mayo se celebra La Marató per la pobresa (Maratón por la pobreza). 
Probablemente muchos no sepáis en que consiste esto de La Marató, pero yo os lo cuento en un momentito, La Marató es una fundación sin ánimo de lucro que cada año hace una llamada a toda la sociedad catalana para que colabore con una causa concreta. Durante un día entero Catalunya está llena de actividades para recaudar fondos y TV3 ese día hace lo que se conoce como La Marató, un programa de más de 14 horas en directo en el que entrevistan a expertos, dan testimonios y hasta actúan grupos de música, de danza, etc. La intención de este día es poder recaudar el máximo dinero posible para luego darlo a fundaciones y organizaciones benéficas y ayudar en la lucha contra la pobreza. 
En todas las ediciones pasadas, más de 20, el motivo siempre ha sido luchar contra enfermedades, pero debido a los problemas económicos que atravesamos hoy en día La Marató ha decidido hacer un programa especial para luchar contra la pobreza

Cada any el programa té una banda sonora i un CD, aquesta vegada enlloc de CD hi ha un DVD, però com sempre comptem amb una cançó molt bonica i que vull compartir amb vosaltres, n'han fet diverses versions i aquesta és la que més m'ha agradat! :)

Cada año el programa tiene una Banda Sonora y un CD, en esta ocasión no ha salido un CD sino un DVD, pero como siempre tenemos una canción muy bonita que hoy quiero compartir con vosotros, han hecho varias versiones y esta es la que más me ha gustado! :)



Fins després amb una nova secció!
Hasta luego, con una nueva sección.

Marta

dimarts, 15 de maig de 2012

I promise you...

I promise you that  I'll be here for you next week
Estoy de exámenes y estos acabarán conmigo, pero por si acaso a partir del domingo soy libre. Mientras tanto esta soy yo y así está mi cabeza. 

Estic d'exàmens i aquests acabaran en breu amb mi, però per si de cas a partir de diumenge sóc lliure. De mentres aquesta sóc jo i així està el meu cap!


Nos leemos pronto,
Ens llegim aviat


xoxo,

Marta 

diumenge, 6 de maig de 2012

Pomelo y limón - Begoña Oro

Hola, como ya os dije en la anterior entrada no hace mucho leí Pomelo y limón de Begoña Oro y me gustó mucho. Así que os dejo mi opinión del libro.

Hola, com ja us vaig comentar a l'entrada anterior no fa gaire que he llegit Pomelo y limón de Begoña Oro i m'ha agradat molt! Així que avui us deixo la meva opinió sobre el llibre.


Ficha del libro/ Fitxa del llibre:

Título/ títol: Pomelo y limón
Título/ títol original: Pomelo y limón
Autor: Begoña Oro
Ilustrador/ il·lustrador: Ricardo Cavolo
Editorial: SM Angular
Nº de páginas/ pàgines: 249
Precio/preu: 8.50€
ISBN:  978-8467548082
Premio Gran Angular 2011

Puntuació/n: ***** (5/5)

Sinopsis:
Jorge y María son dos adolescentes como tantos otros: salen con sus amigos, se comunican con ellos en las redes sociales, se enamoran... Todo esto sería normal si las madres de María y Jorge no fueran tan famosas. Los dos chicos se ven envueltos en una espiral de rumores de la que solo salen recordando que las palabras que elegimos para contar nuestra historia son las que realmente dan forma a nuestro mundo.

Opinión personal:
Pomelo y limón es un libro que el año pasado dio mucho de qué hablar, ganó el premio Gran Angular y su autora pasó de ser poco conocida a nombrada por todos los bloggers de la blogsfera española. Y no sin razón, ya que la novela de Begoña Oro es original y fresca, y últimamente en la literatura juvenil falta tanto de lo primero como de lo segundo.

María y Jorge son dos jóvenes que se quieren y sus madres son mujeres famosas que aparecen muy a menudo en la prensa por motivos muy distintos. No habría ningún problema en estos hechos si no fuera porqué un pajarito ha decidido contar más y más mentiras a la prensa sobre la relación de la pareja, y sin quererlo se han convertido en el centro de todos los flashes y todas las noticias... Lo único que estos dos chicos quieren es quererse y que les dejen en paz, por eso decidirán iniciar una campaña de privacidad, que es algo muy importante y que cada día se valora menos.

Los personajes, María y Jorge son los protagonistas, dos jóvenes normales que hacen las cosas típicas de su edad. Los personajes secundarios podríamos agruparlos en dos packs: las madres, que ambas me han parecido iguales, mantienen una actitud bastante fría y controladora con sus hijos. Los padres son todo lo contrario, sobre todo el padre de Jorge que siempre se nos presenta a través de emails como alguien encantador y muy preocupado por su hijo. Tampoco tenemos que olvidarnos de Clara, Edgar y Raquel, ya que son personajes clave.    

La historia está narrada desde "tres puntos de vista", María con sus cartas de amor a Jorge, Jorge con sus dibujos a María y un personaje que lo ve todo y lo sabe todo, pero que no descubriremos quién es hasta el final. Al principio del libro María y Jorge pueden parecer un tanto desesperados, recuerdo que las cartas de María me parecieron muy cursis y pensé "Madre mía, otra novela juvenil dónde la protagonista va estar recordándome cada cinco líneas cuánto quiere al chico...", pero thanks God, no. Solo fue al principio cuando no sabía mucho el rumbo que iba a tomar la historia y los motivos de esas cartas. Los dibujos de Jorge a mí, personalmente, no me han acabado de gustar, no es el tipo de ilustración que me gusta, pero dan  juego a la historia. 

Un punto a recalcar es lo bien que escribe Begoña Oro, una maravilla. Me ha gustado muchísimo tanto lo que cuenta como la manera de contarlo así que sin dudarlo os recomiendo Pomelo y limón, no solo por su historia sino también por su narración y el mensaje que acompaña.

Opinió personal:
Pomelo y limón és un llibre del qual l’any passat se’n va parlar molt, va guanyarel premi Gran Angular i la seva autora va passar de ser poc coneguda aser anomenada per tots els bloggers de la blogsfera espanyola. I no sense raó,la novel·la de Begoña Oro és original i fresca, i últimament laliteratura juvenil es veu mancada d’ambdós factors.

La María ien Jorge són dos joves que s’estimen, els dos tenen una mare famosa que no parad’aparèixer a la premsa per motius ben diferents. No hi hauria cap problema ambcap d’aquests dos fets si no fos perquè un ocellet ha decidit amargar-los lavida explicant mentides i més mentides a la premsa sobre la relació de la parella.Sense voler-ho es convertiran en el centre d’atenció de les càmeres i tota lapremsa rosa... L’únic que aquesta parella vol és estimar-se i que se’ls deixiestimar-se en pau. Per això, es veuran impulsats a crear una campanya a favorde la privacitat, que cada dia es valora menys.

Els personatges, la Maria i en Jorge són els protagonistes, dos joves normals quefan les coses típiques de la seva edat. Els personatges secundaris podríemagrupar-los per parelles, les dues mares que són pràcticament iguals, tenen unarelació força freda i controladora amb els seus fills, i els pares que són totel contrari, sobretot el pare d’en Jorge que és un encant i es preocupa moltpel seu fill. Tampoc hem d’oblidar-nos de la Clara, l’Edgar i la Raquel,personatges que marcaran la història.

Lahistòria està narrada des de tres punts de vista, la María amb les seves cartesd’amor pel Jorge, el Jorge amb els dibuixos per la María i un tercer personatgeque ho veu tot i ho sap tot però que no descobrirem qui és fins al final. Alprincipi del llibre les cartes de la María no em van agradar, els dosprotagonistes em van semblar molt desesperats i cursis. Les cartes de la Maríaem van semblar excessivament cursis, recordo que vaig pensar “Mare meva, unaaltra novel·la juvenil en la qual la protagonista es passarà l’estonarecordant-nos quant estima al seu noi...”, però gràcies a Déu, no. Només va ser al principi quan encara no sabia elrumb que prendria la història i desconeixia els motius de les cartes. Elsdibuixos del Jorge a mi no m’han agradat massa, personalment no és un tipus d’il·lustracióque m’agradi, però donen força joc a la història.

Un punt arecalcar és quan bé escriu Begoña Oro, una meravella. M’ha agradat moltíssim elllibre tant pel que explica com per la manera d’explicar-ho, així que sensdubte us recomano Pomelo y limón, tant per la seva història, la narraciói el missatge que l’acompanya.

Y acabo con el booktráiler que SM hizo para publicitar la novela.
I us deixo amb el booktràiler que SM va fer per publicitar la novel·la.


Marta

divendres, 4 de maig de 2012

Hello MAY!

Hello MAY! Ja ha arribat el mes de maig i aquesta vegada ve amb una llista ben llarga de novetats que de moment no acaba de fer-me el pes... Però el maig també mostra que ja falta poc perquè arribi l'estiu... :)
Canviant de tema, dilluns passat va ser Sant Jordi i com no vaig poder passar el dia a Barcelona comprant llibres i perseguint autors com l'any passat, vaig fer una comanda a amazon. Divendres passat van arribar a casa dos llibres genials que ja he llegit i he de dir m'han encantat.

HELLO MAY! Ya ha llegado el mes de mayo y con él un montón de novedades literarias que de momento no me acaban de llamar la atención... Con el mes de mayo también llega el calor cada vez llega antes y vemos que ya queda menos para que llegue el verano...
Cambiando de tema, el pasado lunes (el de la semana pasada, no esta) fue Sant Jordi un día precioso si vivís en Barcelona o alrededores. Pues el pasado lunes de Sant Jordi no pude ir a pasear por Barcelona a comprar libros y a perseguir escritores como hice el año pasado...  Simplemente   tuve que conformarme con pedir un par de libros en amazon, libros que ya han llegado a casa y ya he deborado porqué son una maravilla.


El primer és Pomelo y limón de Begoña Oro, no necessita presentació, l'any passat va guanyar el Premio Gran Angular i ha rebut una gran quantitat de crítiques positives. I amb tota la raó del món, és una meravella de llibre!

El segon, menys conegut, Guía de Jessica para ligar con vampiros de Beth Fantaskey. Encara que el títol sigui d'aquests que fa vergonya ajena, la història de Fantaskey és addictiva. S'allunya moltíssim de les històries simples i insulses sobre vampirs, joves i instituts a les quals ens han acostumat... Guía de Jessica és un llibre que va ser publicat fa dos anys i val la pena llegir!

La primera maravilla es Pomelo y limón de Begoña Oro, libro que no necesita presentaciones. El año pasado ganó el Premio Gran Angular y recibió una gran cantidad de críticas maravillosas, y más que merecidas ya que es un gran libro!


El segundo, menos conocido, es Guía de Jessica para ligar con vampiros de Beth Fantaskey. Aunque el título no sea demasiado bonito, hasta diría que da un poco de vergüenza ajena, la historia es adictiva y divertidísima. Se aleja muchísimo de las historias simples e insulsas sobre vampiros a las que nos han mal acostumbrado... Guía de Jessica para ligar con vampiros es un libro que se publicó hace dos años pero que sin duda merece la pena ser leído.

He de dir que em vaig decidir a comprar-los a Amazon, ja que era l'únic lloc on després d'un i dos anys de busca els he trobat.

Tengo que decir que me decidí a comprar este par de preciosidades en Amazon, porque después de buscarlos durante mucho tiempo sin ningún éxito los encontré, ¡fue verlos y comprarlos!

I les fotos fetes amb instagram, si us ve de gust seguir-me @Marta26_6
Y las fotos, hechas con instagram que si os apetece seguirme @Marta26_6 :)