Opinió/n Roig robí - Kerstin Gier

¡Hola! Espero que estéis pasando un feliz verano. Después de algún tiempo sin estar por aquí aprovecho para dejaros la reseña de Rubí de Kerstin Gier. De este libro han habido muchas reseñas y la mayoría hablaban muy bien de él. Yo debo decir que me esperaba bastante y no me ha defraudado en absoluto.

Hola! Espero que estigueu passant un feliç estiu. Després d'algun temps un tant despareguda aprofito que estic aquí per deixar-vos la ressenya de Roig robí de Kertin Gier. D'aquest llibre se n'ha parlat molt, s'han escrit moltes ressenyes i la gran majoria en parlaven bé. Jo he de dir que me n'esperava molt i no m'ha decebut gens.

Ficha técnica/ fitxa tècina:

Título/ títol: Rubí/ Roig robí

Título/ títol original: Rubinrot. Liebe geht durch alle Zeiten

Autora: Kerstin Gier

Editorial: (cast.) Montena/ (cat.) La Galera

Páginas/ pàgines:  368

Precio/ preu: 17,95€

ISBN: (cast.) 9788484416661 / (cat.) 9788424635152 

PUNTUACIÓ/N: ***** (5/5)

Sinopsis en castellano: 

Gwen, una chica londinense de 16 años, acaba de descubrir que es portadora de un misterioso gen que le permite viajar en el tiempo...

Cruza las fronteras del tiempo
y encuentra el verdadero amor

Como cualquier otro día, regresé pronto a casa al salir del instituto. Mi tía se había quedado sin sus dulces favoritos y me ofrecí para ir a la tienda a comprar más, pero de camino empecé a sentir algo muy extraño: las piernas me temblaban y tuve una sensación rara en el estómago. De repente, la calle desapareció ante mis ojos. Poco después reapareció , pero muchas cosas eran diferentes. Había vuelto al pasado .

Me llamo Gwen y soy la última viajera en el tiempo.
Así empieza la aventura de mi vida.

Sinopsis en català:
De vegades és una bona creu pertànyer a una família amb tants misteris! Almenys això és el que creu la Gwendolyn, una noia de setze anys, fins que un dia, sense saber com, es troba a Londres del penúltim tombant de segle. I llavors descobreix que ella és precisament el misteri més gran de tota la seva família. En canvi, hi ha una cosa que no ha vist: que és molt més recomanable no enamorar-se entre una època i una altra. Perquè això fa que les coses siguin molt més complicades!

L'autora de best-sellers Kerstin Gier aconsegueix com ningú fer reviure el sentiment més bonic del món!

Trepidant, divertida, intrigant: en Gideon i la Gwen travessen, amb el seu amor, totes les fronteres del temps!

Opinión personal:

Rubí de Kerstin Gier es una novela juvenil . Cuando la empecé no sabía bien que me iba a encontrar, había leído muchísimas reseñas positivas sobre el libro pero no tenía claro si a mí también me iba a gustar. Así que lo leí y me gustó muchísimo todo, la historia, los personajes, la ambientación.... Debo decir que algunas escenas me han recordado a La guerra de las brujas de Maite Carranza (trilogía que adoro).

Gwendolyn es una chica de 16 años muy "normal" o eso cree ella, vive en Londres con toda su familia, su abuela Lady Arista, su tía abuela Maggy, la madre de su prima Charlotte, Charlotte , su madre y sus dos hermanos. La familia de Gwendolyn tiene un "don" o una "maldición", algunas de las mujeres de la familia heredan un extraño don que les permite o las obliga a viajar al pasado cada día. La portadora del gen es la prima de Gwendolyn, Charlotte, quién está muy orgullosa de tenerlo, pero aún no ha viajado al pasado. Su madre y su abuela esperan con expectación que su querida Charlotte se desvanezca y aparezca un par de siglos atrás y luego vuelva a casa. Siglos antes que nazca el portador del gen, importantes científicos calcularon la fecha de nacimiento de los portadores. Charlotte tiene que ser el doce, el rubí, pero el tiempo pasa y ella no desaparece, entonces a Gwendolyn le empiezan a suceder cosas y empieza a pensar que puede que haya un error y que Charlotte no sea el rubí ni tampoco la portadora del gen.

La familia de Gwendolyn no es la única que puede viajar en el tiempo, existe otra familia, los De Villiers en la que los chicos son los portadores del gen. Gideon es el portador del gen de la familia.

Y no os digo más del argumento...

Los personajes me han gustado, Gwendolyn cae bien es humilde, dulce y fuerte. Debo decir que me gustan los personajes femeninos fuertes, porque en la literatura juvenil es muy usual que las protagonistas parezcan idiotas y NO, por eso cuando me encuentro con un personaje femenino que lucha por lo que quiere y desafía lo que le han impuesto me gusta decirlo y pienso que la autora se merece un aplauso. Gwendolyn no es como su querida prima, Charlotte, quién ha sido educada para ser el rubí, la portadora del gen y es perfecta en todo. Guapa, alta, delgada e inteligente pero también es un poco boba, lo acepta todo y no suele negarse a nada. La abuela Lady Arista es una mujer extraña, muy extraña, pero sinceramente me gusta es de esos personajes antipáticos que caen bien. La madre de Charlotte es el personaje más estúpido y desagradable del libro, pero está muy, muy bien definido. La madre y hermanos de Gwendolyn son todos un encanto.

Después tenemos los personajes de la casa de los De Villiers. Gideon es un chico de 18 años, creído, muy creído, muy guapo y bastante inteligente. Gideon llama la atención de Charlotte, de Gwendolyn y hasta de sus amigas, pero Gwendolyn está convencida de que siente algo por su prima y es un auténtico idiota...

Rubí es el primer libro de una trilogía por lo que solo vemos una pequeña presentación de lo que sucederá en los próximos libros. En este hemos visto los primeros viajes en el tiempo, pero los dos siguientes prometen aún más viajes, más acción y más amor. La parte romántica en Rubí escasea, espero encontrar más amor en Zafiro. 

Así que en conclusión deciros que Rubí me ha gustado mucho, que espero que Zafiro esté a la altura y que estoy deseando leerlo. Os recomiendo leer Rubí porque es una lectura muy divertida, emocionante, adictiva y sobretodo muy original, la originalidad en nuestros tiempos es un bien preciado y escaso, así que no os lo penséis más hincadle el diente a Rubí y ya me contaréis que os ha parecido.

Opinió personal:

Roig robí de Kerstin Gier és una novel·la juvenil. Quan la vaig començar no sabia ben bé que anava a trobar-me, havia llegit moltíssimes ressenyes positives sobre el llibre però no tenia molt clar si a mi també m’agradaria. L’he llegit i puc dir que m’ha agradat molt tot, la història, els personatges, la ambientació... He de dir que algunes escenes m’han recordat a La guerra de les bruixes de Maite Carranza (trilogia que adoro).

La Gwendolyn és una noia de 16 anys molt “normal” o això és el que ella es pensa, viu a Londres amb tota la seva família, la seva àvia Lady Arista, la seva tia àvia Maggy, la mare de la seva cosina Charlotte, la Charlotte, la seva mare i els seus dos germans. La família de la Gwendolyn té un “do” o una “maledicció” (depèn de com es miri), algunes de les dones de la família han heretat un estrany do que els hi permet o les obliga a viatjar al passat cada dia. La portadora del gen és la cosina de la Gwendolyn, la Charlotte, qui està molt orgullosa de tenir-lo, però encara no ha viatjat mai al passat. La seva mare i la seva àvia esperen amb expectació que la seva estimada Charlotte desaparegui i aparegui un parell de segles enrere, i després torni a aparèixer tranquil·lament a la casa. Segles abans que nasquessin els portadors del gen, importants científics calcularen la data de naixement de cadascun dels portadors. En total n’hi ha d’haver dotze, i la Charlotte ha de ser l’últim, el dotze, el robí. Però aleshores comencen a succeir-li coses inexplicables a la Gwendolyn i comença a pensar que pot ser que la Charlotte no sigui el robí ni tampoc la portadora del gen.

La família de la Gwendolyn no és la única que pot viatjar en el temps, existeix una altra família, la De Villiers, en la qual els homes són els portadors del gen. Gideon és el portador del gen de la família De Villiers.

I no us dic res més de l’argument...

Dels personatges dir que m’han agradat molt, la Gwendolyn agrada, és humil, dolça i sobretot forta. He de dir que m’agraden els personatges femenins forts, perquè en la literatura juvenil és molt usual que les protagonistes semblin idiotes i NO. Per aquesta raó, quan em trobo amb un personatge femení fort, que lluita pel que vol i desafia el que li han imposat, m’agrada dir-ho i crec que l’autora es mereix un aplaudiment. La Gwendolyn no és com la seva apreciada cosina Charlotte, la qual ha estat educada per ser el robí, la portadora del gen i és perfecta en tot. Guapa, alta, prima i intel·ligent però també un xic pàmfila. La Charlotte ho accepta tot, no sap negar-se a les coses. L’àvia Lady Arista és una dona estranya, molt estranya, però que sincerament m’agrada. És un d’aquests personatges rars i antipàtics que cauen bé. La mare de la Charlotte és el personatge més desagradable i estúpid però també m’agrada perquè està molt ben definit. La mare i germans de la Gwendolyn són tots un encant.

Després de la família de la Gwendolyn trobem alguns personatges de la casa dels De Villiers. En Gideon és un noi de 18 anys cregut, molt cregut, molt guapo i bastant intel·ligent. En Gideon aconsegueix cridar l’atenció de la Charlotte, de la Gwendolyn i fins i tot de les seves amigues, però la Gwendolyn està convençuda que ell sent alguna cosa per la seva cosina i és un autèntic idiota...

Roig robí és el primer llibre d’una trilogia, per tant només veiem una petita presentació del que ens esperen els propers llibres. En aquest hem vist els primers viatges en el temps, per tant els dos següents prometen encara més viatges, més acció i més amor. La part romàntica a Roig robí escasseja, així que espero trobar més amor a Blau safir.

En conclusió dir-vos que Roig robí m’ha agradat molt, que espero que Blau safir n’estigui a l’alçada i que estic desitjant llegir-lo. Us recomano llegir Roig robí perquè és una lectura molt divertida, emocionant, additiva i sobretot molt original. La originalitat en els nostres temps és un bé molt apreciat i escàs, així que no li doneu més voltes i tasteu d’una vegada per totes Roig robí. Ja em direu que us ha semblat.

Y eso es todo por hoy, deciros que esta entrada la tengo medio hecha desde hace mucho... En breve reseña de La gramática del amor, libro que me ha encantado.

I això és tot per avui, dir que aquesta entrada la tinc mig feta des de fa molt... En breu ressenya de La gramática del amor, llibre que m'ha encantat.

Marta